¡Descarga apunts biologia y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
BIOLOGIA DEL COMPORTAMENT
TEMA 1 – SISTEMA NERVIÓS I COMPORTAMENT
- Significat biològic del sistema nerviós. El sistema nerviós és el que s’encarrega de captar la informació tant del medi extern com del medi intern, la processa i elabora una resposta. Dependent de la complexitat del sistema nerviós, davant d’una mateixa pregunta la resposta serà diferent. Un dels factors que determina la complexitat del sistema nerviós és la mida del cervell en relació amb la massa corporal. El cervell humà no és el més gran del món, però si que és el més gran en relació a la massa corporal d’un ésser humà.
Com més gran sigui el cervell, més complex serà el sistema nerviós i per tant permetrà un repertori conductual més ampli.
Una de les parts més importants del cervell humà és l’escorça cerebral. Aquesta es divideix en moltes parts i cadascuna d’elles desenvolupa una funció diferent.
Tipus de conductes
Hi ha dos tipus de conductes:
Són aquelles que estan programades genèticament. Es fan de manera involuntària i sense ser del tot conscients. És per això que poques vegades es poden modificar, només en el cas de l’home gràcies a la complexitat del seu sistema nerviós si que al podria arribar a modificar una mica.
Els avantatges que presenten les conductes innates és que són ràpides i els inconvenients és que són poc modificables.
“Exemple: quan un animal o una persona té fred, instintivament adopta una postura encongida, en forma de bola, i intenta tenir la mínima part corporal tocant la superfície”.
Són aquelles conductes que no estan programades, per tant les puc modificar mitjançant les connexions entre neurones. Aquestes impliquen enfortir, debilitar, generar i eliminar determinades connexions. A part també permeten una adaptació ràpida mitjançant temps i energia. Els avantatges és que permeten una adaptació ràpida i els inconvenients que es necessita temps.
A nivell evolutiu cal destacar que les conductes s’han intentat deixar de programar, per tal que es puguin modificar i per tant hi hagi un ventall molt més ampli d’accions.
També cal destacar que avui en dia es creu que les accions innates a la llarga passen a ser apreses. Per exemple:
“Una persona que toca el piano, aprèn a tocar el piano de manera repetitiva, per tant és una conducta apresa. No obstant això, aquesta persona té alguna cosa innata que li permet tenir facilitat per tocar el piano”.
Expressions facials
Les expressions facials les fem d’una manera determinada perquè evolutivament, és l’expressió facial que ens ha resultat més avantatjosa i més favorable. Aquestes expressions ens permeten desenvolupar accions apropiades per la determinada situació. Per exemple:
- Cara de fàstic: tanquem els ulls, la boca, les fosses nassals... per tal d’evitar el contacte amb allò que ens produeix fàstic.
- Cara de por: obrim molt els ulls, la boca i inspirem molt aire... en una situació de por el que podem fer són dues coses o lluitem o fugim. Per ambdues coses necessitem obrir molt els ulls per veure-hi bé, agafar aire...
Conducta / comportament
El sistema nerviós influeix sobre la conducta i a la inversa, per tant no és una relació unidireccional.
Totes aquelles activitats que fan participar al nostre cervell, el modifiquen de manera involuntària a mesura que es va practicant l’activitat. Per exemple fer malabars. Al principi el nostre cervell no està acostumat, però a mesura que vas practicant, aquest va agafant pràctica, es va modificant. En el cas que es deixés de jugar durant uns dies, quan tornés a
- No es poden observar directament.
Sistema nerviós
Està format per el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).
Està format per l’encèfal i al medul·la espinal. Totes dues són estructures que estan protegides per estructures òssies. En el cas de l’encèfal pel crani i en el cas de la medul·la espinal per l’esquelet.
- Sistema nerviós perifèric
El podem definir com els nervis en general i són el conjunt de ramificacions que surten del sistema nerviós central.
S’encarrega de rebre la informació de la qual som conscients, per tant que rebem pels sentits i l’envia a la musculatura esquelètica.
Rep la informació del medi intern, per tant és una informació de la qual no som del tot conscients. Aquesta l’envia a tots els òrgans que continguin musculatura llisa. Serveix per mantenir l’equilibri intern.
■ Sistema nerviós simpàtic
Està format per aquelles vies que s’encarreguen de que duem a terme una resposta que provoca una pèrdua d’energia.
■ Sistema nerviós parasimpàtic
Quan s’activa promou canvis a nivell corporal, que s’encarreguen de reposar d’energia el cos degut a una pèrdua ocasionada per el sistema nerviós simpàtic.
Els dos sistemes nerviosos autònoms mai poden funcionar a la vegada ja que el parasimpàtic inhibeix el simpàtic.
Una aferència consisteix a l’entrada d’informació que va a parar al sistema nerviós central.
Una eferència consisteix a una sortida d’informació.
- Organització general del sistema nerviós: sistema nerviós central i perifèric. Sistema nerviós central - (^) Medul·la espinal - Encèfal És l'encarregat de recollir la informació percebuda del medi o el propi organisme, processar-la, avaluar l'execució d'una resposta fisiològica o de conducta, ja sigui de forma conscient o inconscient. Està format per: - Tronc encefàlic El tronc de l'encèfal està format per tres seccions. El Bulb Raquidi que forma la part inferior, el mesencèfal que forma la part més superior i la protuberància que esta al mig. Estableix una comunicació directa entre el cervell i la medul·la. El tronc de l'encèfal, igual que la medul·la espinal, realitza funcions sensitives, motores i reflexes.
- Cerebel És l’encarregat de coordinar els moviments del cos humà, per tant s’encarrega de la part motora de l’esquelet. Està connectat amb la medul·la espinal.
- Diencèfal És la part central del cervell i la que s’encarrega de regular la secreció hormonal.
- Hemisferis cerebrals També s’anomena telencèfal i juntament amb el diencèfal és el que es coneix com el cervell.
Lòbuls Un lòbul és una part de l'escorça cerebral que subdivideix el cervell segons la seva funció. Hi ha quatre lòbuls cerebrals majors:
- Estudi anatòmic del sistema nerviós: plans i eixos. El sistema nerviós s’organitza al voltant de tres eixos: - L’eix lateral-medial : divideix el cos de l’ésser per la columna vertebral, de tal manera que l’òrgan que estigui més proper a la columna vertebral és medial i el que estigui més lluny del mig és lateral. - L’eix rostro-caudal: totes aquelles estructures que es situïn més a prop del rostre seran estructures rostrals, i aquelles que estiguin més a prop de l’esquena seran caudals. - L’eix dorso-ventral: si es divideix l’ésser de manera horitzontal, tota aquella estructura que estigui més a prop del ventre s’anomena ventral i si esta més a prop de l’esquena és dorsal. Això en el cas que l’animal vagi a quatre potes. En el cas de l’home que camina a dos potes, la divisió es fa de manera vertical.
El cervell és una estructura tridimensional. La major part de la bona informació es troba a l’interior del cervell. Per obtenir aquesta informació s’ha de tallar el cervell mitjançant els plans. Hi ha tres tipus de plans:
- Pla coronal: és un pla també anomenat transversal, consisteix en dividir el cervell sense tallar la cara.
- Pla sagital: en aquest cas, la cara queda dividida en dos.
- Pla axial: es tallar de manera horitzontal el crani.
1. TEMA 2 – NEURONES I CÈL·LULES GLIALS
- Estructura bàsica de les neurones Totes les neurones són diferents entre elles, però a la vegada totes elles presenten una part comuna i és que tots els teixits del nostre organisme estan formats per cèl·lules, per això s’anomenen teixits cel·lulars. La unió dels teixits forma els òrgans. El sistema nerviós està format per dues cèl·lules molt importants: - Les neurones: generalment són més gran que les cèl·lules glials, però a la vegada es troben en menor proporció al sistema nerviós. Són cèl·lules especialitzades en la comunicació intercel·lular. La neurona rep informacions de procedències molt diverses i s’encarrega de processar-la. - Les cèl·lules glials: són més petites que les neurones, però és troben en major proporció que les neurones en el sistema nerviós. S’encarreguen de donar suport al sistema nerviós, mantenir-lo cohesionat, per tant ocupen els espais buits que hi ha entre les neurones. Avui en dia tot el que sabem de les neurones i de les cèl·lules glials, és a dir, de l’interior del sistema nerviós és gràcies als avenços tecnològics en el camp de la microscòpia per exemple. Nosaltres per tal de poder veure un teixit a través d’un microscopi el que hem de fer són dues coses: - En primer lloc un teixit, quan l’extraiem directament del cos de l’ésser es presenta poc consistent i molt flonjo. Per tant hem d’anar molt en compte de no fer-lo malbé. Per tal que es torni dur, simplement hem de deixar passar el temps. Una vegada el teixit ja està dur, per tallar-lo utilitzarem unes màquines anomenades: micròtobs , que tallen tot tipus de teixits en 2-10 micres. - Una vegada ja tenim la part del teixit dura i tallada el que hem de fer és tintar-la per poder observar en el microscopi. Per això podem utilitzar dos tipus de tincions.: - La tinció de Nissl. Tenyeix els nuclis de les cèl·lules i els orgànuls propers. Aquesta tècnica ens permet distingir les neurones de les cèl·lules glials i també ens permet estudiar citoarquitectura. - La tinció de Golgi. Tenyeix tota la neurona. Això ens permet veure altres parts de les neurones que no sabíem que existien, com: ■ La soma: és el cos neuronal. Generalment té una forma piramidal o esfèrica. Conté els principals orgànuls de la neurona. ■ Les neurites: estan formades per les dendrites i els axons. Un neurona té moltes dendrites i un únic axó.
- Les dendrites estan especialitzades en la recepció de la informació. L’ axó s’encarrega de la transmissió d’informació.
Axó És una estructura exclusiva de les neurones. S’encarrega de la transmissió de la informació. El gruix i la llargària d’aquesta estructura varia dependent de l’espècie. L’axó s’inicia en el con axónic , que té una forma cònica. Aquí és on s’originen els impulsos que utilitzen les neurones per transmetre informació. A part el con axónic és l’encarregat de decidir si una informació passa d’una neurona a una altra. Al final de l’axó trobem el botó terminal , que és una part de la sinapsis, és a dir un dels llocs pels que una neurona s’uneix a una altra. Al botó terminal:
No hi arriben els microtúbuls.
- Hi ha moltes vesícules sinàptiques on es troben els neurotransmissors.
- (^) Hi ha moltes mitocòndries per tant molt consum d’ATP.
- Hi ha una cara interior molt rica en proteïnes.
Sinapsis És el lloc on dues neurones estableixen contacte. Una de les parts s’anomena presinàptic i l’altre part postsinàptic. Les dues neurones entre si no estan en contacte directe, sinó que hi ha un petit espai anomenat: espai sinàptic. En aquest espai és on les dues neurones alliberen substàncies, entre elles el neurotransmissor. Hi ha una codificació de la informació en codis elèctric-químic-elèctric. Això el que significa és que el impuls entra per les dendrites en forma d’impuls elèctric fins a l’axó. Una vegada arriba allà, s’allibera a l’espai sinàptic en forma d’energia química i l’axó de l’altre neurona que està en contacte, agafa aquesta energia química i la transforma en elèctrica.
VIDEO DE L’ENCÈFAL HUMÀ
Estructura bàsica de les neurones Les neurones actuen i fan la seva funció a través de la membrana plasmàtica. Aquesta està formada per diferents molècules:
- Els fosfolípids: estan formats per un grup fosfat i per dues cadenes d’àcids grassos.
- Les proteïnes: aquestes al ser més grans que els fosfolípids es troben en menor quantitat. N’hi ha de dos tipus molt importants: - Proteïna Transmembrana: van del medi extern al medi intern de les neurones, però no permeten el pas de substàncies a través d’elles.
Proteïna canal: tenen un forat, un canal al mig que permet comunicar la part exterior i la part interior de la neurona. Per tant permeten el pas d’ions.
Les característiques de la membrana plasmàtica són les següents:
1 – BICAPA LIPÍDICA
La membrana plasmàtica presenta una bicapa lipídica, és a dir, els fosfolípids (que són els que recobreixen la membrana plasmàtica) són cèl·lules amfipàtiques: tenen un costat que pot estar en contacte amb l’aigua ( hidròfil ) i un altre costat que no pot estar en contacte amb l’aigua ( hidròfob ). En aquest cas com hem dit que els fosfolípids estaven formats de grups fosfats i àcids grassos, cal destacar que:
- Els àcids grassos són hidròfobs, no podem entrar en contacte amb l’aigua per tant es disposen cap endins de la molècula.
- Els grups fosfats són hidròfils, si que podem estar en contacte amb l’aigua i per tant es disposen cap enfora de la molècula. Aquesta disposició és el que es coneix com a bicapa lipídica i adopta una forma d’esfera.
2 – COMPOSICIÓ PROTÈICA
La membrana plasmàtica està formada per proteïnes. El tipus de proteïna, la quantitat... dependrà de la funció de la part de la cèl·lula.
3- PERMEABILITAT SELECTIVA
La membrana plasmàtica té una permeabilitat selectiva, això vol dir que deixarà passar només aquelles substàncies que vol. Aquestes poden passar:
- Per difusió simple, que és el procés mitjançant el qual les molècules travessen per elles mateixes la membrana. No requereix energia, va a favor de gradient i és un transport inespecífic. Les substàncies que es transporten són solubles.
- A través d’una proteïna canal que els hi permeti el pas des de l’exterior fins a l’interior de la membrana. És un transport específic i que normalment s’utilitza per transport substància parcial o totalment insolubles.
4- PROTEÏNES
Transport axoplàsmic És el desplaçament de substàncies per l’interior de l’axó sense que hi hagi res que les transporti. Això es van poder comprovar quan es va taponar un tros de l’axó i es va observar que tot de substància s’anava acumulant. En el moment en que es va alliberar aquest tap, la substància va continuar el seu trajecte cap al soma. El transport axoplàsmic el podem classificar en dos tipus:
- Transport axoplàsmic ràpid Sempre hi ha proteïnes i per tant sempre es consumeix ATP (transporta neurotransmissors)
- Transport axoplàsmic lent No es consumeix ATP. Segons la direcció el transport pot ser de dos tipus:
- Transport axoplàsmic anterògrad Va des del soma fins al botó terminal, consumeix ATP i utilitza una proteïna anomenada cinesina.
- Transport axoplàsmic retrògad Va des del botó terminal fins al soma, utilitza una proteïna anomenada dineïna, i informa a la cèl·lula de les necessitats metabòliques de les parts més allunyades.
El que es transporta són mitocòndries, vesícules plenes del que sigui... i per això es necessiten microtúbuls , que són com el camí per el qual circula tot.
Explicació del dibuix
- Principis del funcionament neural Doctrina de la neurona - Teoria desenvolupada per Ramón i Cajal a finals del segle XIX. - Afirma que: - Les neurones són les unitats bàsiques de senyalització del sistema nerviós. - Transmeten la informació des de les dendrites fins als axons unidireccional. Principi de polarització dinàmica el flux d’informació entre neurones es produeix en una direcció previsible i consistent. Principi d’especificitat de connexions - No hi ha continuïtat citoplasmàtica entre neurones - La comunicació entre neurones no és aleatòria.
- Tipus de neurones Criteris de classificació de les neurones - Segons el nombre de neurites - Unipolar: està formada per una sola neurita. Es troben en petites quantitats en alguns ganglis del sistema nerviós.
- Bipolar: està formada per dues neurones. Es troben en la retina o en l’olfacte, per tant s’encarrega de percebre informació dels sentits.
Multipolar: tenen un axó i moltes dendrites. Són les més nombroses en l’encèfal i la medul·la espinal. Generalment són motores.
- Pyramidal: té el soma en forma triangular, un únic axó i moltes ramificacions. Es troba a l’escorça cerebral i a l’hipocàlix.
- Purkinje: Són neurones molt grans i presenten moltes ramificacions en forma d’arbre. Es troben a l’escorça cerebral. - Segons la forma: n’hi ha de molts tipus. - Segons la funció - Sensorials: s’encarreguen de convertir els estímuls externs en estímuls interns. S’activen a partir d’estímuls físics.
- Motores: neurona que projecta el seu axó cap a un múscul o una glàndula.
- Interneurones: qualsevol neurona que es troba entre dues neurones. D’una rep informació i a l’altre li passa la informació. - Segons la llargada de l’axó - De projecció: té un axó llarg que li permet arribar fins a una regió del cervell diferent on està el seu soma.
- Locals: té un axó curt que no arriba a sortir de la regió on es troba el seu soma.
- Segons el neurotransmissor Les neurones que empren un mateix neurotransmissor s’organitzen formant els diferents sistemes de neurotransmissió.
■ La beina de mielina sempre mostra interrupcions, anomenades nòduls de Ranvier. En aquestes interrupcions l’axó es troba en contacte directe amb l’espai extracel·lular.
- Cèl·lules de Schwann ■ Fan el mateix que els oligodendròcits, mielitzen els axons, però amb la diferència que es troben al sistema nerviós perifèric. ■ UNA cèl·lula de Schwann al no tenir ramificacions només mielitzarà UN segment de l’axó. ■ **
No tots els axons estan mielinitzats, això no vol dir que no tinguin suport per part de les cèl·lules glials. Segurament conduiran la informació més lentament que els axons mielinitzats.
Capacitat de regeneració
- Els axons que estan mielinitzats per els oligodendròcits (SNC) NO es poden regenerar. Això és degut a que la glia del SNC allibera certes substàncies que inhibeixen el creixement de l’axó.
- Els axons que estan mielinitzats per les cèl·lules Schwann (SNP) SI que es poden regenerar. Això és gràcies a que al glia del SNP no allibera cap tipus de substància que inhibeixi el creixement de l’axó.
Degut a això dependent d’on es produeixi la lesió cerebral, serà més o menys important:
- Si es produeix al SNC serà dolent perquè no es regenera.
- Si es produeix al SNP serà bo perquè si que es regenera.
- Glia radial ■ Es troben al sistema nerviós central. ■ És important durant el desenvolupament del sistema nerviós, ja que serveix de suport, de guia de les cèl·lules que migren... - Quan acaba el desenvolupament alguna d’aquestes cèl·lules encara es poden quedar per ajudar a emigrar a les cèl·lules. Però la gran majoria el que fan es convertir-se en un altre tipus de cèl·lules glials o eliminar-se. ■ Emeten prolongacions des del lloc on neixen les neurones fins a la superfície de l’encèfal. ■ Les cèl·lules s’enganxen a les prolongacions de les glias radials per arribar fins a la seva destinació on es dipositen.
- Cèl·lules ependimàries ■ Són el teixit epitelial que recobreixen unes cavitats que tenim a dins de l’encèfal. ■ S’encarreguen d’evitar que el líquid contingut en aquestes cavitats se’n vagi. ■ No són cèl·lules nervioses.
- Microglia ■ No deriva dels mateixos precursors sensorials que les cèl·lules glials. ■ Són macròfags del sistema nerviós. ■ Eliminen el que no sigui necessari en el sistema nerviós.
TEMA 3 – PROTECCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS
3.1. MENINGES
L’os del crani i el cervell estan separats per tres capes de teixit que el protegeixen, ja que aquest és molt poc consistent i fràgil i l’ós és molt dur. Aquestes tres capes les anomenem meninges, es trobem a tot el sistema nerviós central, tant al cervell com a la medul·la espina, i són:
- Duramàter
- Aquesta capa està formada per dues subcapes.
- És la capa més pròxima a l’ós, però no obstant això no està en contacte directe amb ell sinó que hi ha una separació de teixit conjuntiu, que forma l’espai epidural. Aquest teixit conjuntiu, és molt consistent, gruixut... per tal de protegir el cervell de la rigidesa de l’ós del crani.
- És com una membrana que recobreix tot el cervell, però de manera molt simple, és a dir, sense resseguir les circumval·lacions per dins.
- És una única membrana, tot i que en algunes regions del cervell, com al línia mitja , es divideix en dues membranes. ■ Aquesta separació deixa un espai que s’anomena el sinus durals , que té forma de triangle i es forma per la unió de les dues capes.
- Per un altre lloc les dues capes meninges també s’uneixen i formen unes parets que reben el nom de la falç del cervell i al tenda del cerebel. La falç del cervell: ■ Aquestes es troben entre els dos hemisferis cerebrals i per tant els separa.
■ Va des de la part més anterior a la més posterior del cervell. ■ Serveix per establir compartiments en el cervell de tal manera que si rebem un cop el desplaçament d’un hemisferi no comporta el desplaçament de l’altre. Evitem el contracop. ■ Moltes vegades no impedirà el cop però si que reduirà l’efecte. La tenda del cerebel: ■ Separa el cerebel de l’encèfal.
- Es troba per sota de la capa duramàter.
- És una membrana esponjosa amb aspecte de malla, ja que presenta unes prolongacions anomenades trabècules aracnoïdals.
- Entre la duramàter i la aracnoide existeix un espai subdural , tot i que si les coses van bé haurien d’estar les tres capes completament unides. ■ L’espai subdural apareix normalment quan hi ha traumatismes.
- Piamàter
- És la capa que està més en contacte amb el teixit nerviós. És una capa molt suau.
- A diferència de les altres capes, la piamàter recobreix el cervell de manera molt perfeccionista, ressegueix tota la superfície del teixit amb els solcs, circumval·lacions...
- En l’espai subaracnoïdal trobem: ■ Líquid encefalorraquidic: acaba formant una espècie de pel·lícula que anirà envoltant tot el cervell. ■ En alguns llocs del cervell aquest espai és més gruixut (com als solcs, la regió central de l’encèfal i algunes estructures del tronc de l’encèfal) o més prim. ■ Trobem els principals vasos sanguinis que vascularitzen el cervell. Aquests es ramifiquen i després entren al teixit nerviós.
- Quan les ramificacions entren, el piamàter també les ressegueix creant a la vegada un espai anomenat: espai perivascular.
3.2. SISTEMA VENTRICULAR I LÍQUIDS CENDALORETIRICS VENTRICLES El cervell està dividit en unes cavitats anomenades ventricles. Aquestes tenen dues característiques principals:
- Estan interconnectades entre elles a través d’uns conductes anomenats: forats interventriculars.
- Estan plens de LCR secretat pels plexes coroïdals.
Hi ha 4 tipus de ventricles:
