¡Descarga ambit familiar, ambit escolar y más Apuntes en PDF de Sociología del Crímen y Castigo solo en Docsity!
1. LES CIENCIES SOCIALS I LA SOCIOLOGIA: DEFINICIÓ I OBJECTE D’ESTUDI.
2. ELS FENÒMENS SOCIALS I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES.
Definició de Sociologia: Ciencia social relativament nova, a traves de la que s’intenta coneixer cualsevol àmbit de la realitat social. L’objecte bàsic de la sociologia es que estudia la nostra sociabilitat o la nostra insociabilitat, el conjunt de relacions socials que establim. Els nostres sistemes de relacions. Les variables, com l’edat, el sexe, les aficions, perden interes en la sociologia a favor de la xarxa social, els sistemes de relacions, perque funcionem en relació amb els altres. Perspectiva mes amplia que la psicologia mes grupal. Els manuals diuen que la sociologia estudia el nostre comportament col·lectiu, en tant que som essers socials. Tenim comportaments col·lectius en els que actuem:
• ambit familiar
• ambit escolar
• ambit del barri
• ambit laboral
On ens agreguem (asociem) o segreguem, processos d’associació o de segregació. Com som essers socials tendim a organitzarnos i a després desorganitzar-nos. Es desenvolupa una sociologia que estudia la familia, un altre l’educatiu, el economic, el veinal, o un altre que es la sociologia de les institucions., que intenta estudiar la carcassa dels nostres funcionaments. Tambe el genere, les diferencies de sexe, la sociologia del treball, de la empresa, dels processos de ruralització i urbanització, de la politica, de la religió, del coneixement, de la economia, de la cooperació, de les desigualtats i estratificació, de la marginalitat, del llenguatge i la sociollingüistica, de la comunicació, etc.
La comunicació no verbal (només el 30/35% es verbal), les paraules ajuden molt poc a entendre’ns. La sociología es basa en la observació, el nostre proces de reflexió es mes o menys rapid, comunicar-ho es una mica mes lent, i el que es capta pot esser diferent, l’ultim pas es transcriure – ho. La sociologia també estudia oci i esport, la festa, el lleure, el turisme, la salut, la 3ª edat, de la joventut, etc. també s ´ha d’estudiar la part bona.
Abans de ser pensants, som essers juganers (Homo Ludens; Johan Huizingac ) La cultura desde la perspectiva de oci i esport genera un consum cultural. La sociologia dels moviments socials, de les organitzacions i les desorganitzacions. Sociologia de la vida quotidiana. Ha ha una finalitat, de Comte , el perque de la sociologia: “Coneixer per preveure i preveure per millorar el nostre comportament”. Per Comte el propi coneixement ha de millorar-nos. “Progrés en el Ordre i Ordre en el Progrés” Els pares de la sociologia son gent d’ordre, volen avançar-se als esdeveniments, tenir els canvis sota control.
• davant dels fets no s’ha de reaccionar amb prejudicis.
• Normalment actuem i despres actuem perque la sociologia ha de ser sensible a
qualsevol àmbit de la nostra relació social, sense reaccions previes, sense perjudicis.
• Les relacions socials es donen en el nostre devenir de cada dia, conflictiu o no,
el que interesa es el teixit de la interacció social, que podem veure com processos o com a resultat. Com a procés es mes propi de la sociologia, els esdeveniments no son puntuals, estan relacionats.
A la sociologia se li demana una solucio, resoldre una determinada situació. Pél socioleg ha de ser tan interessant allo que funciona com el que no funciona. S’ha d’estudiar la totalitat. El tema nuclear es la vida quotidiana, amb el seu devenir, que es social, grupal. D’aixó se’n va ha de fer una ciencia.
1) La sociologia intenta OBSEVAR la realitat social.
2) La sociologia intenta SISTEMATITZAR la realitat social
3) La sociologia intenta ANALITZAR els resultats de la observació.
4) La sociologia intenta ENTENDRE els analisis
5) La sociologia intenta INTERPRETAR objectivament els resultats dels nostres
analisis. Té molts problemes per aixo, perque aquest procés , perque la societat es fa dia a dia i va canviant.
I encara es mes dificil de preveure en les relacions grupals, perque el grup no es la suma de les persones, el grup crea una consciencia colectiva nova. Sovint diem que com ha passat en el passat, pensem que com intervenen uns determinats factors, ens podem garantir una certa perdicció. La sociologia estudia temes puntuals pero també té la pretensió de mes enllà d’estudiar-los anar creant idees, “lleis”, un “corpus sociologic”, una serie de teories sociologiques, plantejaments sobre el funcionament i el devenir de la societat. Teoria de la Societat: Perspectives sobre la societat de diferents autors Teoria Sociologica: Intentar veure globalment el processos socials.
La sociologia es social perque busca aquelles arees del estudi de la societat on actuem diversament el sers socials o insocials. Pot estudiar la societat fent un tall horitzontal o vertical (visio i analisi de conjunt). A l’hora de fer una recerca sociologica es recomanable agafar un tema concret. La sociologia ha de partir de una visió teorica inicial contrastada per una recolecció de dades per donar un plantejament teoric final. Aconseguirem aixi que sigui un coneixement acumulatiu. ( Tesi – Antitesi – Sintesi) millorar esl coneixements, s’han d’anar ampliant mes les noves aportacions.
Definició de Sociologia:
• pel concepte:
socio: socius (soci) logia: logos (Parlar de …)
• pel objecte
• per l’objecte:
• per la forma d’estudiar –lo.
Definició 1 “ la sociologia es l’estudi sistematic del desenvolupament, estructura, de la interacció i el comportament col·lectiu dels grups organitzats dels essers humans”. Aquesta definició no inclou els grups desorganitzats, que son uns dels que s’estudien. Sistematic vol dir que hi ha una metodologia i técniques propies de la disciplina.
Definició 2 “Disciplina intel·lectual que tracta el desenvolupament sistematic i fidedigne del coneixement que es te sobre les relacions socials humanes i el producte d’aquesta relació”
En totes hi ha la necessitat de que sigui ciencia, sistematic, comportaments dels grups i la iteracció.
“El cientific social no veu coses, sino que mira” (i admira amb una certa passió per coneixer), Bosch.
Es dedica a observar objectivament, estudien l’objecte. Aixo diferencia de les ciencies normatives que observen fets i es posen en termes d’etica o dret. El coneixement cientific intenta clarificar les coses.
Spencer diu que el nostre proces de coneixement fa com procés el pas d’una homogeneitat inicia una heterogeneitat final (*). (El materialisme historic utilitza la tesi, antitesi i sintesi.) així arribem a un coneixement de forma , que s’ha d’anar ampliant. No ciclic
(*) El coneixement pasa per una formulació inicial, un interrogant inicial (de la homogeneitat) a veure tots els factors: causes, factors, actors, protagonistes. Comencem a construir i a interpretar un fenomen (heterogeneitat) de forma critica, acumulativa.
El coneixement cientific te 2 bases:
• El coneixement experimental
• La observació: elucubració / inmediata amb les coses.
Ciencia: no es un coneixement especulatiu, es coneixer experimentant.
• Aristotil: la ciencia sorgeix quan d’un conjunt d’experiencies s’en origina una
concepció similar que explica el conjunt de casos.
Tenim una serie de Inputs. Es fa de una multiplicitat d’experiencies. Ha de classificar com es presenten els fenomens, es classificar i reconiexer, i a partir d’aquí aplicar sistemes de clasificació.
• Pearson: diu que la funció de la ciencia es classificar, segón reconeixer les
conseqüencies, buscar les causes i trovar-se el seu significat.
1. Classificar.
2. Conseqüencies
3. Buscar les causes
4. Significat.
Si anem segmentant ens permet veure quins son els resultats.
Ciencia: conjunt ordenat de coneixements verdaders i certs Verdader: en la sociologia es millor parlar d’objectivitat. Cert: coneixement lógic, comprovació i constatació.
Es intentar tenir coneixements solids conscient de que el coneixement es sempre provisional, fins que s’en trovin de millors, que no precari.
Desenvolupament históric de la Sociologia en el marc de les ciencies.
En funció del autor s’han fet diferents classificacions dels diferents coneixements cientifics:
a) Segons que estudien i amb quina metodologia ho fan.
I. Ciencies especulatives o superciencies: Aquelles que al intentar coneixer
recorren a la Raó: les matematiques i la filosofia. Les dos funcionen per un sistema lógic, un determinat procediment que deriva de la racionalitat. Van conseguint nous raciocinis que els permeten plantejar-se noves formules.
II. Ciencies Experimentals: Aquelles disciplines que observen la natura i els
seus protagonistes: Naturalesa sense ànima: Materia inherta. Naturalesa amb ànima: Materia viva. Estudia la natura tal com es presenta (Física / Química)
Classificació de les ciencies segons Comte :
Sociologia
Química Física Matemàtica Astronomia
b) Veure si la sociologia es una disciplina positiva i normativa.
• positiva: Analisi (observa, descriu i fa propostes de sol·lució); Interacció;
Interpretació; Aspectes humans del coneixement: entologia esctructura económica historia social aproximacions al medi desde la geografia humana
• normativa: perque a vegades diu el que s’hauria de fer: Transformació:
que contribueix a la creació de normes o valors per la societat. A través de les que volen ordenar, organitzar el nostre coneixement: dret etica politica economica (prioritzen el que volem) teoria politica.
Quan els humans ens situem a l’analisi de les nostres estructures socials ens trobem amb una dificultat; es molt dificil observar-nos essent a la vegada observats. Malgrat aixo per coneixer el funcionament social hem d’entrar en l’analisi en tot el proces per arribar al resultat.
Ciencia Social: Es l’intent riguros d’estudiar les persones en societat, estudiar els grups socials, humans de les comunitats: col·lectivitats, estudia la interacció
Grup: Conjunció de 2 o mes persones fent o pensant un resultat col·lectiu. Existeix perque hi ha una realitat supraindividual. No es una suma de persones. Una suma de persones es una aglomeració. El grup ho vol ser, l’aglomeració es trova.
Caracteristiques de la Sociologia, en tant que Ciencia Social:
• Empirica: Analitza realitats. Intent de objetivar el nostre coneixement social de
forma objectiva, comprobable, constatable.
Volem ser quelcom. Aixó es particularitza en el devenir dels individus, dels pobles i les comunitats, mitjançant les nocions de Religió (relació permanent), les Constitucions, els sistemes juridics, els sistemes industrials, l’art, la ciencia i el militarisme. Tot aixó cada medi se les monta segons les seves necessitats i posibilitats. Es peculiar a cada lloc concret. Aixó porta a parlar de una visió ciclica (perque retorna) i espiral (perque no es mai el mateix). Un procés espiral on hi ha uns processos de rejuveniment, processos de consolidació i també de revolució. Adopta el cicle vital de les persones per adaptar-ho els pobles. Hegel pensa en la idea de progrés en aquesta visió ciclica. Un progrés que en sintesi de la participació simple de l’individu.
Societat Civil: Segons Hegel , en la que l’individu es el fonament de la societat (i no la familia). Cada persona diferent es un esser de necessitats, barreja de necesitats naturals (viure, sobreviure, perpetuar-nos i morir-nos) i de lliure arbitri (cadascú modula segons el que vulgui). La societat es el resultat d’aquest sistema de necesitats individuals, construim societats perque tenim interessos, necesitats, en base a excedents nostres. La sociabilitat es un sistema universal a través del que l’individu aconsegueix sobreviure (1), un cert nivell de benestar (2) individual i per els seus, garanteix la seva supervivencia (3) i contribuim a generar benestar pels altres (4).
Per dir que som essers socials hi ha 3 passos:
a) Satisfer les nostres necessitats : Abans de sers socials i politics som sers de
necesitats, sers juganers. Hem de satisfer, abans de tot, les nostres necesitats individuals, per a que ens ajudin construim un sistema de relacions a traves del que satisfem les nostres necesitats i la dels altres.
b) Protegir les nostres llibertats : Hem d’aconseguir que els altres respectin les
nostres quotes de llibertat, l’hem de protegir. Aquí entra la noció de propietat. Recorrem a l’Administració Pública perque ens ho protegeixin.
c) Buscar formes per que hi hagin mecanismes externs per quan hi hagi
un accident o catastrofe : Quan ens trovem amb situacions imprevisibles o accidentals, hem de buscar sistemes de garanties socials que protegeixin els nostres interessos i les nostres propietats.
Les satisfaccions de les nostres necessitats les satisfem o gorrejant o barallant-nos en el lloc de treball. El treball no genera situacions d’armonia, genera conflictes. La nostra col·laboració, que es altament interessada, no es igual en tothom, perque tots som diferents. No tots aportem el mateix.
La desigualtat social sorgeix de la desigualtat individual. Hegel parla de 3 grups socials:
a) Grup substancial o agricola: La que produeix.
b) Grup o sectors socials formals: Industriós (treballadors que produeixen);
Artesans, Comerciants, Pensadors o analistes.
c) Grup universal: S’ocupa dels interessos generals del Estat Social; Estudien el
nostre sistema de organització social.
El poble encara no es Estat, que es el procés final de l’individu amb la familia, les institucions, etc. L’Estat s’organitza sota el principi de Naixença, Maduresa i Decadencia; quan acaba de sortir un altre. La vida social no es fruit de la causalitat ni de la casualitat, si mes no obeeix a una mena d’ordenació. La vida social esta mes o menys encadenada. Tot aixó dins dún procés dialectic que ajuda a explicar porque individus diferents formen organitzacions diferents.
• El que preval es l’individu, podem parlar de relacions socials entre individus.
Interindividuals.
• Per determinar si un fet social es mes individual o mes social hi ha dos autors
que en parlen:
1. Marx: els individus son elements d’unes nocions socials que estan en conflictes,
formen classes, amb o sense consciencia de classe. Classes Socials: L’individu es perd en un sistema plantejat en Classes socials. Malgrat tot la nostra naturalesa ens diu que estem dotats de desitgos, pasions, sentiments, idees, etc. aixo forma part de la nostra natura. Les condicions socio – economiques de l’entorn, a les que estem subjectes i ens hem d’adaptar. Aquí es on diu que les classes socials son les realitats fonamentals en el devenir históric. Aquí l’individu es el capital mes preciós perque l’individu es el producte de la história, i perque té consciencia i perque pot aportar de la seva história.
2. Durkheim: Parla de la consciencia col·lectiva i de la noció de grups socials, que
es el que ens configura per tenir una existencia social en el medi en el que ens movem. “Es cert que ho hi ha res col·lectiu sense consciencies particulars”. “Aquesta condició no es suficient, cal que les consicencies estiguin asociades i combinades de manera que s’en pugui originar vida social”. La consciencia col·lectiva no es estrictament psiquica. El grup pensa, sent i actua de com ho farien els sers individuals. Es forma societat en mesura que ens combinem, actuem i ens reconeixem com a tal.
Caracteristiques que dona la sociologia quan pensa en la naturalesa humana
Esser de necessitats segons alguns autors. Cadascu de nosaltres som essers que ocupem una poscicio dintre d’una estructura, una posicio, ocupem rols socials, cadascu funcionem gràcies a uns continguts de consciencia i mes determinat formes de vida. Prové de valors de la societa que ens ha sotmes, inacaba proces de socialització (variables de cadascu) continguts de consciencia (be/mal) vinculat al sistema y mes formes de vida, costums, morals (Boudrier) asumim determinades formes de vida pautades dins de l’estructura social: nosaltres com a essers sociales (perspectiva dinamica), apropiem determinats continguts de consciencia que dona determinades formes d’actuar. No vol dir que ens amoldem a determinats valors que la societat ens imposa. Ha ha que pensen que som independents de la socientat (llibertat de l’individu), pero esta sotmes a exigencies, condicions d’existéncia ( Marx ) d’una estructura politica.
Caracteristiques importants:
• Curiosos: coses que ens interesen, coses que mostren determinades capacitats,
som especulatius en el sentit que pensem, renunciem y calculem, busquem posibilitats. Raons causes perque de les coses de l’entorn (present, passat, futur) amb el temps en fem filosofs (prudents, experimentats), sers socials a l’hora que ser racinals aprenentatge d’allo que fem.
• Biologicament, Que som?
Som d’entrada animals. La base de la nostra vida social es necessitem biologicament als altres, emicionalment als altres, actualment de forma totalment instintiva. Animals estranys; atribuim valor a colors, simbols, sentits poc mecánics de determinades paraules, poesia, creencia de mites, comunicació per simbols. Especulem sobre els valors de les coses metodes d’induccio, de deduccio, sospitem, actuem sota creencies. Tendim a la nostra propia satisfaccio (hedonista) necesitats fisiques, psicologiques si el mitjans ens ho permeten. Guanyar som competitius.
- Sociedad industrial y orígenes de la sociología: precursores, fundadores y clásicos.
Se pueden plantear los orígenes de la sociología desde diversas perspectivas:
• Básica: aquellas que estudian el nuestro ser social, esto lleva a hablar de
precursores de la disciplina sociológica; Cualquier autor que ha expuesto sistemáticamente y claramente hechos, realidades de nuestros procesos sociales. Pensadores, juristas … autores que han intentado interpretar nuestra realidad social. Es necesario añadir los geógrafos (s. XVII –XVIII) haciendo la Geografía Humana: como se relacionan las personas en diferentes lugares, también llamados etnólogos = Todos los PRESOCIOLOGOS. Comienza la sociología cuando hay una relación entre dos o más personas.
• Tanto como es Científica la sociología se origina cuando se inicia la revolución
industrial; el nuevo proceso de comunicación global.
• Otros intentan clasificar la historia de la sociología por escuelas o países. Los
primeros autores sociólogos en Francia analizan la sociedad desde las instituciones, de los americanos destaca Spencer, etc. = lo importante es que cada vez que se intenta establecer como la sociedad se organiza ya se está haciendo sociología, no es tan importante pasar por las diferentes escuelas que ha habido. El objeto de la Sociología se puede encontrar en cualquier contexto.
• Según Farràs: la sociología comienza en los siglos XIII – XIV con un autor
especial: IBN KALDUM’N.
IBN KALDUM’N
Nace en Túnez, es un pozo de conocimiento y muy viajero. Intenta una unión global de la cultura de pueblos y civilizaciones. Tiene un gran problema; quiere hacer historia pero de tipo de procesos y evolución de cosas. Antes de ver resultados quiere explicarse porque pasan. En este contexto quiere saber porque se llega a las situaciones, explica los protagonistas en este momento de la historia universal. (Para hacer historia quiere saber por que pasan las cosas).
Antes de explicar la historia de la humanidad se centra en otros aspectos en la redacción de uno de sus libros (“Los Prolegómenos”), dividido en capítulos:
1r Capitulo:
• Define que es la ciencia histórica
• Define que es la sociedad en general
• Define y compara las variedades de la especie humana y
los países.
• Compara sociedades.
2º Capitulo: Distingue entre civil, nómadas y semi – salvajes (la sociología rural y urbana o pre – urbana) 3r Capitulo: Estudia el sistema de organización social que conoce; el Califato (como se organiza). 4º Capitulo: pros y contras de la vida sedentaria. Encuentra las 2 características de la vida sedentaria y el proceso que hacemos para conseguirla. Y en este momento al haber cambio, a veces se entra en procesos de decadencia y de estos a procesos de prosperidad. (Tesis – antítesis – síntesis de la historia de los pueblos). 5º Capitulo: estudia las artes y los oficios del vivir; estructura socio – profesional. 6º Capitulo: lo dedica a la ciencia y el enseñamiento del arte; que es también cultura y civilización.
Su punto de partida: ¿Que es el individuo? Un ser social y político (esto no era nada nuevo). Somos seres gregarios. La naturaleza humana nos lleva a
agruparnos a nuestros semejantes. El individuo no tiene salida a la existencia social. Afirma que las sociedades humanas no se han generado de forma casual sino que obedecen a necesidades y fines. Se pregunta quien lo estudia. Una disciplina que estudie el estado social del individuo y nuestro estado social y el producto que esto genera. Él escoge que disciplina tiene que ser. Que estudie la vida salvaje de las personas, la dulcificación de las costumbres, la superioridad de unos pueblos sobre otros, que estudie las dinastías, profesiones, artes, ciencias. Se trata de una disciplina que no se parece a la Retórica (arte de convencer), tampoco es una disciplina administrativa sino próxima a la búsqueda histórica. Dice que se trata de una disciplina que estudia nuestra naturaleza, constituida en sociedad gregaria en la que el individuo posee las ciencias (conocimientos, experimentales) y las artes (conocimientos de ingenio, capacidad de crear e inventar). Este tipo de sociedad necesita que algún tipo de conocimiento regula nuestros actos.
Diferencia el individuo del resto de especies animales para dos cosas:
1. Disponemos del trabajo ( homo faber ) para transformar nuestro medio.
2. Tenemos la industria y la técnica (capacidad creativa – imaginativa) para
satisfacer nuestras necesidades. Cada animal tiene alguna parte del cuerpo para defenderse de una manera especial, el hombre tiene dos partes del cuerpo; la mano entera como instrumento de trabajo y la inteligencia.
Afirma que ninguno de nosotros no puede hacer nada sino nos organizamos en sociedad, el hombre se defiende colectivamente. Cuando el individuo vive en sociedad ve que sus necesidades personales son mas satisfechas que si viviese solo.
Pero no todos vivimos en los mismos lugares y vivimos en medios geográficos diferentes donde hay una variable que también cambia: el clima (que llueva o no hace que la fertilidad de la tierra sea mas o menos importante). Espacio + Clima: espacios diferentes de la nuestra vida social y colectiva.
• Divide la tierra en 7 zonas climáticas diferentes porque ve que hay 7 tipos de
clima diferentes y encuentra 7 modelos diferentes.
• Algunos efectos del clima sobre las personas: Parte de la idea que la
climatología favorece uno u otro comportamiento. Establece una relación causa – efecto. Lo que constata en este contexto, a parte de que hay un clima, es que este influye en el comportamiento.
• También se plantea porque hay diferentes tipos de piel, y dice que es
consecuencia del aire y del calor.
• Llega a una conclusión: la influencia del clima, como afecta al carácter, al
entretejido, la manera de hacer las personas, es que los individuos que viven en zonas mas cálidas son mas sociables.
• Habla del entretejido del Negro, es alegre, ligero, _____ y esto lo
demuestra en el trabajo constante. Su explicación es que el baile es la expresión de la alegría que tiene en su interior, que necesita, vital para comunicarla hacia fuera porque tiene tanta vitalidad interna que el corazón quema, lo tiene que exteriorizar y la manera es a través del baile y mas aún en un medio climatológicamente muy caliente.
Sociología 19/03/
De que manera hay países ricos y países pobres y que esto sea consecuencia de la climatología. La mezcla del aire y del frío puede incidir en la manera de comportarse de las personas. Relación medio – protagonistas. Habla de que en países donde el subsuelo es rico influye en el sentido de que en estos países se mas fácil vivir de la alimentación y donde se tiende a excesos consumistas: esto lleva a una sobrealimentación que perjudica a las personas y carga el funcionamiento del
• Piensa en un proceso cíclico y de proceso de la historia de los pueblos
donde cada país, como cada individuo, hace un proceso de nacimiento, desarrollo, decadencia y muerte.
• Se pregunta porque creamos una institución. El Estado. Según él tenemos
tendencia a agruparnos para satisfacer nuestras necesidades individuales.
• ¿Cómo se origina el Estado?. Acabamos construyéndolo de luchas entre
clanes, familias, vecinos. Cuando las estructuras sociales pacifican estas situaciones las personas viven la experiencia de que organizados vivimos mejor. Se constituye el Estado con la victoria del mas fuerte del cual conquistan los pueblos sometidos y los invasores tienen mas fuerza: Desigualdades. La vida urbana atrae el guerrero del desierto, el urbano empuña primero porque esta mas acostumbrado y tiene menos a perder.
• Los Gobiernos de los Estados hacen el mismo proceso que las personas,
los pueblos (nacen, crecen, mueren). Hay ciclos en la vida política, formas de gobierno: hay un primer grupo dirigente que lidera una toma de poder mientras otro grupo no haga lo mismo y lo gane.
• Solo con que haya un grupo/clan, una familia política que hace piña
entorno algunas de sus miembros (lideres).
• Se anticipa a Turgot y Vico en considerar la historia humana y social
como un proceso natural. La historia también es un proceso natural y sigue el mismo proceso de desarrollo. Es una continuidad que da pie a la noción de cambio social: noción para detectar cambios de valores y comportamientos de los individuos a corto plazo.
• Es un proceso cíclico que da pie al cambio, no se repite.
• Detecta y insiste en la intensa relación entre medio natural – forma de
vida social y colectiva. Detecta que en sistemas más cálidos son mas flexibles en el ámbito legislativo.
• Cree que hay una disciplina que estudia las formas de diferentes
organizaciones sociales.
VICO (Nápoles 1668 – 1743) Uno de los precursores importantes por la capacidad que tiene de tratar una gran diversidad de temas sociales y económicos. Intenta estudiar todo de temas y de procesos que estudiará desde la sociología. Algunas de las preguntas que trata son:
• ¿Cómo se origina la sociedad?
• ¿Por qué existe la religión?
• ¿Por qué existe la propiedad?
• ¿Por qué existe el Estado?
• ¿Por qué existe el derecho?
También habla del lenguaje: comunicación y cultura. Una de las cosas suyas mas importantes es el origen de la poesía (del lenguaje mítico, de la construcción de identidades) y como el establece un tipo de paralelismo entre edad – evolución de los individuos, pueblos; Relacionándolo con un tipo de gobierno, de sociedad, de derechos: Ve 3 tipos de gobierno, 3 modos de sociedad, 3 de organización jurídica, etc.
Persona de gran talento, cultura, personalidad. Algunos le llaman un sabio pobre: se da totalmente a su profesión mas que a enriquecerse. Cuestiona / modela el sistema.
Escribe “ La ciencia nueva de Vico. Principios de una ciencia nueva ”, donde trata elementos comunes entre diversas naciones, Estados, … publicada en 1725, contiene:
• Estos principios tienen que estudiar las sociedades humanas, que ayuden a
estas sociedades a perfeccionarse.
• Principios que son unos derechos naturales de las gentes, modas de la óptica
legal sino desde las necesidades, utilidades, y del derecho que tiene cada persona en su sociedad *. Por tanto el contenido de la “Ciencia Nueva” de los principios estará formado por:
1) Religión: procesos de solidaridad, redes sociales.
2) Lengua y comunicación.
3) Costumbres
4) Leyes
Sociedades. Organizaciones – profesiones
6) Gobiernos o sistemas de gobierno.
7) Comercio: estructura económica.
8) Ordenes. Rangos, estructura socio – profesional.
9) Imperios
10) Juicios
11) Penas
12) Guerra: formas de conflicto
13) Rendición.
14) Eslavismo
15) Alianzas.
Esta Ciencia Nueva tiene que ser inmutable y universal. Intenta que aporte sistemas de regularidad, o leyes y principios aplicables, extrapolables, de aproximación a los diferentes sistemas de sociedades.
Tiene que estudiar como las causas producen efectos similares. Los efectos pueden no provenir de una misma causa. Es una jurisprudencia del genero humano que aglutina la filosofía de la historia. El porque de los procesos históricos. Es una historia y filosofía de los diversos procesos históricos.
Busca una palabra que tenga que hacer esta Ciencia Nueva pero no encuentra el nombre todavía (Sociología). Tiene que ser una ciencia que tiene que tener 2 orientaciones diferentes: parte teórica y parte pragmática/practica.
• A la pregunta de cómo se explica el origen de la sociedad, Vico dice que surge
por una necesidad innata en las personas, por el hecho de creerse que tenemos algún tipo de vida que va mas allá del día en que morimos; es un sentimiento religioso que lo lleva a admitir que hay entidades superiores, pre – existentes a nuestra vida. Admite algún tipo de existencia común. Dice que no hay países o sociedades ateas, sino personas que se confiesan ateas. Porque en todas partes tenemos en común el ansia de no morirnos y las ganas de superar nuestra propia existencia. Las diversas sociedades compartimos una creencia común: Nuestro espíritu de sobrevivir mas allá de nuestra existencia. De aquí surge la sociedad, nos necesitamos y nos liamos y reliamos.
• Como surgió la sociedad. Después del diluvio, el genero humano se disperso
caóticamente y de manera desorganizada. Los pocos individuos llevaron una vida salvaje hasta encontrar algún tipo de refugio donde la pareja se sienta respaldada y hizo su primera casa: intento indirecto de emparejamiento. Y son las fases previas a tribus, pueblos o países. (una manera de explicarlo). Estas
Explica que el origen del lenguaje es poético porque las primeras formas de comunicación son gestuales y se puede hablar de sistemas de comunicación similares o cuando somos pequeños (sistema de comunicación no verbal).
Exposa que l’origen del dret es diví. La societat construeix els seus Deus, els seus sistemes socials, del relació, etc. El llenguatge en tant que comunicació. Qualsevol cos comunica, demostrem les nostres experssions i sentiments. Le llenguatge com a cosa comunicativa ha anat evolucionant. Recorrem a donar vida a altres essers: la lluna, el vent, etc. per comunicar coses. Neixen amb Mites, despres en fem Herois i finalment ens ho fem mes proxim. Tres etapes: Divines Heroiques Democràtiques
Poesia (Fer. Crear) Te capacitat creadora (no manual = Praxis) Sorgeix de la necessitat de la comunicació i de creació. Les primeres formes comunicatives son gestuals, corporals, amb postures i compostures.
El llenguatge neix sota la forja d’intentar dir coses que ens motiven. Les formes de relació verbal neix de una comunicació de satisfacció amb els altres. El llenguatge d’entrada es poetic. Ens diu com hem de comportar-nos, els nostres valors, quina es la nostra historia, els nostres mites, etc. Neix a través de llegendes i moltes vegades a través d’Epopeies. (Lirica , descripció de les nostres passions (odi, etc.) o intenta, intenta explicar les nostres emocions.
Caracteristiques de les fàbules, contes, etc.:
• Sabem que es imposible pero es presenta creible (Versemblant)
• Son meravellosos, ens emocionen, ens permeten somniar. Es sublim.
Funcions:
1) La funció pedagogica, social, cultural de les fabules, etc. es transmetre les
idees, comportaments, actituds, valors facils de transmetre, que amb un altre medi l’educant no les entendria.
2) A traves de les fabules intentem extreure la magnitud dels cossos.
Moralitzadora, educativa.
3) Intenten explicar processos de metamorfosi. Explicar el canvi en el temps.
4) Les nostres llegendes ens ajuden a entendre moltes coses, pero barrejem molts
termes i dates.
5) Ens ajuden a canviar les idees inicials amb altres idees finals.
Vico diu que la Serp simbolitzaba la terra, perque les dos muden la pell, expliquen els canvis en una natura amb un animal que també canvia. Les paraules, expresions, frases, tenen un sentit en el moment en el que es contextualitzen i perden sentit amb el transcurs del temps. Les fabules, com la comunicació que neix en el si de la poesia, es corrompen amb el temps. La tradició, allo que guardem perque per nosaltres tenen mes valor.
Establiment i evolucio dels Sistemes Socials Segueix el mateix esquema que l’home: Naixement, desenvolupament i decadencia. Troba que hi ha una serie de “principis” eterns en la naturalesa de les societats (estats), una naturalesa que es va reconstruint en les societats. Lleis que es van repentint.
Vico es el senyor de les 3 edats, els 3 governs, els 3 tipus de comunicació, 3 tipus de societat i 3 tipus de dret:
3 edats:
• Deus / Deheses: Creació de realitats sobrenaturals per explicar realitats.
• Herois: Acostem mes que als Deus.
• Democràcia: Dels homes, de les persones, de la societat.
3 governs:
• Governs divins: Faraó, etc.
• Superherois: Reis, etc.
• Governs humans: Escollits per nosaltres.
3 tipus de comunicació:
• Llengua divina: Jeroglifics, poesia, codificada, etc.
• Llengua simbolica: Homer i les Il·liades, etc. literatura heroica.
• Llengua espistolar: Cartes, noticies, documents, assaig.
3 tipus de societat:
• Clanica: Familiar, vida en clans, etc.
• Monarquiques: mes o menys militar, fruit del enfrontament entre clans.
• Democrátic.
3 sistemes juridics:
• Deus: ens imposen manaments, imperatius.
• Heroics: ensenyances, dret heroic
• Democràtic, mes consensuat.
Autor que veu la necessitat de crear una disciplina nova que estudii les uniformitats socials i culturals, amb independencia de criteri, tot i que esta molt marcat per l’esperit religiós de l’epoca.
MONTESQUIEU (1659 – 1755)
Perspectiva social Conegut per 2 obres: ”Cartes Perses”, literaria, “L’Esperit de les Lleis”, filosofic. Les lleis es la raó humana aplicada al govern del poble. “L’esperit de les lleis” va trigar aproximadament 20 anys, molt criticada, als 2 anys va escriure “En Defensa de L’esperit de les lleis”.
Primer planteja el naixement de les lleis, per unes necessitats socials, son 4. Unes relacions necesaries que sorgeixen de la necessitat de les coses? Constata que quan intentem estudiar la naturalesa hi ha lleis, n’hi ha de divines, humanes i animals. Les 4 lleis son: PAU, PA, SATISFACCIÓ DEL DESITG SEXUAL i CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT.
• PAU: Principis que ens permeten conviure, supervivencia de la persona.
• PA: Viure cada dia, la garantia de l’alimentació.
• SATISFACCIÓ DEL DESITG SEXUAL:Atracció reciproca del sexes, necesitat de
reproduir-nos.
• CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT: Com a resultat del anterior, formem societats.
Quan formem societat la nostra convivencia no te perque ser armónica, l’individu genera esquemes bel·lics, que s’explica pel nostre sistema de clans (interessos envers els altres) del poble o del grup.
Per arbitrar aixó les societats han generat dos tipus de lleis:
• De caràcter diví: Creades amb mes interés, son les que ajuden a conviure als
pobles.
2. Diferencia la teoria sociologica de la teoria social (Qualsevol persona que
intenti explicar la seva societat encara que sigui desde la religió, metafisica, etc.)
3. La Sociologia con a ciencia analitza qualsevol relació humana, i aixó s’ha fet
desde temps a. s’ha de diferenciar del material per la sociologia del que es de disciplina sociologica: Practica intelectual controlada per normes Teoria sociologica: Deriva del que succeeix , elaboració mental de les experiencies socials
b) Els grans temes que forja la Revolució Industrial
- Diferent organització del mon del treball: fer de la realitat treball una recerca de investigació cientifica (Rentabilitat economica) Tecnología, innovació, producció, horari laboral, torns laborals. Canvi de les relacions laborals Construcció i destrucció de profesions Aplicació de noves técniques Replantejament del treball i de la producció. Ara es requereix mes força de treball, que prové del mon rural (processos migratoris del camp a la ciutat):
• Es perden formes de vida tradicional.
• Neixen els barris obrers. Sorgeix un fenomen nou, l’aglomeració urbana.
Concentració urbana. Son masses socials, moviments socials amb capacitat reactiva per arribar a fer revoltes, capacitat d’entrar en conflicte (quan es crea consciencia de clase). Es una massa que crea riquesa, excedents, stocks, etc. aumenta, la economia, la distancia entre pobresa i riquesa.
c) El sistema economic acaba sent el motor de l’activitat economica perque
activala producció i la riquesa. Tota la Revolució Industrial acaba alterant les relacions socio – economiques que hi habia a les societats fins el punt de transformar les estructures socio – polítiques. A nivell polític es nota perque els estats canvien els sistemes de poder medieval, es va profesionalitzant en la politica i comporta la internacionalització de la politica.
A nivell de societat civil es preconitzen els drets de les persones, s’intenta posar un principi: Tots son iguals davant la llei. A consequencia del romanticisme sorgeixen 2 paraules: Nacio i Patria. L’individu vol que el Estat garanteixi la seva llibertat i aspira a la felicitat, per lo que s’exigeix que les institucions publiques ho garanteixin. Positivisme que quan hi ha conflicte veu normal que en els canvis rapids hi hagi conflicte, pero esperen que despres de pasada el canvi de medieval a industrial s’esperi que es tranquilitzi la situació. Comte : es busca un home nou, canvi de mentalitat. Marx : la igualtat amaga una desigualtat en els homes.
La gran novetat de la Revolució Industrial es la incidencia que esl canvis economics i socials tenen sobre els sistemes politics, el canvi politic.
Segona part de l’article: (“Reorientació de la teoría sociologica entorn en 1900)
Entre 1890 – 1910 hi ha un segon canvi en la Revolució Industrial i consecuentment la teoria politica i social han de trovar sol·lucions. Al final de l’article diu com s’institucionalitza una disciplina a través de un text de Shils.
