



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resum en català sobre el tema d'àcids nucleics, aquest es el resum que he fet mitjançant el llibre i les explicacions del profe.
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




-Àcid desoxiribonucleic (ADN) i àcid ribonucleic (ARN)= macromolècules encarregades d’emmagatzemar i de transferir la info. genètica de les cèl·lules. -Monòmers que formen aquestes macromolècules= nucleòtids. -Nucleòtids amb ribosa= ARN -Nucleòtids amb desoxiribosa= ADN Elements d’un nucleòtid Bases nitrogenades -Són molècules cícliques derivades de dues molècules també cícliques: purina i pirimidina. -ARN: adenina, guanina, citosina i uracil.( A; G; C; U) -ADN: adenina, guanina, citosina i timina. (A; G; C; T) Nucleòtids i nucleòsids -Nucleòtids que formen l’ADN i l’ARN= monofosfat. -Nucleòsid= nucleòtid sense grup fosfat. -Formar nucleòsid: base nitrogenada s’uneix al carboni 1 de la pentosa per mitjà d’un enllaç N-gucosídic (s’estableix entre el -OH de la pentosa i un N de la base nitrogenada). -Formar nucleòtid: grups fosfar (1, 2 o 3) s’uneixen al carboni 5 de la pentosa per mitjà d’enllaç èster. Nucleòtids lliures -Nucleòtids trifosfat (ATP): encarregades d’emmagatzemar i transportar energia dintre de les cèl·lules. -Enllaços entre els grups fosfat s’hidrolitzen= Produeixen fosfat inorgànic i alliberen energia. -Es poden combinar amb altres molècules per formar coenzims. CoA= metabolisme de glúcids, lipids.
-L’ADN i l’ARN: cadenes desoxiribonucleòtids o ribonucleòtids units per enllaços fosfodièster entre els OH dels c 5 i 3 de les pentoses. -Extrem 5= primer nucleòtid de la cadena. (grup fosfat) -Extrem 3= últim nucleòtid de la cadena. (ribosa o desoxiribosa) Estructura de l’ADN -Estrudctura primaria: seqüència de les bases nitrogenades a la cadena de polinucleòtids que determina la inf. genètica.( N-glicosidic i fosfodiester) -Estrucura secundària: model de la doble hèlix. -Estructura terciària: enrotllament i empaquetament de l’ADN per reduir la grandària i transformar-se en cromosomes.( -Guanina i citosina 3 ponts d’hidrogen -Adenina i timina 2 ponts d’hidrogen) La doble hèlix de l’ADN (estructura) -Conclusió: l’estructura tridimensonal de l’ADN eren dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al voltant del mateix eix en forma de doble hèlix. -La polaritat de les cadenes: és oposada (l’extrem 5 d’una cadena coincideix amb el 3 de l’altra). -Cadenes fosfat-pentosa: constitueixen l’estructura bàsica que recorre l’exterior de l’hèlix. -Bases nitrogenades: se situen a l’interior i formen un angle recte amb l’eix de l’hèlix. (D’aquesta manera les bases de les dos cadnes queden en el interior de la doble hèlix). -Permet la formació de ponts d’H entre bases encarades. (A-T 2 ponts; G-C 3 ponts). -Davant d’una purina (base gran) sempre haura una pirimidina (base petita). Complementarietat de les cadenes d’ADN -Aparellament de bases= complementarietat. -Les bases d’una cadena són sempre complementàries a les de l’altra cadena. (Tota molècula d’ADN és complementària de si mateixa= 2 jocs complets de la mateixa info). -Quantitat A= Quantitat T -Quantitat G= Quantitat C -La complementarietat de les cadenes de l’ADN= permet la recopilació de la molècula durant el procés de divisió cel·lular. -Una cadena serveix de plantilla a la qual s’uneixen els nucleòtids seguint la regla de Chergaff. Tipus d’ADN -Major part dels èssers vius, especialment eucariotes= ADN bicatenari (2 cadenes) lineal. -Bacteris, alguns virus, mitocondris i cloroplasts: ADN diferent. tipus diferents: -Monocatenaris: alguns virus. -Bicatenari: resta de virus, bacteris i eucariotes. Poden ser: -Lineal: eucariotes i alguns virus. -Cicular: mitocondris, cloroplasts, bacteris, alguns virus.
Estructura de les molècules d’ARN -Solen se monocatenais (exceptuant alguns virus). -Normalment no adopten forma d’hèlix (però poden tenir regions d’aparellament de bases complementàries). -Estructura secundària= resultat de la primària amb les bases complementàries de la qual s’aparellen i formen bucles. -Estructura terciària= estructures tridimensionals complexes. Funcions de l’ARN -ARN= resultant de la transcripció d’un segment (gen) d’ADN, per això es més petita. -Cèl·lules eucariotes (són les que tenen nucli)= els ARN es sintetitzen al nucli i després al citoplasma. -Alguns ARN intervenen en les etapes intermèdies de la síntesi proteínica. -Altres tipus regulen l’expressió gènica. -Altres ARN tenen activitat catalítica -Virus ARN= emmagatzemar informació. L’ARN es més versàtil i abundant que l’ADN. La síntesi de proteïnes -La informació de l’ADN no pot actuar directament sobre les cèl·lules (Necessitem que s’expressi en forma de proteïnes). Dos etapes: 1-Transcripció: a partir de l’ADN es sintetitzen molècules de l’ARN que actuen com a intermediàries per a la síntesi de proteïnes. 2-Traducció: Síntesi de les proteïnes amb la intervenció dels ARN. Tipus d’ARN ARNn o ARN nuclear -Es sintetitzen al nucleòl a partir de segment d’ADN anomenats organitzadors nucleolars. -Quan es fragmenta, dóna origen als diferents tipus d’ARN ribosòmics. -ARNsn: s’uneix a proteïnes i intervé en la maduració de l’ARNm eliminant els introns. ARNm o ARN missatger -Menys abundant. -Format per una cadena monocatenària de forma filamentosa. -Es formen al nucli cel·lular per transcripció d’un gen de l’ADN. -Surten al citoplasma través dels porus de l’embolcall nuclear on els llegeixen els ribosomes i donen lloc a proteïnes. -Cada grup de 3 nucleòtids de l’ARnm= codó. -Codó: codifica un aminoàcid. Sol anar associat a proteïnes i es degrada ràpidament. ARNr o ARN ribosòmic -Més abundant. -Procedeix d’un segment d’ADN localitzat al nuclèol. -Es sintetitza al nuclèol. -Intervenen en l’estructura molecular dels ribosomes. Sempre associats a proteïnes ribosòmiques. -Contribueixen a donar al ribosoma una estructura capaç d’acoblar-se a l’ARNm per ser llegit i a la proteïna durant la síntesi.
-Estan formats per dues subunitats (gran i petita) que s’acoblen al ribosoma. ARNt o ARN de transferència -Més petits de tots tres. -Reconeixement dels codons de l’ARn missatger i en la transferència. -L’extrem 5= presenta guanina fosforilada. -L’extrem 3= triplet de bases de CCA amb el radical OH lliure. -Estructura tridimensional que es manté per enllaços de ponts d’H. Regions no aparellades: -Bucle 1= interacciona amb el ribosoma. -Bucle 2= conté anticodó (triplet de bases que s’aparella amb els codons de l’ARNm). -Bucle 3= interacciona amb l’enzim aminoacil-ARNt-sintasa (necessari per a la unió de l’aa a l’extrem 3 de l’ARNt). Mitjà un enllaç covalent. ARNs o ribozims -Funció catalítica. Actua en processos relacionats amb la síntesi de proteïnes (Maduració de l’ARNm). -Poden ser utilitzats contra el càncer= si s’aconsegueix aïllar els que actuen en ARNm de processos cancerígens. MicroARN o miARN -No es tradueixen en proteïnes. -Intervenen en els mecanismes de regulació de l’expressió gènitica. -Regulen l’expressió de certs gens, perquè inhibeixen en la traducció dels seus ARNm. -Els miARn s’uneixen a una regió no codificant dels ARNm, aparellant les seves bases= impedeix que el missatge dels ARNm es tradueixi en proteïnes o que siguin defectuoses. -Paper important en el càncer= els processos tumorals estan relacionats amb la supressió o la sobreexpressió d’alguns gens i l’existència de proteïnes anòmales. Estructura Composició Localització Funció ARNn Monocatenària 4 bases: adenina. Uracil, Guanina, Citosina Nuclèol Fragmenta i dóna origen als diferents tipus d’ARN ribosòmics. ARNsn Monocatenària amb menor pes molecular 4 bass: adenina. Uracil, Guanina, Citosina Nuclèol Eliminació d’introns i unió d’exons ARNm Estructura primària (lineal) Procariotes: extrem 5 grup fosfat. Eucariotes: tenen un grup metil-guanoina unit al trifosfat i a l’extrem 3 hi té una cua de poli-A -Nucli cel·lular i després passa al citoplasma per traduir (eucariotes) -Citoplasma (procariotes) Informació sobre la proteïna als ribosomes. Cada 3 nucleòtids (un codó)= aminoàcid ARNr Associat a proteïnes ribosòmiques A partir de l’ARNn -Nucli cel·lular i després passa al Dona al ribosoma una structura per