¡Descarga Activitat Individual Mòdul 2 y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
ACTIVITAT INDIVIDUAL MÒDUL 2.
1. Desenvolupament prenatal i neonatal.
ETAPA PRENATAL:
Del zigot a l'organisme humà:
- Procés d'organització, intercanvis continuats am l'exterior.
- Paper dels gens en el desenvolupament del zigot
- Fase germinal (2 setmanes) Multiplicació cel·lular, intal·lació a l'úter.
- Fase embrionària (2 mesos)
- Etapa crucial (es formen teixits, òrgans bàsics i parts del cos, líquid amniòtic de protecció i cordó umbilical)
- Perill d'influències nocives “Teratògens” (malalties. fàrmacs, riscs ambientals, etc...)
- Fase fetal (3 mesos-naixement)
- Tamany fetus 3cm, continua desenvolupament òrgans.
- Diferenciació sexual.
- Funcionament diversos sistemes (muscular, nerviós, respiratori...)
- Reacció estímuls externs (gustatiu i auditiu) Individus en risc (nens prematurs, neixen entre les 28-36 setmanes):
- Retarda ajustament amb la mare.
- Dificultat termorreguladora.
- Necessitat estimulació.
Percepció intrauterina (cap a les 27-28 setmanes)
- Capacitat visual (percepció de la brillantor de la llum)
- Capacitat auditiva (veus humanes i sobretot reacció a sorolls forts)
Entorn matern (aspectes que influeixen en el desenvolupament. Període crític)
- Carències nutritives.
- Fàrmacs.
- Ansietat i estrès.
Embaraç (representació del què és ser mare):
- Amenaça vida professional.
- Dificultat adaptació nou paper matern.
- Traspàs de pràctiques de criança per part de generacions.
- Relació mare-àvia-néts.
- Crisi emocional.
El part:
- Sofisticació pràctiques obstetricia i cura mèdica.
- Ritualització i deshumanització del part (centrat en cura mèdica i no necessitat de la persona)
ETAPA NEONATAL (recent nascut i primer mes de vida):
- Anòxia prenatal (dèficit d'oxigen a les cèl·lules). No pot superar els 3 minuts sense risc de dany cerebral.
- Posada a prova capacitat d'adaptació estímuls de l'entorn.
- Test Apgar (escala valoració neonatal centrada en 5 funcions vitals)
- Aparença (coloració)
- Pols (ritme cardíac)
- Gestos (respostes reflexes a estímuls)
- Activitat (to muscular)
- (^) Respiració (esforç respiratori)
- Protocol observació de Brazelton: Accions amb el bebè.
- Bebè ha d'ajustar-se a ritmes bàsics
- Utilitza cicles de vigília-son.
- Son regular: descans i poca activitat corporal. 8 o 9 hores al dia.
- Son irregular: moviments suaus, gesticulació, moviment ocular ràpid. 8 o 9 hores al dia també.
- Somnolència: Grau activitat entre son regular i irregular.
- Alerta en repòs: Inactiu però ulls oberts. 2 o 3 hores al dia.
- (^) Activitat al despertar-se: No coordinada i respiració irregular. 2 o 3 hores al dia.
- Estat de plor: Activitat motora vigorosa. 1 o 2 hores diàries. Reflexes neonatals (respostes fixes, no apreses i involuntàries)
- Succió: Alimentació.
- Mono: Adherir-se a la mare.
- Marxa: Prepara per caminar.
- Babinski: Funció desconeguda.
- Parpelleig: Protecció d'una estimulació perillosa.
- Tònico-cervical: Prepara per agafar objectes.
- Prensió: Prepara per agafar objectes també.
2. Desenvolupament Perceptiu.
Implicats 3 processos bàsics:
- Sensació: Detecció i diferenciació info sensorial.
- Percepció: Interpretació i reconixement experiències sensorials.
- Atenció: Percepció selectiva que focalitza i selecciona estímuls.
Propostes teòriques:
- Ambientalistes:
- Destaquen importància experiència en desenvolupament perceptiu.
- Etòlegs:
- Destaquen capacitat innata per recollir informació de l'entorn.
- Teoria diferenciació: Tendència natural a buscar ordre i estabilitat fa que es busquin cada cop distincions més precises dels estímuls.
- Teories cognitivistes:
- Destaquen interpretació perceptiva modelada pel coneixement i per la capacitat de processar més quantitat d'informació.
- Realitat personal varia la percepció dels estímuls.
Procediments per estudiar capacitats sensorials:
- Observar temps de fixació en l’objecte.
- Infrarrojos.
- Número de somriures i expressions facial i vocal.
Francesa ( Dupré ): implicació psicològica del moviment en relació organisme-medi en què es desenvolupa. Desenvolupament senso-psico-motor (dimensions motrius i sensorials) 4 etapes:
- Etapa Homolateral (4m) : Les meitats del cos funcionen independentment.
- Etapa Bilateral (5-8m) : Coordinació dos costats del cos.
- Etapa Contralateral (8m-4a) : Rastreig, voluntari i coscient, enfocament visió.
- Preferencia lateral (3-6a) : Dretans o esquerrans. Adquisició esquema corporal (representació del cos, possibilitats i limitacions d’acció) : Motricitat fina (organització pràxica, precisió moviment de les mans). Motricitat gruixuda (autonomia moviment i organització eix corporal)
Coordinació: Encadenar i associar patrons motors independents per formar moviments compostos. To muscular: Grau activació musculatura en situació de repòs.
- Hipertonia: excés d'activació muscular.
- Hipotonia: excés de relaxació. Respiració: Funció corporal relacionada amb processos d'atenció i control de la pulsió nerviosa.
Autocontrol esfínters:
- Entre 18 mesos i 3 anys.
- Primer diürn i defecació més tard nocturn i també orina.
4. Desenvolupament Cognitiu.
PIAGET (1896-1980): Què és el coneixement? Què i com coneixem? Piaget és considerat el pare de la psicologia evolutiva, la seva contribució essencial va ser demostrar que el nen té maneres de pensar específiques que el diferencien de l'adult. Estableix varis nivells i dins d'ells diferents estadis (universals, invariables i qualitativament diferents). L'ordre dels estadis és universal però pot variar en funció de:
- Maduració biològica (SNC)
- Experiència del món físic.
- Influència medi social.
- Equilibració (organització i coordinació d'altres factors)
Ment: Xarxa d'estructures mentals que permeten l'adaptació de l'individu a l'entorn, té tendència a:
- Organitzar processos del pensament en estructures.
- Adaptar-se als canvis de l'entorn a través procés que cerca l'equilibri entre subjecte i entorn.
ESQUEMES: Unitat bàsica de la vida intel·lectual, inici d'accions pautades biològicament que es van diversificant i donen lloc a noves conductes (succionar +succionar per menjar+emportar-se coses a la boca). REPRESENTACIÓ: Interiorització esquemes. ASSIMILACIÓ: Incorporació nova informació a partir d'esquemes actuals. ACOMODACIÓ: Nova informació molt diferent que fa desenvolupar nous esquemes o modificar els que tenim. EQUILIBRI: Unitat d'organització en el subjecte cognoscent.
Estadis del desenvolupament pre-operacional:
- Sensomotor o sensoriomotor (0-2 anys): Estadi relacionat amb la intel·ligència pràctica i resolució de problemes d'acció.
- Preoperacional (2-6 anys) : Caracteritzat pel pensament egocèntric.
- Operacional concret (6-12 anys) : Inici pensament lògic.
- Operacions formals (12-15 anys) : Utilització pensament lògic deductiu i inductiu. Desenvolupament sentiments idealistes i formació contínua de la personalitat = major desenvolupament conceptes morals.
Intel·ligència sensoriomotora segons Piaget (6 subestadis):
Subestadi 1 (0-1 mes) - Adaptacions innates.
- Exercici dels reflexos. Subestadi 2 (1-4 mesos) - Primeres adaptacions adquirides.
- Esquemes simples.
- Reaccions circulars primàries. Subestadi 3 (4-8 mesos) - Coordinació esquemes simples.
- Reaccions circulars secundàries.
- Conducta semiintencional Subestadi 4 (8-12 mesos) - Coordinació esquemes secundaris.
- Conducta intencional i relació medi-fi.
- Progressos en la imitació.
- Error subestadi 4 (coixi x i y...) Subestadi 5 (12-18 mesos) - Movilitat dels esquemes.
- Experimentació activa.
- Reaccions circulars terciàries.
- Conservació de l'objecte.
- Imitació precisa de models presents. Subestadi 6 (18-24 mesos) - Interiorització de les accions.
- Aparició primers símbols.
- Conservació objecte fins i tot en desplaçaments invisibles.
- Imitació diferida (més tard).
Representació mental: Apareix abans del 6è estadi. reconsideració obligada dels mecanismes que intervenen. Per a Piaget:
- Primera forma de RM és la imatge mental.
- Imitació porta cap a la RM. Per a la Psicologia Cognitiva anys 70:
- (^) Imitació no millor explicació RM.
- Distinció entre:
- Com es realitza alguna cosa (procediment execució)
- Conèixer aquella cosa (concepte o idea) Psicologia Actual:
- 4 o 5 mesos el nen adquireix visió binocular en profunditat.
- 3 mesos categorització perceptiva, diferenciació (formes, quantitats...)
- Categories no conceptuals sinó representacions procedimentals.
TEORIA PROCESSAMENT INFORMACIÓ:
- Tots els llenguatges del món comparteixen estructura semblant. (Gramàtica Universal)
- Crítica:
- No sols és un tret humà, alguns primats desenvolupen principis de llenguatge.
- Fa falta experiència social a part de la predisposició genètica.
- Enfocament interaccionista: combinació anteriors.
- Combinació predisposició genètica i condicions ambientals.
SINTAXIS
- Gramàtica tradicional (anys 30 i 40)
- Estudi de l'estructura de les oracions basat sobretot a la posició recíproca dels elements de la frase.
- Mitjançant procés d'inducció i generalització.
- Gramàtica generativa (Chomsky, anys 60)
- Canvi de la descripció de l'estructura de les frases d'un llenguatge en un conjunt de regles susceptibles de generar qualsevol frase gramaticalment correcta.
- (^) Pressupòsits:
- Creativitat del llenguatge
- Intuïció del parlant Competència lingüística: capacitat de nombrar objectes, constant a totes les llengües, procés innat. Paràmetres de cada llengua: distinció de gènere depenen de cada llengua en particular, aprenentatge.
SEMÀNTICA
- (^) Significació (anys 70)
- Intenció significativa: Interpretar el què el nen vol dir considerant el context.
- El significat és anterior a la seva expressió lingüística i a més li dóna forma.
- El nen parla primer de coses properes a ell.
- Comunicació
- Acte de parla: És el que intenta fer el nen quan es comunica, a mesura que va aconseguint els objectius pels quals s'està comunicant li otorguem més competència comunicativa (remuntada a la comunicació pre-verbal)
- Influència parla dels pares
- Correccions o extensions.
- (^) Frases curtes i simples.
NOVES ORIENTACIONS:
2 incògnites cap a on cal enfocar la recerca:
- Nens han de discriminar entre so entorn i so parla, després segmentar en unitats com paraules.
- A les poques hores de néixer ja hi ha diferenciació entre entorn i parla.
- Als 4 dies distingeixen fins i tot dues llengües diferents.
- Nens han d'intuïr que aquestes unitats es refereixen a coses o successos.
- Nen capta que el llenguatge es refereix a coses externes. Bloom diu que: Les coses primer estan a la ment i després al llenguatge. L'associació s'aprèn a partir de l'intercanvi social.
Un nen que aprèn a parlar ha d'aprendre un conjunt de regles lingüístiques:
- Sintactiques (estructura enuncuats)
- Semàntiques (referencials)
CONCEPTES, CATEGORIES I PARAULES:
Com arriba el nen a la relació entre conceptes i paraules?
- Nen neix amb sistema perceptiu que li permet establir relacions entre coses iguals i diferències entre coses diferents.
- El nen agrupa els estímuls formant categories. Parteix d'un prototip.
- (^) Els nens otorguen noms que han escoltat per 2 principis (Markman, anys 80)
- Enunciats de forma elemental: Nen escolta paraula i la relaciona amb l'objecte que té al davant.
- Si el nen ja coneix el nom de l'objecte que té al davant i escolta un nom nou el relacionarà a un altre objecte que estigui present.
ASPECTES COMUNICATIUS:
Diàleg/Conversa: Suposa parlar amb una altra persona i per tant anar coneixent com s'ha d'adaptar a cada interlocutor i aconseguir objectius determinats. Hi ha un domini de referència que tots els interlocutors saben que comparteixen.
Teoria de la ment: Tots posseïm una intuïció per saber els estats mentals dels altres quan són deduïbles per la seva expressió facial o per la seva disposició a l'acció.
Nínxol ecològic-social de la infància:
- Desenvolupament del nen es porta a terme en un entorn de relacions socials constants.
- El nen participa d'aquestes relacions des que neix i així es crea el seu nínxol ecològic-social.
- (^) Una característica important d'aquest nínxol és el seu aspecte afectiu.
- Món afectiu-emocional permet establir i mantenir les relacions interpersonals.
- Capacitat innata del nadó per la comunicació i relació amb els adults que l'envolten.
MARCS DE SOCIALITZACIÓ (KAYE)
- Adult crea marc d referència (de caràcter espaial i temporal) dins el que poden funcionar les interaccions adult-nen.
- Món físic presentat de manera estructurada socialment.
- (^) Tipus de marcs:
- Criança.
- Protecció.
- Modelat.
- Instrumental.
- etc... Conceptes explicatius de la comunicació:
- Socialitzacói no verbal té orígens en auqets marcs de socialització (marc de criança és el més important).
- Conceptes claus origen comunicació:
- (^) Prerrequisits biològics.
- Intesubjectivitat (Trevathen)
- Intencionalitat comunicació. Prerrequisits biològics:
- Reorganitzar la Psicologia sobre bases marxistes
- Trobar solucions a problemes socials com l'analfabetisme. Cap al 1930 planifica amb Luria investigacions transculturals amb l'objectiu d'investigar les variacions en els Processos mentals Superiors de la gent de diferents cultures però la salut fa que no pugui participar-hi. Mort el 1934 als 37 anys, el 1936 es prohibeixen les seves obres de mà del Règim Stalinista i fins al 1982 no es comencen a publicar.
POSTULATS BÀSICS DE LA TEORIA:
- Activitat mental exclusivament humana, resultat interiorització signes, cultura i processos socials.
- Els Processos Psicològics Superiors adquireixen formes diferents en cultures i relacions socials històricament diferents. INSTRUMENTS/EINES:
- Intenció establir com la gent dirigeix la seva atenció, organitza la seva memòria conscient i regula la seva conducta per mitjà d'instruments i signes.
- Processos mentals entesos únicament per la comprensió d'instruments i signes mediadors. CULTURA:
- Societat proporciona a l'infant metes i instruments estructurats culturalment per a assolir-los.
- El llenguatge és un instrument clau creat per la humanitat per l'organització dels processos de pensament. EXEMPLES EINES PSICOLÒGIQUES
- Llenguatge, sistemes per a comptar, teories mnemotècniques, símbols algebraics, obres d'art, escriptura, esquemes, diagrames, mapes i tota classe de signes.
- Les eines psicològiques són socials (herències de cada cultura).
- Un signe primer serveix per influir als altres i després serà instrument per a un mateix. INTERNALITZACIÓ:
- Funcions Psicològiques Superiors tenen origen social. Apareixen en dos plans (Llei de doble formació)
- Procés d'internalització: A partir d'un pla extern interioritzem i creem el pla intern.
- Interpsicològiques: Funcions mentals existeixen en el nivell de la interacció del nen amb els adults, interacció entre persones.
- Intrapsicològics: Quan els processos s'han internalitzat, a nivell individual.
Línea natural del desenvolupament: Els Processos Psicològics Elementals hi són des de l'inici del desenvolupament del nen. Línea cultural del desenvolupament: A través de la constant interacció del nen amb els adults els PPE es transformen en PPS.
Són línees irreductibles perquè al assolir la línea cultural la línea natural es reorganitza.
- Moment més significatiu del desenvolupament cognitiu: ADQUISICIÓ LLENGUATGE.
- Serveix com a instrument psicològic per a la regulació de la conducta.
- Per la seva influència la percepció canvia i es formen noves tipologies de memòria i nous processos de pensament. ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER (ZDP):
- Desenvolupament processos psicològics superiors.
- Pensament i llenguatge.
- Imaginació i art en la infància.
7. Vincle Emocional.
Procés que es desenvolupa al llarg de la vida, conseqüència d'intercanvis comunicatius entre persones.
Bowbly (1969)
- Els nens creen un llaç afectiu estable amb una o vàries persones de l'entorn familiar que es manifesta en conductes que tendeixen a la proximitat espaial relativa.
- Objectiu: Regular distància entre criatura i persona vinculant. Funció adaptativa.
- Factors influents en el comportament de vinculació:
- Alarma de l'infant davant d'un perill.
- Mal en una caiguda.
- Cansament. Ainsworth (1978): Diferències en la sensibilitat que les mares donaven als seus fills en els primers mesos de vida repercuteixen en la qualitat de la relació posterior.
- Ainsworth, Blewar, Waters i Wall segons com els individus responen en relació a la seva figura de vincle quan estan ansiosos definiren els tres patrons de vincle i les condicions familiars que els promouen:
- Apego segur
- Apego inseguretat
- Desorganitzat Aspectes que influeixen en el tipus de vincle:
- Interacció entre forma d'acció que estableix el cuidador.
- Temperament infant.
- Expectatives i cultura.
NECESSITATS DE LA INFÀNCIA:
Emocionas i socials: Seguretat emocional, xarxa de relacions socials, participació i autonomia progressiva, sexuals (curiositat, imitació i contacte), amb l'entorn físic i social (protecció de risc imaginari i interacció lúdica).
Caràcter físic i biològic: Alimentació, higiene, temperatura, son, activitat física (exercici i joc), protecció de riscs i salut.
Cognitives: Estimulació sensorial, exploració i comprensió de la realitat física i social.
CONCEPTE DE RESILÈNCIA (Rutter 1992): Capacitat del ser humà de recuperar-se de l'adversitat i de transformar factors adversos en elements motivacionals i desenvolupadors. Aporta menys susceptabilitat a l'estrès i disminueix el risc de veure's afectat per events negatius i danys. Es reflexa en el fet que en diferents de la vida les persones mostren més o menys capacitat per a enfrontar, resistir i recuperar-se de possibles factors destructius.
