Alexandre el Gran, Apuntes de Literatura catalana

¡Descarga Alexandre el Gran y más Apuntes en PDF de Literatura catalana solo en Docsity!

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

EL MÓN CLÀSSIC I

AULA 1

PAC

Alexandre el Gran i l’hel·lenisme.

RESUM

Aquesta tercera Activitat Pràctica (PAC 3), que representa un 25% aproximadament del total de l’Avaluació Contínua, se centra en un període “aparentment” poc central de la història del món grec, des del segle IV a l’hel·lenisme i l’època Imperial romana. És el període que veu la decadència d´Atenes, l’arribada de Filip II de Macedònia i, sobretot, de l’aparició d´Alexandre El Gran, fill d’aquest. En aquest sentit, aquesta metamorfosi del món grec i l’època hel·lenística grega centraran de forma gairebé exclusiva el contingut dels exercicis d’aquesta Activitat Pràctica, per als quals serà imprescindible la lectura dels dos darrers mòduls del llibre El món clàssic I, titulats respectivament “L’hora de Macedònia. Filip II i Alexandre el Gran” i “L’oikouméne hel·lenística. El món grec en època hel·lenística”.

1. Alexandre el Gran i la formació de l’imperi macedoni.

1.1. Quins són els principals personatges que hi apareixen en aquest mosaic? Podeu identificar l’escena representada? Podeu explicar el moment exacte que s’està representat i amb quina batalla o batalles s’ha identificat? Quines són les campanyes més importants de la contesa entre l’exèrcit macedoni i el persa?

Aquest mosaic, conegut com d’Alexandre el Gran o d'Issos, es creu representa la batalla de l’Issos, concretament la càrrega dels hetairoi^1 d'Alexandre guiats pel seu líder mentre els soldats de Darius III intenten protegir al seu rei. El mosaic representa una batalla en la qual Alexandre tractava d'arribar a Darios per capturar-lo o assassinar-lo, per tant es pot identificat aquesta batalla tant amb la de l'Issos del 333 aC com amb la batalla de Gaugamela del 331 aC, ja que ambdues compartien aquesta característica, encara que en la primera Alexandre es va poder acostar més al seu rival abans que aquest fugís.

Les campanyes més importants de la contesa entre l’exèrcit macedoni i el persa foren:

• L’inici a la campanya de Pèrsia (334 aC) amb el creuament de l’Hel·lespont i la batalla del Grànic (maig del 334 aC) prop del riu del mateix nom, a la Tròada (costa septentrional d’Anatòlia), que fou un desastre per a l’imperi persa on diversos sàtrapes i comandants moriren al camp de batalla i bona part dels mercenaris es passaren al bàndol macedònic.

Aquesta victòria suposà l’alliberament de les póleis gregues d’Àsia Menor.

• (^) La conquesta d’Anatòlia i Síria (333-331 aC) amb l’ocupació de Gòrdion, la capital de la satrapia de Frígia (on protagonitza un dels episodis que l’ha fet famós: el tall del “nus gordià”), la batalla de l’Issos (novembre del 333 aC) i la fundació d’Alexandria d’Egipte (331 aC).
• (^) La submissió del cor de l’imperi persa amb la batalla de Gaugamela (331 aC) com a referent, on Alexandre derrotà les tropes perses, molt superiors en nombre, comandades pel rei Darius III. Aquesta derrota persa comportà la fi de l’imperi aquemènida.

(^1) Els hetairoi (ἑταῖροι, “companys”) constituïen la cavalleria d'elit de l'exèrcit d’Alexandre el Gran. A més d'arma ofensiva, eren la guàrdia personal d’aquest.

1.2. Quines són les conseqüències en el món grec de la conquesta per part d’Alexandre de l’Imperi Persa? Quina va ser la política que va pretendre posar en pràctica Alexandre? Podeu esmentar les mesures més importants que va voler implantar? Van ser ben rebudes per les seves tropes i comandaments? Perquè penseu que van reaccionar com ho van fer?

Les conseqüències de la conquesta per part d’Alexandre de l’Imperi Persa foren

l’hel·lenització d’un considerable nombre de pobles de l'antic Pròxim Orient (assiris, jueus,

egipcis, parts, perses, armenis, etc.), és a dir, la difusió de l'esperit grec (llengua i cultura) en l'àmbit del món oriental, difusió que suposa una universalització d'aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú ( koinè ).

Alexandre promogué una política de reconciliació amb els vençuts, atorgant als perses la igualtat de drets ( homónoia ). Aquesta política de reconciliació fou acompanyada d’un intent d’unificació ètnica i de confraternització general: s’afavorí el matrimoni entre els soldats grecomacedonis i dones dels territoris conquerits, prenent com a exemple els matrimonis d’Alexandre amb princeses perses.

Al mateix temps, després de la mort de Darius III, Alexandre assumí oficialment el títol dels reis perses, és a dir, “rei de reis”. En conseqüència, també procedí a la introducció del cerimonial persa, en particular, el ritual de la proskýnesis “prostració”, propi de la cort persa, ja sigui en forma de petó a la mà del sobirà o de completa prostració a terra. Aquest ritual escandalitzà grecs i macedonis i provocà un malestar creixent entre els antics companys d’Alexandre. El malestar tingué conseqüències ulteriors. Es reprimí amb duresa un primer complot, en el qual acabà implicat Parmenió, un dels col·laboradors més fidels d’Alexandre. En un segon complot morí l’historiador oficial Cal·lístenes, també contrari al ritual de la proskýnesis.

Isòcrates 2 il·lustra aquesta mostra de menyspreu dels grecs davant la servilidad i verenació dels súbdits perses cap al seu rei, a qui adoraven com si fos un déu, sent que era un simple mortal, atorgant-li un honor que els grecs reservaven per als seus déus.

1.3. Alexandre al llarg de la seva vida es va identificar amb una seguit d’herois i de divinitats i va tenir també revelacions de caràcter diví, podeu enumerar les més importants? Quina penseu que era la finalitat que perseguia Alexandre amb aquestes identificacions?

(^2) Isòcrates (trad. 1980). Discursos. Obra completa.

• Macedònia en mans dels Antigònides. La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni ( Monophtalmus ), general d'Alexandre el Gran. Antígon governava la majoria de l'Àsia Menor i el nord de Síria. Els seus intents de controlar la totalitat de l'imperi d'Alexandre van acabar amb la seva derrota i mort a la batalla d'Ipsos el 301 aC. El fill d'Antígon i Estratonice, Demetri I Poliorcetes, va sobreviure la batalla i va aconseguir d'obtenir el control de Macedònia uns anys després, però acabà perdent el tron i morint a la presó. Després d'un període de confusió, el fill de Demetri Antígon II Gònates va aconseguir restablir el control de la dinastia sobre l'antic regne de Macedònia, i sobre la majoria de les polis gregues, vers el 276 aC. La dinastia antigònida va acabar quan els romans van conquerir la regió després de la batalla de Pidna (22 de juny de 168 aC).
• Síria en les mans de Seleuc i dels seus descendents els Selèucides. S’estenia des de la Mediterrània fins a l’Indus i comprenia tota l’Àsia Menor, Síria, Mesopotàmia i Pèrsia. Sense un estat sòlid i a desgrat de les desfetes militars, els selèucides tingueren un paper civilitzador capital amb la difusió de l'hel·lenisme. Grans fundadors de ciutats i colonitzadors, cregueren sempre que la supervivència de l’imperi grecomacedònic a l’Àsia només era factible amb el suport d’una contínua immigració grega. Tolerants i escèptics, opulents i ambiciosos, no pogueren resoldre la qüestió jueva, que, de fet, creà un antagonisme entre dues civilitzacions irreductibles i que, amb la fundació d’un estat sacerdotal, constituí un problema considerable amb el qual hagueren d’enfrontar-se els romans, hereus definitius de l’imperi dels selèucides. Amb l’annexió de Síria pels romans (64 aC) finí l’imperi.
• i Egipte en mans de Ptolemeu i dels seus descendents els Làgides. Aquesta dinastia governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC. El nom de làgida deriva del pare del primer rei, Lagos de Macedònia, però en general també se la coneix més com dinastia Ptolemaica o dels ptolemeus perquè la majoria dels reis (faraons) van portar el nom de ptolemeu. El primer rei fou Ptolomeu I Soter, que era un general d'Alexandre el Gran que va rebre el govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el 323 aC i va assolir el títol reial el 305 aC. Fou el sobirà que va introduir l'hel·lenisme a Egipte. La darrera reina fou Cleòpatra VII, l'amant primer de Juli Cèsar i després de Marc Antoni, que es va suïcidar després de la derrota d'Àccium el 31 aC. El 30 aC August va convertir Egipte en província romana.

2. Els centres del saber en època hel·lenística. Alexandria i la Biblioteca.

2.1. Quines eren les principals característiques de la nova fundació urbana? A quin model urbà responien?

L'arquitecte Dinòcrates es va ocupar del traçat de la ciutat i ho va fer segons un pla hipodàmic, sistema que es venia utilitzant des del segle V aC.: una gran plaça, un carrer major de trenta metres d'amplada i sis quilòmetres de llarg que travessava la ciutat, amb carrers paral·lels i perpendiculars, creuant sempre en angle recte. L'elecció de l'emplaçament va ser molt afortunada ja que estava a l'abric de les variacions que pugues tenir el riu Nil, i d'altra banda, prou a prop del seu curs com perquè poguessin arribar a través de les seves aigües les mercaderies destinades al port, a través d'un canal que unia el riu amb el llac Mareotis i el port. El lloc estava enfront d'una illa anomenada Faros, que amb el temps i les múltiples millores que es farien quedaria unida per un llarg dic a la ciutat d'Alexandria.

2.2 Perquè Alexandre Magne fundà aquesta i altres Alexandries? Quantes se’n coneixen? Perquè els successors d’Alexandre també fundaren noves ciutats?

la imitatio Alexandri , és a dir, la “imitació” o “emulació d’Alexandre”, que es veié reflectida també en la fundació de noves ciutats, algunes de les quals també portaren el nom del seu fundador o refundador.

2.3 Tot i que en el text no s’esmenta expressament, una de les meravelles d’Alexandria fou la Gran Biblioteca, podeu fer una descripció de la mateixa i explicar-ne la seva història tot esmentant els savis i científics més importants que hi van treballar? Perquè va ser tan important al llarg de tota l’Antiguitat? Que va suposar la seva destrucció?

La Biblioteca d'Alexandria, fundada per Ptolemeu II Filadelf, conformava, juntament amb l'annex Museu, el gran pol cultural de la capital d'Egipte. Destinada a aplegar tot el saber de l'antiguitat, arribà a tenir prop de 500.000 ròtols de papir. Entre els primers seus directors destaquen Demetri de Falèron, Cal·límac de Cirene, Apol·loni de Rodes i el geògraf Eratòstenes de Cirene.

La Gran Biblioteca d'Alexandria, anomenada així per distingir-la de la petita biblioteca del Serapeu, va ser fundada pels primers Ptolomeus amb el propòsit d'ajudar al manteniment de la civilització grega en el si de la molt conservadora civilització egípcia que envoltava a Alexandria. Si bé és cert que el trasllat de Demetri de Falèron a Alexandria (l'any 296-295 aC) està relacionat amb l'organització de la Biblioteca, també és segur que almenys el pla d'aquesta institució va ser elaborat sota Ptolomeo Sóter ( mort al voltant de 284 aC), i que la finalització de l'obra i la seva connexió amb el Museu va ser l'obra màxima del seu successor, Ptolomeo II Filadelf.

Com que Estrabó no fa esment de la Biblioteca en la seva descripció dels edificis del port d’Alexandria, sembla evident que no estava en aquesta part de la ciutat; més, la seva connexió amb el Museu permetria ubicar-la al Brucheion , el districte real situat al nord-est de la ciutat. Aquest santuari acollia un petit zoològic, jardins, una gran sala per a reunions i fins i tot un laboratori. Les sales que es van dedicar a la biblioteca van acabar sent les més importants de tota la institució, que va ser coneguda al món intel·lectual de l'Antiguitat en ser única. Durant segles, els Ptolomeus van recolzar i van conservar la Biblioteca que, des dels seus començaments, va mantenir un ambient d'estudi i de treball. Van dedicar grans sumes a l'adquisició de llibres, amb obres de Grècia, Pèrsia, Índia, Palestina, Àfrica i altres cultures, encara que predominava la literatura grega i hel·lenística.

El 2004, un equip egipci va trobar el que sembla ser una part de la biblioteca mentre excavava en el Brucheion. Els arqueòlegs van descobrir tretze sales de conferències, cadascuna amb un podium central. Zahi Hawass, el president del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, calcula que

a les sales excavades fins ara s'hauria pogut acollir uns 5.000 estudiants, el que indica que era una institució molt gran per la seva època. 6

Crec que la frase que millor resumeix el que suposà la destrucció de la Biblioteca d’Alexandria fou dita pel prestigiós científic i divulgador Carl Sagan, que digué: “Es com si la humanitat s’hagués amputat part del seu cervell”. 7

4. Bibliografia. - Antela-Bernárdez, B. (2007). “Alejandro Magno o la demostración de la divinidad” A: Faventia (núm.29/1, pàg. 89-103). - Badian, E. (1981). The Deification of Alexander the Great. Tessalònica: Institute for Balkan Studies. - Espluga, X. (2012). “L' oikouméne hel·lenística. El món grec en època hel·lenística”. A: El món clàssic I. Barcelona: FUOC. - Espluga, X.; Fortea, G. (2012). “L’hora de Macedònia. Filip II i Alexandre el Gran”. A: El món clàssic I. Barcelona: FUOC. - Isòcrates. (trad. 1980). Discursos. Obra completa. (Intr., trad. i notes de J. M. Guzmán Hermida. Rev.: M. López Salvá). Madrid: Gredos.

(^6) Whitehouse, D. Dr. (2004). "Library of Alexandria discovered". BBC News Online science editor [article en línia]. [Data de consulta: 24 de maig de 2014]. < http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/ nature/3707641.stm> (^7) Sagan, C. (2014). “La Biblioteca de Alejandría - con Carl Sagan”. YouTube. [video en línia]. [Data de consulta: 24 de maig de 2014]. < http://www.youtube.com/watch?v=zuFQZWNQUXA>