Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Sistema Nervioso: Introducción al Funcionamiento y Estructura - Prof. Nebot, Apuntes de Derecho Privado Internacional

Una introducción detallada al sistema nervioso humano, incluyendo su estructura, funciones, tipos de neuronas y glias, sinapsis, membranas nerviosas y meninges. Además, se mencionan las divisiones del sistema nervioso y sus funciones específicas.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 26/04/2017

ariadnatg1
ariadnatg1 🇪🇸

4

(1)

1 documento

1 / 19

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
SISTEMA NERVIÓSSISTEMA NERVIÓS
IntroduccióIntroducció
SISTEMA NERVIÓSSISTEMA NERVIÓS
IntroduccióIntroducció
ESTÍMULS
SENSORIALS CORRELACIÓ
COORDINACIÓ
Vies
aferents
ÒRGANS
EFECTORS
Vies
eferents
SISTEMA NERVIÓS
MEMÒRIA
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Sistema Nervioso: Introducción al Funcionamiento y Estructura - Prof. Nebot y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity!

SISTEMA NERVIÓSSISTEMA NERVIÓS

IntroduccióIntroducció

SISTEMA NERVIÓSSISTEMA NERVIÓS

IntroduccióIntroducció

ESTÍMULS SENSORIALS

CORRELACIÓ COORDINACIÓ Vies aferents

ÒRGANS EFECTORS Vies eferents

SISTEMA NERVIÓS

MEMÒRIA

  • Caracteritzat per la capacitat de transmetre impulsos elèctrics o potencials d'acció.
  • Tipus cel·lulars
    • Neurones: Cèl·lules conductores d'impulsos elèctrics
    • Cèl·lules glials: Cèl·lules de sosteniment
  • Fibres nervioses
    • Feixos o tractes del Sistema Nerviós Central
    • Nervis perifèrics

TEIXIT NERVIÓSTEIXIT NERVIÓS

Cos Cel·lular

Nodes de Ranvier Axò Mielina

Nucli

Terminal Dendrites presinaptic

NEURONANEURONA

T

I

P

U

S

SINAPSI

Zona de transmissió d’informació entre neurones

Quan el potencial d’acció (PA) arriba al botó presinàptic estimula l’alliberament de neurotransmissors, que creuen la fenedura sinàptica, i indueixen un PA en el botó postsinàptic

(NTM)

  • El Sistema Nerviós te capacitat plàstica i pot modificar la seva estructura i funcions com a resposta a requeriments externs. Aquesta capacitat plàstica està en relació a les sinapsis
  • En fase postnatal, hi ha un gran increment de les sinapsis, especialment en el còrtex cerebral.
  • Tot tipus d’aprenentatge -en el nen o en l’adult- depèn de canvis en el nombre, distribució i funcionalisme de les sinapsis

SINAPSI

  • Cèl·lules més petites que les neurones
  • Nombre superior en 5 - 10 vegades a les

neurones

  • Constitueixen el 50% del volum total del SNC
  • Funcions
    • Sosteniment i aïllament
    • Fagocitosi
    • Formació de la beina de mielina que envolta als tractes del SNC i als nervis perifèrics

Neuroglia

Neuroglia

DIVISIÓ DEL SISTEMA NERVIÓSDIVISIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS

SISTEMA NERVIÓS DE LA VIDA DE RELACIÓ

Sistema Nerviós Central Encèfal Medul·la espinal

Sistema Nerviós Perifèric Nervis parells cranials Nervis raquidis

SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU O AUTÒNOM

Sistema simpàtic Sistema parasimpàtic

Sistema nerviós de la vida de relació:Sistema nerviós de la vida de relació:

Sistema nerviós central (SNC)Sistema nerviós central (SNC)

Encèfal. Situat dins la cavitat cranial

Cervell Telencèfal (Hemisferis cerebrals) Diencèfal (Tàlem, hipotàlem …)

Tronc o tija encefàlica Mesencèfal Protuberància (pont de Varoli) Bulb raquidi

Cerebel: Estructura posterior, adherida al tronc encefàlic

Cerebel Telencèfal (^) Diencèfal Tronc Encefàlic:

  • Mesencèfal
  • Protuberància
  • Bulb Raquidi

Cerebel

Encèfal

  • Situada dins el canal medul·lar o raquidi, de la columna vertebral.
  • Condueix els impulsos sensitius que provenen de les diverses parts del cos, i transmet els impulsos motors des de l'encèfal fins òrgans i músculs.
  • Estructura de la medul·la espinal
    • Substància grisa
    • Substància blanca
      • Vies ascendents
      • Vies descendents
    • Conducte medul·lar central o conducte de l'epèndima

Medul·la espinal

  • Simpàtic
    • Prepara l'organisme per una activitat intensa.
    • Afavoreix l'acció exterior i disminueix el treball intern de l'organisme.
    • Constitueix la porció més gran del SNA - Parasimpàtic - Situa a l'organisme en repòs, conservant i intentant el restabliment de l'energia - Restringit a vísceres.

Sistema Nerviós Autònom

  • Controla el funcionament visceral.
  • Presenta uns centres nerviosos situats a la medul·la espinal i unes vies perifèriques

Sistema nerviós vegetatiu o autònomSistema nerviós vegetatiu o autònom

(SNV o SNA)(SNV o SNA)

  • Duramàter : Es l'embolcall

mes extern. Es troba

adherit a l'estoig ossi

  • Aracnoïde o membrana

aracnoïdal: Embolcall

intermedi. Forma l'espai

subaracnoïdal, a on hi ha

líquid cèfalo-raquidi

(LCR).

  • Piamàter: Es l'embolcall

més intern. Presenta

nombrosos vasos

sanguinis, encarregats de

la nutrició del teixit

nerviós.

Meninges

Pell Periosti Os Duramàter

Piamàter

Aracnoïde

A banda de l'estoig ossi, el sistema nerviós central està cobert per tres embolcalls, anomenats meninges

  • Estructura fibrosa, no

adherida a l’encèfal

  • Adherida al crani per la

base i la volta cranial. A la

resta de la superfície està

separada de l’os per l’espai

epidural

  • Limita els moviments de

l’encèfal en moure el cap

  • Presenta diversos derivats:
    • Falç del cervell
    • Tenda del cerebel

Duramàter

  • Membrana prima, no adherida a l’encèfal
  • Separada de la duramàter per l’espai subdural
  • Separada de la piamàter per l’espai subaracnoïdal - LCR - Trabécules fibroses

Duramàter

Piamàter

Aracnoïde Vena

Vasos perforants

Espai sub- aracnoïdal

Substància grisa

Aracnoïde

  • Membrana molt

prima i

vascularitzada que

s’adhereix a la

superfície de

l’encèfal

  • Separada de

l’aracnoïde per

l’espai

subaracnoidal,

Piamàter

Duramàter

Piamàter

Aracnoïde Vena

Vasos perforants

Espai sub- aracnoïdal Substància grisa

Piamàter Aracnoide MENINGES Duramàter

Arc vertebral

Gangli de l'arrel dorsal

Cos vertebral

Espai epidural Espai subdural Espai subaracnoïdal

Nervi raquidi (Br. Dorsal)

Nervi raquidi (Br. Ventral)

Meninges a la Medul·la Espinal

  • El líquid cèfalo-raquidi circula per unes cavitats situades dins l'encèfal anomenades ventricles cerebrals, passant posteriorment a l'espai sub-aracnoïdal.

Ventricles

SISTEMA VENTRICULARSISTEMA VENTRICULAR

  • Dos sistemes:
    • Anterior: Artèria caròtida interna
    • Posterior: Artèria vertebral

Vascularització de l’encèfal

Artèria caròtida interna

Artèria caròtida externa Tronc arterial braquicefàlic

Artèria vertebral

Artèria basilar

Artèria comunicant posterior

Artèria oftàlmica

Artèria cerebral anterior

Artèria cerebral mitjana

  • Els hemisferis cerebrals reben sang a partir dels dos sistemes
  • El tronc encefàlic rep irrigació a partir del sistema de l’artèria vertebral
  • Els dos sistemes estan interconnectats mitjançant el cercle arterial o polígon de Willis i també per anastomosis corticals

Vascularització de l’encèfal

  • Branques terminals
    • Artèria cerebral anterior
    • Artèria Cerebral mitjana

Artèria comunicant

Artèria Caròtida Interna anterior

A. Caròtida Interna

Artèria Cerebral Anterior

A. Parieto-occipital A. Calloso-marginal A. Pericallosa

A. Temporal post. A. Cerebral post. A. Temporal ant.

A. CEREBRAL ANTERIOR

A. Frontals

A. Calcarina

A. Temporal post. A. Temporal mitjana A. Temporal anterior

A. Parietal post. A. Angular

A. Òrbito-frontal

Div. superior

Div. Inferior

Tronc

A. Postcentral A. PrecentralA. Precentral

A. Central

Artèria Cerebral Mitjana

Territoris arterials de l’encèfal

Art. Cerebral anterior Art. cerebral mitjana Art. cerebral posterior

  • Tomografia Computada (TC o TAC)
  • Angiografia – Angio TC
  • Ressonància Magnètica (RMI)
  • Ultrasons - Ecografia
  • Imatges Funcionals
    • Tomografia per emissió de positrons (TEP o PET)
    • Tomografia per emissió de fotó simple (SPECT)
    • Ressonància Magnètica Funcional (fRMI)

Tècniques d’imatge per a l’estudi del Sistema Nerviós