¡Descarga TCI APUNTS y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
TCI: 14/10/
Teoria de sistemes: complex de coses relacionades entre si i que s’influencien. Com va sorgir? A través de l’interès que tenien diversos estudiosos de diferents àrees per comunicar-se. Depenent del lloc on ens situem, veurem un sistema o un altre. Si toquem una petita part del sistema, tot es mou i tot canvia. Participa d’intercanvis que son vitals pel sistema. Hi ha una interacció. Les parts no es poden controlar. Sismogènesi: estat impossible. ASPECTES BÀSICS (TDS):
- Sistema obert
- Importància del context
- Informació i retroalimentació o feed-back
- Redundància (suposa pautes i programes)
- Metacomunicació
- En tota comunicació hi ha aspectes inconscients
- Relativisme del que és ‘’normal’’ i ‘’anormal’’ Sistema obert: canvis imprevisibles, no ho podem controlar. Els sistemes evolucionen. Hem de veure les coses al seu context per entendre-ho. Retroalimentació: Ens auto corregim (jo puc saber què necessito fer) Feed-back: Informació (quan algú té una interacció amb una altra persona, encara que no sigui conscient). Resultat d’una interacció. BOHM: nosaltres tenim la capacitat de saber què passa quan estem amb una altra persona. Hem de ser conscients del que sentin i del que passa.
Pel·lícula (cerdos): Prototipus del sistema capitalista. Només interessen els diners. Dimitri (fill): segueix el model masculí del seu pare. El que li passa és conseqüent de les interaccions (causes) que ha tingut amb la seva família. Està acostumat a la violència i la agressivitat del seu pare. (EFECTE DIMITRI, TORNA AL PARE) El pare no és capaç de fer-se una auto reflexió, per auto corregir la seva manera de ser. Metge: intenta entendre què li passa al nen. S’adona que hi ha un problema generat pel pare i la seva manera de transmetre valors al seu fill. Quan s’adona que hi ha una redundància (el nen pateix pel comportament del seu pare): veu com tracta el fill (maltracta i li diu mentides), el metge empatitza per canviar al nen dient-li que ell també ho feia quan era petit (era com ell), encara que no sigues veritat. Intenta modificar introduint la confiança. El nen te la possibilitat de salvació quan diu el que pensa del pare. El metge trenca la redundància. Torre (metge i fill): metàfora de la meta comunicació. Quan un es situa més amunt, es veu a ell mateix abaix. Veu la vida d’una altra perspectiva. Pare: fingeix l’infart per què el nen baixi. Un cop ha baixat en nen, el cercle torna: diu una altra mentida per què el nen torni al seu joc. El te sotmès a costa que accepti que ha de ser controlat per ell. El pare controla al fill amb les mentides quan no és capaç de
controlar-lo per ell mateix. ET COMPRO L’ÀNIMA A CANVI D’UNS DINERS. ET DONO AMOR A CANVI DE SUBMISSIÓ (lema del capitalisme). Genera: confusió, depressió... Redundància: tot sistema te incorporades unes pautes/regles que faciliten la nostra vida. Economitza els nostres intercanvis (els fa més fàcils), o sorgeixen dificultats.
AXIOMES: principi indiscutible a partir d’una teoria
- Impossibilitat de no comunicar
- Nivells de contingut i relacions
- La puntuació de la seqüència de fets
- Comunicació digital i analògica
- Interacció simètrica i complementària Complicitat en el nivell de relació quan no s’entén. Passa per que: quan discutim sobre el nivell de relació, Puntuació de fets: no ha de ser problemàtica. Estan atrapats i no poden sortir.
PROPIETATS DELS SISTEMES OBERTS: cosa qualitativament inherent
- Totalitat (no sumativitat): la part afecta el tot. Aportar el que li cal al sistema per continuar
- Retroalimentació o feed-back
- Equifinalitat: tot depèn del procés. No depèn de les condicions. No estem determinats genèticament. Depenem del medi. Una persona pot néixer en unes condicions difícils, però si el context és amorós... pot canviar la seva manera de ser.
Charles Sanders Peirce: (teoria persiana) pragmatista i empirista. Lògic matemàtic, astrònom. Persona interessada per la veritat i per com funciona el pensament (la nostra ment). Persona original (els dubtes que tenia, intentava resoldre’ls a partir de la seva capacitat reflexiva). Al segle XIX es va voler divorciar de la seva dona. Com no era ben vist, el van voler fer fora de la universitat on treballava. Es va casar amb una segona dona. Va viure de les seves investigacions. Durant la seva vida, no va ser publicada la seva obra, però després, uns alumnes de Harvard van voler publicar el seu treball d’investigació. Té molta curiositat per conèixer el porta a reflexionar sobre la manera de veure la realitat. L’experiència que cada persona té de la realitat, consideren rellevant la realitat amb que topa l’objecte per descriure-la o per entendre la realitat. Va fer 70 definicions del que volia dir: SIGNIFICAT. Era un pensament Brin mirat. Considera que els essers humans pensen i treballen a traves de signes que estan vinculats per la cultura a la qual pertanyen, de tal manera que percebem la realitat a traves dels signes de la nostra cultura. Nosaltres percebem, creiem, tenim una hàbits de percepció, que ens han pervingut (arribat) d’una manera comunitària Percepció cultural, perquè els signes que rebem pertanyen necessàriament a tota cultura. Però com pensa l’esser humà? a través d’uns signes (lingüístics), que estan en relació triàdica amb el seu objecte/realitat. Parla de com pensem a traves d’una relació triàdica (tres elements), aquests signes fan referència a una realitat o objecte, aquests signes creen/infereixen en la nostra ment, un
- La creença de tenacitat: aquella que malgrat que la realitat li diu una altra cosa (prejudici), la persona estanca amb el seu interpretant. No vol veure la oportunitat que li presenta la topada amb l’obstacle (oportunitat de conèixer una cosa nova = realitat). Una persona no està disposada a ser subjectum i a ser humil, o créixer davant d’aquesta dificultat. No volem veure la realitat. Resolem els nostres dubtes evitant els problemes i veient com podem solucionar-los. No volem establir un diàleg.
- Creença d’autoritat: la fa servir l’església i la dictadura (carregar-se a les persones). Es presenten mesures autoritàries, per que la gent que no pensa de manera igual, sigui excloure.
- Creença a priori: manera de resoldre els dubtes. Consisteix en que: veiem que una cosa es posa de moda, en comptes de pensar si està be, l’acceptem pel simple fet que està de moda i no ens qüestionem si està be o no. Zona de confort. T’estalvies pensar per què hi ha un pensament que ja circula. Pensar suposa un esforç, ser subjecte, ser humil, trobar-te amb les pròpies dificultats i obstacles, fer cas dels neguits.
- Creença científica: es la que comporta un dubte, un interès per la veritat, al marge de totes les altres coses. És la única, des de la perspectiva de Peirce, que té una preocupació per resoldre de veritat el dubte i saber què podem fer. Hi ha molta paciència. Quan accepto que soc objecte que la realitat existeix. Interpretant: signe mental que un mateix s’arriba a fer, a traves del signe i de l’objecte que no coneixem i volem conèixer. Signe: representàmen representa la realitat Diferents tipus de signes:
- INDICIS: Per la selva, ens topem amb una potada/petjada (huella pata) al terra. És un signe de que hi ha un animal, però no veiem l’objecte. Podem seguir el rastre de l’objecte. Aquesta mena de signes que tenen una relació de contigüitat (una cosa toca amb una altra peu de l’animal amb la petjada) amb el seu objecte.
- ICONES: té una relació de semblança amb el seu objecte. E.g.: foto, dibuix, cosa que representa alguna cosa i que nosaltres la identifiquem.
- SÍMBOL: té una relació arbitrària amb el seu objecte. El valor del símbol, dependrà del seu interpretant. L’ordre simbòlic està relacionat amb la realitat, amb la vida, i amb la capacitat que tenen els subjectes de donar sentit a les seves experiències. D’aquí que cada subjecte, d’acord amb la seva experiència, pugui aportar una part de sentit a aquesta comprensió de la realitat donar sentit a la realitat. Això encaixa amb la importància que té la part dintre d’un sistema humà. La part com el subjecte que fa cas de la experiència de topants.
SIMIÓTICA: ciència dels signes
- Ens comuniquem mitjançant senyals
- Aquests son interpretables a mesura que hi ha algú que els interpreta
La semiòtica de Peirce:
- Vinculada a la tradició lògica i retòrica, ocupada de la significació
- Peirce s’anticipa a Witgenstein
- ‘’Per a una gran classe de caos (...), el significat d’una paraula és el seu ús en el llenguatge’’.
Seguint Filodem de Gadara (Síria, 110-35 a.C)
- Peirce utilitza la paraula SEMIOSI per designar la inferència (in-ferro, portar cap a dins) o conclusió de lògica que tot signe implica.
L’interpretant és sempre un signe més desenvolupat que el signe que nosaltres veiem.
Triangle semiòtic: els signes
- SIGNE o REPRESENTAMEN: una cosa que està en lloc d’una altra.
- Els signes només representen els seus objectes en algun aspecte, no en tots. Poden ser icones, indicis i símbols , segons la relació que mantinguin amb el seu objecte.
- Icones: sempre tenen una relació de semblança amb el seu objecte. Podem fer-la a través del llenguatge analògic.
- Indici: relació de contigüitat (sempre el segueix una altra cosa). Ex: que hi hagi núvols indici de tempesta.
- Símbols: relació arbitrària. Sempre depèn de l’interpretant (el que li doni la persona que interpreta). A cada persona li atribueix un altra sentit pels símbols
Triangle semiòtic: objecte
- L’ objecte o realitat : allò representat pel signe ( objecte immediat , depèn de la interpretació, sotmès a contingències històriques i personals. A diferència de l’ objecte dinàmic , real, independent del subjecte).
Triangle semiòtic: l’interpretant
- L’ interpretant és un signe més desenvolupat que el signe que l’ha produït. Pot ser de naturalesa emocional, física o lògica. El que un signe significa no és necessàriament un concepte. Està en relació amb les seves condicions de producció i d’interpretació, amb l’ús comunicatiu.
Semiosi i societat
- La semiosi no s’esgota en un acte comunicatiu. És un procés infinit.
- Semiosi: flux comunicatiu que passa d’un individu a un altre. Fenomen històric i cultural. Depèn de la comunitat. Des de la perspectiva del subjecte ( subiectus : subordinat, dependent, sotmès), és la manera en què es concreten els processos de pensament, a mesura que es troba amb obiectus /objectes/obstacles. Una cultura pot canviar gràcies a aquest fenomen. La cultura va tenint sentit. Ofereix a l’interpretant un caràcter nou, de canvi.
- No es podrien fer sense una informació bàsica i previ coneixement. Si no tinguéssim la capacitat de informar-nos (formar-nos per dins), seria molt difícil.
Exemple: La tècnica i la semiosi
- Abans de ser realitat transformadora havia estat ideació, representació.
L’ésser humà com a signe (PEIRCE)
- ‘’L’ésser humà fa la paraula i la paraula no significa res que l’ésser humà no hagi volgut que signifiqui. De fet, els éssers humans i les paraules s’eduquen recíprocament. Cada increment d’informació en un é. Humà implica –i alhora en depèn- un increment d’informació de la paraula’’.
- Veiem la relació estreta que hi ha entre la ment humana i la cultura. Perquè la paraula se situa entre jo i la meva cultura. L’ésser humà depèn de la cultura i la cultura depèn de l’ésser humà. Ens informem per dintre i podem aportar a la nostra cultura el nostre coneixement. Això fa que hagin de tenir una preocupació per la cultura en la qual vivim, per poder cuidar-la a través de la nostra pròpia cerca, perquè formem part d’un sistema obert. Jo com a part, sóc responsable d’aquest tot.
- L’ésser humà és un signe en la mesura que la paraula o el signe que utilitza s’identifica amb ell mateix: ‘’allò que prova que un ésser humà és un signe és el fet que la vida és un flux continu de pensament; com que tot pensament és un signe extern, tot ésser humà és un signe extern (...)’’. L’organisme és un instrument del seu pensament. El signe que utilitza un ésser humà pel seu coneixement, és el signe que identifica a cada ésser humà. Tot ésser humà és un signe, a la mesura que si un ésser humà depèn de la cultura pels signes que utilitza. La paraula que utilitza, és igual que ell mateix, perquè ell està fet per la manera en que s’expressa. Podrem entendre quina mena d’ésser humà és a partir dels signes que utilitzi.
Creences i hàbits
- Per Peirce, les creences són hàbits que ens porten a determinades accions. La creença sorgeix del dubte, del qual intentem alliberar-nos mitjançant la seguretat que ens proporciona una determinada creença.
Creences
- La creença té quatre mètodes de fixació: el de la tenacitat , el de l’ autoritat , el d’ a priori i el mètode científic.
- Relacionat amb el prejudici i l’ opinió.
ELS DOS-EN-U
Hanna Arendt La vida de l’esperit. El pensar, la voluntat i el judici en la filosofia i en la política Punt de partida:
- Es planteja la relació entre el pensament i el mal.
- Rebutja el tòpic que només la gent inspirada rebutja el mal. Ella considera que això és perillós. Relacionat amb una mancança de no pensar.
- Argument fort d’Arendt: SI HI HA ALGUNA COSA EN EL PENSAMENT QUE IMPEDEIXI QUE ELS E.H. FACIN MAL, HA DE SER UNA ACTIVITAT INSEPARABLE DE LA MATEIXA ACTIVITAT, INDEPENDENTMENT DEL SEU OBJECTE (el fet mateix de pensar).
Afirmacions socràtiques:
- Gòrgies de Plató: conversa entre Sòcrates i Càl·licles.
- Cometre injustícia és pitjor que patir-la. (És millor ser la víctima que no pas el que comet la injustícia).
- És preferible restar sol, que jo, --un home sol- discrepi de mi mateix i em contradigui. Sol=sense altre companyia que la meva a mi mateix, perquè per ell, el pensar implica una dualitat de dos jos. Un jo fenomènic (amb la vida) i un jo que posa en majúscula (JO transcendent: la veu divina) el JO que tothom veu perquè és el que interactua.
- Arendt diu: L’experiència de pensar fa que Sòcrates tingui aquests pensaments, aquestes intuïcions, de l’experiència mateixa de pensar. L’experiència de pensar ens enriqueix en la mesura que quan entrem a casa, surt l’animaló salvatge.
Sòcrates i el saber:
- Sòcrates parla, en el seu diàleg amb Càl·licles, no com a representant del món, sinó com a enamorat del saber i del filosofar. Si al món només hi hagués els que cometen injustícia i els qui la pateixen, seria millor patir injustícia que fer-la, però jo estic enamorat del saber.
Sòcrates i la solitud:
- Un home sol, parla de ser U i d’estar en harmonia amb un mateix. Però perquè hi hagi harmonia hi ha d’haver dos tons. De fet, jo també sóc per a mi mateix. Per tant, per a Sòcrates, ser U representa alguna cosa més que U.
- En la meva unicitat s’insereix una diferència.
Raonaments fets sobre la diferència:
- Tot el que existeix en una pluralitat de coses no és simplement el que és, en la seva identitat, sinó que també és diferent de les altres coses. Aquest ser diferent és propi de la seva pròpia naturalesa. Quan diem el que una cosa és, hem de dir també el que no és. (Spinoza: tota determinació és negació).
- Hanna Arendt no hi està d’acord amb aquest raonament.
Ser U : estar amb solitud. Actualitzar la consciencia : procés pel qual, a mesura que vivim, anem tenint la possibilitat de pensar i repensar les coses, i canviar la meva interacció amb la nostra memòria.
Arendt i Sòcrates:
L’ÚNICA COMUNITAT POSSIBLE, ÉS LA COMUNITAT DE CONSCIÈNCIA
El malvat:
- És característic del pervers estar en desacord amb si mateix, i del malvat, buscar la companyia dels altres (faccions). Ricard III de Shakespeare.
Consciousness i conscience:
- Consciousness (consciencia), coneixement. No tenim consciència quan dormim. Perdre el coneixement (pensaments, desitjos, idees, intencions...) arran d’un accident.
- Conscience (conciencia), consciència. La capacitat dins d’un mateix d’escollir el que hauria de fer, entre el que és correcte i el que no ho és. Abans que es convertís en un lumen naturale o la raó pràctica de Kant, era la veu de Déu.
El testimoni que ens espera:
- Allò que causa temor en una persona és l’anticipació de la presència d’un testimoni que l’està esperant, però només si i quan va a casa.
- A través del diàleg solitari i silenciós que anomenem pensar, quan anem a casa, podem examinar les coses críticament.
Tothom pot pensar i deixar de fer-ho:
- És una necessitat natural de la vida humana.
- De la mateixa manera que tothom té capacitat de pensar, hi ha la possibilitat de deixar de fer-ho (no només ‘’la massa’’, sinó els científics, els investigadors, etc.)
- Tothom pot eludir aquesta relació amb si mateix.
Vida, procés i pensament:
- El pensar acompanya la vida i és la 5 essència desmaterialitzada del viure, i com que la vida és un procés, la seva essència només pot residir en el procés mateix del pensament, no en resultats tangibles o pensaments concrets.
- Una vida sense pensar manca de significar perquè no desenvolupa la seva pròpia essència. Els qui no pensen són com somnàmbuls.
- El procés de la cultura és interminable. Hem d’evolucionar des del punt de vista inicial.
Spinoza:
- El JO que som ha de tenir cura de no fer res que faci impossible l’amistat i l’harmonia entre els dos-en-u. Spinoza ho entén com la “satisfacció interior”.
- Aquesta satisfacció no ve de complir les regles exteriors, d’allò que acull la societat, sinó d’estar en pau amb tu mateix quan arribi el moment de reflexionar sobre les meves actituds i les meves paraules.
L’aspecte moral del pensar és accessori:
- Pensar no crea valors, no aporta gran cosa a la societat, no descobreix d’una vegada per totes què és el bé; en lloc de confirmar les regles existents, les dissol.; tampoc no té una dimensió política, tret de situacions límits.
El pensament i el judici
- En situacions crítiques, els amants de pensar surten a expressar-se, i aleshores és una mena d’acció, és implícitament política. Destrueix valors, doctrines, teories, conviccions.
- El judici és la facultat de jutjar allò particular, a diferència del pensament, que opera amb l’invisible
El vent del pensar:
- La manifestació del vent del pensar és l’habilitat de distingir el bé del mal, el bell del lleig. I aquesta distinció, en determinats moments crítics, pot prevenir les catàstrofes, almenys per al JO (el que interactua i tothom veu).
Pensar comporta una pluralitat perquè necessitem dues persones per fer-ho. Sempre ha de ser més d’una persona.
Prejudicis: No podem accedir a la realitat de manera directa, sinó que ho fem a través de representacions condicionades per una cultura, un llenguatge i unes relacions. Això fa que la nostra ment es configuri (representació amb algú) d’una manera creant un mapa cognitiu de la realitat. La visió distorsionada suposa una idea prefixada pel meu entorn o cultura, però jo no en sóc l’autor. Per exemple, una noia rossa és tonta o és fàcil (prejudici molt present en la nostra societat). Un prejudici comporta emocions, i tota emoció comporta acció (moció=moviment). Tot això que està encarregat d’emocions i que per nosaltres té un valor ens mou a l’acció. Prejudici: representació emocional de la realitat. Quan una persona amb un prejudici concret contacta amb la realitat, segurament se n’adona que la idea que tenia no és corresposta amb la realitat. Aleshores existeixen dues opcions: o bé canvies el prejudici, o bé consideres que es tracta d’una excepció i segueixes amb el teu prejudici. He d’acceptar que la meva opinió té un caràcter provisional. Per tant, si accepto la realitat, accepto que el prejudici no era res més que això, i que es converteix en una opinió provisional. Per tal de posar fi a un prejudici es necessita valor. De vegades, quan tenim prejudicis, els identifiquem com si fossin part del nostre cos, i si deixem de tenir-los deixem de ser jo. Hem de tenir el valor d’acceptar que es tracta d’un prejudici i posar-nos sense pensar en contra d’allò que està establert en la societat, que ens ho ha imposat, i deslligar-nos sense pensar que deixem de ser nosaltres. Una persona amb un prejudici sempre busca fonts que el confirmen; per exemple, si tinc el prejudici que els romanesos atraquen, si
- Si ens trobem al metro a una persona borratxa o a una persona amb discapacitats mentals, tendim a apartar-nos d’ells.
- Tots els negres són estafadors.
- Los gordos.
- Els joves se’ls diu que no saben res de la vida.
- Els joves no es preocupen de res, no tenen interès, estan atontats...
- Els homes són millors líders que les dones.
- La gent amb diners: pijos, malcriats...
Eric H. Erikson – El ciclo vital completado Va estudiar a Viena amb Freud. Va haver d’emigrar a l’any 33. Va anar als EEUU i va desenvolupar la seva teoria. Llibres: Infància i societat, El ciclo vital completado Dintre del triangle de Peirce, veiem que hi ha uns trets que són característics immutables a qualsevol cultura invariable. Necessitats vinculades a la psicosexualitat i psicosocialitat. L’ésser humà és sexual a partir dels 13 (+ o -) però la sexualitat comença des del principi de la vida. Fa que la espècia es pugui vincular i reproduir amb altres. Libido energia que fa que ens enganxem a la vida. (ENERGIA VITAL). Per satisfer les nostres necessitats. Està connectat inconscientment per poder fer el que necessitem fer a la nostra vida. L’organisme és un procés:
- Hi ha processos inherents a l’ organisme (irritacions somàtiques d’origen anatòmic, tòxics, etc.). Tensió i sofriment.
- Organització de l’experiència en el jo individual, que assegura la coherència i la individualitat de l’experiència enfront de canvis interns o ambientals. Ansietat.
- Allò social : família, classe, comunitat, nació. Pànic.
Libido:
- Energia que cerca el plaer de les necessitats i passa per diferents etapes.
- L’infant sent plaers específics amb la satisfacció de funcions vitals tals com ingerir aliments, regular intestins, el moviment dels membres. A partir d’aquí desenvolupa capacitats locomotores, sensorials i socials.
- Si no ens dona plaer, ens dona agressivitat. Erikson estudia diferents cultures i s’adona que hi ha una relació entre la manera com interaccionen la mare i el fill.
Libido i agressivitat:
- Agressivitat o ràbia: natural. Un organisme que lluita per preservar les seves potencialitats.
- L’odi , l’agressió, l’enveja, els gelós i la voracitat són variacions d’una experiència primera on hi ha hagut ràbia.
- L’afany destructor de l’home i l’hostilitat irracional són conseqüències d’aquesta ràbia. Lloyd Demausse i Alice Miller fan un estudi i veuen que tota la gent que
es autodestrueix o destrueix a altres, han matat la seva infància, han patit. Si des de petits pateixen violència, de grans també l’utilitzaran perquè pensen que és la manera correcta d’arreglar les coses. Agressivitat diferent de la violència.
- Violència: acte que fas, l’aprenem depenent de la manera en que ens tracten a nosaltres o a altres persones. S’adquireix de l’aprenentatge.
- Agressivitat: instint. És natural, no l’adquirim.
- Oral-respiratòria i sensorial (0-1 anys) etapes de l’ésser humà vinculades a la libido
- La boca i els sentits són primordials. La primera modalitat que s’aprèn: Obtenir. Regulació, coordinació. Primer experiència cordial de l’altre. Reciprocitat Donador.
- Ulls, oïda, dents, moviments braços. Modalitat social: prendre i aferrar-se a les coses.
- Sentiment bàsic de confiança versus sentiment bàsic de desconfiança.
- FORÇA BÀSICA: ESPERANÇA. sorgeix per poder ser individus i per tenir l’esperança de que tot pot canviar i no sempre viurem en aquell moment negre que no ens fa feliços.
- Per entendre la cultura m’he d’entendre a mi mateix.
- La societat hauria de permetre que s’allargués el temps de quedar-se amb el fill, com a mínim 1 any.
- Etapa uretral i muscular (1-2 anys)
- Prevalen els òrgans eliminatoris i la musculatura.
- De la mateixa manera que l’infant obté plaer incorporant, també l’obté quan és capaç de controlar la capacitat de retenir i expulsar a voluntat. Plaer anal.
- Modalitats socials: deixar anar (si no ens interessa) i aferrar (si ens interessa). Sentiment de bondat interior, autonomia i orgull. Si l’educació no és respectuosa amb el progrés de l’infant: dubte i vergonya.
- FORÇA BÀSICA: VOLUNTAT (per fer alguna cosa).
- Tota persona és capaç d’autoregular-se això dona plaer.
- Etapa genital i locomotora (3 anys)
- Els genitals i la locomoció prenen importància. Atenció a activitats fora d’ell mateix. S’adona de la diferència sexual. Modes intrusiu (nens) i inclusiu (nenes) al servei de la producció i de la procreació. Es desenvolupa la iniciativa. El fracàs comporta culpa, malalties psicosomàtiques o altres conflictes (perquè t’han fet sentir malament).
- FORÇA BÀSICA: FINALITAT.
- Exploració sexual i descobriment dels dos sexes. Capaç de descobrir coses noves.
