Apuntes sobre el Desarrollo Cognitivo y Emocional durante la Adolescencia: Piaget y Más, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Apuntes sobre el Desarrollo Cognitivo y Emocional durante la Adolescencia: Piaget y Más y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

ADOLESCENCIA MADURESA I SENECTUT (UB)

APUNTS CLASSE ADO

PROF. 16-

El pensament operatiu formal

Piaget planteja que a partir dels 12 any, que és quan s’entra a l’etapa de les operacions formals, comença a aparèixer el pensament abstracte. Això, tot i que Piaget va fer una mirada molt cognitiva, comporta un impacte en la relació amb les figures d’autoritat i en la manera de comportar-se.

Piaget va introduir, i altres autors li van donar continuïtat, la idea de que hi havia una manera de raonar característica de l’adolescència inicial, i que es pot definir com un egocentrisme en la manera de raonar. Les coses s’analitzen des de la perspectiva pròpia i es té la sensació de que la realitat està determinada per la manera com hom veu les coses. Les experiències vitals són enteses com a experiències úniques i diferenciades. Una gran diferència amb l’operatiu concret és que ara, el raonament experimenta una obertura que permet un anàlisi més complex i gran de la situació. Es comença a desenvolupar la lògica i tot allò que no és observable.

Pensament Hipotètic – Deductiu: es construeix mitjançant proposicions i possibilitats que poden no reflectir la realitat.

Raonament Deductiu (més ràpid a l’inici de l’adolescència)

Raonament Inductiu (triga més ja que requereix experiència)

Experiment

1ª etapa: tercer ull entre mig dels dos ja existents 2ª etapa: tercer ull a dalt del cap 3ª etapa: tercer ull en una mà

2. Pensament Inter proposicional

Diferència entre:

• Validesa de fet: valor de veritat d’una afirmació o sèrie d’afirmacions
• Validesa lògica: consistència lògica entre afirmacions, independentment del seu valor de veritat

Sil·logismes

Los perros son mayores que los elefantes Los ratones son mayores que los perros

Increment de les capacitats bàsiques: processar una major capacitat i velocitat.

Ús d’estratègies: procediment mental per millorar el rendiment. Més complexes i ajustades a l’objectiu.

Metacognició: es refereix al coneixement que tenim de com funciona la nostra ment. Major coneixement sobre el propi funcionament. Major capacitat per a planificar, supervisar, avaluar el propi pensament.

Base del coneixement: es refereix a la quantitat d’informació acumulada. Molt relacionada amb la formació escolar.

o Automatització de les tasques simples o Formació d’esquemes mentals complexos que afavoreixen noves adquisicions

Definir l’adolescència dins del cicle

Aspectes clau

• Què els fa diferents de la infància?
• Què els fa diferents dels adults?

Edat

• A quina edat comença?
• A quina edat s’acaba?

Gènere

• És igual per a homes i dones?
• Quines són les diferències

Quina visió tenim de l’adolescència?

• G. Stanley Hall (1904): “Storm and stress” o Conflictes amb els pares o Inestabilitat emocional o Conductes de risc

Adolescència inicial: canvis físics i imatge corporal. Adopció de les característiques i rols sexuals.

Adolescència mitjana: independència emocional dels pares. Inici dels grups d’amistat. Primeres experiències d’aparellament.

Adolescència final: construcció de la identitat. Adopció d’objectius vitals a llarg termini. Primers rols socials com a adults.

Front a l’ “strom and stress” >>> Desenvolupament positiu adolescent (Positive Youth Development) Les Cinc “C” de Lerner, 2004, citado en Oliva, A., Rios, M, Antolini, L, Parra, A., Hernando, Á. y Pertegal, M.A. (2010). Más allá del déficit: construyendo un modelo de desarrollo positivo adolescente. Infancia y Aprendizaje, 33 (2), 1-12.

1. Competència : assertivitat, resolució de conflictes, competències cognitives per a prendre decisions,…
2. Confiança : Valoració positiva d’un mateix i d’ autoeficàcia: autoestima i identitat
3. Connexió : Vincles positius amb persones i institucions
4. Caràcter : Respecte per les normes socials i culturals, moralitat i integritat. Autocontrol i absència de problemes externs.
5. Cura i compassió : Empatia i identificació amb el altres

Ser competent en el món social:

Coneixement sobre la natura de les persones Coneixement sobre el funcionament de la societat Què s’espera d’ell/ella? Què espera dels demes?

Coneixement social: tres àmbits principals Social cognition, Shantz (1983)

Les persones: pensaments, sentiments, intencions... Les relacions entre persones: amor, amistat, autoritat, conflicte... Les institucions socials: família, escola, vida social...

perspectives. Organitzat per etapes.

Nivell 1: Adopció subjectiva de perspectives – 6 a 8 anys –: Les altres persones poden tenir punts de vista diferents quan la seva informació sobre els fets és diferent. No és capaç de veure’s des del punt de vista dels altres.

Nivell 2: Adopció auto reflexiva de perspectives – 8 a 10 anys –: Les altres persones tenen un punt de vista propi perquè tenen els seus objectius. És capaç de veure’s tal i com el poden veure.

Nivell 3: Adopció recíproca de perspectives – 10 a 12 a. - : Es pot contemplar relacions des d’una posició externa. És capaç de veure ambdues perspectives a la vegada i com es relacionen entre sí.

Nivell 4: Adopció generalitzada de perspectives - + de 12 a. – : Té una perspectiva general de la societat. Pensa en la relació persona-societat. La perspectiva del grup.

Elkind/ Egocentrisme en el pensament

Centrat en un mateix / Crítics amb l’autoritat Pensen que són els focus d’atenció de tothom Pensen que les experiències pròpies són úniques Observen els comportaments dels altres i ho interpreten de forma referencial

Formes d’egocentrisme:

Mite de la invencibilitat: res em pot fer mal. Invulnerable i Omnipotència

Mite personal: sóc únic i excepcional. Incomprensió

Públic imaginari: sóc l’estrella. Massa autoconsciència / poca espontaneïtat

Indicadors d’egocentrisme en el coneixement social.

Reflexionar sobre la pròpia existència Imaginar les opinions dels altres és un creixement cap a la maduresa cognitiva

Fàcilment es pot manifestar amb:

Conductes de risc per la salut Dificultats de relació amb els pares Dificultats de relació amb els amics Dificultats a l’escola i baix rendiment escolar

Adopció de perspectives vs Desenvolupament Moral

Adopció perspectives: implica posar-se en el lloc de l’altre, comprendre’l.

Desenvolupament Moral : implica comprendre’l, i també valorar-ne les accions pròpies i alienes; fer judicis sobre allò bo o dolent; just o injust, correcte o incorrecte.

DESENVOLUPAMENT MORAL Adquisició d’habilitats per a:

• Fer valoracions pròpies sobre les accions dels altres i de les pròpies. Allò bo o dolent. Just o injust

Marchesi (1984):

• Increment de la internalització de normes i prohibicions socialment sancionades.
• Elaboració progressiva de judicis universals.
• Enfoc sociocognitiu. Construcció personal a partir de les interaccions socials.

Principals models teòrics

TEORIA APRENENTATGE SOCIAL Acumulació d’experiències de recompensa i càstig. (Hoffman 1979)

Disciplina inductiva:

• Els agents socialitzadors alerten de les conseqüències de la seva conducta pels demés.
• Potencia el sentiment d’empatia.
• La norma social s’internalitza.

Disciplina del poder:

• Els agents socialitzadors emfatitzen les conseqüències de la seva conducta cap a un mateix.
• Només es compleix si hi ha amenaça.
• La norma social és una imposició.

MODEL TEÒRIC DE KOHLBERG (1976)

• Atmosfera moral de grup. Diferenciació de l’individual.
• Conflicte cognitiu-moral. Reorganització del judici moral segons les pròpies experiències.