¡Descarga Moviments de vessant y más Apuntes en PDF de Ciencias Ambientales solo en Docsity!
RISCOS ASSOCIATS A MOVIMENTS DE VESSANT
Els moviments de vessant són desplaçaments de terres, roques i/o neu cap a cotes més baixes com aconseqüència de la gravetat. Són el resultat dels processos gravitatoris o d’autotranslació de materials, en elsque la gravetat és el principal agent implicat. Són fenòmens puntuals que es desenvolupen en àrees dependent fort i en zones amb precipitacions elevades. També són freqüents en morfosistemes en què hi haprocessos de soscavament basal: sistemes fluviotorrencials i litorals. En molts casos aquests moviments sóninduïts per obres que comporten un augment del pendent original, com per exemple els talussos de lescarreteres. Classificació dels moviments de vessant
. La selecció apropiada de les mesures de correcció i estabilització
dels moviments de vessant depèn de la correcta identificació del tipus de moviment(s) que actua(en), de laseva velocitat i de les seves dimensions. Hi ha diferents classificacions publicades. Les més acceptades sónles de Varnes (1978) i la seva variant modificada (Cruden & Varnes, 1996), així com la de Hutchinson(1988). Cal tenir present que les classificacions dels moviments en massa es fonamenten bàsicament en elsmecanismes que governen la
propagació
pendent avall de la massa una vegada s’ha produït el trencament, i
no pas en els mecanismes i condicions que generen la
ruptura inicial
En base a les característiques cinemàtiques dels moviments de vessant (mecanismes de propagació) es podendiferenciar cinc mecanismes principals: CAIGUDES, BOLCADES, LLISCAMENTS, EXPANSIONSLATERALS i FLUXOSSovint els moviments de vessant resulten de la combinació de dos o més d’aquests mecanismes, o bé canviende mecanisme durant la seva propagació pendent avall. En aquests casos se sol parlar de movimentscomplexos.
CAIGUDES PER DESPRENIMENT
CAIGUDES PER COL·LAPSE
CAIGUDES
S’originen pel desenganxament de sòl o de roca d’un vessant molt inclinat. ( falls ) El descens té lloc principalment per l’aire mitjançant caiguda lliure i posterior rebot
o rodament. Es tracta d’un moviment molt ràpid. La ruptura sol tenir lloc per mecanismes de lliscament obolcada a petita escala, que donen a la massa desenganxada una velocitat inicial en el moment de la caiguda.Per sobre de 76º el moviment es genera per caiguda lliure (col·lapse). En pendents de menor inclinació hi hafreqüents impactes contra el terreny (despreniment), i per sota de 45º la propagació té lloc per rodament olliscament
Zona de desenganxament
Zona d’impacte
BOLCADES PER FLEXIÓ
BOLCADES ( topples )
És la rotació cap endavant i cap a l’exterior del vessant que experimenta una massa desòl o roca al voltant d’un eix situat per sota del seu centre de gravetat. Les
bolcades
per flexió^ (
flexural toppling
) tenen lloc en roques amb un sistema preferent de
discontinuïtats. Les masses es dobleguen cap endavant i es trenquen per flexió. Les
bolcades per desplom
impliquen un moviment de gir de la massa sobre la seva base
BOLCADES PER DESPLOM
La progressió de les bolcades pendent amunt pot induir altres moviments de vessantEls processos de bolcada impliquen l’obertura dels sistemes de discontinuïtats del massís rocós i, per tant,una modificació important de les seves característiques hidrogeològiques
Peu
Capçalera Escarpamentprincipal
Superfície de trencament
Superfície original Massa inestable
LLISCAMENTS TRANSLACIONALS Es desplacen al llarg d’una superfície de trencament plana o ondulada, i poden lliscarposteriorment per damunt del terreny original. Els components de la massa desplaçada es mouena la mateixa velocitat i segueixen trajectòries paral·leles. A mida que un lliscament translacionalprogressa la massa pot trencar-se i iniciar un moviment de tipus fluxHi ha diverses tipologies: Lliscaments planars
( resbalamientos
Són lliscaments translacionals de blocsde sòl o roca que no es trenquen i que esmouen sobre una única superfície
Corriments
( corrimientos
Són lliscaments translacionals de blocsde sòl o roca que es trenquen durant elmoviment descendent
Lliscaments d’esbaldregalls
( debris slides
Són lliscaments translacionals de sòls poccohesius, constituïts per partícules grosses, quees trenquen durant el moviment descendent
Roca^
Sòl Roca
Bombaments
( buckling
,^ pandeo )
Són lliscaments translacionals que es generen en roques afectades per discontinuïtatssubverticals, que produeixen un bombament de la part exterior del talús
Bombament en plaques llises
Bombament en plaques fracturades
FLUXOS ( flows )
Són moviments espacialment continus en els que les superfícies de cisallament tenenuna vida curta, es troben molt properes i no se solen conservar. La distribució develocitats en la massa desplaçada s’assembla a la que presenta un fluid viscós. Per aquesta raó la massa moguda no conserva la seva forma durant el moviment descendent, adoptant sovintformes lobulades (en materials cohesius) i escampant-se pel vessant o formant cons de dejecció (materialsgranulars). N’hi ha de diferents tipus:
Reptació^ (
creep ),^ Solifluxió
( solifluction
),^ Colades de terra
( earthflows
),^ Colades de fang
( mudflows ),
Colades de sorra
( sandflows
),^ Corrents d’arrossegalls
( debris
flows ),^ Allaus d’arrossegalls
( debris avalanches
Reptació : és un moviment extremadament lent, imperceptible excepte per períodes de temps llarg. Afecta lapart més superficial del sòl, que es mou pendent avall a un ritme d’alguns cm/any. Els seus efectes (danys)són poc importants. Generalment es produeix en ambients periglacials en relació a episodis consecutius deglaç i desglaç
Solifluxió : és un moviment més ràpid que la reptació, present en sòls cohesius poc gruixuts, que sol donarformes lobulades (lòbuls de solifluxió). És habitual en ambients periglacials, degut a la fusió parcial del geldel sòl. Es poden considerar com una modalitat de colades de terra de molt petites dimensions. En general nogeneren danys, o bé són molt poc importants
Sòl saturat Roca (impermeable)
Molt sovint els lliscaments que afecten litologies argiloses evolucionen a colades
Allaus d’arrossegalls Són moviments molt ràpids (fins a més de 50 m/s) de materialsdetrítics, que poden involucrar blocs de roca de mida molt gran.Es tracta de corrents d’arrossegalls que es mouen a granvelocitat. Aquesta velocitat s’ha atribuït a mecanismes de coixinsd’aire i/o de liqüefacció
Bono
Corrents d’arrossegalls Són moviments ràpids de materials detrítics en els que predominala fracció grollera. El contingut en aigua és elevat (fins a un 20%del pes de la massa en moviment). Sovint donen lloc a cons dedejecció
Previsió i prevenció Les actuacions que s’han de realitzar abans i després de la ruptura d’una massa són diferents:En la fase prèvia cal establir la
potencialitat de la inestabilitat
dins el seu context geològic amb vistes a
determinar les mesures de protecció i/o contenció del vessant. Aquesta fase es contempla en els anàlisis d’estabilitat de talussos
i s’avalua tenint en compte la geometria inicial del vessant, la resistència de les litologies afectades, les condicions hidrogeològiques i l’efecte de forces externes. L’anàlisi dels
factors de
seguretat^ es contempla, doncs, en una fase prèvia al moviment (o prèvia a les reactivacions futures d’unmoviment ja produït)Una vegada s’ha produït el trencament, cal adoptar mesures que van des de l’evacuació que les zonespotencialment afectades fins a treballs d’estabilització i condicionamentLes^ obres de correcció
d’un moviment de vessant poden agrupar-se, de manera simplificada, en:Rebaix en capçalera Modificació geomètrica
Rebaix de pendentEsglaonament del talúsRecargues al peu
Cunetes de desviament Superficial^ Vegetació Obres de drenatge
Segellat de fracturesPousIntern Pantalles de drenatgeRases de drenatgeDrenatges CalifòrniaMurs de formigó Rígida^ Murs d’elements prefabricatsMurs de terra armada Obres de contenció
Murs de gabionsFlexible Repeus d’esculleraMurs cribaPilons Ancoratges i^
bulons^ (actives) Injeccions (passives)
Malles metàl·liquesHidrosembra
Obres de millora resistència
Recobriments artificials
Geotèxtil Georedes GunitatsVegetació (arbustiva – arbòria) Llits de branquesLlits d’arbustos vius
