¡Descarga acte administratiu y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
ACTE ADMINISTRATIU
Concepte:
Es un acte jurídic fet per l'administració d'acord amb el dret administratiu, i/o
declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig, realitzada per l'Administració en exercici d'una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària.
-S'ha de tractar d'un acte jurídic, no d'un simple fet matèria
Exemple: una obra en via publica no es un acte administratiu, però en canvi la decisió, signada i datada de l'autoritat competent en relació a l' inici de obra si es un acte administratiu).
- L'acte l'ha de dictar l'administració; nomes l'administració pot produir actes
administratius. Els actes dels particulars com ara individus, empreses,
sindicats, etc.. no son mai actes administratius.
- L'acte administratiu està sotmès al Dret administratiu, els actes de
l'administració sotmesos al dret privat com ara be la compra d'un quadre del
museu del prado per exemple no son actes administratius.
Segons llei 30/92 de 26 de novembre, contempla que els actes
administratius:
- Els actes administratius que dictin les administracions públiques, bé d’ofici o
bé a instància de la persona interessada, els ha de produir l’òrgan competent,
el qual s’ha d’ajustar al procediment establert.
- El contingut dels actes s’ha d’ajustar al que disposa l’ordenament jurídic i ha
de ser determinat i adequat als fins d’aquells.
ACTES RESOLUTORIS I ACTES DE TRAMIT
Els actes resolutoris o definitius són els actes que decideixen el fons de l'assumpte (són els actes administratius que resolen una sol·licitud o un procediment iniciat d'ofici, com per exemple la resolució per la qual l'Administració estima o desestima una determinada sol·licitud).
Els actes de tràmit són els actes que NO decideixen el fons de l'assumpte o qüestió, ni donen lloc a l'acabament del procediment, sinó que es limiten a preparar la decisió final, (per ex.: informes, propostes, autoritzacions prèvies, aprovacions inicials…)
DIFERENCIA ENTRE ACTES RESOLUTORIS O DEFINITUS I ACTES DE TRAMIT
Els actes definitius poden ser impugnats en via administrativa o contenciosa; mentre que els actes de tràmit, en general, no són impugnables separadament, llevat dels anomenats actes de tràmit qualificats que són aquells que decideixen directament o indirectament el fons, determinen la impossibilitat de continuar el procediment o produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims.
ACTES FAVORABLES I ACTES DE GRAVAMEN
Actes favorables o declaratius de drets: els que milloren la situació jurídica de l'administrat, els que n'amplien l'esfera jurídica del destinatari, li atorguen o li reconeixen un dret, una facultat, una titularitat, el lliberen d'una limitació, d'un deure, d'un gravamen
EXEMPLE:
-admissions: inclusió d'un objecte en una institució o organització o en una categoria de persones
- concessions:per les quals l'administració transfereix a altres subjectes un dret o poder propi
-autoritzacions: actes pels quals es dona als administrats un dret o poder concret
- aprovacions: actes pels quals l'administració presta eficàcia o exigibilitat a altres actes ja perfeccionats i vàlids.
-Dispenses: actes pels quals l'administració al·lega un administrat o una altra administració del compliment d'un deure ja existent.
Actes de gravamen: actes en els que es limiten i restringeixen els drets i interessos dels. Aquests actes han de ser motivats (art. 54.1.a de la LRJPAC), a diferència dels favorables que, en principi, no ho han d'estar.
EXEMPLE:
Les ordres: actes pels quals l'administració imposa un subjecte un deure de conducta positiu o negatiu d'incompliment del qual pot provar un sanció penal o administrativa.
Acte trasllatius de drets: els que transfereixen la propietat o alguna de les facultats a una administració o a un tercer, com per exemples expropiacions.
Actes extintius: extingeixen un dret o una relació jurídica, ja sigui actuant directament sobre aquets o sobre l'acte origen del dret o de la relació.
Actes sancionadors: aquells en que l'administració imposa una sanció com a conseqüència d'una sanció.
ACTES QUE EXHAUREIXEN O NO LA VIA ADMINISTRATIVA
Els actes que no posen fi a la via administrativa són aquells que poden ser recurribles davant el superior jeràrquic de l'òrgan que els va dictar, mitjançant un recurs d'alçada i, en el seu cas, mitjançant els recursos administratius especials que hi pugui haver.
Els actes que posen fi a la via administrativa són aquells que poden ser impugnats davant de l'Administració només mitjançant el recurs potestatiu de reposició i, excepcionalment, mitjançant el recurs extraordinari de revisió, o davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. L'article 109 de la LRJPAC relaciona una sèrie d'actes que posen fi a la via administrativa.
Posen fi a la via administrativa: segons llei 30/92 de 26 de
novembre
a) Les resolucions dels recursos d’alçada.
b) Les resolucions dels procediments d’impugnació a què es refereix l’article 107.2.
Els actes ferms es quan un acte administratiu que en principi es podia impugnar en via administrativa i, poden ser susceptibles de recurs però que no poden ser impugnats en via administrativa i en via contenciosa administrativa, excepte el recurs extraordinari de revisió, si s’escau.
La fermesa s’adquereix quan:
• Perquè ha estat impugnat mitjançant tots els recursos que estableix
l'ordenament jurídic.
• Havent-se notificat correctament l'acte, s'han deixat transcórrer els terminis que
l'ordenament jurídic estableix sense plantejar els recursos administratius i/o en via contenciosa procedents de forma correcta.
Com a excepció a aquesta regla general, cal indicar que la jurisprudència ha declarat la impossibilitat que els actes nuls de ple dret adquireixin fermesa, encara que es deixi transcórrer el termini establert per a impugnar-los.
Actes no ferms:, actes contra els quals es poden interposar o bé els corresponents recursos administratius o bé el jurisdiccional en via contenciosa.
ACTES REGLATS I ACTES DISCRECIONALS
Actes reglats: aquells actes en què l'ordenament jurídic preveu en tots els seus aspectes l'activitat de l'Administració, per tant, l'Administració en aquest tipus d'actes només pot resoldre d'una forma determinada d'acord amb els supòsits de fet que es donin.
EXEMPLE: Quan un ciutadà/na sol·licita la renovació de la llicència de conducció i aporta tota la documentació exigida per la normativa, l'Administració competent ha de procedir a la renovació de la llicència sense disposar de cap marge de maniobra sobre el seu contingut.
Actes discrecionals: quan l'ordenament jurídic, amb relació a la potestat que s'exercita en l'acte, no preveu l'activitat de l'Administració en tots els seus aspectes (quan s'ha d'exercitar, com s'ha d'exercitar i en quin sentit s'ha d'exercitat). Per tant, l'Administració davant d'uns determinats supòsits de fet pot resoldre de diferents formes (per ex.: autoritzar la utilització d'un espai públic).
ELEMENTS DE L’ACTE ADMINISTRATIU
ELEMENT SUBJECTIU
L'acte administratiu ha de ser dictat per l'òrgan administratiu amb competència per a fer-ho, i dins d'aquest òrgan per la persona o persones que tinguin investidura legítima per a dictar-lo (nomenament legal i presa de possessió) i no tinguin relació personal directa o indirecta amb l'afer que es tracta (abstenció i recusació )
CAUSES D’ABSTENCIO
a) Tenir interès personal en l’assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir una qüestió litigiosa pendent amb alguna persona interessada.
b) Tenir parentiu de consanguinitat dins el quart grau, o d’afinitat dins el segon, amb qualsevol de les persones interessades, amb els administradors d’entitats o societats interessades i amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, i també compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l’apartat anterior.
d) Haver intervingut com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
e) Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
L’actuació d’autoritats i personal al servei de les administracions públiques en els quals concorren motius d’abstenció no ha d’implicar, necessàriament, la invalidesa dels actes en què hagin intervingut.
Els òrgans superiors poden ordenar a les persones en les quals es doni alguna de les circumstàncies assenyalades que s’abstinguin de qualsevol intervenció en l’expedient.
La no-abstenció en els casos en què és procedent dóna lloc a responsabilitat.
CAUSES DE RECUSACIO
Si l’autoritat o funcionari afectat per algunes de les causes d’abestenció no s’absté d’intervenir en el procediment, l’interessat ones pot promoure la recusació en qualsevol moment de la tramitació del procediment.
La recusació s’ha de plantejar mitjançant un escrit en què cal expressar la causa o les causes en què es fonamenta.
L’endemà la persona recusada ha de manifestar al seu superior immediat si es dóna o no en ella la causa al·legada
Si la persona recusada nega la causa de recusació, el superior ha de resoldre en el termini de tres dies, amb els informes i les comprovacions previs que consideri oportuns.
Quant al contingut de l'acte, determinats actes han de ser motivats.
LA MOTIVACIÓ
La motivació d’un acte administratiu consisteix en l’exposiciódels motius o raons en que es basa l’administracó per dictar-lo, exposar les raons que han portat a l’administració a prendre una decisió, a dictar un acte determinat.
ACTES QUE HAN DER SER MOTIVATS SEGONS ART. 54 LLEI 30/92, DE 26 DE
NOVEMBRE
a) Els actes que limiten drets subjectius o interessos legítims.
b) Els que resolen procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius,
recursos administratius, reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge.
c) Els que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans
consultius.
d) Els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu de la suspensió, així com
l’adopció de mesures provisionals previstes en els articles 72 i 136 d’aquesta Llei.
e) Els acords per aplicar la tramitació d’urgència o de l’ampliació de terminis.
f) Els que es dicten en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que han de ser- ho
en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa.
S'hauran d'expressar els fets i els fonaments de dret i la relació causal que hi ha entre ambdós.
La motivació dels actes que posin fi als procediments selectius i de concurrència competitiva s'ha de fer de conformitat amb el que disposen les normes que regulen les convocatòries, i, en qualsevol cas, han de quedar acreditats en el procediment els fonaments de la resolució que s'adopta
NOTIFICACIÓ
S’han de notificar als interessats totes les resolucins i actes administratius que afectin els seus drets i interessos.
Pel que fa al contigut de la notificació: (art. 5 llei 30/92) ha de contenir:
) El text íntegre de la resolució o acte.
b) La indicació de si l'acte notificat és definitiu o no en via administrativa.
c) L'expressió dels recursos que siguin procedents, sense perjudici que els interessats en puguin exercitar, si s'escau, qualsevol altre que estimin procedent.
d) Especificació de l'òrgan davant del qual s'han de presentar els recursos.
e) El termini per a recórrer.
Qualsevol notificació s'ha de tramitar dins del termini de deu dies a partir de la data en què l'acte s'hagi dictat
L'incompliment d'aquest termini segons la jurisprudència és una simple irregularitat que no afecta la validesa de la notificació.
ON S’HA DE PRACTICAR LA NOTIFICACIÓ
En els procediments iniciats a partir de la sol·licitud de l'interessat, la notificació s'ha de fer en el lloc que aquest hi hagi indicat.
Quan això no sigui possible, en qualsevol lloc adequat a aquesta finalitat, i per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l'interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat.
b) Notificació per mitjans telemàtics
La notificació s'ha de practicar posant a disposició de l'acte objecte de notificació pel mitjà i en el lloc indicat per la persona interessada. Aquest lloc pot ser una adreça de correu electrònic, però atenent al fet que la notificació es pot dur a terme per altres canals (per exemple, en un entorn tancat de comunicació).
A QUI S’HA DE LLIURAR LA NOTIFICACIÓ?
Com a regla general, a la persona interessada o al representant que aquesta hagi designat a aquest efecte.
Si la persona interessada no hi és en el moment de lliurar la notificació i aquesta s'efectua en el seu domicili, se'n pot fer càrrec qualsevol persona que es trobi en el domicili i que en faci constar la identitat.
Quan la notificació es faci per mitjans telemàtics es practicarà mitjançant la posada a disposició de la persona interessada en el lloc i pel mitjà assenyalat per ella mateixa.
EN CAS D’IMPOSSIBILITAT DE LLIURAMENT?
a. Notificació per mitjans no telemàtics :
Fer constar aquesta circumstància en l'expedient, juntament amb el dia i l'hora en què s'ha intentat la notificació. La notificació s'ha de repetir una sola vegada i en una hora
seva eficàcia quedarà demorada quan així ho exigeixi el contingut de l'acte o quan estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació per un òrgan superior.
Només excepcionalment es podrà atorgar eficàcia retroactiva als actes administratius quan es dictin en substitució d'actes anul·lats i, així mateix, quan produeixin efectes favorables a l'interessat, sempre que els supòsits de fet existeixin ja en la data a què es remunti l'eficàcia de l'acte i aquesta no lesioni drets o interessos legítims d'altres persones.
Si bé la regla general és l'eficàcia immediata dels actes administratius, aquesta regla admet les excepcions següents:
Supòsits en què l'eficàcia és demorada:
a) quan una disposició o l'acte mateix disposen expressament un ajornament (art. 57. de la LRJPAC).
b) quan ho exigeix el contingut de l'acte (art. 57.2 de la LRJPAC).
c) quan l'eficàcia estigui supeditada a la notificació o publicació (art. 57.2 de la LRJPAC).
d) quan l'eficàcia estigui supeditada a l'aprovació superior de l'acte (art.57.2 de la LRJPAC).
e) quan els actes tinguin caràcter sancionador no seran eficaços fins que posin fi a la via administrativa (art. 138.3 de la LRJPAC).
Supòsits en què es pot atorgar eficàcia retroactiva als actes (art. 57.3 de la LRJPAC)
a) quan els actes es dictin en substitució d'actes anul·lats.
b) quan produeixin efectes favorables a la persona interessada, sempre que es produeixin els requisits següents: * que els supòsits de fet necessaris existeixin ja en la data a la qual es retrotregui l'eficàcia de l'acte,
c) que la retroactivitat no lesioni drets o interessos legítims d'altres persones.
Supòsits de cessació de l'eficàcia de l'acte
a) supòsits en què l'eficàcia cessa definitivament : pel compliment total del que es preveu a l'acte; per la desaparició dels pressupòsits de fet que servien de suport a l'acte; pel venciment d'un termini limitat en el temps; per complir-se, si és el cas, la resolució prevista a l'acte, o per produir-se l'anul·lació o la revocació de l'acte.
b ) supòsits de cessació temporal de l'eficàcia de l'acte administratiu : la suspensió de l'acte, que es pot acordar per via administrativa o per via jurisdiccional. La suspensió és una mesura de caràcter cautelar i provisional: si l'acte es declara finalment vàlid, reapareix l'eficàcia temporalment suspesa; però si l'acte finalment és declarat invàlid o és revocat, l'eficàcia de l'acte cessa definitivament.
La interposició de recursos administratius i del recurs contenciós administratiu, llevat dels supòsits en què una disposició estableixi el contrari, no suspenen l'eficàcia i
l'execució de l'acte impugnat. Això no obstant, l'Administració i els òrgans jurisdiccionals contenciosos en poden acordar la suspensió en determinats supòsits.
suspensió per via administrativa :l'Administració pot acordar, d'ofici o a instància de part, la suspensió d'un acte administratiu en els casos següents:
- Quan l'acte és objecte de recurs per via administrativa i concorren les causes que determina l'article 111.2 de la LRJPAC.
- Si no es resol expressament la sol·licitud de suspensió en els trenta dies següents a l'entrada al registre de l'òrgan amb competència per a decidir, l'execució de l'acte s'entén suspesa
-quan s'ha iniciat el procediment de revisió d'ofici, l'òrgan competent per a dictar la resolució podrà suspendre l'execució de l'acte si aquesta pot causar perjudicis de difícil o impossible reparació
-quan ho estableixi l'ordenament jurídic.
suspensió per via jurisdiccional : els òrgans judicials de l'ordre contenciós administratiu podran acordar, com a mesura cautelar, la suspensió de l'acte administratiu impugnat, quan la seva execució pugui fer perdre la finalitat legítima al recurs examinat a l'article 130.1 de la LJ98.
INVALIDESA DELS ACTES: NUL.LITAT DE PLE DRET,
ANUL.LABILITAT. CONVALIDACIÓ
Un acte es invalid quan infrigeix l’ordenament juridic, segons l’importancia i transcendencia del viv que es tracti pot ser de nul.litat de ple dret i anul.labilitat.
ACTES DE NULS PLE DRET
-Actes que lesionen els drets i les llibertats susceptibles d'empara constitucional. Aquests drets són els que recullen els art. 14 a 29 de la CE, i també el dret a l'objecció de consciència (art. 30.2 de la CE).
-Actes dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. Recordem que la competència és irrenunciable i ha de ser exercida pels òrgans que la tenen atribuïda, delegada o que l'hagin avocat ; si hi ha una vulneració manifesta (clara, notòria, evident) de la norma de competència es produeix la nul·litat de ple dret.
-Actes que tenen un contingut impossible.
-Actes constitutius d'infracció penal o dictats com a conseqüència seva.
-Actes dictats amb omissió total i absoluta del procediment legalment establert o de les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. L'omissió total i absoluta del procediment legalment establert s'ha d'entendre com la d'aquells tràmits essencials integrants d'un procediment determinat, sense els quals aquest procediment no seria identificable.
-Actes, expressos o presumptes, contraris a l'ordenament jurídic, pels quals s'adquireixen facultats o drets quan no es tenen els requisits essencials per a la seva adquisició.
-Qualsevol altre que s'estableixi en una disposició de rang legal
administratius està obligat a notificar al particular interessat la resolució administrativa que autoritzi l'actuació d'execució material
En cas que no hi hagi títol jurídic (la resolució administrativa que serveix de fonament jurídic a l'execució material) i la notificació d'aquest al particular interessat, ens trobem davant d'una situació de via de fet impugnable directament davant de la jurisdicció contenciosa
En quant l’execució forçosa, la Llei de procediment administratiu comú disposa que l'execució s'ha d'efectuar respectant sempre el principi de proporcionalitat pels mitjans següents (article 96.1 de l'LRJPAC):
a) constrenyiment sobre el patrimoni (article 97 de l'LRJPAC);
b) execució subsidiària (article 98 de l'LRJPAC);
c) multa coercitiva (article 99 de l'LRJPAC );
d) compulsió sobre les persones (article 100 de l'LRJPAC);
No només el principi de proporcionalitat guia l'ús de l'execució forçosa pels òrgans administratius competents en cada cas. L'LRJPAC estableix, a més, d'una banda, que quan siguin diversos els mitjans d'execució admissibles s'ha d'escollir sempre el menys restrictiu per a la llibertat individual del ciutadà o ciutadans afectats (article 96.2)
. D'altra banda, la mateixa llei especifica que si per executar materialment l'acte administratiu incomplert és necessari entrar al domicili de l'afectat, les administracions públiques han d'obtenir el consentiment d'aquest o, si no l'obtenen, l'oportuna autorització judicial (article 96.3).
