3. NECESSITATS HÍDRIQUES
L’aigua és indispensable per a la vida de les plantes. A la planta l’aigua forma el 85-95% (en teixits joves i en
creixement), això marca que l’aigua és indispensable per la vida i el desenvolupament. En canvi, en teixits vells, rígids o
damnificats la quantitat d’aigua serà menor. Per tant, depèn de cada estadi, el contingut d’aigua en plantes serà molt
diferent. Com més rígid sigui el teixit menys aigua tindrà.
L’aigua és un component de pas, que forma part de la seva estructura. Aquesta aigua està al sòl, passa a la planta i surt a
l’atmosfera. La part d’aigua que la planta retingui serà la seva necessitat, serà poca quantitat. Com que aquesta aigua
travessa tota la planta serà el vehicle de totes les substàncies de la planta. A més, serà un component metabòlit o
estructural, pot ser un component de reaccions (catàlisi, trencament..).
Funcions fisiològiques de l’aigua
• Constituent majoritari del citoplasma (medi en el que es donen la majoria de reaccions bioquímiques de la
cèl·lula)
• Pot ser metabòlit o catalitzador metabòlic: no només suporta les reaccions sinó que hi pot participar, funciona
com a enzim o com a reactiu.
• Donador de protons en el procés de Fotosíntesi (funció bioquímica, engega aquest procés)
• Via de transport (xilema: parts baixes a altes, i floema)
• Regulador tèrmic (mesura que l’aigua transpira aigua es va refredant Transpiració)
•Turgència cel·lular (emplenament del tot de la cèl·lula sencera que suporta el pes del vegetal fent que les cèl·lules
no es puguin aixafar) (és especialment important a nivell d’estomes: per on surten els gasos, amb turgència i no
turgència donen o no pas)
LA DISPONIBILITAT DE L’AIGUA PER LA PLANTA ÉS UN FACTOR LIMITANT, perquè és necessària per
totes les funcions i la planta si no tingués aigua es moriria.
Estructura molecular i propietats de l’aigua
• L’aigua és una molècula dipolar, té dos pols. Això permet fet pont d’hidrogen i al fer-ho s’envolta de moltes
substàncies.
• Té una elevada constant dielèctrica (és el dissolvent més polar que es coneix).
• Té una forta cohesió (pel fet de tenir un component molt electronegatiu i un molt electropositiu) i adhesió
(superfícies):
Cohesió + Adhesió + Tensió Superficial CAPIL·LARITAT (és la clau del funcionament de l’aigua en les plantes)
• Alta resistència a la tensió (degut a l’atracció de les seves molècules no les pot separar) (bo per impedir
cavitació). Està sotmesa a la tensió de l’evaporació de l’aigua. Les cavitacions és l’entrada d’aire a les canonades,
al no deixar-se separar no deixa espai per entrar aire, permet un flux constant d’aigua.
• Elevat calor de vaporització: quan l’aigua es vaporitza on estava continguda es refreda, s’emporta l’escalfor.
• Elevat calor específic: l’aigua és capaç d’absorbir molta energia (calor) abans de vaporitzar-se, la calor de les
reaccions se la “guarda” l’aigua, absorbeix l’excés de calor: manté la T de la planta.
• És líquida a temperatures fisiològiques (permet el flux d’aigua)
Potencial hídric
El sistema en què es troba la planta és hidrodinàmic. Sistema FQ continu (parlant de l’aigua): Sòl-Planta-Medi. La planta
és el component entremig.
FISIOLOGIA VEGETAL
