¡Descarga Resum Mòdul 3 y más Resúmenes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
MÒDUL 3: LA INFÀNCIA ENTRE ELS DOS I ELS SIS ANYS.
1. DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR
HABILITATS MOTORES
Maduració cerebral: Maduració còrtex prefontal: Control impulsos. Mielinització cos callós cerebral: Coordinar extremitats.
HABILITATS MOTORES GRUIXUDES
Nivell activitat: Mesura que serveix per determinar el grau d'activitat d'un nen. Es mesuren els moviments mentres esta quiet en un lloc i mentres es trasllada d'un punt a un altre. Va disminuïnt amb l'edat a mesura que creix el control dels moviments corporals.
- Gènere: Nens més moguts que nenes a causa de factors culturals, cerebrals i neurològics (nenes maduració cerebral més ràpida).
- Grau d'experiència i pràctica: Practicar determinades habilitats perfecciona patrons cerebrals i fa que millori el desenvolupament d'aquestes.
HABILITATS MOTORES FINES
Control d'aquestes habilitats és més difícil que les de motricitat gruixuda. Procés de mielinització no complet:
- Poc control muscular.
- Poca paciència.
- Poc raonament. Coordinació ambdues mans molt relacionada amb habilitat motora fina.
DIBUIX: Sistema de simbolització, de representació.
- 18 mesos: Tan sols gargots, exploració física per veure què passa. Expressió de moviment.
- 2-3 anys: Gargot més controlat. Nen veu relació entre traç i moviment de la mà. Intent d'omplir tot l'espai. És més experimentació que no pas expressió.
- 3 anys: Traços més ferms, sense sobresortir del full. Comença a adquirir significat però a posteriori, primer dibuixa i després diu què és.
- Quan el nen diu que va a dibuixar qualsevol cosa hi ha representació mental. És significat a priori pequè sap què vol dibuixar abans d fer-ho tot i que no sap molt bé com fer-ho.
- 3-4 anys: Etapa preesquemàtica. Dibuix comença a assemblar-se a la realitat, persones del seu entorn proper, ús del color amb significat i inici de preferències cromàtiques.
- 5 anys: Dibuix de molts més detalls i ús del color de forma més coherent. Persones amb roba i objectes.
- A partir dels 5 anys: Inici representació paisatges. El nen no dibuixa el que veu sinó que dibuixa la seva representació de la realitat. També fa per exemple dibuixos de coss que sap que hi són però no es veuen. Figures humanes:
- 2-3 anys: Cefalopol (universal)
- 5 anys: Afegiment del cos.
- A partir dels 5 anys: Afegiment mans i peus.
2. DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
El desenvolupament del llenguatge en l'etapa dels 2 als 6 anys és exponencial (vol dir que no para de multiplicar-se).
Estratègies per a l'aprenentage del llenguatge:
- (^) Inici de l'etapa:
- Estratègia successos plausibles: Interpretació a partir del sentit comú.
- Aprenentatge mecànic: Imitació paraules i expressions en contextos determinats.
- Mitjans de l'etapa:
- Empinament semàntic: Ús d'estructures semàntiques dominades per analitzar sintaxi.
- Empinament sintàctic: Ús estructures sintàctiques per deduir significat paraules.
- Consideració context i entonació.
APRENENTATGE DE LA GRAMÀTICA:
El nen s'adequa a 7 principis universals (estudis d'Slobin n'extreuen 7 principis operatius).
- Atendre final de les paraules abans que principi.
- Estructura fonològica paraules pot modificar-se de forma sistemàtica.
- Evita interrupcions i reorganitza unitats lingüístiques.
- Atenció ordre de les paraules, si l'ordre de paraules no es el predeterminat s'entendra l'oració com si fos ordenada estàndard.
- Partícules noves a la oració tendeixen a situar-les al principi o al final.
- Tendència sobregeneralitzar normes lingüístiques i evitar excepcions.
- Marcadors gramaticals cal que tinguin sentit des de punt de vista semàntic, les regles arbitràries s'aprenen més tard.
PAPER DELS CUIDADORS: Continua prenent molta importància perquè són els que manipulen els contextos conversacionals. Hi ha modelat i el tipus de parla que usen o haurien d'usar seria amb un to alt, molt simple lèxicament, vocabulari concret i limitat i oracions curtes, usant diminutius, múltiples repeticions i poques interrupcions, amb recolzament del context i moltes intruccions i preguntes per saber si el nen ens segueix. Les conductes comportamentals: reforcen els intents comunicatius dels nens, hi ha una retroalimentació constant. Si la producció del nen és correcta respondran amb imitacions, canvis de tema, reconeixement o sense resposta, en canvi si la producció del nen no és correcta es respondrà amb reformulacions, expansions del que ha dit el nen o peticions de clarificació. Extensions: són una forma de retroalimentació molt beneficiosa, consta de ralitzar un comentari semànticmanet relacionat amb el que estem dient. Incitació: provocar la respota del nen
- Omplir buits (perquè el nen acabi la frase).
- Imitacions provocades.
- Preguntes freqüents.
- Revoltes (perquè el nen reivindiqui).
DESENVOLUPAMENT FONOLÒGIC:
Estudis demostren que tot i que hi ha diferències en l'adquisició de fonemes d'una o altra llengua, hi ha trets comuns:
- Vocals adquirides abans que les consonants.
- Sons inicials de les paraules s'emeten millor.
- Existeixen diferències individuals (poden variar en més de 3 anys depenent de la persona i del fonema).
- Sons consonàntics més freqüents en primeres paraules de nens de parla espanyola són p / m / n / k / b / g / t / d.
- Funció atributiva: substantiu+atribut.
- Funció d'acció(2 anys i mig):
- Agent+acció.
- Acció+objecte.
- Combinacions 3 paraules:
- (^) Acció+agent+objecte.
- Agent+acció+localització.
ETAPES DESENVOLUPAMENT MORFOSINTÀCTIC (Brown, 1973):
Etapa 1 : de les regles semàntiques lineals: oracions simples.
- Subjecte limitat a ús de 3 primeres persones singular.
- Verb: Infinitius, imperatiu, present indicatiu, present continu.
- Objecte: No concordança entre gènere, número i article i errades en construcció de plurals. Etapa 2 : desenvolupament morfològic (inici 2 anys i mig)
- (^) Apareixen morfemes gramaticals: formació plurals, augmentatius i diminutius o formes verbals.
- Abans dels 6 anys per formar el plural utilitzen generalment -s.
Etapa 3 : desenvolupament morfològic (inici 2 anys i mig)
- Augmentatius i diminutius (no assolits fins 6 anys).
- (^) Formes verbals:
- Dificultat gerundi.
- Pretèrits (cap als 6 anys també).
- Gènere (afegir -a per fer femení). Nen intenta aplicar regles gramaticals conegudes fins i tot en formes irregulars. Etapa 4 : desenvolupament de la forma de la frase (inici cap als 3 anys)
- Inici producció oracions simples subjecte+verb+objecte.
- Inici ús determinants i morfemes verbals concernents a temps i aspecte.
- Ús frases imperatives, interrogatives i negatives.
Etapa 5 : Incrustació elements (cap als 3 anys i mig)
Etapa 6 : unió de clàusules (cap als 4 anys)
- (^) Oracions compostes coordinades (inici uneixen amb que o amb i).
- Fase 1 (a partir dels 2 anys):
- Substantives.
- Coordinades.
- Causals.
- Relatives.
- Finals (de finalitat).
- Fase 2 (després dels 3 anys):
- Oracions:
- Modals.
- (^) Condicionals.
- Temporals.
DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC:
1r període (1 any): 10 paraules en contextos determinats creats per l'adult.
Etapa de paraules etiqueta o de referència: nen associa paraules a un context determinat i no les usa en altres contexts.
2n període (1 any i mig): Entre 10 i 50 paraules. Caràcter descontextualitzat de les paraules
Etapa denotació: Paraules referides a objectes que no hi són presents.
3r període (2 anys): Explisió vocabulari, més de 50 paraules. Moltes preguntes sobre els noms de les coses.
- Lèxic inicial: Noms persones, animals, menjar i joguines.
- Tipus vocabulari: En funció estils aprenentatge.
- Estil referencial: Tendència a nombrar coses.
- Estil expressió: Tendència a participar en converses.
Formació i adquisició de conceptes: Els nens organitzen conceptes a partir del reconeixement d'aspectes dels referents.
- Hipòtesis trets semàntics: Significat d'una paraula s'estableix per la combinació de característiques que el nen percep del referent de la paraula.
- Hipòtesis nucli funcional: Significat d'una paraula s'estableix a través d'elements dinàmics.
- Hipòtesis del prototip (associativa de Vigotsky):
- Conceptes del nen s'organitzen entorn a una referència central o prototipus.
- Quan més iguall és un concepte nou a un prototipus més fàcil associar-li la mateixa paraula.
- Exposició al nen de prototipus facilita informació categories semàntiques.
- Nens analitza trets del nou concepte i compara amb prototipus. Un cop associada a una categoria analitzen les diferències d'aquesta amb la resta. Errors freqüents en la formació de conceptes:
- Infraextensió o subextenció: limita paraula a un context o objecte determinat.
- Sobreextensió o sobregeneralització: apareix després de la infraextensió, ja capaç d'indentificar trets semàntics entre el lèxic. Apliquen aquests trets característics d'un concepte i ho generalitzen. Amb experiència i retroalimentació dels adults aquests errors disminueixen.
Ordre d'adquisició paraules i significat:
- General a específic: aprenen abans adjectius que trets semàntics generals.
- Grau d'especificitat intermig més general o més específic:
- Substantiu supraordenats: més generals i descriuen classes i categories àmplies.
- Substantius bàsics: els més representatius d'una classe i ús freqüent.
- Substantius subordenats: més específics i són subcategories dels bàsics. Bàsics passen a supraordenats i finalments a subordenats.
- Des de criteris funcionals i de contigüitat a relacions semàntiques. 3..1 Relacions acció 3..2 Relacions contigüitat a 3..3 Sinonímia 3..4 Antonímia 3..5 Taxononímia
- De concreta a abstracte:
- Paraules d'objecte concret (objectes o accions concretes) a
- Paraules que no són d'objecte concret (referides a localitzacions, successos i temes abstractes)
Definir noms:
- Propietatsfísiques
- Propietats funcionals
- Propietats d'ús i localització
2 anys: Petits diàlegs i introducció de temes. No mantenen més de dos o tres torns, no tenen en compte l'interlocutor. 3 anys: Parla orientada socialment. Intent d'usar frases clares i adaptades a l'interlocutor perquè els entengui. Ja hi ha el·lipsis i omisiió d'informació que el locutor ja coneix. 4 anys. Ús emissions afectives i mostren agrat per discutir sobre emocions. Canvis de registre o estil lingüístic. 5 anys: Consciència de que és més educat fer peticions indirectes.
Ús de monòlegs:
- Cap als tres anys nen introdueix narracions dins una conversa.
- 3 anys agrupen afirmacions sense relació.
- Als 3/5 anys les narracions agrupen successos de seqüència temporal.
- DESENVOLUPAMENT COGNITIU
2n període de Piaget. Intel·ligència pre-operacional: Quadres etapa preoperacional (2 a 7 anys) avanços i per desenvolupar impresos a part.
Proves Piagetianes:
- Conservació número: Fins a 5/6 anys el nen respon que hi ha més monedes si se li col·loquen dispersades enlloc d'ordenades.
- Conservació volum: Fins a 7/8 anys el nen pren referència d'una sola dimensió, no alçada i amplada. Solen respondre per l'alçada.
- Conservació quantitat: Transformen bola de plastilina en xurro davant del nen, però respondrà que un té més massa que l'altre.
Discussió sobre egocentrisme infantil :
- Indiferenciació entre el punt de vista del nen i el d'altres persones. Experiment de Piaget sobre les tres muntanyes:
- Posem davant del nen una maqueta amb tres muntanyes i posem un nino al costat invers d'on està el nen mirant la maqueta.
- Se li pregunta al nen què veu el nino. Respostes incorrectes perquè respon segons el que veu ell.
Manifestacions de l'egocentrisme en diferents accions del nen:
- Falta de perspectiva espaial.
- Absència intencionalitat comunicativa.
- Pensament animista.
- Caràcter pre-lògic del raonament en les tasuqes de conservació o classificació. Segons Piaget, el nen s'alliberarà del seu egocentrisme segons vagin sorgint conflictes que l'obliguen a reajustar el seu punt de vista al dels seus interlocutors.
Crítiques a Piaget sobre egocentrisme infantil:
- Sobre animisme: Resposta errònia és fruit del desconeixement de l'objecte més que no d'una creença rígida de que objectes inanimats són vius.
- Sobre pensament màgic: Utilitza la màgia per explicar successos que no pot explicar d'una altra manera. Disminueix a mesura que augmenta coneixement de com han anat els fets.
- Sobre pensament lògic: Cal donar-li tasques simplificades i rellevants de la seva vida.
- Sobre egocentrisme infantil:
- Piaget subestimà les ments en desenvolupament.
- Donaldson: La interpretació que fan els nens de les paraules està subjecte a la seva pròpia experiència, i a les interferències que fan sobre les intencions dels demés.
- Piaget no distingí competència d'habilitat.
