¡Descarga analisis de dades y más Apuntes en PDF de Criminología solo en Docsity!
BLOC I: CONCEPTES METODOLÒGICS BÀSICS
Coneixement científic i sentit comú El coneixement científic es un mecanisme causal, la informació que adquireixen els éssers mitjançant l’experiència corrent: varies vegades va acompanyada d’una explicació sobre per què els fets són com ens presenten. Ex: el coneixement científic és si el pagès aconsegueix saber el mecanisme per el qual sigui efectiu la pluja i com succeeixen aquests fets -> els ocells- plourà ≠sentit comú. Alguns errors del raonament basat en el sentit comú F 0A 2 Observacions inexactes: no ens fixem en tot, i la memòria no recorda tot o ens passa desapercebuda. Ex: el 3r dia com va vestida la profe ja no ens enrrecordem. Ho podríem recordar fent una fotografia o anotant-lo F 0A 2 Sobregeneralització: jutjar sobre actuacions regulars. Ex: una persona que arriba tard algunes vegades, es sobregeneralitza que és una persona que ho fa sempre. Recollim casos molt determinats. F 0A 2 Observació selectiva: Ex: a partir de que ens comprem un jersei ens fixem en la gent que porta jerseis i si és el mateix que el nostre. Mirar si les observacions són representatives. F 0A 2 Raonament il·lògic: tenim diverses maneres de manipular les observacions , que contradiguin les nostres creences, valoracions i afirmacions de com són les coses. F 0A 2 Fal·làcia de Gamber : creences errònies. Ex: si l’any passat va tocar la loteria a la “Bruixa d’or” no significa que aquest any toqui. F 0A 2 Problema de dissonàncies cognitives: no podem adquirir el nostre desig i anem per un altre. Diferència entre informació i veritat Informació: quantes més d’aquestes alternatives descartem més informació tenim. Ex: predicció meteorològica. Veritat: la percepció que tenim correspon a la realitat. -Informar és excloure alternatives o móns possibles.
- Que un judici sigui molt informatiu no implica que en realitat sigui vertader.
- Qualsevol enunciat amb la forma p v ┐p és necessàriament verdader.
- El joc de la ciència consisteix, en part, en tractar de construir judicis molt informatius que, a més a més, siguin vertaders. La ciència com a procés de deliberació pública Ciència: emetre judicis informatius i que siguin verdaders-> procés de deliberació pública: el coneixement científic ha d’estar sotmès al debat de deliberació pública.
En una deliberació pública, al contrari del que passa en una negociació, tothom ha d’estar disposat a canviar les seves preferències i les seves opinions si els arguments contraris són públicament convincents. I, d’altra banda, tothom ha d’estar disposat a raonar a discutir per a canviar les preferències dels demés. El sentit dels conceptes i teories en ciències socials
Són abstraccions que apunten a elements clau per ajudar-nos a explicar la realitat social. Les teories són conjunts de conceptes lògicament relacionats que representen allò que creiem que passa en el món (Corbetta, 2007). “Teories d’abast mitjà” (Merton, 1967): teories aplicables a un conjunt limitat de dades. La lògica falsacionista de K.Popper •El coneixement científic no arriba confirmant noves lleis, sinó descartant teories que contradiuen l’experiència. •Les teories proposades pels científics (els criminòlegs en el nostre cas) han de complir tres condicions: 1) ser audaces, 2) estar formulades de manera clara i precisa, i 3) han de ser falsejables. Una teoria pot tenir un grau de fidelitat. Conseqüències: en les hipòtesis mai podríem dir que és verdadera. La inferència científica •L’objectiu de la recerca científica és l’extracció d’inferències descriptives o explicatives a partir d’informació empírica que disposem del món. (King et al., 2000) INFERÈNCIA: el pas que fem de dades que són directament observables a un tipus de coneixement que no podem observar directament. Ex: no podem saber la mitjana d’altura de la classe observant directament. •La inferència descriptiva -> com són les coses? Ex: un investigador sap que hi ha hagut un dinosaure pels fòssils, per la dada observable. •La inferència explicativa -> Per què són així? Ex: teories per saber perquè han succeït, tenim una tesi sobre un indici que hi ha hagut un crater. Variables i atributs •Els atributs són les característiques o qualitats que descriuen cert objecte d’estudi o individu. Ex: dona, home/ jove, adult/ professor,dentista… •Les variables són sistemes lògics per agrupar atributs. Ex: gènere, edat, ocupació Ex: intolerància. Relacions entre variables Depèn del cas, hi ha relació en el tipus d’advocat i en la sentencia o no. -Cas I: Les persones representades per advocats d’ofici reben sentencies d’empresonament més sovint que aquelles defensades per un advocat particular. -Cas II: No hi ha cap relació entre el tipus d’advocat defensor i la sentència judicial Variable independent i depenent Tipus d’advocat defensor sentència judicial (variable INDEPENDENT, causa) (variable DEPENENT, efecte) Estatus social tipus d’advocat defensor (variable INDEPENDENT, causa) (variable DEPENENT, efecte) Causació i explicació “Pues si nos importa conocer perfectamente alguna relación entre objetos, con toda seguridad es la de la causa y efecto. En ella se fundamentan todos nuestros razonamientos acerca de cuestiones de hecho o existencia. Sólo gracias a ella podemos alcanzar alguna seguridad sobre objetos alejados del testimonio actual de la memoria y los sentidos. La única utilidad inmediata de todas las ciencias es enseñarnos cómo controlar y regular acontecimientos futuros por medio de sus causas. En todo momento, pues, se desarrollan nuestros pensamientos e investigaciones en torno a esta revelación.” •Una de les tasques més importants de les ciències socials és l’explicació, és a dir, descobrir per què succeeixen els esdeveniments socials, per què un patró de conducta
-Però a la pràctica és difícil trobar cap causa necessària o suficient. Explicar o comprendre? El naixement de la tradició Interpretativista •Una distinció clau: la comprensió dels motius de l’acció humana és diferent del coneixement de la mera factualitat de l’acció (Weber, 1922). •G. Simmel (1917) considerava la comprensió de l’acció humana com a una forma d’“empatia” o de recreació en la ment de l’investigador de l’atmosfera de sentiments, pensaments, propòsits i motius del subjecte que s’estava estudiant. Reduir les motivacions a les causes. Entendre els efectes causals en termes contrafàctics •L’efecte causal de qualsevol acció es pot definir com la diferencia entre el resultat real y el que hauria succeït amb l’acció contrafàctica distinta. •La clau és preguntar-nos de manera hipotètica què hauria passat en l'absència o presència d’una determinada causa. Ex: que hauria passat si….? Exemple 1: Les eleccions generals al Congreso de España, 2004 F 09 7Hagués guanyat les eleccions del 2004 el PSOE de no haver-se produït l’atemptat de l’11 de març? Quin va ser l’efecte causal dels atemptats en el resultat de les eleccions?
Exemple 2: Tesis de la immigració com a població subsidiària dels Estats de benestar F 09 7En els darrers anys diversos estudis de l’àrea de coneixement de la sociologia de la migració han tractat de donar resposta a la pregunta: Quina és l’aportació de la població immigrada als Estats de benestar dels paísos de destí? •L’efecte causal d’X és la diferència en el resultat d’Y que es donaria si poguéssim realitzar un experiment perfecte, en el que només X canvia (ceteris paribus).
Individualisme i holisme metodològics (explicar i comprendre) •L’individualisme metodològic afirma que tots els fenòmens socials han de ser explicats en termes d'individus, propietats d'aquests individus (tals com a creences, desitjos, altres estats mentals o accions) o relacions entre aquests individus. Ex: Teoria de l’acció racional “les decisions que adopten els delinqüents són una opció racional, no el resultat de determinades tendències psicològiques o socials a delinquir, sinó el resultat de les seves opcions y decisions racionals.
•Les teories socials (o criminològiques) holistes tendeixen a presentar la societat com una totalitat que consisteix en «una mica més» que la mera suma de les seves parts integrants, o dels individus que la componen. El que sol sostenir l’holisme és que la interacció social genera propietats i fenòmens que són irreductibles a fenòmens individuals. Ex: Teoria de l’anomia (R.Merton 1957) -Una societat anòmica es caracteritza per: (i) desequilibri cultural entre mitjans i objectius; (ii) universalisme en la definició dels objectius legítims; i (iii) desigualtat d’accés a les oportunitats. -Una societat anòmica produeix una situació de tensió sobre molts ciutadans ja que l’estructura cultural els indueix a plantejar-se unes aspiracions molt altes i, en canvi,
l’estructura social limita, per a certs grups socials, les oportunitats lícites per a assolir dites fites tant elevades.
-Problema: Per tal de que hi hagi una relació causal entre dues variables és necessari que existeixi alguna correlació entre elles. Verdader o fals? Per què? verdader
Bloc II: El procés de la investigació criminològica
Propòsit de la recerca •Exploratori: 3 propòsits : -Familiarització en el problema d’investigació deduint quins aspectes requereixen un anàlisis detallat en recerques posteriors. -Verificació de la factibilitat de la investigació i documentació dels mitjans necessaris per fer-la viable (veure quins mitjans utilitzar i si és factible) -Comprovació de quines estratègies de recerques s’adeqüen més el nostre objecte d’estudi (quin, com analitzarem les dades) •Descriptiu: inferència descriptiva, pas important en la recerca del estudi. •Explicatiu •Avaluatiu: avaluar el delicte, comparar els objectius d’un determinat programa de prevenció amb els resultats obtinguts.
Dades quantitatives i dades qualitatives •Dades quantitatives (numèriques): ens facilita l’anàlisi estadístic •Dades qualitatives (no numèriques): ens permeten arribar on les qualitatives no podem. Desfent prejudicis, errors de cobertura en mostres grans , la manipulació de les enquestes •De vegades, els errors de cobertura són independents de la magnitud de la mostra. El cas de les eleccions als EEUU de 1936 i la predicció fallida de la revista Literary Digest. El mètode científic proporciona unitat a la recerca empírica •Les diferències entre recerques basades en dades quantitatives i qualitatives són estilístiques, ja que ambdós tipus de recerca (si són científiques) persegueixen el mateix objectiu, l’obtenció d’inferències. L’elecció d’un o altre tipus de dada té a veure amb quina és la nostra pregunta d’investigació.
•Tant els estudis quantitatius com els qualitatius poden ser sistemàtics y científics. I, de fet, algunes de les millors recerques dutes a terme en criminologia combinen dades quantitatives i qualitatives. Mètodes mixtes •Observatori de nous consums de drogues en l’àmbit juvenil de Catalunya
-Enquestes en discoteques i afters (12 locals, estratificació segons franges horàries). -Observació participant -Entrevistes a uns 100 informants clau
6- L’anàlisi de la informació 7-Les conclusions
Bloc III: El marc teòric de la recerca
Principals components del disseny de la recerca F 09 7La pregunta de recerca F 09 7 La teoria F 09 7Les dades F 09 7La utilització de les dades
LA PREGUNTA DE RECERCA: DOS CRITERIS DE SELECCIÓ •Tota pregunta de recerca hauria de: (i) plantejar una pregunta rellevant pel món real; i (ii) fer una aportació concreta a allò que ja s’ha escrit en un àrea acadèmica identificable. Com fer una aportació a la literatura especialitzada? •Triar una hipòtesi que els experts en el tema creguin interessant però de la que no s’hagi realitzat cap estudi sistemàtic. •Escollir una hipòtesi acceptada però que sospitem que és falsa (o bé que no s’ha demostrat adequadament). •Intentar resoldre o presentar més proves a favor d’una part contrincant en una polèmica oberta en el debat acadèmica actual; i demostrar, per exemple, que la polèmica no tenia sentit des del començament. •Dissenyar recerques que aportin noves premisses no qüestionades per la literatura anterior. •Senyalar que en la bibliografia no s’ha tingut en compte algun tema important i fer un estudi sistemàtic sobre aquest tema. •Senyalar que les teories d’un determinat camp de investigació poden aplicar-se en un altre per resoldre un problema existent, però aparentment allunyat. Criteris formals d’una pregunta de recerca F 09 7Clares, intel·ligibles i no ambigües F 09 7Centrades en un tema concret, però no de manera excessivament restrictiva (Teories d’abast mitjà) F 09 7Contrastables empíricament F 09 7Informades i connectades a la teoria social o criminològica existent F 09 7Viables F 09 7Moralment neutres
Consells bàsics per a la selecció de les lectures preliminars F 09 7Partir sempre de la nostra pregunta d’investigació. F 09 7Evitar sobrecarregar el programa al seleccionar les lectures. F 09 7Llegir documents on no només surtin dades, sinó que hi hagi certa reflexió.
F 09 7Recopilar aquells textos que presentin enfocaments i models explicatius divergents del fenomen que volem estudiar. F 09 7Reservar un temps per a la reflexió personal i per a la discussió amb els nostres companys o amb persones experimentades. Les entrevistes exploratòries F 09 7Economitzen temps i energia en lectures que no són necessàries i ens poden ajudar a plantejar bones hipòtesis. F 09 7S’han de realitzar de manera molt oberta i flexible. F 09 7Ens pot interessar entrevistar:
(i) Professors, investigadors especialitzats i experts en el camp de la recerca que volem portar a terme; (ii) testimonis privilegiats: persones que, per la seva posició, la seva acció o les seves responsabilitats tenen un ampli coneixement del problema; (iii) el públic relacionat amb l’estudi. Consells bàsics per a dur a terme les entrevistes exploratòries F 09 7S’han de plantejar el mínim de preguntes possibles. F 09 7S’han de formular les preguntes de la manera més oberta possible. F 09 7L’investigador/a no ha d’intervenir en el contingut de l’entrevista. F 09 7L’entrevista s’ha de portar a terme en un context adient. F 09 7És indispensable enregistrar les entrevistes.
La problemàtica F 09 7Anomenem problemàtica la perspectiva teòrica o enfocament que decidim adoptar per tal d’estudiar el problema plantejat en la pregunta inicial. Un exemple clàssic de desenvolupament d’una problemàtica: -El suïcidi de Durkheim podia ser s.egoista (menor integració social, +prob.suicidi), s.altruista (es veia bé el suïcidi com els kamikazes) i el s.anomic ( normes que no servien com el crac del 29). Teories i hipòtesis F 09 7Les teories són conjunts de conceptes lògicament relacionats que representen allò que creiem que passa en el món. Les teories proporcionen les raons que expliquen per què els fets estan connectats de manera determinada; ens ofereixen una estructura per a observar-los i interpretar-los. F 09 7Les hipòtesis són proposicions que o bé descriuen una situació, o bé donen una explicació sobre diferents fenòmens, els quals posa en relació. Les primeres són hipòtesis descriptives i les segones són hipòtesis explicatives. Exemples d’hipòtesis •H1: Més del 50% dels joves de divuit anys no vota. Des.
- H2: La classe social influeix en el comportament polític dels joves. Ex.
Variables F 09 7Una variable és un concepte operacionalitzat. És un element, fenomen o propietat que varia i que és observable empíricament. F 09 7Com escriuen Lazarsfeld i Rosenberg “L’especificació de les variables, l’estudi de les seves interrelacions i l’anàlisi de la seva variació en el temps constitueixen l’espina dorsal de tota recerca social” F 09 7Una variable ha de respectar com a mínim dos requeriments
formals:
- Exhaustivitat: hem de poder classificar totes les observacions que anem fent en funció de les categories que composen dita variables Ex: No podem classificar la població només en casats i divorciats sinó incompliríem el criteri d’exhaustivitat.
- Exclusivitat: les categories que composen una variable han de ser mútuament excloents. Els criminòlegs han de poder classificar cada observació realitzada en funció d’una i només una categoria per variables. Ex:Nacionalitat-> Espanyola, japonesa, jueva o europea? No es exclusiu perquè pots classificar-te en dos. Recordem… F 09 7Variable depenent: és el que volem explicar i, per tant, el seu valor “depèn” del valor d’altres variables F 09 7Variables independents: són les que expliquen i, per tant, els canvis en els seus valors influeixen en els valors de la variable dependent. F 09 7Variables de control ->una altre variable independent que la mantenim constant per avaluar l’efecte d’una altre variable independent sobre una dependent Una classificació segons les característiques lògico-matemàtiques de les variables F 09 7 Variables nominals -> variables que proveeixen de classificacions les categories de les quals no es poden ordenar. Ex: el genere- jeràrquicament no podem ordenar-lo, només establir igualtat o no. Ex: nacionalitat, tipus de crim,víctima, decisions de si o no. F 09 7Variables ordinals -> podem ordenar les seves categories jeràrquicament però no podem mesurar la distancia que hi ha entre ells. Ex: nivells d’estudi que tenim, preguntes d’opinió (acord,
desacord...) no sabem la distancia que hi ha entre una categoria i l’altre. F 09 7Variables cardinals -> identificar unitats, calcular les distancies que hi ha entre un i l’altre categoria. Sumar, restar, multiplicar.. amb aquestes variables. Ex: nivell de renta Resum tipus de variables
Criteris per avaluar la bondat de l’operacionalització d’un concepte 1-Precisió 2-Fiabilitat 3-Validesa 2)Fiabilitat F 09 7La fiabilitat té a veure amb la possibilitat de “reproduir” el resultat d’una recerca. Generalment, indica el grau en que un procediment concret produeix els mateixos resultats en proves repetides amb el mateix instrument de medició (estabilitat) o amb instruments equivalents (equivalència). Ex: A ull no pots decidir si ha incomplert la velocitat màxima , no és fiable, necessites un instrument estable com el radar mòbil per ser fiable (estabilitat) o instruments equivalents: medir en la mateixa balança i que doni el mateix sempre. F 09 7 Test-retest method -> Tornar a mesura el mateix per tal d’assegurar-se que la variable en qüestió es fiable, si les respostes que ens donen varien, vol dir que l’instrument de mesura que hem utilitzat no és fiable. F 09 7 Split-half method ->Ex: poder mesurar els perjudicis d’unes persones a unes altres fent preguntes diferents, dividir aleatòriament les preguntes 3)Validesa F 09 7La validesa, en canvi, fa referència al grau en que un determinat procediment de recollida de dades registra efectivament la realitat estudiada en qüestió. Ex: mesurar una de les dimensions de la intel·ligència. •Validesa de contingut -> el fet que les variables seleccionades per operacionalitzar un concepte cobreixen efectivament totes les seves dimensions •Validesa per criteri -> comprovem la validesa de la pregunta utilitzant un criteri extern que rebem que esta correlacionat amb el nostre concepte.
Per què utilitzem índex compostos? ens ajuden a resumir l’ informació F 09 7Donat que els criminòlegs volem que les nostres eines per mesurar la realitat siguin vàlides i fiables, i donat que els conceptes amb els que treballem són complexos, moltes vegades no és suficient expressar una sola dimensió d’aquest conceptes. F 09 7L’ús de índex compostos, escales o tipologies fan més eficient l’anàlisi de les dades. Tipologia F 09 7Una tipologia es produeix en la intersecció de dos o més variables per crear un conjunt de categories. Ex: jutjat penal Tipologia participació en un jutjat penal Tipologia d’experiència en jutjats penals A: No té experiència
F 09 7Grups de persones gandulejant F 09 7Tràfic i consum de drogues F 09 7Vandalisme F 09 7Activitat de bandes als carrers F 09 7Persones que beuen alcohol en públic F 09 7Persones que fan gestos incívics, de mala educació, que insulten, etc... Percepció de desordre físic F 09 7Edificis abandonats F 09 7Brossa i brutícia pels carrers F 09 7Trastos i andròmines abandonats Mètodes i tècniques de recerca criminològica F 09 7Els mètodes d’investigació són els mètodes d’inferència científica a disposició de l’investigador que varien segons la manera de contrastar les hipòtesis. F 09 7Les tècniques d’investigació són, més aviat, procediments específics per a recollir dades (o per analitzar-les) i no mètodes d’inferència. Mètodes per a la contrastació d’hipòtesis (quin mètode agafar?) F 09 7Experimental o quasiexperimental (manipular variables) F 09 7Estadístic (control AIT) F 09 7Comparatiu (control mitjà) F 09 7Estudi de cas
Mètode comparat F 09 7El mètode comparat s’utilitza per abordar l’anàlisi d’un número reduït de casos. F 09 7La seva lògica és molt similar a la del mètode experimental i l’estadístic, tot i que com hem comentat utilitza molts menys casos pel seu anàlisi. F 09 7En el mètode comparat el control s’exerceix mitjançant el procediment de classificació (d’assignació de valors a les variables) i mitjançant una adequada selecció de casos de forma que alguns d’aquests valors es quedin constants.
F 09 7 Most similar system design (mètode de la diferècia) Els sistemes que comparteixen les característiques X1, X2, X3 les diferències observades en Y poden atribuir-se a X4. F 09 7 Most different systems design (mètode de la concordança)
Resum mètode comparat F 09 7El mètode comparat fonamenta la seva aportació a la contrastació de hipòtesis en la comparació sistemàtica i controlada d’un número reduït de casos, que han estat seleccionats de manera curosa. F 09 7La classificació i la selecció de casos són les eines de control del mètode comparat. F 09 7La principal avantatja del mètode comparat és que adquirim un major coneixement de cadascun dels casos analitzats. El seu
principal desavantatge és que podem exercir un menor control sobre les variables explicatives y, per tant, tenim un major grau d’incertesa en les nostres conclusions. Definició d’experiment F 09 7“Un experiment consisteix en provocar deliberadament modificacions dels estats o valors d’una variable independent per tal d’avaluar els seu efecte sobre els estats o valors d’una variable dependent mantenint constants tots els demés factors que poden influir en aquesta variable”. L’experiment es compon de tres parells d’elements: A)Variables independents i depenent; B)Pretest (verificació anterior) i postest (verificació posterior); i C)Grups d’experimentació i control Importància dels grups de control F 09 7L’experiment és un mètode d’anàlisi de la causalitat molt eficient, sempre que siguem rigorosos en la seva preparació. F 09 7 Efecte hawthorne-> en el dos grups augmentava la productivitat perquè estaven avisats que hi hauria un experiment=reactivitat psicològica per la qual els subjectes d’un experiment mostren una modificació en algun aspecte de la seva conducta com a conseqüència del fet de saber que estan sent estudiats. Algunes formes d’aplicació del mètode experimental F 09 7Experiments de laboratori vs. experiments de camp F 09 7Experiments perfectes i quasiexperiments F 09 7Investigació en l’acció
Laboratori vs. camp F 09 7La diferència entre un experiment de laboratori i un experiment de camp és senzilla: és la distinció entre l’experiment realitzat en una situació artificial i l’experiment realitzat en un context de vida real.
Experiments perfectes vs. quasiexperiments F 09 7De vegades, no podem controlar tots els factors o variables independents potencialment rellevants i els grups experimental i de control difereixen entre sí en alguna variable més que la nostra variable independent clau (o estímul). En aquestes ocasions parlem de dissenys quasiexperimentals. Investigació en l’acció F 09 7La investigació en l’acció és un tipus de mètode de recerca quasiexperimental, específic de la criminologia, que està destinat al desenvolupament de polítiques de prevenció del delicte convencional. F 09 7Prevenció situacional
Tècniques per bloquejar o dificultar l’oportunitat al delicte (Clarke, 1997)
R: atur, terrorisme, contaminació, corrupció, inflació, pobresa, sanitat pública, pensions… Preguntes obertes F 09 7 Avantatges : 1)les respostes no estan condicionades o restringides pels investigadors. 2)Són especialment apropiades quan ens interessa explorar fenòmens complexos i relativament desconeguts pels investigadors. F 09 7 Inconvenients : 1)Comporta molta més ambigüitat per part de l'entrevista. 2)Planteja dificultats de codificació de les respostes. Preguntes tancades F 09 7 Avantatges : 1)Ofereix a tots els entrevistats el mateix estímul cosa que fa comparables els resultats. 2)Facilita la codificació i l’anàlisi dels resultats. 3)Força l'entrevistat a aclarir-ne les idees, a decidir-se, a enfrontar- se al problema i decidir sense ambigüitats. F 09 7 Inconvenients : 1)Limita les alternatives de resposta. 2)Les alternatives de resposta poden influir en l'opinió de l'entrevistat. 3)Les alternatives a vegades poden no tenir el mateix significat per a tots els entrevistats. 4)De vegades, no podem assegurar que tinguin validesa i fiabilitat. Consells per a la formulació de les preguntes Exemple de com la formulació de la pregunta afecta la resposta F 09 7Canvi d’ordre en les preguntes del qüestionari de l’enquesta nacional de victimització americana: "1. Va trucar a la policia per informar d'alguna cosa que li va passar que pensés que era un delicte ?"; "2. Li va passar alguna cosa que pensés que era un delicte, però no va trucar a la policia ?" S’introdueix la pregunta: "La gent sovint no pensa en incidents comesos per gent que coneix. L'han robat, ha estat atacat o amenaçat per: a) algú a la feina o l'escola, b) un veí o amic, c) un parent o familiar, d) qualsevol altra persona que hagi conegut?"
1. Utilitzar un llenguatge senzill F 09 7Exemple: “Molts experts consideren que l’empresonament preventiu és de gran utilitat per a la ciutadania perquè impedeix que els delinqüents potencials repeteixin els seus delictes o amaguin les proves. N’està vostè a favor?”
2. Extensió de les preguntes F 09 7En termes generals, les preguntes han de ser breus. Les preguntes massa llargues fan que l’entrevista sigui massa extensa i poden distraure a l’entrevistat. O també pot passar que al final de la pregunta l’entrevistat ja no recordi l’encapçalament i basi la seva resposta en el final de la mateixa. 3. Número d’opcions de resposta F 09 7En les preguntes tancades, les opinions de resposta que oferim a l’entrevistat mai poden ser massa nombroses. Si es presenten de manera oral, es recomana que no siguin més de 5, doncs és difícil recordar les primeres quan l’entrevistador arriba a les darreres. Per números superiors normalment el que fem és presentar una targeta on es troben les opcions per escrit. 4. Evitar l’ús de termes ambigus F 09 7Exemple: “Té vostè un treball estable?” 5. Evitar paraules amb una forta càrrega emocional F 09 7Per exemple, si volem saber si un pare aplica càstigs físics als seus fills no ho podem fer demanant-li: “Pega vostè al seu fill?” 6. Evitar les preguntes de sintaxi complexa F 09 7Exemple: “Digui vostè si està d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: No és cert que els treballadors estiguin tan mal pagats com diuen els sindicats” 7. Preguntes amb respostes no unívoques F 09 7Exemples: “Els seus pares eren religiosos?” “Considera que la política fiscal del govern és justa i eficaç? 8. Preguntes tendencioses F 09 7Exemple: “En el nostre país hi han 700 religiosos que han dit que l’Evangeli és un missatge pels pobres i els oprimits, per això viuen pobrament, treballen en fàbriques i s’afilien a sindicats i organitzacions polítiques per ajudar als treballadors a aconseguir més conquestes socials. Creu vostè que aquests religiosos fan bé?” 9. Comportaments suposats F 09 7És indispensable no donar per suposats certs comportaments en els entrevistats. Per exemple, no s’ha de preguntar al entrevistat a qui va votar en les darreres eleccions si abans no li has demanat si va anar o no a votar. 10. Concreció-abstracció F 09 7Per exemple, en un estudi realitzat a Itàlia sobre la pena de mort, a la pregunta general “Creu vostè que la pena de mort hauria d’existir pels casos de delictes de gravetat excepcional?” el 42%
F 09 7Determinat les característiques i modalitats delictives: horaris en que es porten a terme, determinació geogràfica, ús de violència, etc... F 09 7 Determinar les característiques principals de les víctimes per poder determinar població de risc. F 09 7Determinar les característiques del autors dels fets delictius. F 09 7Conèixer la percepció de la població en general en relació a la temàtica de la criminalitat en general, el sistema penal i la seva percepció d’inseguretat. Contingut de les enquestes de victimització Percentatge de victimització: •Quantitat de vegades en l’any estudiat Característiques dels modes delictius: •Lloc, hora, quantitat d’agressors, denúncia, motiu de la denúncia, etc. Opinió sobre inseguretat : •Probabilitat de ser víctima d’algun delicte, inseguretat en el seu barri de nit, opinió sobre l’actuació policial, etc. Característiques sociodemogràfiques de l’entrevistat : •Sexe, edat, professió, nivell d’estudis L’autoinforme F 09 7Consisteix en preguntar a un número de persones prèviament seleccionades si han comés algun delicte. Objectius F 09 7Conèixer la prevalença i la incidència real dels fets delictius. F 09 7Conèixer millor les característiques psicològiques i socials de les persones implicades en delictes o conductes socialment “desviades”.
L’entrevista qualitativa
Definició F 09 7Segons Corbetta (2003: 368), podem definir una entrevista qualitativa com: una (a) conversació (b) provocada per l’entrevistador, (c) dirigida a subjectes escollits sobre la base d’un pla de recerca, (d) en un número considerable, (e) que té finalitats de tipus cognitiu i (f) que és guiada per l’entrevistador (g) segons un esquema flexible i no estandarditzat de plantejament de preguntes. Objectiu de l’entrevista qualitativa “La finalitat de l’entrevista qualitativa és entendre com veuen el món els subjectes estudiats, comprendre la seva terminologia, la seva manera de jutjar, capturar la complexitat de les seves percepcions i experiències individuals […]. L’objectiu prioritari de la entrevista qualitativa és proporcionar un marc dins del que els entrevistats puguin expressar la seva pròpia manera de sentir amb les seves pròpies paraules” (Patton, 1990: 290)
Característiques de l’entrevista qualitativa F 09 7Manca d’estandardització F 09 7Documentació + comprensió F 09 7Mostres no representatives Tipus d’entrevista qualitativa F 09 7Estructurades F 09 7Semi-estructurades F 09 7No estructurades o lliures Prèviament a la realització de l’entrevista cal… F 09 7Preparar el guió de l’entrevista (anar al pdf) F 09 7Contacte i explicacions prèvies (anar al pdf) F 09 7Recordar portar els materials necessaris per a fer l’entrevista, especialment, la gravadora. ELS 10 CRITERIS DE KVALE (1996) PER TENIR ÈXIT EN UNA ENTREVISTA QUALITATIVA F 09 7Tenir un bon coneixement previ sobre el tema F 09 7Estructura F 09 7Claredat F 09 7 Gentle F 09 7Empatia F 09 7Ser oberts F 09 7Dirigir l’entrevista F 09 7Ser crítics F 09 7Memoritzar
