VISIONS & CANTS
A MUNTANYA -Joan Maragall
"A Muntanya" és un poema del poeta Joan Maragall (1860-1911), el modernista més
important de la literatura catalana.
Aquest poema forma part de "L'intermezzo" del llibre de poemes Visions & Cants, del qual
destaca un o molt patriòtic.
Intermezzo és la segona de les tres parts d’aquest llibre de J. Maragall. Aquest divideix
l’apartat de "visions" de la de "cants".
Aquí hi trobem 14 poemes ordenats cronològicament, en què explica diversos fets de la seva
vida. Molts d’aquests altres poemes parlen sobre o contenen alguns detalls relacionats amb
festivitats cristianes o figures religioses, però també hi podem trobar poesia relacionada amb
altres poemes del llibre, com ara "A la Mare de Déu de Montserrat".
El llibre data de l’any 1900 dins l'època dels modernistes regeneracionistes.
El poema "A la muntanya", es diferencia d'altres poemes,l’autor data l’obra amb any i lloc,
Puigcerdà del 1897.
En aquest poema, Joan Maragall parla de la passivitat i tranquil·litat de la gent de la vila a
l‘hora d'afrontar una gran tempesta.
Aquest poema es pot dividir en quatre parts:
La primera part la formen els versos 1-4, on Maragall ens posa davant dels fets que vol
explicar, on ens diu que la tempesta encara és lluny, de manera que la gent encara no
reacciona.
La segona part formada pels versos 5-8, veiem una composició detallada de la forma de la
tempesta i la ubicació d’aquesta: "Passa la tempestat esgarrifosa per damunt de la serra allà al
davant", "tremolant de llampecs, silenciosa"...
La tercera part la formen els versos 9-14, apareix per fi la presencia de la tempesta: "Com hi
deu ploure en les profundes gorges i en els plans solitaris de les valls!".
En aquesta 3ª part, podem veure per primera vegada, Maragall esmenta la figura d’una
persona en forma singular, deixa de parlar sobre grups de persones
Finalment, a la quarta part la formen part els versos 15-18, on trobem les conseqüències de la
gran tempesta, i on se’ns ensenya com la gent torna a sortir després d'haver ignorat aquesta
tempesta.
Aquest poema es divideix en 4 versos, on les seves estrofes d’aquests versos són de quatre
versos, excepte a la tercera, on hi ha 6. La rima, en aquest cas és sempre assonant, tot i que
varia la seva posició depenent l’estrofa
