¡Descarga ANATOMIA COSES IMPORTANTS y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
ANATOMIA – COSES IMPORTANTS
Estructura de la cèl.lula: rodejada d’embolcall anomenat membrana plasmàtica o cel.lular, identificant-se a dins citoplasma i nucli. Característiques de la membrana cel.lular: fluida, liposoluble, asimètrica, dinàmica i estable. Funcions de la membrana cel.lular: 1,estructural, 2,reconeixement cel.lular i resposta immunitaria, 3, els hidrats de carboni poden ser receptors de substàncies que regulen la funció cel.lular (hormones).,4, transportadora, 5,potencial de membranes, resistència al pas dels ions.6, moviment, mitjançant la modificació de la seva forma i l’emisió de perllongacions (pseudòpodes). Citoplasma: hialoplasma + organeles cel.lulars.: reticle endoplasmàtic (llis o rugós), aparell de Golgi (magatzem de proteïnes), mitocondries (respiració cel.lular), ribosomes (síntesi proteica a traves del ARN), lisosomes (digestió), centriols o centrosomes (divisió cel.lular), retícules o vaquoles (substàncies o residus emmagatzemats) i esquelet cel.lular (morfologia i moviment), nucli (membrana + cromatina (on hi ha ADN, suport genètic de la cèl.lula) + nucleol ( que donarà lloc als ribosomes). ADN: Informació genètica. Unitat, el nucleòtid (un fosfat, un sucre, i una base, que pot ser A, G, C, T). Està constituit per dues cadenes de polinucleòtids en forma de doble hèlix. TEIXITS: Teixit cartilaginós: hialí (fibres col.làgenes de calibre petit), fibrós o fibrocartílag (més resistència mecànica), elàstic ( pavelló auricular, trompa d’eustaqui…) Aspectes histiofisiològics del cartílag: és avascular i no té inervació, es nodreix per difusió a través de la seva substància fonamental, a partir dels vasos del teixit conectiu pericondral o bé a partir del líquid sinovial en els cartílags articulars. Està sempre envoltat d’una capa de teixit conectiu anomenat pericondri. Teixit ossi: Constituit per cèl.lules i una matriu calcificada que conté fibres i una substància impregnada de sals càlciques. Tipus de cèl.lules: osteoblastes, formadors d’os. Osteocits: cèl.lules madures principals del teixit ossi. Osteoclastes: cèl.lules responsables de la reabsorció de l’os, fa possible la regeneració. -Matriu òssia: constituïda per substància fonamental i fibres impregnades de sals minerals càlciques. Principals components: carbonat i fosfat càlcic. El teixit ossi pot ser segons el aspecte microscòpic: Laminar: fibres en feixos paral.lels. No laminar: teixit ossi primari o immadur, fibres entrecreuades. Segons l’aspecte macroscòpic: Esponjós: similar a un rusc d’abelles (ex: cos vertebral) Compacte: sense cavitats, sòlid i continu (ex: diàfisi dels ossos llargs) Teixit muscular: 3 tipus de cèl.lules. Llises, estriades esquelètiques i estriades cardíaques. Múscul esquelètic: rabdomiocit, fascicles associats formen el múscul. Múscul cardíac: exclusivament del cor.(miocardi), muscul estriat però involuntari. Múscul llis: leiomiòcit. Cèl.lules inervades per sistema nerviós vegetatiu o autònom. Teixit nerviós: Neurones (cos + axó + dendrites) Sistema nerviós central (encèfal i medul.la espinal)l o perifèric (ganglis, nervis, i terminacions nervioses) SISTEMA ESQUELÈTIC: Esquelet axial (crani, columna, esternó i costelles) Esquelet apendicular: ossos de la cintura escapular, cintura pelviana i membres.
TIPUS D’OSSOS
Segons l’estructura: Teixit ossi compacte:forma la cortical de la diàfisi dels ossos llargs. (fora l’os) Teixit ossi esponjós:ocupa les metàfisis i les epífisis dels ossos llargs. (dins l’os) Segons la morfologia: Ossos llargs:3 parts : Diàfisi (os compacte, medul.la òssia groga), Efífisi (os esponjós, medul.la òssia vermella), Metàfisi: entre diàfisi i epífisi, de naturalesa cartilaginosa (cartílag de conjunció). COLUMNA VERTEBRAL: 4 Regions: Cervical (7), dorsal o toràcica (12), lumbar (5), Sacrococcígea (9 o 10 que es solden formant 2 ossos, el sacre (5) i el coxis (4 o 5 molt petites). Vertebres: cos (anterior) i arc (posterior. C1 ATLES: S’articula amb l’occipital.Té el forat molt gran, és la primera v. C2 AXIS: Significa eix.Cost robust, apófisi odontoides, al voltant d’ell pot rotar l’atles i el crani. V.Cervicals:C3 a C7:Apófisis espinoses curtes i bífides,forats v grans. C7:Té una apófisi espinosa que sobresurt a la nuca. V.Dorsals:S’articulen amb les costelles amb una careta articular excepte D11 i D12. V.Lumbars: L1 a L5, les més grans, suporten el pes.Forat molt petit, no tenen caretes. V.Sacres:S1 a S5:5 vèrtebres foses.Junta la pelvis, a aquest nivell no hi ha medul.la. Coxis:Fusió de 4 o 5 vertebres modificades.El seu vertes és un botó ossi. Corbatures de la columna vertebral: Lordosis, regió cervical i lumbar, corves de concavitat posterior. Cifosi toràcica i sacrococcigea, còncaves cap a endavant. Aparell motor de la columna vertebral: Trapezi: aixecar l’espatlla i inclinar el cap, Gran dorsal o dorsal ample, Serrato anterior: s’origina en les primeres 8 costelles i va a l’escapula. Romboides:aplanat situat en la part superior de l’esquena. També participen en la mobilitat vertebral el pectoral major i menor. TÒRAX Gàbia toràcica, funció en l’acte de la respiració i protecció d’òrgans vitals (co, pulmons) Esternó: Manubri ,cos (on s’articulen les costelles) i apèndix xifoides. Costelles: 12 a cada costat. (cos o porció mitja i extrems anterior i posterior que s’uneix amb la columna dorsal) OSSOS DEL NEUROCRANI: Occipital: os de la nuca. La sutura entre els 2 parietals i l’occipital es diu sutura lamboidea. El més característic és el forat magne o occipital per on passa el bulb raquidi, artèries vertebrals i arrels dels nervis espinals. Esfenoide: És l’unic que s’artuclua amb tots els altres ossos del crani i un dels ossos més important del crani, forma part de la base del crani, entre el frontal i el occipital.Té forma de rat penat, es divideix en : Cos :té forma de cub i té dues cavitats, els sins esfenoidals, en la cara superior hi ha el conducte òptic, el “yugo” o jug i la sella turca on hi trobem la glàndula hipòfisi. S’articula amb el os vomer la cara inferior. Ales menors: delimiten el conducte òptic. Ales majors: presenten una cara endocranial còncava i una cara exocranial que es divideix en 4 porcions. Cada ala està perforada per 3 forats (rodó, oval i rodó menor o espinós) Etmoide: situat a la línia mitja, s’articula per darrera amb l’esfenoide i per davant amb el frontal. Té forma de balança.Forma part del tabic nasal. Frontal: forma el front.Ocupa la part ventral i cranial del crani, forma part de: Bòveda cranial, fosses nasals, fosses orbitàries. Presenta una prominència, l’escotadura nasal. Parietal: com una teula còncava cap a l’interior del crani, forma la sutura sagital. En la seva cara endocranial destaca el solc de la artèria maníngea mitja.
(responsables del color taronja de l’ull). El cos ciliar segrega humor aquós. L’iris regula la penetració de la llum a l’ull, presenta un orifici central, la pupil.la. L’iris divideix el globus ocular en 2 càmeres: la anterior (entre la còrnia i l’iris) i la posterior (entre l’iris i el cristal.lí). Retina:és la capa més interna de l’ull.Rep els impulsos lluminosos i els transmet al cervell a través de les vies òptiques. Hi ha dos tipus de cèl.lules fotoreceptores: Cons ( visió dels detalls i colors), i bastons ( responsables de la visió nocturna). La retina és transparent i deixa veure la coroides. Fons de l’ull, 2 zones: Papil.la:lloc de pas dels vasos retinians i convergència del nervi òptic.Màcula:Amb una depresió central anomenada fovea, garanteix l’agudesa visual, colors i diurna. Humor aquós: líquid que contribueix a la pressió intraocular. Cristal.lí: lent bicóncava, element més important de l’aparell diòptric de l’ull.Elàstic. La seva opacificació es diu cataracta. Cos vitri; és una massa transparent composta principalment d’aigua, les seves cèl.lules són els hialocits. Glàndula llagrimal i vies llagrimals: Situada en l’angle superior extern de l’òrbita, secreta les llàgrimes. Parpelles : Pell, múscul orbicular, tras i conjuntiva palpebra. Vascularització del globus ocular i els seus annexes: Artèria central de la retina Artèries ciliars posteriors i anteriors. Ull emètrope: ull normal, imatges enfocades a la retina. Ull miop: diàmetre superior, al normal les imatges s’enfoquen per davant de la retina. Ull hipermètrope: diàmetre inferior al normal, les imatges s’enfoquen per darrera la retina. FOSES NASALS Vascularització de les foses nasals: és molt abundant per que té doble origen: Branques de la caròtida externa (artèries esfenopalatines), i branques de la caròtida interna (artèries etmoidals anteriors i posteriors, que s’anastomosen amb les branques de la caròtida externa a nivell de l’àrea deKiesselbach, zona freqüent d’epistaxis). EPIDERMIS: 4 tipus de cèl.lules: 1.Queranocits: a nivell de la capa basal, proliferen i es diferencien fins a dona lloc als corneocits, que es descamen en la superfície. 2.Melanocits: Sota la influència de l’hormona hipofisària MSH, sintetitzen melanina, depenent de la raça sintetitzen més o menys melanina. 3.Cèl.lules de Langerbrans: Localitzades en els cossos mucosos de Malpighi,participen en les reaccions immunitàries. 4.Cèl.lules de Merkel, pertanyen al sistema endocrí. DERMIS Capa intermitja entre l¡epidermis i la hipodermis, formada per teixit conectiu molt vascularitzat i inervat, consta de: Una substància fonamental, fibres de col.lagen, fibres de reticulina, i fibres elàstiques. Cèl.lules : fibroblastes, macròfags, mastòcits i plasmòcits. Unió dermoepidèrmica: zona `’unió de l’epidermis sobre la dermis. HIPODERMIS: La capa més fonda de la pell, formada per teixit adipós. COR: Òrgan muscular, vuit, situat dins la cavitat toràcica ocupa la porció anteroinferior del mediastí, entre el 2on i el 5è espai intercostal. Estructura macroscòpica del cor: 2 auriclules i 2 ventricles. La cara anterior és en major part ventricle dret, la punta és ventricle esquerre, a nivell del 5è espai intercostal esquerre.
A.DRETA:El terra de l’aurícula dreta es troba perforat pel gran orifici auriculoventricular dret, el pas de la sang a través d’aquest forat està regulat per la vàlvula tricúspide. Entre la fossa oval, la desembocadura del sí coronari i l’orifici auriculoventricular queda un espai triangular on trobem el nòdul auriculoventricular. A.ESQUERRA:Més petita i de parets més gruixudes que la dreta.és posterior, relacionant-se amb l’esòfag. La desembocadura de les 4 venes pulmonars li dona aspecte de sac. L’orifici auriculoventricular esquerre està ocupat per la vàlvula mitral Vàlvula Mitral: és la única vàlvula que sols presenta dos valves (anterior i posterior) és bicúspide. Vàlvula aòrtica: consta de tres valves, posterior, esquerra i dreta. ESTRUCTURA MICROSCÒPICA DEL COR: Endocardi: Membrana endotelial, revesteix el cor. Miocardi: Cèl.lules musculars estriades, les aurícules tenen miocardi més prim que els ventricles. Les cèl.lules especialitzades en les contraccions cardíaques són les cèl.lules cardionectores. Pericardi:Manté la posició del cor en el mediastí, és el sac de teixit fibrós que envolta el cor, però no està en contacte amb el cor, s’hi interposa una bossa on el cor està immers (pericardi serós), on hi podem diferenciar; Una fulla visceral o epicardi, una fulla parietal i una cavitat virtual o cavitat pericàrdica. INERVACIÓ DEL COR: Regulació nerviosa de l’activitat cardíaca. El sistema nerviós vegetatiu s’encarrega d’adequar el ritme basal, l’estímul simpàtic accelera la freqüència (taquicàrdia), aquest esforç provoca un augment de la demanda sanguínia del propi cor, per això el mateix sistema simpàtic produeix la dilatació de les artèries coronàries. L’estímul parasimpàtic produeix els efectes contraris, afectant sobretot la freqüència cardíaca (bradicàrdia) ex: durant la son. Artèries coronàries: 1 Artèria coronària dreta: segueix el marge dret del solc auriculoventricular i acaba en la cara diafragmàtica com a artèria descendent o interventricular posterior. Artèria coronària esquerra: Més gruixuda i curta, es divideix en 2 branques: Artèria descendent o intraventricular anterior, que és la principal artèria del cor (irriga 2/3 anteriors del tabic interventricular i també la punta o àpex cardíac), i artèria circumflexe. RITME CARDÍAC: Al node sinoauricular se l’anomena marcapàs cardíac, ja que és on s’origina l’impuls cardíac. Quan l’impuls s’origina a un altre lloc parlem de marcapàs ectòpic. El ritme produït pel node sinoauricular es diu ritme sinusal (és el ritme normal del cor) Ritme nodal és quan és el node auriculoventricular qui genera el ritme (aprox a 50 bategs/minut) Ritme idioventricular és quan el ritme es genera a nivell del múscul ventricular (aprox, 30- bategs/min) Taquicàrdia sinusal: + de 100 b/min. Bradicàrdia sinusal: – de 60 b/min Extrasistòlia:patologia si apareixen més de 6 per minut. Taquicàrdies ectòpiques: quan un focus ectòpic descarrega repetidament a una freqüència major que la del node sinoauricular i el despláça de la seva funció de marcapasos. Flutter i fibrilació auricular: existeix un focus ectòpic auricular que descarrega amb una freqüència superior a 230 bategs/minut fent que les aurícules bateguin així però que els ventricles es contraguin més lentament perque el node auriculoventricular no pot produïr més de 230 impulsos/minut, i per tant de cada 2, 3 o 4 estímuls generats en el focus ectòpic, sols 1 passa als ventricles. Arritmies que són freqüents en la gent gran, no més si augmenta molt la freqüència podem parlar de repercussió hemodinàmica, sino és mínima. Fibrilació ventricular: arritmia que provoca la contracció ràpida i ineficaç de les fibres musculars del ventricle produïda per la descàrrega d’un focus ectòpic de la paret ventricular. Els ventricles no poden bombejar la sang i la despesa cardíaca (rendiment) és zero, per tant la sang deixa de circular i si no s’actua ràpidament el pacient es mor en pocs minuts. SOROLLS CARDÍACS Són produïts pr l’obertura, tancament de les vàlvules cardíaques i les turbulències de la sang. S’ausculten a través del fonendoscopi, percebent-se dos sorolls.
SISTEMA ARTERIAL
Tronc pulmonar: des del ventricle cap a dalt i cap a l’esquerra. Creuant-se amb l’aorta ascendent i bifurcant-se en 2 branques, les artèries pulmonars esquerra i dreta, Aorta;és el tronc del que provenen totes les artèries de la circulació sistèmica, té un trajecte mig de 2 cm i adopta la forma dún gaiato de pastor. Trajecte de l’aorta:s’origina a nivell de les vàlvules sigmoides aòrtiques, dirigint-se cap a dalt i a la dreta, per darrera del tronc pulmonar , fins aquí s’anomena aorta ascendent, després s’encorba cap a l’esquerra i endarrera per a passar per sobre del bronqui principal esquerre descrivint un arc de concavitat inferior anomenat caiat aòrtic, a l’alçada de D4. A partir d’aquí porta una direcció caudal s’anomena aorta descendent fins a L4 L5 on s’acaba en tres branques terminals, una central i dues grans, les artèries ilíaques primitives, destinades al rec de la pelvis. Relacions de l’aorta:Està coberta pel pericardic relacionant-se amb els altres dos grans vasos: vena cava superior i tronc i artèries pulmonars. 1.aorta ascendent. 2 Caiat: es relaciona a l’adreta amb la tràquea i l’esòfag i a l’esquerra amb la cara mediastínica del pulmó esquerre. En la seva convexitat es troba l’origen de 3 artèries (tronc braquiocefàlic, artèries caròtida primitiva i subclavia del costat esquerre), destinades al rec del cap , coll i EESS. 3.Aorta descendent: la porció toràcica s’ubica en el mediastí posterior, amb l’esòfag per davant i els cossos vertebrals per darrera. En l’abdomen és la vena cava inferior (situada a la dreta de l’aorta) la principal acompanyant de l’artèria. A l’esquerra queden el ronyó i ola càpsula suprarrenal esquerres. Branques de l’aorta: en la seva porció ascendent l’aorta només emet les dues artèries cornàries, del caiat surten el tronc arterial braquicefàlic, l’artèria caròtida primitiva esquerra i l’artèria subclavia esquerra, destinades al rec del cap, coll, extremitats superiors i gran part de les parets del tòrax. L’aorta descendent, en la seva porció toràcica emet branques intercostals per la paret toràcica i branques viscerals i mediastíniques. En la porció abdominal també dona branques parietals, branques viscerals per a vísceres digestives. Les darreres branques directes de l’aorta són l’artèria sacra mitja i les artèries ilíaques primitives. Branques de l’aorta ascendent i del caiat. Coronàries dreta i esquerra Tronc arterial braquiocefàic (d’on surt la caròtida primitiva dreta). Caròtida primitiva dreta. Subclàvia dreta. Caròtida primitiva esquerra (neix directament del caiat, no té tronc braquiocefàlic) Subclàvia esquerra. Artèria ilíaca interna o hipogàstrica : rega les parets i òrgans pèlvics, els genitals externs i l’arrel del membre inferior. Artèria ilíaca externa: en el seu trajecte, segueix el marge intern del múscul psoas i és escoltada per la vena ilíaca externa (medial a arteria) i el nervi crural (per fora) Branques col.laterals: -Artèria epigàstric inferior -Artèria circumflexe ilíaca profona Branca terminal -Artèria femoral Pressió venosa: n’hi ha de dos tipus, PVC (la pressió que hi ha en ‘aurícula dreta i en les grans venes del tòrax, en condicions normals oscil.la entre 0 i 4 mmHg. I PVP(perifèrica, és la pressió que hi ha en qualsevol vena extratoràcica, el seu valor depèn de la vena que mesurem i de la posició en que està la persona. És major que la Pvc. SISTEMA LINFÀTIC És el sistema circulatori que recull a nivell dels teixits les partícules d’elevat per molecular i un percentatge de líquid hístic que no és recollit pels capil.lars venosos. Funció:
1– Transport, el líquid que circula s’anomena limfa. 2– Defensa, la limfa és filtrada de bactèries o partícules nocives dels teixits, a través dels ganglis limfàtics. La circulació limfàtica s’origina a partir de petits vasos que constitueixen la xarxa capil.lar limfàtica i que aniran drenent en conductes cada cop més grans (vasos limfàtics) per acabar en dos grans col.lectors:el conducte toràcic i la gran vena limfàtica o conducte limfàtic dret, tots dos s’obren en el sistema venós, en la confluència de les venes subclàvia i jugular de cada costat. GRANS COL.LECTORS LIMFÀTICS: Conducte toràcic, neix en la cisterna del quilo o de Pecquet a l’alçada de la vertebra L2 o L3.Recull la limfa de les 3/4 parts de l’organisme, concretament de tota la meitat infradiafragmàtica i del costat esquerra supradiafragmàtic. Gran vena limfàtica o conducte limfàtic dret: format per la confluència dels troncs juglar, subclavi ibroncomediastínic del costat dret. Drena la meitat dreta supradiafragmàtica de l’organisme. Estructura timo: òrgan aplanat situal en el mediastí, les seves cèl.lules són ; cèl.lules epitelials, Limfòcits T i macròfags. Melsa: òrgan limfoide de color vermell fosc situat a nivell de l’hipocondri esquerre. Funció defensiva mitjançant la proliferació de limfòcits T i B i l’activitat fagocitària dels macròfags.
