Análisis de vivendas: Comparación de tres casos - Prof. Bosch, Apuntes de Construcción

¡Descarga Análisis de vivendas: Comparación de tres casos - Prof. Bosch y más Apuntes en PDF de Construcción solo en Docsity!

Construcció V

Activitat 3

Grup 2M

Héctor Rojas Martínez

Data de lliurament

29 d’ Octubre de 2013

Índex

**1. Plànols d’estudi de vivenda

2. Detalls constructius
3. Ànalisi**

Detalls constructius

Anàlisi

Per realitzar l’anàlisi es té en compte que, degut a la falta de mostres -3 mostres de vivenda-, no es pot desenvolupar una afirmació concloent en qualsevol dels aspectes a valorar. Es tracta, si més no, d’una abstracció aproximada de l’anàlisi pretès.

Les vivendes analitzades es troben en una franja de temps de 9 anys, i no es detecta cap evolució de la planta relacionada directament amb aquest factor.

L’anàlisi de les superfícies delata que quan es produeix un augment de superfície important (de 60 m2 en les plantes 1 i 2, a 116 m2 en planta 3), el factor S.DIA/S.NIT disminueix dràsticament (de 0.92 en planta 1 i 10.06 en planta 2, a 0.76 en planta 3) comprenent que l’augment de superfície més important es degut a l’augment del nombre d’habitacions (2 en planta 1 i 2, 4 en planta 3) cobrint l’augment del nombre d’usuaris (de 3,4 en planta 1 i 2, a 6 en planta 3).

L’augment del nombre d’habitacions fa que la superfície de distribució augmenti (de 10% en planta 1 i 2, a 14% en planta 3) per a cobrir la distribució cap a totes les estances. Aquest fet fa palès la diferencia entre un model de planta funcional, amb una jerarquització dels espais i delimitació clara entre zona de nit i zona de dia, comunicades mitjançant l’augment de recorreguts amb l’ús de passadís, en el cas de la planta 3, i un model de planta aproximat al model “Klein”, amb l’ús d’una peça de distribució central (tot i que no té un ús més enllà del funcional) que centralitza els recorreguts, detonant la jerarquia en les estances i desdibuixant la línia que separa la zona de nit i la zona de dia, en el cas de les plantes 1 i 2. Cal establir una diferència entre aquestes últimes: la planta 1, tot i tenir la circulació més centralitzada, no trenca d’una forma tant exagerada com la planta 2 amb la jerarquia entre peces i el límit entre zona de dia i nit.

A priori, es podria pensar, també, que la situació entre mitgeres molt pròximes, afavoreix una distribució funcional en forma de “clau” i amb recorreguts de distribució més grans per poder cobrir l’abast de les estances. Però, en el nostre anàlisi, no es afirmar concloentment aquest fet, ja que cap de les tres vivendes es troba entre mitgeres al pertànyer a edificis que alberguen nombroses vivendes per planta.