psicosocials, Apuntes de Ciencias Psicosociales

¡Descarga psicosocials y más Apuntes en PDF de Ciencias Psicosociales solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

CIENCIES PSICOSOCIALS (UAB)

CARPETA D'APRENENTATGE

GUIX LLISTUELLA, EULÀLIA 16-

E.U.I Gimbernat Ciències Psicosocials Eulàlia Guix Llistuella

CARPETA

D’APRENENTATGE

Laura Castilleros Brunet 1r Grau en Infermeria - A 09/01/

UD3.- FONAMENTS PSICOSOCIALS PER LA CURA INTEGRAL DE LA

PERSONA.

• 1a Fitxa de classe:  Aspectes psicosocials del nen i la mare durant l’embaràs, fent comparació amb el reportatge. “ Cuatro vidas por delante ”.
• 2a Fitxa de classe:  Aspectes psicosocials del nen de 0 a 3 anys.
• 3a Fitxa de classe:  Riscos psicosocials dels adolescents i de les persones a la vellesa.
• Treball individual:  Aspectes psicosocials de la incontinència urinària en els nens i les persones grans.
• Dues ampliacions a escollir:  Homosexualitat en els adolescents.  Aspectes psicosocials de l’alcoholisme.

UD4.- FONAMENTS PSICOSOCIALS PER LA CURA INTEGRAL DE LA PERSONA.

• 1a Fitxa de classe:  Desenvolupa el tema: La persona com a unitat de relació on hi hauria de quedar inclòs tots els aprenentatges que has assolit a l’assignatura.

UD5.- SEMINARI DE LES EMOCIONS

UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LA INFERMERIA PSICOSOCIAL. Primera fitxa: Aspectes psicosocials que han influït amb que jo sigui com sóc. Nom de l’autor: Laura Castilleros

Introducció: Des de ben xica, el meu tarannà ha estat positiu i amb una bona relació amb el meu entorn social. Sempre amb objectius a assolir i reptes per aconseguir degut a que els meus pares m’han inculcat la seva empenta i ganes de fer coses. No dic que sigui una nena perfecte, ningú ho és però, gràcies (i dic gràcies perquè n’estic enormement agraïda) a ells, als meus pares, sóc qui, i com sóc.

Desenvolupament: Com és obvi en els primers anys de vida, els pares corresponents decideixen el que creuen que és millor per a tu. Quan ets petit no n’ets conscient de la majoria de les coses, conseqüències, fets de la vida i per tant quan et fas més gran i fas una retrospecció de la teva evolució personal, encara que no et sembli del tot correcte, no pots jutjar als pares d’allò que van considerar el què era el millor per a tu, en el seu moment. Estar clar, que segons el seu caràcter, o manera de fer i de veure el món et preestableix de manera o altre, vull dir, que fins que no tens ús de raó (capacitat de raonament) ells t’inculquen els seus valors ja que no tens la capacitat de reflexió i decidir sobre tu mateix. Anem a pams.

Gairebé segur que, si el meu pare no fos un fanàtic i apassionat de la música, jo, no sabria llegir una partitura, o tocar el piano, o el violí. Segurament, si la meva mare no m’hagués fet estar a la botiga ajudant-la, no hagués sabut tornar el canvi (monedes) abans de que la majoria de nens i nenes de la meva classe, o encara no hauria establert una conversa (en la mesura de l’edat) amb una persona adulta (que no fos les del meu entorn habitual com: família, amics, professors). Bé, quan era petita més o menys als 3 anys d’edat, els meus pares em van apuntar a classes de música, aleshores van decidir que jo tocaria el violí com a primer instrument i el piano com a segon però no amb menys importància, tot això deixant a part la dificultat que comporta estudiar dos instruments, suma-hi

degut a l’exigència dels estudis musicals o el fet de presentar-se als exàmens de la Royal Academy of Dance de Londres. Tinc educació, que m’han transmès els meus pares però totes aquestes experiències i valors també m’han fet créixer com a persona, m’han fet veure les coses d’altre manera, que no tot és blanc o negre, que hi ha matisos a la vida. En la meva trajectòria, puc explicar que no he tingut mai un trauma psicològic que hagi estat transcendental i que ara, i aquí hagi de destacar.

Conclusió:

7

UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LA INFERMERIA PSICOSOCIAL. Primer treball: Línea del temps de l’evolució dels conceptes de salut, malaltia i cures. Nom de l’autor: Laura Castilleros Brunet

Etapa domèstica Etapa Vocacional Etapa Tècnica Etapa professional

Prehistòria

–^

500ac.

Responsabilitat Patologia associada a pecat. Pensament sobrenatural

i de divinitat

de la salut i malaltia (premi o càstig)

Parteres. Molt coneixement del cos humà

Egipte

–^

Metges especialistes.

Primeres civilitzacions fins a caiguda de l’imperi Romà. Civilització greco

romana hi ha una

transició de màgic a racional.

Prehistòria; les cures i el vetllar per la vida se’n ocupa la dona

, i prioritza la

higiene, l’alimentació i el vestir. La figura de la dona cuidadora (cures bàsiques). L’home primitiu (sanador) recorre a senyals de la divinitat.

A partir del segle II. Malaltia = vendició. Naixement religió cristiana. Monges Actitud envers aptitud. Consells morals. Es desenvolupa aquesta etapa des del pensament del cristianisme fins a final de l’Edat Moderna. El concepte salut

-^ malaltia adopta

un

paper religiós i es considera un deure sagrat per la ciutadania.

Fase primitiva o evangèlica (la malaltia representa una oportunitat de vida). Alta edat mitjana

–^

etapa

més negre

amb guerres,

epidèmies. Baixa edat mitjana Moviments migratoris. Epidèmia de malalties. Coneixements de medicina. Malalties relacionades amb el gènere de vida.

Segle XIX

i XX.

Lluita contra la malaltia

Desenvolupament de les

tecnologi

es.

Salut com a absència de malaltia. Infermera com a auxiliar del metge. Etapa fosca. Aparells nous als hospitals. Medicació. Infermeres, no monges. El concepte salut

-^

malaltia perd la

connotació religiosa.

La medicina se centra en les causes i tractament de la malaltia. Inici de professionalització de la infermeria.

I del tenir

cura. Pèrdua de la identitat professional, amb el distanciament del pacient.

Últimes dècades del segle XX fins a l’actualitat. Florence Nightingale

Salut = equilibri. Major importància a la persona com a individu. Cura = Benestar. La infermeria es consolida com a una disciplina. Cos de coneixements propi. Infermeria = Responsabilitat de cuidar. Metodologia pròpia. Models conceptuals. Creació d’organitzacions professionals.

L’ésser humà com a punt de vista integral. Diferents maneres de morir. L’activitat de les infermeres

relacionada

amb el treball professional (assistencial, docent, administrativa i d’investigació).

UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LA INFERMERIA PSICOSOCIAL. Segon treball: Esquema sobre models. Nom de l’autor: Laura Castilleros Brunet

Nombre del modelo^ NOM DEL MODEL^ CARACTERISTIQUES BÀSIQUES I^ ESPECÍFIQUES Caracteristicas basicas y especificas

NOM AUTORS SIGNIFICATIUS Nombre autores significativos^ QUE EXPLICA AQUESTS MODEL QUE ENS AJUDA ENTENDRE MILLOR EL COMPPORTAMENT HUMÀ Que explica este modelo que nos ayuda a entender mejor el comportamiento humano.

Model Biològic

Neurofisiologia Neuroquímica Genètica

Emil Kraepelin (Alemany) Es basa en la co Metgemunicació amb el malalt. - Pacient.

Model Psicoanalític La personalitat humana.^ i la conducta Sigmund Freud (Austríac)

La conducta humana està determinada per les experiències de cada persona. ELLO: S’identifica amb l’inconscient i el plaer governa. No existeix la noció del temps (recent nascuts). YO: Mediació entre el ello i el súper yo, principi de realitat, entra en contacte amb el món extern. SUPER YO: És el conscient. Impulsos cap a la perfecció. Quan el ELLO i el SUPER YO es troben, es produeix l’ansietat. La personalitat humana consta de 5 fases per obtenir el plaer sexual. Oral: Naixement fins als 12 o 18 mesos. Anal: 12-18 mesos fins als 3 anys. Fàl·lica: 3 a 6 anys. Latència: 6 fins la pubertat. Genital: Pubertat fins ser adult. La personalitat humana es configura durant els primers 6 anys de vida.

Model Interpersonal

Interaccions socials L’ansietat El sistema del Jo Personalitat

Harry Stack Sullivan

L’ansietat és el motor de la conducta, consolida l’autoestima i permet aprendre de l’experiència. YO BO: Experiències d’aprovació i estimació. YO DOLENT: Experiències dolentes (vergonyes, culpa, etc...) YO NO: Experiències de por i terror. La personalitat es forma, d’acord amb aquesta teoria, en anar avançant a través del temps.

Model Conductual Observable i mesurable

Ivan Pavlov John Watson B. F. Skinner

Condicionament clàssic i reflexes condicionats. Behavioritme i estímul – resposta. Condicionament operant, reforç positiu/negatiu i caixa de Skinner. La teràpia es basa en l’aprenentatge i es divideix en condicionament clàssic i operant.

Model Existencialista - Humanista Existencialisme^ -^ Humanisme

Erick From Abraham Maslow Carl Rogers F. Perls Erik Erikson

L’home és conscient que te una vida per fer diferents funcions a diferència d’altres éssers vius. Maslow va crear una piràmide relacionada amb el model humanista, aquesta piràmide s’enfoca a les necessitats bàsiques dels éssers. Rogers va ser el fundador de la teràpia centrada en la comprenció empàtica i acceptació positiva incondicional. Perls va crear la teoria de gestalt que es basa en l’acceptació fonamental del creixement de la persona. Erikson va promoure ell desenvolupament psicosocial.

Model Cognitiu Cognitiu Jean Piaget

A partir de les interaccions de les funcions afectives i intel·lectuals evoluciona la personalitat. Fases del desenvolupament cognitiu: PREOPERACIONAL: des de 2 anys fins als 7 anys. SENSORIOMOTOR: des de 0 als 2 anys OPERACIONAL: des de 11 fins a l’adolescència.

Model Sistèmic Interrelacions amb l’entorn Ludwing Von Bertalanffy

Bertalanffy – Existència entre els integrants d’un sistema i el sistema i l’entorn. El sistema d’un humà és viu i obert on està format per subsistemes interrelacionats. Els 5 sentits i la conducta verbal i no verbal és la frontera on el sistema humà delimita amb Quan la informació és transformada es converteix en pensaments, sentiments, memòria L’humà crea informació denominada conducta verbal i no verbal. Aquest model s’aplica en la teràpia familiar on el símptoma es la malaltia.

Model Sociològic

Psiquiatria Malalt Mental Societat

Durkein

Segons Durkein, el no integrar-se a la societat pot conduir a conductes humanes com el suïcidi. El model de Jones ajuda al pacient a tornar a participar a la societat. En aquest model hi ha 3 corrents.

1. FENOMENOLOGIA-EXISTENCIAL: l’equilibri psicològic de l’individu.
2. POLITISOCIAL: La malaltia mental té un origen social.
3. ETICSOCIOLÒGIC: Referència a les persones que no s’associen a les normes socials. El MS s’usa per la protecció dels drets del malalt mental i en la humanització.

Ampliacions de dos temes

1. Unitat didàctica, a la que correspon l’ampliació.
2. Nom i cognoms de l’estudiant.
3. Nom de l’ampliació.
4. Data de l’ampliació.
5. Resum del contingut.
6. Desenvolupament del tema.(mínim dues pàgines)
7. Reflexió personal sobre el tema.

2n Treball de classe: Que he après amb els dos exercicis fets a classe sobre la comunicació:

_1. Donar instruccions.

2. Comunicació escrita.
3. Comunicació telefònica (Primer A no vam fer aquest exercici)._

3r Treball de classe: Interacció entre dimensions.

Ampliacions de dos temes:  L’acudit (el chiste), l’humor, i el riure (la risa).  El pensament positiu i la seva relació amb el comportament.

1. Unitat didàctica, a la que correspon l’ampliació.
2. Nom i cognoms de l’estudiant.
3. Nom de l’ampliació.
4. Data de l’ampliació.
5. Resum del contingut.
6. Desenvolupament del tema.(mínim dues pàgines)
7. Reflexió personal sobre el tema.
8. Bibliografia

UNITAT TEMÀTICA 4: FONAMENTS PSICOSOCIALS PER LA CURA INTEGRAL DE

LA PERSONA.

1a Fitxa de classe: Desenvolupa el tema: La persona com a unitat de relació on hi hauria de quedar inclòs tots els aprenentatges que has assolit a l’assignatura.

• UNITAT TEMÀTICA