Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Àcids Nucleics 2n BAT, Apuntes de Biología

Resum d'àcids nucleics segon de batxillerat

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 12/10/2024

gina-el-badri
gina-el-badri 🇪🇸

4 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ELS ÀCIDS NUCLEICS
Els àcids nucleics L'ADN o àcid desoxirribonucleic és la molècula que emmagatzema la
informació genètica de la cèl·lula i, per tant, de l'individu. Es pot duplicar (en interfase),
transmetent la informació de generació en generació, i determina quines proteïnes se
sintetitzen a cada moment.
L'ADN es pot trobar en diferents llocs de la cèl·lula i presentar diferents característiques:
- A eucariotes es troba al nucli, constituït per dues cadenes lineals associades a
proteïnes, formant la cromatina que, en condensar-se, origina els cromosomes.
També hi ha ADN de doble cadena circular als mitocondris i als cloroplasts.
- En procariotes, el cromosoma bacterià sol ser al citoplasma, constituït per una doble
cadena circular. Pot tenir cromosomes addicionals, també circulars, anomenats
plasmidis.
- Als virus, l'ADN és una molècula simple o doble, lineal o circular, que sol trobar-se
dins d'una coberta proteica. També poden tenir ARN en comptes d'ADN.
Composició química de l'ADN L'ADN és un tipus d'àcid nucleic.
Aquests són grans molècules constituïdes per llargues cadenes de nucleòtids enllaçats
entre si. Cada nucleòtid està compost per:
- Un àcid fosfòric o fosfat.
- Una pentosa, un sucre de cinc àtoms de carboni,
anomenada desoxiribosa.
- Una base nitrogenada, un compost cíclic que pot ser:
adenina (A), timina (T), guanina (G) o citosina (C).
Els nucleòtids s'uneixen entre si mitjançant un enllaç anomenat enllaç fosfodièster, que es
produeix entre el sucre fosfat d'un nucleòtid i la pentosa del següent. A cada cadena de
nucleòtids, el grup fosfat i la pentosa es mantenen constant, diferenciant-se únicament en la
seqüència de bases nitrogenades. Per tant, l'ordre d'aquesta seqüència és on resideix la
informació per al manteniment i el desenvolupament de la vida.
Estructura de l'ADN
L'estructura de l'ADN va ser establerta el 1953 per Francis Crick i James Watson, basant-se
en les aportacions realitzades per Maurice Wilkins i Rosalid Franklin. Té les bases següents:
- Cada molècula d'ADN està formada per dues cadenes de
polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix imaginari, formant una
doble hèlix. Les dues cadenes són antiparal·leles, és a dir, es
disposen de forma paral·lela i en sentits oposats.
- Les bases nitrogenades se situen a l'interior, mentre que les
pentoses i el fosfat formen l'esquelet extern.
- Les bases són complementàries; l'adenina sempre s'aparella amb la
timina, i la guanina amb la citosina.
- Les cadenes es mantenen unides mitjançant ponts d'hidrogen que
s'estableixen entre les bases nitrogenades enfrontades de les dues cadenes. Dos
ponts d'hidrogen en cas d'adenina amb timina i tres en cas de guanina amb citosina.
EI ARN
L'ARN o àcid ribonucleic és un altre tipus d'àcid nucleic que es troba a tots els éssers vius.
Com a sucre té la ribosa, i com a bases nitrogenades, adenina, guanina, citosina i uracil (U),
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Àcids Nucleics 2n BAT y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

ELS ÀCIDS NUCLEICS

Els àcids nucleics L'ADN o àcid desoxirribonucleic és la molècula que emmagatzema la informació genètica de la cèl·lula i, per tant, de l'individu. Es pot duplicar (en interfase), transmetent la informació de generació en generació, i determina quines proteïnes se sintetitzen a cada moment. L'ADN es pot trobar en diferents llocs de la cèl·lula i presentar diferents característiques:

  • A eucariotes es troba al nucli, constituït per dues cadenes lineals associades a proteïnes, formant la cromatina que, en condensar-se, origina els cromosomes. També hi ha ADN de doble cadena circular als mitocondris i als cloroplasts.
  • En procariotes, el cromosoma bacterià sol ser al citoplasma, constituït per una doble cadena circular. Pot tenir cromosomes addicionals, també circulars, anomenats plasmidis.
  • Als virus, l'ADN és una molècula simple o doble, lineal o circular, que sol trobar-se dins d'una coberta proteica. També poden tenir ARN en comptes d'ADN. Composició química de l'ADN L'ADN és un tipus d'àcid nucleic. Aquests són grans molècules constituïdes per llargues cadenes de nucleòtids enllaçats entre si. Cada nucleòtid està compost per:
  • Un àcid fosfòric o fosfat.
  • Una pentosa, un sucre de cinc àtoms de carboni, anomenada desoxiribosa.
  • Una base nitrogenada, un compost cíclic que pot ser: adenina (A), timina (T), guanina (G) o citosina (C). Els nucleòtids s'uneixen entre si mitjançant un enllaç anomenat enllaç fosfodièster, que es produeix entre el sucre fosfat d'un nucleòtid i la pentosa del següent. A cada cadena de nucleòtids, el grup fosfat i la pentosa es mantenen constant, diferenciant-se únicament en la seqüència de bases nitrogenades. Per tant, l'ordre d'aquesta seqüència és on resideix la informació per al manteniment i el desenvolupament de la vida. Estructura de l'ADN L'estructura de l'ADN va ser establerta el 1953 per Francis Crick i James Watson, basant-se en les aportacions realitzades per Maurice Wilkins i Rosalid Franklin. Té les bases següents:
  • Cada molècula d'ADN està formada per dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix imaginari, formant una doble hèlix. Les dues cadenes són antiparal·leles, és a dir, es disposen de forma paral·lela i en sentits oposats.
  • Les bases nitrogenades se situen a l'interior, mentre que les pentoses i el fosfat formen l'esquelet extern.
  • Les bases són complementàries; l'adenina sempre s'aparella amb la timina, i la guanina amb la citosina.
  • Les cadenes es mantenen unides mitjançant ponts d'hidrogen que s'estableixen entre les bases nitrogenades enfrontades de les dues cadenes. Dos ponts d'hidrogen en cas d'adenina amb timina i tres en cas de guanina amb citosina. EI ARN L'ARN o àcid ribonucleic és un altre tipus d'àcid nucleic que es troba a tots els éssers vius. Com a sucre té la ribosa, i com a bases nitrogenades, adenina, guanina, citosina i uracil (U),

que substitueix la timina de l'ADN. Acostuma a estar format per una sola cadena de polinucleòtids, sense una estructura definida a diferència de l'ADN. En cèl·lules eucariotes es localitza al nucli i al citoplasma. Hi ha els següents tipus d'ARN:

  • ARN ribosòmic (ARNr): forma part dels ribosomes.
  • ARN missatger (ARNm) transporta la his mació de l'ADN del nucli als ribosomes perquè es fabriquin les proteïnes.
  • ARN transferent (ARNt): s'uneix a aminoàcids específics que transporta fins als ribosomes, on es fabriquen les proteïnes. La replicació de l'ADN Durant la interfície d'una cèl·lula, cada cadena d'ADN en fa una còpia per poder transmetre- la a cadascuna de les cèl·lules filles. Aquest procés rep el nom de replicació de l'ADN, i tant en procariotes com en eucariotes passa just abans de la divisió cel·lular. El mecanisme va ser descobert per Watson i Crick poc després d'haver descobert l'estructura de l'ADN, i consta dels esdeveniments o fites següents:
  • La replicació comença amb el trencament dels ponts d'hidrogen que uneixen les bases nitrogenades complementàries.
  • A mesura que les dues cadenes se separen, cadascuna actua de motlle per a la síntesi de la cadena complementària.
  • Uns enzims específics unint un a un els nucleòtids, per complementarietat de les bases.
  • El "llaç" que s'obre quan les dues cadenes d'ADN se separen per fer una còpia de si mateixes s'anomena bombolla de replicació.
  • El resultat de la replicació són dues molècules idèntiques d'ADN, que són una còpia exacta de la molècula original. El procés de replicació és semiconservatiu, ja que cada cadena d'ADN serveix de motlle per a la formació d'una nova cadena complementària, per tant cada doble hèlix estarà formada per una cadena de la molècula inicial i per una altra de nova. Cada doble hèlix formada constitueix una germana cromàtida d'un cromosoma duplicat. Per evitar els errors produïts a la còpia o deguts a causes externes, hi ha enzims de reparació que detecten els nucleòtids incorrectament aparellats o col·locats, i els reemplacen pels correctes.Quan aquest mecanisme de reparació no funciona, es produeixen canvis a la molècula d'ADN anomenats mutacions. De l'ADN a les proteïnes Cada fragment d'ADN que conté la informació genètica per a un caràcter determinat és un gen. El 1941, Beadle i Tatum van descobrir que cada gen conté la informació per a la síntesi d'una proteïna, i que aquesta és la que determina un caràcter. És a dir, un gen és un fragment d'ADN que porta la informació per sintetitzar una proteïna, necessària perquè s'expressi un caràcter determinat en l'individu. Un canvi en la seqüència del gen pot provocar una alteració a la proteïna, i això provoca un canvi en les característiques de l'individu. Per exemple, el caràcter color de pell depèn de la quantitat de melanina, un pigment que es troba a la pell i en la fabricació de la qual intervenen diferents

Les mutacions són canvis o alteracions al material genètic d'una cèl·lula. Aquestes poden ser des de la variació duna base nitrogenada fins al canvi en el nombre de cromosomes normes duna espècie. Aquestes es tradueixen en canvis a les proteïnes, per la qual cosa poden afectar les característiques d'un organisme. Pel que fa a les conseqüències, les mutacions poden ser:

  • Negatives, quan causen danys a l'organisme que les porta.
  • Neutres, si no produeixen beneficis ni perjudicis significatius.
  • Beneficioses, quan augmenten la probabilitat de l'organisme de sobreviure i reproduir-se, fent que en millori l'adaptació al medi, per exemple. Segons les cèl·lules afectades, poden ser:
  • Somàtiques, si afecten qualsevol cèl·lula de l'individu excepte les reproductores. Per això, no es transmeten a la descendència, sí a les cèl·lules filles que s'originen per mitosi.
  • Heretables, si afecten els gàmetes o les cèl·lules mare que donaran lloc als gàmetes. Es transmeten a la descendència. Segons l'ADN afectat:
  • Gèniques o puntuals: produeixen alteracions a la seqüència de nucleòtids d'un gen. Un al·lel es pot transformar en un altre al·lel diferent.
  • Cromosòmiques: produeixen canvis en alguns segments de cromosomes, en cromosomes sencers o el nombre de cromosomes d'un individu. Segons el seu origen:
  • Espontànies, si es deuen a causes naturals, com a errors en la replicació de l'ADN.
  • Induïdes, si són causades per exposició a agents mutagènics presents al medi ambient, com les radiacions, algunes substàncies químiques o agents biològics, com determinats virus.