Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Allaus de neu, Apuntes de Ciencias Ambientales

Asignatura: Riscos naturals, Profesor: , Carrera: Ciències Ambientals, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 30/11/2006

mireia-105
mireia-105 🇪🇸

3.8

(6)

9 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 8 RISCOS ASSOCIATS A MOVIMENTS DE VESSANT: LES ALLAUS DE NEU
Les allaus són masses de neu (barrejada sovint amb fragments de roques i restes de vegetació) (fins a
1.000.000 t), que s’inestabilitzen i es desplacen pendent avall a gran velocitat (fins a 200 km/h). El seu poder
de destrucció és molt gran, i solen causar moltes víctimes entre excursionistes, alpinistes, esquiadors,
soldats...
També causen danys en infrastructures lineals, estacions d’esquí i, esporàdicament, en zones urbanes.
A Catalunya aquest fenomen només és present als Pirineus durant els mesos més freds. El Servei Geològic (SGC)
s’encarrega del control d’allaus i de la reducció del risc que representen a Catalunya. A Andorra aquesta competència depèn
del Centre de Recerca en Ciències de la Terra (CRECIT).
Tipus d’allaus
Classificació SGC Allaus de neu recent (seca o humida)
Allaus de fusió (molt humida)
Allaus de placa
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Allaus de neu y más Apuntes en PDF de Ciencias Ambientales solo en Docsity!

TEMA 8 RISCOS ASSOCIATS A MOVIMENTS DE VESSANT: LES ALLAUS DE NEU Les allaus són masses de neu (barrejada sovint amb fragments de roques i restes de vegetació) (fins a1.000.000 t), que s’inestabilitzen i es desplacen pendent avall a gran velocitat (fins a 200 km/h). El seu poderde destrucció és molt gran, i solen causar moltes víctimes entre excursionistes, alpinistes, esquiadors,soldats...^ També causen danys en infrastructures lineals, estacions d’esquí i, esporàdicament, en zones urbanes.A Catalunya aquest fenomen només és present als Pirineus durant els mesos més freds. El Servei Geològic (SGC)s’encarrega del control d’allaus i de la reducció del risc que representen a Catalunya. A Andorra aquesta competència depèndel Centre de Recerca en Ciències de la Terra (CRECIT). Tipus d’allausClassificació SGC

Allaus de neu recent (seca o humida)Allaus de fusió (molt humida)Allaus de placa

Causes del desencadenament de les allaus

Augment de les tensions (pes)

per noves nevadesper pluja

Causes espontànies

Disminució resistència de la neu

(generalment per augment de latemperatura)

Causes accidentals

Increment sobtat de les tensions: per caiguda de roques

per caiguda de neupel pas d’animals o personesper vibracions (sorolls forts,explosions, sismicitat)

Cartografia d’allaus 1.^ Mapes de perillositat general^ Factors a considerar:

allaus prèvies

(foto aèria; treball de camp (vegetació afectada, relleu, allaus vistes); informació directa (excursionistes, habitants de la zona)Mapes de perillositat de validesa llarga en el temps, útils pel disseny d’infraestructures lineals, urbanitzacions2. Mapes de perillositat diària Factors a considerar:Meteorològics *

neu acumulada, temperatura, vent, precipitació Terreny^

pendent, rugositat, perfil Vegetació^

boscos, prats Recobriment de neu*

característiques físiques de la neu Allaus prèvies^

tipologia

*Aquests són els que poden variar i, per tant, són els que s’han de controlar diàriamentMapes de perillositat de validesa diària, molt precisos i útils pel desenvolupament d’activitats demuntanyisme, esquí...

(www.icc.es/allaus)

Defensa contra allaus Defensa activa

: s’actua sobre l’allau per evitar que es desencadeni el fenomen (o reduint-ne la magnitud) a) Mesures d’estabilització permanent

(en la zona d’origen del moviment). No s’actua directament sobre la neu

  • Cobertora vegetal

Reforestació (té efectes al cap de 30 a 50 anys)

  • Modificació de la superfície del sòl

Augment de la rugositat de la superfície de contacte neu - sòlTerrasses (feixes) paral·lelesDrenatge d’aigua superficial

  • Modificació del dipòsit de neu

Estructures que fan que es dipositi en determinats llocs (paravents)

  • Ancoratges del mantell de neu

Estaques que simulen arbresMursRastells o graellesXarxes b) Mesures d’estabilització temporal

de la neu. S’actua directament sobre la neu

  • Compressió del mantell nival (amb màquines)• Despreniment artificial controlat de les allaus

manualmentamb explosius^

a mahelicòpterscanonscable telefèric (CATEX)conduccions de gas (GAZEX)