Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum Mòdul 1, Resúmenes de Psicología del Desarrollo

Asignatura: Psicologia Evolutiva I, Profesor: Sònia Sànchez, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB

Tipo: Resúmenes

Antes del 2010

Subido el 27/05/2008

bernat83
bernat83 🇪🇸

3.7

(33)

10 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Psicología Evolutiva I
ACTIVITAT INDIVIDUAL MÒDUL 1
1. Nocions evolució, desenvolupament i gènesi.
Psicologia evolutiva: Estudi del desenvolupament humà al llarg de la vida tenint en
compte els elements biològics, psicològics i socials de les persones.
Elements que promouen el desenvolupament:
- Endogen (factors interns) / Exogen (factors externs).
- Innat / Adquirit.
- Naturalesa / Cultura.
- Gens, maduració / Medi.
- Universalitat / Diversitat.
Característiques desenvolupament:
- Direccional (de simple a complex).
- Organitzat.
- Holístic (relació entre elements).
- Variable. (no tothom es desenvolupa al mateix ritme)
- Cicle repetitiu.
- Estabilitat i canvi. (quan aconseguim l'estabilitat torna al canvi)
- Reflexa diferències individuals i culturals.
El psicòleg evolutiu ha de:
Descriure.
Analitzar.
Pronosticar.
Explicar.
Intervenir.
Optimitzar.
Tipus de canvis:
- Qualitatius / Quantitatius. (un qualitatiu pot portar a un quantitatiu)
- Evolutius / Involutius. (es donen a totes les eapes de la vida)
- Continus/ Discontinus.
Concepte de Transició : Procés de durada limitada que comporta canvi amb esforç
adaptatiu del subjecte.
· Depenents de l’herència/ Depenents de l’ambient (la majoria de psicòlegs tenen una
posició interaccionista entre herència i ambient.
· Activitat / Passivitat (influència directa del ambient).
Influència de contextos:
Social.
Històrico-polític.
Educatius – culturals.
Socio – econòmics.
Ètnics.
Factors del desenvolupament (biològics, socials, psicològics):
- Organització biològica calendari del desenvolupament.
- Diferències entre cultures.
- Persones que comparteixen condicions de vida.
- Influències no normatives.
2. Breu perspectiva històrica de l’estudi de la infància.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum Mòdul 1 y más Resúmenes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!

Psicología Evolutiva I

ACTIVITAT INDIVIDUAL MÒDUL 1

1. Nocions evolució, desenvolupament i gènesi.

Psicologia evolutiva: Estudi del desenvolupament humà al llarg de la vida tenint en compte els elements biològics, psicològics i socials de les persones. Elements que promouen el desenvolupament:

  • Endogen (factors interns) / Exogen (factors externs).
  • Innat / Adquirit.
  • Naturalesa / Cultura.
  • Gens, maduració / Medi.
  • Universalitat / Diversitat. Característiques desenvolupament:
  • Direccional (de simple a complex).
  • Organitzat.
  • Holístic (relació entre elements).
  • Variable. (no tothom es desenvolupa al mateix ritme)
  • Cicle repetitiu.
  • Estabilitat i canvi. (quan aconseguim l'estabilitat torna al canvi)
  • Reflexa diferències individuals i culturals. El psicòleg evolutiu ha de:
  • Descriure.
  • Analitzar.
  • Pronosticar.
  • Explicar.
  • (^) Intervenir.
  • Optimitzar. Tipus de canvis:
  • Qualitatius / Quantitatius. (un qualitatiu pot portar a un quantitatiu)
  • Evolutius / Involutius. (es donen a totes les eapes de la vida)
  • Continus/ Discontinus. Concepte de Transició : Procés de durada limitada que comporta canvi amb esforç adaptatiu del subjecte. · Depenents de l’herència/ Depenents de l’ambient (la majoria de psicòlegs tenen una posició interaccionista entre herència i ambient. · Activitat / Passivitat (influència directa del ambient). Influència de contextos:
  • Social.
  • Històrico-polític.
  • Educatius – culturals.
  • Socio – econòmics.
  • Ètnics. Factors del desenvolupament (biològics, socials, psicològics):
  • Organització biològica calendari del desenvolupament.
  • Diferències entre cultures.
  • Persones que comparteixen condicions de vida.
  • Influències no normatives.

2. Breu perspectiva històrica de l’estudi de la infància.

La percepció de la infància ha anat canviant molt segons l'època. Grècia i Roma: Pares dret a decidir vida/mort fills. No gaire diferents dels adults. Primers “orfenats”. Edat Mitjana: Etapa molt curta. Molta mortalitat infantil. Infància no rellevant. S. XIII-XIV: Primeres representacions socials infància (pintures) S. XVI-XVII: Categoria infància. Moralistes d'influència eclesiàstica. Creença buidor interior del nen. Educació violenta. S. XVIII: Reducció violència en educació. Disciplina higiènica. Principis pediatria. 1830/1840: Regulació condicions treball menors 10 anys (legislació britànica) 1871: Cas “Mary Ellen” Primera societat prevenció crueltat ver els nens S. XIX i inici S.XX (Anglaterra): Inici revolució industrial. Nen mà d'obra per a fàbriques. S. XX: Principi de preocupació científica per la infància. Sèrie de decrets i declaracions sobre els drets dels infants i els compliments d'aquests. Estudi infància per estudiar com l'home adult adquireix el coneixement. Necessitat elaborar teories. Bíblia i obres grecs i romans Rosseau. Tiedeman. Preyer. Baldwin (primer psicòleg evolutiu oficial) Piaget Philippe Ariès Educació, medecina i prevenció social impulsen estudi científic infància. Europeus destacats: Jean Piaget i Lev S. Vigotsky. Diversitat de corrents no específicament infància sinó corrents psicològics més amplis.

  • Tenir consentiment participants.
  • Engany justificat i que no causi mal.
  • Mantenir privacitat participants. Per buscar informació vàlida cal tenir en compte certes directrius:
  • Considerar la font.
  • Saber credencials de la font.
  • Tenir clara diferènciea entre evidències anecdòtiques i científiques.
  • Analitzar context cultural de la font.
  • (^) La opinió de la majori no fa certa la hipòtesi.

5. Principals escoles teòriques.

Teories psicodinàmiques:

Sigmund Freud, Viena (1856-1939). Objecte d'estudi: L'inconscient, contingut emocional ocult, impulsos sexuals i agressius. Forma de desenvolupament (Etapes Psicosexuals):

  • Oral (0-1 any)
  • Anal (1-3 anys)
  • Fàl·lica (3-6 anys)
  • Latència (7-11 anys)
  • Genital (adolescència)
  • Edat adulta. Freud creu que es passa d'una etapa a l'altra a causa de canvis interns en l'estructura de la personalitat, canvis dirigits a la maduració.

Neofreudià à Erik Erikson (1902-1994). Forma de desenvolupament (Etapes psicosocials)

  • Confiança vers desconfiança (o-1 anys)
  • Autonomia vers vergonya i dubtes (1-3 anys)
  • Iniciativa vers culpa (3-6 anys)
  • Persistència vers inferioritat (7-11 anys)
  • Identitat vers confusió de rols (adolescència)
  • Generativitat vers estancament (Adults)
  • Integritat vers desesperació.

Teories conductistes:

John Watson (1878-1958). Objecte d'estudi: Conducta externa i observable. Teoria de l'aprenentatge, tot es pot aprendre i l'aprenentatge es produeix per condicionament. Hi ha dos tipus de condicionament: Clàssic: Pavlov (1849-1936) estudia relació entre estímul i resposta. Operant: Skinner (1904-1990) Condicionament instrumental.

Teories cognitivistes:

Jean Piaget (1896-1980) Es centra en l'estructura i el desenvolupament dels processos de pensament i comprensió, processos cognitius no observables.

4 etapes principals en el desenvolupament cognitiu:

  • Període sensoriomotor (0-2 anys)
  • Període pre-operacional (2-6 anys)
  • Període operacional concret (7-11 anys)
  • Període operacional formal (12 anys endavant) Pas d'un període a l'altre passa per intentar trobar equilibri cognitiu.

Teories emergents:

  1. Teoria sociocultural: Lev Vygotsky (1896-1934). Objecte d'estudi: Relació entre individus i societat. Aprenentatge es produeix a través de les interaccions socials. Influència bidireccional entre persona i cultura.

  2. Teoria sistemes epigenètics: Genètica: Gens que determinen que cada persona sigui única com gens que compartim pel fet de ser humans. Epigenètica: Tots els factors que influeixen en l'expressió de les instruccions genètiques. Destaca la interacció entre gens i entorn, relació dinàmica i recíproca.

Elba Cantallops Majó M