¡Descarga Conceptos jurídicos en derecho romano: mancipatio, usucapión, vindicatio, actio in rem uti y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA 4
QUAESTIONES ET RESPONSA
I. Una sorpresa molt desagradable per a Tici Facta: Tici va comprar un predi sense saber que el venedor, Cai, no n’era el propietari. Tici volgué continuar els conreus que s’hi feien, el sembrà i féu la collita. A més a més, féu al predi diverses millores que produïren un augment de la producció. El total de la inversió de Tici fou de 4.000 sestercis. El predi augmentà el seu valor en 20. sestercis. Darrerament, el predi fou objecte d’evicció. Quaestiones:
1. De quina forma hagué de fer-se la compravenda? La compravenda hagué de fer-se mitjançant el procés de la mancipatio. 2. Pot el vertader amo reclamar el predi? Sí, degut a que és ell el vertader amo i per tant la mancipatio és totalment invàlida. (És invàlida perquè el mancipio dans no es correspon amb el vertader amo del predi) 3. Si es prova que el vertader propietari ho és efectivament, disposarà Tici de cap alternativa als efectes de la condemna? Sí, Tici disposa de la clàusula anomenada arbitratus de restituendo per la qual pot fer restitutio del predi al actor i per tant el reus evita la condemna. 4. Què vol dir que el predi fou objecte d’evicció? Este concepte vol dir, com hem comentat en l’apartat anterior, que el vertader amo del predi ha reclamat la seua propietat i que per tant el mancipio accipiens, Tici, ha perdut l’objecte que havia adquirit, en aquest cas el predi. 5. Va adquirir Tici la propietat del predi? No, com hem dit, la mancipatio no era vàlida i per tant no era propietari del predi, sinó posseïdor d’aquest. 6. Té cap importància la bona fe del comprador?
Sí, com que la mancipatio del predi en aquest cas es invàlida i que la transmissió era a non domino d’aquesta manera el comprador podrà adquirir l’objecte per usucapión.
7. Són rellevants les inversions fetes al predi a l’efecte de determinar la condemna pecuniària? Sí, ja que les inversions fetes seran vitals per a la valoració definitiva de la condemna pecuniària. En cas de que el demandat haja fet inversions en el predi per produir fruits, les anomenades impensae, s’apreciava la seua bona fe i per tant tenia dret a que el actor li reemborse o li descompte dels fruits restituïbles el valor de les impensae necessariae (gastos que en cas de no haver-se fet s’hauria perdut o deteriorat la cosa) i de les impensae utiles (gastos no necessaris que han millorat la cosa). 8. Després de l’evicció, disposarà el comprador de cap recurs contra el venedor? Sí, si el verus dominus (vertader propietari) impulsa un judici reivindicatori i el comprador, mancipio accipiens, perd la cosa, és a dir, sofreix una evicció, i per tant d’exigir esta responsabilitat per auctoritas, podia utilitzar el comprador una actio in duplum anomenada actio auctoritatis. La garantia d’aquesta perdurava fins que el mancipio accipens guanyava el domini quiritari per mitjà de la usucapión. 9. Tindria cap conseqüència el fet que el verus dominus no reclamès el predi? Sí, en cas de que el verus dominus no reclame l’objecte en aquest cas el predi, suposaria la possibilitat de que el comprador, Tici, poguera fer-se amb la propietat d’aquest mitjançant la usucapión. II. Els arbres de la discòrdia Facta: Tici, creditor de Cai i propietari d’un predi rústic, hi plantà arbres la propietat dels quals era de Cai sense comptar amb el consentiment d’aquest. QUaestiones: 1. Ha adquirit Tici la propietat dels arbres? No, els arbres pertanyen al propietari del sòl segons ho estipula la regla plantae solo cedunt. 2. Pot exigir Cai la separació dels arbres?
IV. Predi pretés Facta: Tici, després d’haver comprat amb bona fe un predi que no pertanyia en propietat al venedor per 40.000 sestercis, en va perdre la possessió. Dos mesos després la va recuperar, mentrestant però s’assabentà de l’alienitat del predi i molt consirós va visitar un jurista amic seu. QUaestiones:
1. Quantes persones intervenen al cas? Trobem que han intervingut 3 persones, l’amo del predi, el mancipio dans, i el comprador que és Tici. 2. Com es va poder perdre la possessió del predi i com es va poder recuperar? Pot haver perdut el predi degut a que el verus dominus exercite una acció reivindicatòria, Tici haguera resultat condemnat i per tant perd la propietat del predi (evicció). Es va poder recuperar mitjançant la usucapió del predi. 3. En recuperar la possessió del predi, n’esdevingué Tici propietari? En cas de resposta afirmativa, per què? En cas de resposta negativa, podria esdevenir- ne propietari més endavant? Sí, en cas de que Tici hagués recuperat el predi mitjançant la prescripció adquisitiva (usucapió) aquest passaria a ser el propietari del predi. V. Lladre de pomes Facta: Un lladre va arrencar les pomes de la pomereda que usufructuava Tici. QUaestiones: 1. Com caldria qualificar les pomes des d’un punt de vista jurídic? Des d’un punt de vista jurídic les pomes són propietat de l’amo del sòl on estiga plantat l’arbre, mentre que aquestes no es desvinculen de la cosa matriu, és a dir, el pomer. 2. Pertanyien les pomes a Tici? Sí, li pertanyen pel dret real que té com a usufructuari de la pomereda. 3. Qui és legitimat en aquest supòsit per a reclamar contra el lladre i quins serien els recursos adients?
En aquest cas el legitimat per a reclamar contra el lladre es Tici, no obstant això al propietari del pomer li correspon la reipersecució dels fruits mitjançant la condictio ex causa furtiva. VI. El silenci dels anyells Facta : Tici posseïa amb bona fe un ramat d’ovelles, que havia comprat a Cai. Tici va tondre les ovelles i va prendre possessió dels anyells que després van néixer. Tanmateix, hi va aparéixer Semproni, qui al·legava amb raó ésser el propietari del ramat. QUaestiones:
1. De quina forma van ésser venudes les ovelles? S’haurien comprat per deductio usus fructus en un acte formal de cessió de la propietat. 2. Quina és la condició jurídica de Tici? Tici, al haver sigut posseïdor de bona fe seria el posseïdor civil del ramat. 3. Fou lícit que Tici tongués les ovelles i s’apropiés dels anyells? Sí, degut a que era el posseïdor i desconeixia la existència de l’amo real. 4. Pot reclamar Semproni les ovelles? I els anyells? Sí, pot reclamar les ovelles mitjançant una acció reivindicatòria sempre i quan no haja passat el temps estipulat per usurpació. En el cas dels anyells també pot reclamar-los reemborsant a Tici (degut a la bona fe d’aquest) el valor dels anyells ja a que es tracta de impensae utiles. 5. Pot reclamar Tici contra Cai? Sí. Mitjançant la acto publiciana ja que Tici era posseïdor civil i de bona fe i es troba en la situació de que li han llevat la possessió. VII. La servitUd marciana Facta: Marc, Marcel i Marcel·lí eren propietaris respectivament d’altres tantes finques: Màrcia, Marcel·la i Marcel·lina, ubicades una al costat de l’altra. Marcel·lí, amo de la finca inferior, Marcel·lina, havia obtingut per a aquesta el dret de conduir aigua des de la finca superior, Màrcia, i a través de la finca Marcel·la. Més tard, Marcel·lí va adquirir la finca Màrcia i després va vendre la finca Marcel·lina a un tercer de nom Marcial. QUAestiones:
usdefruita, per tant pot cedir l’exercici a tercers en aquest cas Fícul i els seus esclaus per exemple arrendant-los.
3. Podria Cosúcia llegar en testament l’usdefruit a favor del seu espós Fícul? No, en el moment de la mort del ususfructuarius, en aquest cas Cosúncia, s’extingeix l’usdefruit. Responsa: Pompon. 6 ad QUInt. MUC. Scaev. D. 7 , 4 , 22. Jav. 3 ex post. Lab. D. 7, 4, 24. IX. Per jUgar a la pilota al carrer Facta: Uns individus jugaven a la pilota al carrer. Un dels jugadors en colpejar-la amb força va llançar-la sobre la ma d’un barber, el qual estava afaitant un esclau. Per efecte del colp el barber va fer un tall en la gola de l’esclau. QUaestiones: 1. Qui serà responsable del dany? El responsable del dany seria el barber que estava afaitant l’esclau. 2. De quin delicte s’hi tracta? Es tracta d’un delicte damnum iniura datum, tipificar per la lex Aquilia de damno de 286 a.C. 3. Quina acció s’hi haurà d’exercir, per qui i contra qui? En aquest cas es exercitaria una actio legis Aquiliae per part de l’amo de l’esclau contra el barber que l’ha assassinat. 4. O no s’hi hauria comés en realitat cap delicte? Realment no s’hauria realitzat ningun delicte perquè le lex Aquilia preveu que el acte dolós ha de haver sigut comés iniuria, és a dir, quan es l’acció de matar ve seguida per dolo o culpa. Amb culpa ens referim a negligència, a una falta de diligencia per part del barber, no obstant això, la situació de que el colp de la pilota contra la mà anava a provocar la mort de l’esclau era totalment imprevisible i aliena a les facultats del barber, per tant podem afirmar que aquest últim quedaria impune. Responsa: Ulp. 18 ad ed. D. 9, 2, 11.
X. LUperci, “HoUSe” Facta: El metge Luperci fou cridat per Liberi per a operar el seu esclau Rufus, el qual havia caigut des d’una bastida. Rufus va sortir bé de l’operació; tammateix, dues setmanes després va finar per causa d’una infecció. L’esclau no havia rebut cap atenció mèdica des que la infecció es va manifestar ja que Luperci havia desatés totes les crides que li havia fet Liberi d’atendre l’esclau. QUaestiones:
1. Qui serà responsable del dany? El responsable del dany en aquest supòsit seria el Metge Luperci. 2. De quin delicte s’hi tracta? És tracta d’un delicte Damnum non corpore datum. 3. Quina acció s’hi haurà d’exercir, per qui i contra qui? S’hauria d’exercir per part de l’amo de l’esclau Rufus, Liberi, una actio in factum ad exemplum contra el metge Luperci. 4. O no s’hi hauria comés en realitat cap delicte? S’hi que s’ha comés un delicte, a pesar de que no ha hagut contacte físic al causar la mort i per tant no es pot aplicar la lei aquilia, el pretor crea la actio in factum que hem anomenat en l’anterior apartat, a més de forma dolosa. Responsa: Ulp. 18 ad ed. D. 9, 2, 7, 8. Gai. 7 ad ed. prov. D. 9, 2, 9, 8 pr. XI. Mossegats Facta: Tici passejava amb el seu gos per la vora del Tíber quan de sobte es va trobar amb el seu veí Semproni, amb qui tenia desavinences per causa d’una servitud d’aqüeducte que aquest tenia sobre el seu predi. Ambdós van discutir acaloradament i en l’altercat Tici va aquissar el gos contra Semproni i contra l’esclau que li acompanyava i van resultar ambdós lesionats. QUaestiones:
1
3. Quina acció s’hi haurà d’exercir, per qui i contra qui? L’acció es durà a terme per part del comodant en aquest cas Semprioni, es tracta d’una actio commodati que és una actio in factum i s’efectuarà contra el comodatari de les túniques, Tici. Responsa: Ulp. 18 ad ed. D. 9, 2, 11, 9. Ulp. 18 ad ed. D. 9, 2, 27, 18..
