COMENTARI DE TEXT
L’ESTIMADA DE DON JAUME
L’estimada de Don Jaume és un poema de Joan Maragall que va ser escrit entre el 1860 i el
1911. Que pertany a l’apartat de “Visions” del seu llibre Visions i Cants, que es va publicar
l’any 1900.
Joan Maragall era un modernista i generacionista del segle XIX que el que pretenia amb el
llibre era mirar cap a les arrels catalanes... On recupera missatges de l'imaginari català per
a renovar-los i veure'ls amb uns altres ulls i no perdre aquest català i la seva història que
Maragall estima tant.
Tot això ho fa en un llibre que consta de 27 poemes els quals es divideixen en les visions
que són 5 poemes de 5 herois catalans (passat), l’Intermezzo que són 4 poemes del pas del
temps i l’eix unificador (present) i els cants que son 8 poemes que consta de símbols
catalans (futur).
Joan Maragall és molt important per a la literatura catalana, Jaume I ho és per a la
formació del territori independent català.
L'estimada de Don Jaume és un poema narratiu, un romanç, basat en un dels episodis
més celebrats pel nacionalisme romàntic català: la conquesta de Mallorca (setembre -
desembre de 1229) de la mà de Jaume I el conqueridor (1208 - 1276).
L'estructura externa de la obra consta de 84 versos femenins i masculins que estàn dividits
en 5 estrofes (les parts del poema) i tots heptasíl.labs (les estrofes és van alternant entre 5 i
8 síl·labes); i per el que fa l'estructura interna, és caracteritza per una rima assonant i
encadenada.
Parlan ja del poema en sí podem trobar moltes figures retòriques com ara l’ànfora (en surt
un estol de naus, en surt un estol de veles, la personificació (l’illa és torna roja) i la
sínestesia (encara li riu als ulls).
Maragall tracta l'illa de Mallorca com si fos una dama a qui el rei Jaume I (un
personatge clarament vitalista i visionari) està profundament enamorat, i l'expedició del
territori a la seva conquesta amorosa i per l’expansió a la catalinat. Al llarg del poema
Maragall ens fa entendre que per a Jaume I cap conquesta ha superat l'illa de Mallorca.
Podríem dir que per a Jaume I Mallorca fou aquell primer amor que mai s'oblidarà (Maragall
aquí en destacarà l’aspecte espiritual i la satisfacció d’un desig amorós). Don Jaume
conquesta pel cristianisme, però, al final del poema, en el moment de morir-se, pensa que
és a punt d’emprendre el viatge definitiu a aquesta illa que no és Ítaca, però com si ho fos.
i mort mirant la seva estimada a través del mar, però desde la terra.
Per acabar, el poema crec que és bastant bonic (encara que el final és torna melancòlic),
però ha sigut el meu preferit, ja que s'entén bastant bé entre els versos el que Joan Maragall
ens vol transmetre i aquella assemblança a la poesia popular. En aquest poema Maragall
deixa ben clar aquesta visió i herói català que sempre vol aconseguir.
