Història
Des dels inicis de la història l’aigua ha inspirat a l’home en la creació de mites i
llegendes relacionades amb rius i fonts. El grec Tales de Mileto (624 aC – 546 aC
aproximadament) ja afirmava que l’aigua era el principi, causa i substància
primitiva de totes les coses.
Sens dubte l’aigua ha estat l’element que ha marcat l’inici de les poblacions: tota
civilització s’ha desenvolupat a la vora d’un riu o del mar. Com ho va ser l’antiga
Mesopotàmia: cultura naixent entre dos rius, el Tigris i l’Éufrates.
Amb l’auge de l’Imperi Romà la cultura de l’aigua es desenvolupà en un sentit més
ampli: se li donaren propietats curatives gràcies a les que es van crear les
termes.
La caiguda de Roma portà a l’era de l’Edat Mitjana i del feudalisme, societats que
no van desenvolupar tant la cultura de l’aigua. La manca de clavegueram i
l’abastament d’aigua dels pous, entre d’altres factors, eren un niu d’epidèmies que
van causar grans mortaldats entre la població. Arrel d’aquest factor es comença a
prendre consciència dels riscos de l’aigua contaminada i a tenir la necessitat de
conèixer el nivell de seguretat i salubritat de l’aigua perquè no sigui una font
d’epidèmies, sinó una font de salut.
Aquesta nova cultura de l’aigua va suposar la creació de centres de salut, les
termes, on l’aigua era l’element essencial. La noblesa del segle XIX visitava
aquestes termes des d’on s’impulsà el naixement de la indústria de l’aigua mineral
envasada.
Des de l’antiguitat, les civilitzacions havien utilitzat vasos i gerres amb l’única
finalitat de trasllat, però és a finals del segle XIX quan la indústria de l’aigua
envasada es desenvolupa a causa de dos factors principals:
•Les termes → La noblesa visitava les termes per a realitzar sessions
curatives i s’emportava l’aigua mineral per fer les cures a domicili.
•Les contaminacions → Les aigües dels pous eren una contínua font
de d’epidèmies i malalties com la còlera, i la població va prendre
consciència dels perills d’aquesta aigua.
Els materials llavors utilitzats eren bàsicament la ceràmica i el vidre, no seria fins
l’any 1968 quan es creà la primera ampolla de PVC.
Actualment els envasos més utilitzats són el vidre i el PET, un plàstic menys
contaminant i més resistent desenvolupat els anys 90 i que va ser fruit de la
preocupació de la indústria pel medi ambient.
El valor salut que tanta força va tenir al segle XIX s’ha anat desenvolupant fins a
l’actualitat i se li ha afegit el valor sabor: el consumidor és exigent i demana, no
només la qualitat que la indústria de l’aigua li assegura, sinó un gust adequat a
cada paladar. Aquesta nova cultura es reflecteix en el fet que molts restaurants
inclouen avui en dia una carta d’aigües similar a la dels vins.
