Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Coses varias de derecho, Apuntes de Derecho Común

Derecho Internacional publico, apuntes de clase sirve para examen

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 13/01/2023

Adaia_13
Adaia_13 🇪🇸

2 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CONSIDERACIONS INTRODUCTÒRIES:
Unió Europea: Projecte recent en termes històrics que comparteix entre estats membres certs aspectes que evolucionen
constantment. Objecte peculiar i difícil de definir per aquesta evolució constant. “El bosque no se mueve , no podemos
sorprenderlo en el trance de movimiento, siempre lo encontramos inmóvil y en esa inmovilidad… En aquesta idea
que el bosc es transforma però aquesta transformació és imperceptible; es converteix en una bona metàfora per
descriure la situació de la UE. La UE evoluciona, és un cos mutant però que no és fàcil de veure cap a on va. No és
suficient un anàlisi basat en les normes sinó que també depèn d’un cert nivell d’interiorització cultural.
Què aporta el Dret de la Unió Europea en la formació com a jurista? [Ppt: punts generals a considerar]
- Singularitat institucional i jurídica de la Unió Europea. Significa estar present en un fenòmen particular en
termes institucionals i jurídics. La UE es caracteritza per ser un subjecte molt singular, no és ni un estat ni una
organització internacional típica, té unes característiques molt peculiars. És complexa però interessant
- Sistema autònom que s’integra en els ordenaments jurídics dels estats membres. Forma un sistema per sí sol.
Són institucions pròpies que produeixen el seu propi dret però aquest dret s’integra pròpiament als altres OJ.
- Importancia determinant de la jurisprudéncia del TJUE en la seva construcció. És extraordinària perque la
jurisprudencia múltiples punts de procedència, tribunals interns o tribunals del poder judicial (suprem,
constitucional...) però també parlem que cada cop és més importat per institucions supranacionals en concret
la Europea.
[Principi bàsic del dret de la UE, el de primacia—> el dret de la UE prima sobre els drets dels estats membres.
És un principi fonamental per la construcció del DUE. No està escrit en els articles dels tractats de la UE, va
ser concretat per el TJUE. Principi estructural que defineix la posició d’un dret sobre un altre.]
- Obligació de trobar un “llenguatge juridic comú”. Conviuen OJ molt diferents, la UE ha de trobar un
llenguatge juridic comú per a tots els estats, perque sigui comprensible. Per fer efectiva la seva normativa.
Lligat amb el repte de compartir tradicions jurídiques diferents.
- Es genera una “Comunitat de Dret”, projecte de comunitat de dret, especial atenció als drets fonamentals
Art 6 TUE. “1. La Unión reconoce los derechos, libertades y principios enunciados en la Carta de los Derechos
Fundamentales de la Unión Europea de 7 de diciembre de 2000, tal como fue adaptada el 12 de diciembre de 2007 en
Estrasburgo, la cual tendrá el mismo valor jurídico que los Tratados.
Las disposiciones de la Carta no ampliarán en modo alguno las competencias de la Unión tal como se definen en los
Tratados.
Los derechos, libertades y principios enunciados en la Carta se interpretarán con arreglo a las disposiciones generales
del título VII de la Carta por las que se rige su interpretación y aplicación y teniendo debidamente en cuenta las
explicaciones a que se hace referencia en la Carta, que indican las fuentes de dichas disposiciones.
2. La Unión se adherirá al Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades
Fundamentales. Esta adhesión no modificará las competencias de la Unión que se definen en los Tratados.
3. Los derechos fundamentales que garantiza el Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de
las Libertades Fundamentales y los que son fruto de las tradiciones constitucionales comunes a los Estados miembros
formarán parte del Derecho de la Unión como principios generales.” Importancia en la idea de compartir tradicions i
integrar-les en un únic projecte.
Art 1 TUE (idea del procés evolutiu constant) “Por el presente Tratado, las ALTAS PARTES CONTRATANTES
constituyen entre una UNIÓN EUROPEA, en lo sucesivo denominada "Unión", a la que los Estados miembros
atribuyen competencias para alcanzar sus objetivos comunes.
El presente Tratado constituye una nueva etapa en el proceso creador de una unión cada vez más estrecha entre los
pueblos de Europa, en la cual las decisiones serán tomadas de la forma más abierta y próxima a los ciudadanos que sea
posible. (està en constant moviment)
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Coses varias de derecho y más Apuntes en PDF de Derecho Común solo en Docsity!

CONSIDERACIONS INTRODUCTÒRIES:

Unió Europea: Projecte recent en termes històrics que comparteix entre estats membres certs aspectes que evolucionen constantment. Objecte peculiar i difícil de definir per aquesta evolució constant. “El bosque no se mueve , no podemos sorprenderlo en el trance de movimiento, siempre lo encontramos inmóvil y en esa inmovilidad…” En aquesta idea que el bosc es transforma però aquesta transformació és imperceptible; es converteix en una bona metàfora per descriure la situació de la UE. La UE evoluciona, és un cos mutant però que no és fàcil de veure cap a on va. No és suficient un anàlisi basat en les normes sinó que també depèn d’un cert nivell d’interiorització cultural. Què aporta el Dret de la Unió Europea en la formació com a jurista? [Ppt: punts generals a considerar]

  • Singularitat institucional i jurídica de la Unió Europea. Significa estar present en un fenòmen particular en termes institucionals i jurídics. La UE es caracteritza per ser un subjecte molt singular, no és ni un estat ni una organització internacional típica, té unes característiques molt peculiars. És complexa però interessant
  • Sistema autònom que s’integra en els ordenaments jurídics dels estats membres. Forma un sistema per sí sol. Són institucions pròpies que produeixen el seu propi dret però aquest dret s’integra pròpiament als altres OJ.
  • Importancia determinant de la jurisprudéncia del TJUE en la seva construcció. És extraordinària perque la jurisprudencia té múltiples punts de procedència, tribunals interns o tribunals del poder judicial (suprem, constitucional...) però també parlem que cada cop és més importat per institucions supranacionals en concret la Europea. [Principi bàsic del dret de la UE, el de primacia—> el dret de la UE prima sobre els drets dels estats membres. És un principi fonamental per la construcció del DUE. No està escrit en els articles dels tractats de la UE, va ser concretat per el TJUE. Principi estructural que defineix la posició d’un dret sobre un altre.]
  • Obligació de trobar un “llenguatge juridic comú”. Conviuen OJ molt diferents, la UE ha de trobar un llenguatge juridic comú per a tots els estats, perque sigui comprensible. Per fer efectiva la seva normativa. Lligat amb el repte de compartir tradicions jurídiques diferents.
  • Es genera una “Comunitat de Dret”, projecte de comunitat de dret, especial atenció als drets fonamentals Art 6 TUE. “1. La Unión reconoce los derechos, libertades y principios enunciados en la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea de 7 de diciembre de 2000, tal como fue adaptada el 12 de diciembre de 2007 en Estrasburgo, la cual tendrá el mismo valor jurídico que los Tratados. Las disposiciones de la Carta no ampliarán en modo alguno las competencias de la Unión tal como se definen en los Tratados. Los derechos, libertades y principios enunciados en la Carta se interpretarán con arreglo a las disposiciones generales del título VII de la Carta por las que se rige su interpretación y aplicación y teniendo debidamente en cuenta las explicaciones a que se hace referencia en la Carta, que indican las fuentes de dichas disposiciones.
  1. La Unión se adherirá al Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales. Esta adhesión no modificará las competencias de la Unión que se definen en los Tratados.
  2. Los derechos fundamentales que garantiza el Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales y los que son fruto de las tradiciones constitucionales comunes a los Estados miembros formarán parte del Derecho de la Unión como principios generales.” Importancia en la idea de compartir tradicions i integrar-les en un únic projecte. Art 1 TUE (idea del procés evolutiu constant) “Por el presente Tratado, las ALTAS PARTES CONTRATANTES constituyen entre sí una UNIÓN EUROPEA, en lo sucesivo denominada "Unión", a la que los Estados miembros atribuyen competencias para alcanzar sus objetivos comunes. El presente Tratado constituye una nueva etapa en el proceso creador de una unión cada vez más estrecha entre los pueblos de Europa, en la cual las decisiones serán tomadas de la forma más abierta y próxima a los ciudadanos que sea posible. (està en constant moviment)

La Unión se fundamenta en el presente Tratado y en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (en lo sucesivo denominados "los Tratados"). Ambos Tratados tienen el mismo valor jurídico. La Unión sustituirá y sucederá a la Comunidad Europea.” BLOC 1 I 5: FORMACIÓ, EVOLUCIÓ I NATURALESA JURIDICA DE LA UNIÓ EUROPEA; OBJECTIUS DEL PORCES D’INTEGRACIÓ EUROPEA:

1. L’ORIGEN I EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ EUROPEA: a. LA INTEGRACIÓ EUROPEA: INTRODUCCIÓ I TEORIES DE LA INTEGRACIÓ: CLAUS DE COMPRENSIÓ: Per entendre bé què és la integració europea des de la perspectiva de la unió hi ha unes claus de comprensió importants, destaquem 2; per explicar el perquè del naixement i com s’ha anat evolucionant. 1ra Clau de comprensió històrica: El context general després de la 2GM, final dels anys 40 i principis dels 50, sorgeix una tendència per arribar a la cooperació entre els diferents estats europeus. Aquests esforços o interessos de integració europea, en un sentit general, a pres diverses formes. Van aparèixer manifestacions d’aquesta tendència que arriben als nostres dies, romanen organitzacions internacionals creades a aquella època. Van existir una sèrie d’OI amb base fonamental de col·laboració amb EEUU. Eix EuroAtlàntic d’integració: OTAN (1949), OCDE (precedent de ser una OI per gestionar l’ajuda economica als EEUU pla marshall per la organització economica) Primer tipus de moviment de la unió d’esforços entre estats; OSCE 1994DDHH prevenció de conflictes, pacificació. Altres intents d’Unió, que va ser el Consell d’Europa. Distingir 3 institucions diferents que pel seu nom s’assemblen:

  • Consell europa: OI caire polític, afavoriment DDHH aspectes culturals, socials, econòmics, cooperació entre estats 47 membres. Institució internacional diferent de la UE. Tenen una relació important, a efectes jurídics, relació fonamental el producte jurídic fonamental del Consell d’Europa és el CEDH, 1950. Important perque aquest conveni preveu una jurisdicció supranacional que és el TEDH, actua, interpreta, aplica, garanteix el contingut dels drets del conveni en el marc d’actuació del consell d’Europa. Hi ha una interrelació entre ambdós. La UE s’ha vist obligada a fer seves bona part de les realització de sistema de proteccio de DDHH. Dues institucions de la UE.
  • Consell europeu: la reunió dels caps de govern, més alt nivell politic de la UE.
  • Consell/ de la unió/ de ministres: reuneix els ministres/representants dels diversos estats membres. Consell Europa és una de les manifestacions de la tendència històrica per buscar la cooperació, entesa com la integració dels diversos països europeus. Coetaniament sorgeix la UE. Històricament coneguda com la comunitat economica europea (CEE) o el mercat comú. Des del 1992 es coneix jurídicament com UE. Matís conceptual: creant mecanismes d’entesa entre els diversos països europeus. Distingim entre cooperació i integració. La manera d’aplegar, buscar fórmules d’actuació conformes, pactar. Típicament la col·laboració internacional assoleix la variant de la cooperació. Col·laborar sense abandonar la seva sobirania nacional. És un pacte entre estats. No hi ha una ciutadania, abans no hi havia una relació directa entre estats. En canvi, la idea d’integració va mes enllà, explica la singularitat del procés d’integració de la UE. La UE busca una cooperació acordada un pacte entre estats, compromís de compliment entre estats. Aspira a quelcom més, aspira a configurar una comunitat supranacional. Vol crear una entitat pròpia per sobre dels estats no només un pacte de cooperació entre ells, aspira a crear una comunitat, entitat supranacional. Important perque significa trencar la idea de la sobirania única, indivisible. Estats fan el pas de cedir la seva sobirania a una entitat supranacional en determinades matèries. Acceptem que al món actual després de la 2GM cada vegada som més conscient de la limitació, de les fronteres a l’hora de resoldre problemes.

Plantejament més “realista” que es manifesta especialment durant els anys 60 o 70. Es reforça l’interès nacional en la formació de l’interès europeu. Sense la voluntat dels governs dels estats seria difícil de crear aquesta comunitat internacional europea. Es dona importancia i centralitat als governs nacionals. També van aparèixer critiques sobre aquesta teoria intergovernamentalista, sobre el poder de vet dels estats. També estava el problema des del punt de vista democràtic. Aspiració final del intergovernamentalista és el poder de vet però aquest també incideix en la democràcia. FEDERALISME: Així com les altres corrents eren construïdes per definir el context europeu, pero el federalisme es pot adoptar a tots els territoris. Entra en escena en els anys 80 i 90. (Tractat de Mastritch: Idea de ciutadania europea, es comença a utilitzar el terme Unió Europea). UE es pot apropar a la idea d’Estat federal. No és un estat però hi ha elements que la fan apropar-se a la idea de construcció d’un estat. Estat federal consisteix:

  • Unió construïda a partir d’una decisio politica de rellevància constitucional.
  • Transferència de competències sobiranes.
  • Repartiment de funcions i de competencies.
  • Òrgans representatius de governs i de ciutadans.
  • Prioritat de la norma de la Unió i caràcter invocable per part dels ciutadans. (Principi de primacia)
  • Dues “lleialtats”. Ciutadania Europea existeix jurídicament i s’uneix a la pròpia ciutadania dels estats. Existeixen elements reconeixibles; però també absents, del federalisme a la UE tal com la coneixem. Es conclou que la UE no segueix el patró d’Estat federal, però el procés, trajectòria de perfilar integració europea, el relat que més encaixa és el federalisme. Tenint en compte els episodis de reforma dels tractats. La progressió les etapes concorregudes van en una línea molt federalista tot i que no vol dir que el producte final sigui un estat federal. ALGUNES QÜESTIONS:
  • Quin “relat” encaixa millor, si contemplem amb una perspectiva de conjunt l’evolució de la Unió Europea?
  • Quin pes han tingut en les “crisis” més recents de la Unió Europea?
  • Estan “condemnats” a conviure indefinidament els tres relats? b. ELEMENTS FONAMENTALS DE LES FASES D’INTEGRACIÓ EUROPEA: LES GRANS ETAPES HISTÒRIQUES DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA. VISIÓ GENERAL: [Menció de 2 manuals: El Derecho de la Unión Europea de Daniel Sarmiento i Sistema Jurídico de la Unión Europea de Ricardo Alonso García] ELS INICIS, ANYS 50: La intenció generalizada d’integrar els països europeus va sorgir després de la 2GM. La primera etapa rellevant és la dels anys 50, on es varen prefigura moltes característiques que van acabar marcant la manera d’entendre aquest projecte i també les característiques del Dret de la UE que segueixen vigents actualment. També es van presentar aspectes que actualment ja no es conserven i d’altres absents en aquella època. Aquest impuls sobre la integració europea s’inicia amb la declaració de Schuman (un dels pares fundadors de la UE), del 9 de maig de 1950. El ministre francès d’Asumptes Exteriors Robert Schuman va proposar la creació de la CECA, formada en el seu origen per 6 països membres (França, Alemanya Occidental, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg) varen ser la primera sèrie d’institucions supranacionals que es convertirien al que és avui en dia la UE.

Aspectes importants de la declaració:

  • “La paz mundial no puede salvaguardarse sin unos esfuerzos creadores equiparables a los peligros que la amenazan.” Vinculada a la pau i la finalització de conflictes bèl·lics.
  • “Europa no se hará de una vez ni en una obra de conjunto: se hará gracias a realizaciones concretas, que creen en primer lugar una solidaridad de hecho.” Aqui es mostra la teoria del funcionalisme, impulsa aquesta realització del projecte d’integració europea.
  • “Con este fin, el Gobierno francés propone actuar de inmediato sobre un punto limitado, pero decisivo.” Funcionalisme: coses concretes. Detonant vàlid per portar a nous escenaris d’integració europea la CECA. Estava pensada perque fos acceptada per alemanya pero també s’intuïa que fos acceptada per la resta de països d’Europa.
  • “Institució comuna “ “organización abierta a los demás países de Europa” Afirmem a través del funcionalisme.
  • “La puesta en común de las producciones de carbón y de acero garantizará inmediatamente la creación de bases comunes de desarrollo económico, primera etapa de la federación europea, y cambiará el destino de esas regiones, que durante tanto tiempo se han dedicado a la fabricación de armas, de las que ellas mismas han sido las primeras víctimas.” És la primera etapa de la federació europea. Era una etapa de quelcom més gran...
  • “La solidaridad de producción que así se cree pondrá de manifiesto que cualquier guerra entre Francia y Alemania no sólo resulta impensable, sino materialmente imposible.” Això fa que la guerra sigui materialment impossible ja que si comparteixen interessos, materials entre països no tenen motius per crear una guerra per aquestes característiques comunes.
  • “La misión encomendada a la Alta Autoridad común consistirá en garantizar, en el plazo más breve posible, la modernización de la producción y la mejora de su calidad; el suministro, en condiciones idénticas, del carbón y del acero en el mercado francés y en el mercado alemán, así como en los de los países adherentes; el desarrollo de la exportación común hacia los demás países; la equiparación y mejora de las condiciones de vida de los trabajadores de esas industrias.” Fem aquesta organització per compartir fons energètiques del carbó i de l’acer per compartir-les i formar la institució de la UE. L’alta autoritat és el precedent de la Comissió europea. Els mecanismes propis de controls amb les decisions de l’autoritat. Es configura un sistema d’institucions pròpies, que pot tenir alguns punts similars dels estats membres però amb una lògica diferent, amb diversos elements que divergeixen de la divisió de poders... Sobre la base de la declaració es configura l’estructura institucional de les comunitats europees, on es marca l’èxit del funcionalisme. Són “Comunitats Europees” en plural perque es en els anys 50 quan tenim un escenari en el qual es crea:
  • La CECA mitjançant un tractat que es firma al 1951 a París i entra en vigor al 1952 amb els 6 membres. La CECA és la primera institucionalització de la UE.
  • Més tard es realitzen els Tractats de l’Euratom (CEEA), sobre l’energia atòmica i de la CEE que es firmaren al 1957 i varen entrar en vigor al 1958. Per tant, les comunitats europees giren a voltant d’aquestes tres institucions. És en aquesta època que es començen a prefigura unes característiques que moltes d’elles es mantindran i arribaran fins als nostres dies. Tenim un conjunt d’Organitzacions internacionals que tenen una certa autonomia entre elles, fins als 60 que s’acaba fusionant entre les institucions. Tenen les mateixes finalitats, mòduls operandi. Les 3 institucions persegueixen assolir un mercat comú, compartir font energètica, mercat comú de béns, serveis, treballs i capitals, 4 llibertats típiques del dret europeu (llibertat de circulació de mercaderies, de treballadors, de serveis i d’estats primer i de capitals). Les 4 llibertats que estructuren les finalitats de les comunitats europees. La CECA i la CEEA comunitats especialitzades en el carbó, l’acer i l’energia atòmica. La CEE és més general no es centra en un àmbit més especial. Amb el llarg del temps aquesta és la que pren més protagonisme. No se centra en una determinada font. En aquest sentit veiem que les CCEE afirmen objectius permanents a la història. Després s’aniràn perfeccionant es trobaran noves eines per aprofundir-ho. En la època de la CECA estableixen objectius que són actuals de la UE. Prohibició de mesures discriminatòries, lliure competència i restricció dels estats (no intervenció), objectius que continuen des dels anys 50. Pel que fa concretament a la CECA 3 aspectes concrets que marquen aquest precedent de la pauta dels següents anys.

Etapa en la que pren força la teoria intergovernamentalista en front del funcionalisme. Apareix algun a manera d’actuar, episodis, que plantegen alguns governs que no volen perdre poder i que volen mantenir el poders dels països més grans.

  • Ja el 1959 es van concebre els primers antecedents de la cooperació intergovernamental en l’Europa comunitària: reunions dels ministres d’exteriors per tal de discutir les prolongacions de l’activitat de les CCEE. (UE ha de tirar endavant gràcies als consensos, de diferents àmbits, questions que superen els objectius inicials funcionalistes que nomes era compartir mercat, producció i productes, en canvi en aquesta nova fase hi ha uns objectius més amplis i d’interés molt més “important”) En la mesura que es comença a proposar que el que ha de prevaldre es el diàleg entre els estats membres esta molt bé perque apmplia el projecte europeu pero alhora disminueix va en contra de la dinàmica supranacional. Perque si es deixa tot en mans del diàleg dels països membres, perque ja aniriem un pas enrere en la politica intergovernamental en aquesta mena d’organització supranacional.
  • Es comença a produir la dualitat (que també amagava una confrontació entre interessos nacionals diferents) entre: o L’Europa supranacional comunitària o L’Europa intergovernamental de la cooperació política: es crea la “Cooperació Política Europea” (anys 70) (fòrum de cooperació en política exterior): mecanisme al marge de l’estructura institucional dels Tractats però amb finalitats rellevants per a les Comunitats Europees Aquesta dualitat apareix amb aquesta comunitat europea amb les seves institucions pròpies amb els seus pròpies governs pero tambe es genera una necessitat de reunir-se periòdicament els representants del es estats membres. Llavors apareix una Europa intergovernamental paral·lelament amb la europa supranacional. 1973 es crea la cooperacio politica europea i es comença cada vegada més important les cimeres, cumbres europees, reunions de jefes de govierno i estado. Per decidir el destí del destí d’Europa i els sistemes més controvertits. Neix el consell europeu. 1974 s’utilitza el terme consell europeu s’aniran fent reunions. Sorgeixen una sèrie de practiques que van en aquesta via. Crisi de la cadira buida el representant francès va deixar d’assistir a les reunions perque no accepta en que el procés de presa de decisions no seria unanimitat sino per majoria, no s’accepta a que es pogues perdre una votació pel que votessin altres Luxe: consens en els temes que no hi hagués majoria perque alguns països tenien problemes.
  • La progressiva i creixent importància de les “cimeres” europees: les primeres reunions del “Consell Europeu” (denominades així a partir de 1974)
  • L’episodi de la cadira buida i el compromís de Luxemburg (1965-1966) S’irromp aquesta etapa intergovernamentalista amb aquests dos episodis. Futura transformació que donarà més poder a la UE. Aquesta aspiració a anar més enllà dels limitats objectius des tractats originaris. Es una cosa que s’anirà integrant a poc a poc a les institucions europees. El que va començar per la via de fer valer la força dels estats grans, amb el temps la UE ho anirà fent seu, quan la UE es diu UE i no CEE, en gran part el motiu es aquest, aspirem a més coses i no nomes a un mercat comú, una lliure competencia, aspirem que els pisos europeus parlin amb una sola veu fins i tot amb els aspectes d’ampli aspectre. Avui en dia amb el tractat de Lisboa el consell europeu es una institució de la UE. Tambe contemplen en aquest període que afirmen la via funcionalista, la fia supranacional, estan condemnades a cohabitar aquestes dues concepcions, funcionalista i intergovernamental. Procesos de reforma dels tractats que reformen les tres comunitats. Prenen el camí d’integrar-se institucionalment. Es reafirma la creença de les institucions més fortes. Simultània continuïtat del funcionalisme, també a través de determinades reformes institucionals:
  • El procés de fusió institucional de les tres Comunitats (Tractat de 1965-1967)
  • Acords sobre qüestions pressupostàries i recursos propis (1970, 1975). Aixo es molt important des de punt de vista supranacional, que una institució internacional que tingui uns presupostos propis que no estigui sota el manteniment t dels estats, sino que tingui uns recursos propis que financiï les seves actuacions
  • Creació del Tribunal de Comptes (1975) assegura el funcionament de les institucions
  • Acte de regulació de qüestions electorals de 1976 (revisat després l’any 2002). Importancia de legitimació democràtica del sistema.
  • Adhesió de Regne Unit, Irlanda i Dinamarca (1973). Ampliació de la unió després al 81 Grècia, 86 Portugal i espanya
  • Els primers passos del Sistema Monetari Europeu (1978). Unió monetària, procés molt complexa, va començar a funcionar l’euro al 2002. Unitat de referencia.
  • Primeres eleccions per sufragi universal i directe al Parlament (1979)
  • Sentències del TJ “Van Gend en Loos” (1963, països baixos) i Costa/Enel (1964, Itàlia) plena època d’esfervescencia de l’intergovernamentalisme. Son les sentencies que afirmen amb rotunditat el princip d’efecte directe d el es normes europees i de la primacia d les normes europees. Efecte directe: que qualsevol persona, empresa pot invocar directament a una relació juridica la norma europea davant el seu propi tribunal nacional. Primacia: davant conflicte de normes entre europea i estatal, té primacia la europea. S’afirma l’habitació de visió funcionalista (supranacional) i la visió intergovernamental. I ens deixa la porta oberta pels següents anys a veure una visió diferent, i als anys 80 i 90 es veuran. ANYS 80 I 90: Membres inicials (6) molt pocs. Posem enfasis en les grans línies... als anys 80 i 90 es una època de gran activitat, grans projectes d’actuació, època en la que en gran part coincideix amb acció d’un dels pares Jacques Delors, impulsor de la etapa de nous projectes y activitats (85-95) president de la Comisión. Personatge clau, per relacions que era capaç d’establir, per entendre com la UE fa el salt decidit cap a l’A profundament del mercat únic, divisió de fronteres interiors i la unió d’Economia monetària (?). Planing planificació per etapes de la unió economica i monetària, moneda única, coordinar les polítiques econòmiques.. En aquesta època, d’entrada es una epoca d’iniciatives i projectes de reforma profunda i de realitzacions importants del federalisme. Es caracteritza aquesta etapa per l’evolució progressiva cap a la institucionalització de la cooperació intergovernamental. S’incorpora a la pròpia formalització dels tractats i de la practica institucional els dos elements, començar a tenir una organització internacional que es dirà UE, es combinen i es posen als tractats, combina continuació del projecte supranacional i se li afegeix de manera institucionalitzada la cooperacio politica entre els estats. Es va mes enllà del que es mercat interior, llibertat circulacions, mercat comú, lliure competencia. Europa parla en una sola veu en aspectes que afecten mes a la sobirania nacional, politica nacional, politica internacional, interior de defensa, moneda, ciutadania.... Europa, integració eropoea, unitat de posició en aquesta segona esfera que encara funcionarà molt tot i que ja es contempla en els tractats, funciona en regles diferents del que serien normals de funcionament i pressa de decisions de la comunitat europea. Conviuen una lògica supranacional la materia comunitaria i creix paral·lelament un pilar conjunt de materies que el mòduls operandi es basa en una dinàmica intergovernamental (consensos, importancia dels nuclis de reuní entre els líders dels estats dels poders executius, poder no rellevant del poder de justicia poca intervencio, menys rellevant de la comisio i parlament europeu que son del suprenacionalisme) dinàmica mes intergovernamental, es va apropat a la dinàmica de funcionament de la UE. Recorregut que no s’ha acabat (menció a la guerra actual). Les dues maneres ja s’havien començat a manifestar de manera informal, va ser molt visual, als 80 90 s’institucionalitza. En positiu aspirem ue comparteixi mes temes aspiri a quelcom mes i no a un mercat únic de 500 milions habitats, d’altra banda afirma dinàmiques inte3rgovernamentals. Perque no s’ha decidit el poder de decisio de les institucions supranacionals. Següents element molt important d’aquest període, (tota dècada 50,60,70 i bona part 80 sense cap reforma dels tractats) no hi ha evolucio global dels tractats. Les primeres reformes importants i globals dels tractats unidad ors de la UE, a l’any 86 entra en vigor al 87–> L’Acta Única Europea, 1986. Primera gran revisió dels Tractats. I després dues més molt importants —>Caiguda del mur de Berlín (1989), reunificació de la República Federal Alemanya i Tractat de Maastricht (1992) entra en vigor al 93/ La reforma d’Amsterdam (1997) entra en vigor al 99 Apareixen idees projectes de reforma importants Moment histopoorc caiguda berlín canv de la manera de veure europa, fins on arriba europa amb aquestes relacions plenes de confrontacions i interdependència amb Rússia. Guerra freda, reunificació d’Alemanya. Nou pais , mes gran i mes poblat d’Europa. Punt de vista geoestrategic y politic creix cap a l’est europa.
  • Preveu la culminació del Mercat únic per a l’1 de gener de 1993: llibre blanc del mercat únic 85, fixa objectius concrets per eliminar barreres de tipus, fiscal, normatiu, tecnològic amab la idea d’arribar a un mercat únic per arribar al 93.
  • Intensifica la integració comunitària (elements que seran una constant en les posteriors reformes dels Tractats) [vol dir Perfeccionar el mètode de presa de decisions supranacional acció al amb les institucions comunitàries europees no es cooperacio entre governs, sino arribar a objectius comuns mitjançan institucions dels diversos països membres]: o Més competències: (estats cedeixen materies de la seva sobirania a les institucions europees perque pugui actuar y legislar en aquestes materies: afegeixen materies amb medi ambient, cohesió social, reserva i desenvolupament.) o Major supranacionalitat:  Grau progressiu d’incorporació del Parlament al procés decisori—> parlament procés decisori més important, representa ciutadans europa, des del 79 sufragi universal directe no ha de Sr una mera assemblea nacional consultiva. Tenir un paper més decisori. Equivalent del nostre poder legislatiu a la UE es la suma del parlament europeu i del consell de la unió. Com si fossin dues cambres representat europeu i representat dels ministres dels països membres. Normalment tenia més pes al consell no en el parlament. Son re un consell molt potent el parlament ha anat agafant més protagonisme més decisori en les decisions europees.  Nombre de polítiques a decidir en el Consell per majoria (reconducció del Compromís de Luxemburg)—> substitucions que necessitaven consensos i unanimitats substituïdes per majories. Es basa unanimitat respone paràmetre clàssic d’una organització intergovernamental, pero si es per majoria mes apropem al model supranacional. Per tant UE es diferent a altres OI. Materies comunitàries cada cop son mes perque es van afegint competencies, mes regulacio de mes questions i lo de les majories aixo fa que augmenti el tema de la supra nacionalitat. Tractat de Maastricht (1992-1993 [entra en vigor el tractat]): el naixement de la “Unió Europea”: Intensifica tot aquest tema de la suprenacionalitat, guanya terreny. En els aspectes comunitaris, en els aspectes pròpies de les comunitats europeees del que es avui dia UE. Un dels canvis ue es formalitza es el nom amb el que s’identifica la UE, que abans era mencionada per altres nomes, amb l’adjectiu econòmic, pels intercanvis comercials. Aixo queda formalitzat al tractat de Maastricht. Encara no se li atribueix personalitat juridica pero anem en aquest camí.
  • Crea una nova organització més amplia que parteix de les Comunitats, completades amb les formes de cooperació en l’àmbit de la política exterior i de seguretat comuna (PESC) i de Justícia i Interior. Marc institucional únic amb regles diferents (supranacionals en el terreny comunitari; intergovernamentals en PESC i Justícia i Interior). Els “tres pilars” (comunitari (assumptes de la comunitat, continguts), politica exterior i de seguretat comuna i l’últim els assumptes de justicia i interior (defensa, enfortir la justicia comunitaria—> fronteres exteriors de la unió lluita contra delinqüència internacional, tràfic drogues, terrorisme cooperacio judicial en materia civil i penal, coooperacio policial, aspectes vinculats a la inmigració)) fa que el pilar comunitari supranacional, pilars 2 i 3 intergovernamentals. Manteni. Dualitat de funcionament de presa de decisions i de manera d’actuar. Comunitari supranacional... àmbit pesc i justicia i interior dinàmica intergovernamental... el supranacional va creixen, mes competencies mes materies.
  • Més competències i més supranacionalitat (procediment de codecisió, antecedent de l’actual procediment legislatiu ordinari) accentuà l’acta única europea. Competencies creix en àmbits importants d el es polítiques publiques: educació, cooperacio al desenvolupament, proteccio als consumidors, salut publica...
  • Òrgans consultius: el Comitè Econòmic i Social (CESE) i el Comitè de les Regions (CR): nous organs i noves institucions.
  • Ciutadania de la Unió: la teoria dde Spinelli, crear uns drets de tots els ciutadans de la unió drets que et donen per el teu estatut de membre
  • Reforçament de la Unió econòmica i monetària: Sistema europeu de Bancs centrals, Banc Central Europeu: ja esta prevista la seva existència al tractat tot i que no sorgirà fins anys més tards Abandonem caràcter econòmic per ampliar a noves materies amb molt interès humanitari en l’àmbit europeu.

Llibertat circulació treballadors englobarà en la llibertat de circulació de persones, cada vegada s’eixamplarà els drets comuns del s ciutadans dels països membres. Mastritch projecte de ciutadania europea, es claríssim que el relat federalista té un moment molt important en la construcció europea del moment. enforteix la visió federalista. El Tractat d’Àmsterdam (1997-1999): No es tan imòrtant com les anteriors, pero si que te importancia. Incrementa aprofundeix supranacionalitat mes competencies, en les materies i implicació parlament en la presa de decisions, en materia de comeptencies de la politica d’ocupació, (empleo), tractat que comença tirar cap a les formes d’actuar d’una institució supranacional, el tercer pilar de justicia i interior màster Damm l’apropa al primer, incorpora procesos de presa de decisions propis de la europea supranacional en materies que eren purament intergovernamentals. Comunitaritzacio dels pilars intergovernamentals.

  • Continua amb la línia de més competències i major supranacionalitat
  • Procés de “comunitarització” parcial del tercer pilar
  • Previsió de “cooperacions reforçades”: son la posibilitat de que una part dels països de la uni facin avenços en determinades materies encara que no s’incorporen tots els països de la uni. (europa de les dues velocitats)
  • Simplificació dels preceptes dels Tractats: tractats molt llargs difícils de “manejar” A PARTIR DE L’ANY 2000 FINS AL VIGENT TRACTAT DE LISBOA:
  • La reforma de Niça (2001): reforma més globals dels tractats.
  • Les grans ampliacions cap a l’est (2004, 2007)
  • La Convenció sobre el futur de la Unió Europea (2002) i el Tractat pel qual s’establia una Constitució per a Europa (2004)—> evolucio en la transformació europea que va fracasar (frança, països baixos referèndum negatiu)—> que va donar a la conferència internacional on es va crear el tractat de Lisboa: tratado de la unión y el tratado de funcionament o de la union
  • El Tractat de Lisboa (2007) i els seus trets característics més importants La reforma de Niça (2001-2003): gran repte, preparar UE per una gran ampliació. Sis països membres eren molt homogenis. Ampliacions de la unió, països molt diversos, UK i Irlanda, insulars no continentals, del common law, en cultura juridica i politica diferent als països continentals, països escandinaus: Dinamarca (95–> Finlàndia Suècia), Grècia, espanya i Portugal. Nivell econòmic inferior Comença la UE a tenir una heterogeneïtat. S’amplien amb els del est, i s’incorporen més països petits des del punt de vista de territori comparats amb alemanya...
  • Es tractava de garantir la viabilitat d’una futura Unió amb un nombre d’Estats que s’aproparia a 30 (transformació quantitativa i qualitativa)
  • 2 grans eixos: o Institucional (especialment el tema dels vots i les majories) o Cooperacions reforçades (flexibilització)
  • Reforçament de la garantia dels drets fonamentals: proclamació de la carta de drets fonamentals de la UE. CDFUE—> diferencien del CEDH, es mlt mes antic 1950, no es va crear en la UE, sino en el consell europa; la CDFUE es proclamar políticament en la cimera de Niça, no va tenir èxit en aquella epoca pero si que tenia importancia.??
  • Reforçament del poder judicial de la Unió: actuació del TJUE. La Convenció sobre el futur de la Unió Europea (2002). Elements clau del seu impuls: un millor repartiment de competències; la simplificació dels instruments de la Unió; un major grau de democràcia, transparència i eficàcia; l’elaboració d’un text constitucional per als ciutadans europeus. El Tractat pel qual s’establia una Constitució per a Europa (2004): es va firmar pero no va entrar en vigor. (Propis ciutadans europeus no concebien que europa tenia una construcció com a tal)
  • Una més clara configuració de l’exercici dels poders (en el sentit horitzontal i vertical): qui te el poder executiu, qui te el poder legislatiu... aquest tractat constitutiu ho va aclarir. Aclarir la distribucio de comeptencies entre els estats i la UE.

Escenari molt diferent entre ambdues crisis en termes financers, vetllar equilibri econòmic entre els estats membres.... L’impacte de la crisi de 2008: –La modificació de l’art. 136 TFUE a través del procediment simplificat (2011) –L’establiment d’un mecanisme d’estabilitat per als estats de l’euro. El Tractat “MEDE” (2012) –El Tractat per a l’estabilitat, coordinació i governança (“Pacte Fiscal”) (2012-2013) –Les intervencions del Banc Central Europeu –Dubtes jurídics: casos Pringle, Gauweiler i Weiss –Balanç: una peculiar barreja d’intergovernamentalisme i federalisme L’impacte de la pandèmia de la Covid 19: Reaccions més immediates: Facilitar la capacitat de reacció dels estats: flexibilització de la concessió d’ajuts públics i augmentar la capacitat d’endeutament (activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement) Accions per tal de reduir l’impacte de determinades decisions en el funcionament del mercat interior: garantir unes condicions de lliure circulació de mercaderies i de treballadors Aposta més a mig termini per un suport a l’economia europea i per la capacitat financera: El finançament a través de l’acció del Banc Central Europeu (mesures no convencionals) Paquet financer aprovat pels responsables ministerials d’economia de la zona euro: ajudes en el marc del MEDE; instrument europeu en matèria d’atur (SURE) i Fons per a les empreses del Banc Europeu d’Inversions El Fons de Recuperació Europeu: L’Instrument de Recuperació (“Next Generation UE”) (Reglament (UE) 2020/2094, del Consell, de 14 de desembre) i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (Reglament (UE) 2021/241 del Parlament i del Consell, de 12 de febrer) La base jurídica de l’art. 122 TFUE: caràcter temporal i excepcional Malgrat tot, cap a una integració més intensa?