¡Descarga antropología y más Apuntes en PDF de Antropología de la Religión solo en Docsity!
ANTROPOLOGIA
L’antropologia és l’estudi de l’home, abans que ocupació és preocupació per saber que es l’home, que és la vida, perquè hem d’estar aquí, que volem ser. Totes les pel·lícules reflecteixen la preocupació per l’home (també poesia, llibres, escultures).
MITOLOGIA GREGA:
- ELS LIMITS DE L’HOME: L’HOME HA DE SER COM UN DEU O POT TENIR ELS
SEUS LÍMITS
Prometeu: deu menor (fill d’un deu i una profana), que va crear l’home amb el fang. S’estima tant la seva obra que volia dotar-lo de tots els dons i els deus els hi concediren. Però hi havia alguna cosa que no tenia, exclusiu dels deus: el foc (allò que l’home té dificultats per produir). Prometeu robà el foc dels deus i van el van castigar lligant-lo a una roca del caucas i una àliga li pessigava eternament el fetge. (Pels grecs es un òrgan vital, era com el símbol de la vida).
- PREOCUPACIÓ: Sisif: va trair el secret dels deus. Va ser condemnat a pujar una roca al cim d’una muntanya i cada cop que arribava , algú l’emputxava per tornar al punt de partida. Algunes versions diuen que el mite explica una historia: que la roca que ha de pujar és el desenvolupament del pensament humà que mai acaba de realitzar, sempre ha de tornar a començar. Sisif representa aquesta preocupació, ja que mai aconsegueix pujar la roca a dalt de tot.
MITOLOGIA JUEVA
- Torre de Babel: els homes havien de construir una torre que arribés fins al cel, i Deu, gelós, va castigar-los parlant en diferents llengües. L’arrogància humana és castigada.
Darrera dels mites no hi ha saber científic, sinó inquietuds. En EL PROCESO de Kafka, el pare del’angoxia, parla de que sovint l’home és sent atrapat en la vida(quan tot va fatal). LA vida el domina però mai no sap perquè. Analitza el paper de l’atzar en la vida de l’home.
EL PENSAMENT:
- Hobbes (EL leviatan): filòsof del S.XVIII, pare de la filosofia política de les democràcies modernes. Parteix de la fase que l’home es dolent (homo homine lupus). Justifica la necessitat del dret, tribunal, pactes socials per evitat que els homes es mengin entre ells. La vida es una jungla en que tots agredim el més feble. L’home s’adona que pot fer mal però li poden fer mal, per això obliga a un pacte: fonament de les lleis. Les lleis neixen per la maldat de l’home. Manera més ordenada de pensar.
- Rousseau (Emili): mateixes conclusions que hobbes. Rousseau es el pare del contracte social, afirma que l’home es bo, neix bo, però la societat el fa dolent. Si quan neix, fos abandonat a la selva, seria bo perquè la llei de la naturalesa es bona. Però en entrar en contacte amb la societat, es torna dolent. Aquesta societat cal dominar-la amb un contracte social. En la narrativa contemporània, Milan Kundera escriu La insuportable levedad del ser, la eternidad, Llibre dels amors ridiculs. En aquest últim s’explica que la identitat real d’una persona, no es el que ell es substancialment, és la imatge que ell dona. Ho argumenta dient que el que passa a la posterioritat és la imatge de la realitat: diu que “no vivas siendo tu mismo, vivie vendiendo una imagen”.
1. INTRODUCCIÓ AL PROBLEMA ANTROPÒLOGIC
1.1. Actualitat i urgència del problema del home Antropologia com a ciència, actualment, l’home és el més estudiat des de fa anys, tant biològicament (podem intervenir i viure amb òrgans artificials). Com psíquicament (psicologia, psicoanàlisi), que ens parlen de la formació de l’entitat personal. El desenvolupament ve
emmarcat en el S. XIX al XX, durant la revolució industrial. També sociològicament el comportament dins de la societat (la publicitat funciona estudiant les reaccions de la societat devent de certs fets). El coneixement dels ser humà, ve condicionat pel comportament dins d’un grup social, i actualment, aquest coneixement és molt elevat. Els recursos tècnics també incideixen en el comportament humà. Per tant, en l’antropologia s’han fet molts avenços, però mai l’home havia estat tant problemàtic per ell mateix: gens ens assegura com viure bé. Mai com ara s’havia atentar tant com ara, a més ara, discriminadament (durant l’eM, les guerres, o també durant la primera guerra mundial, que s van posar a prova les armes no convencionals, gasos. Amb els camps d’extermini nazis, exponent principal de la capacitat d l’homes d’ut8litzar la inteligencia en contra de l’home). L’home esta apunt de carregar-se el seu medi natural, en contestació a les seves inversions. Vivim en la era de les comunicacions: grans mitjans. Molts d’aquests formen part des de ben petits de l’home. L’invenció de la impremta va ser la revolució de la comunicació. cap societat com l’occidental ha generat tanta solitud (podem no sortir d casa, estar, incomunicats, sentir-se parat i desesperat devent de la societat). D’aquesta manera, una institució com el telèfon de l’esperança últimament té un èxit impressionant. La gent encara que hi ha molta comunicació, es molt en silenci. Pot ser caut a que els sistemes de comunicació no estan fets encara a l’agrado de l’home. Mai com avui tenim tant dominat el tema de que és l’home, però també avui en dia hi han moltes preocupacions: vivim millor, i més que eles nostres avantpassats, però mai com avui ens havia fet tanta por la mort, per els motius que tinguem perquè vivim tant i el que volem aconseguir es no morir mai, la pèrdua de la vida tan bona que tenim ens espanta. Mai havien dominat tant la ciència de la vida, però mai ens havia fet tanta por la mort. La pregunta que es l’home esta dins de cadascú encara no esta resposta.
1.2 .Orígens i arrels del “problema de l’home” Tothom planteja la pregunta de l’home: que es l’home?, la pregunta forma part de la vida humana, per tant, mai desapareixerà. Per tant, tothom es antropòleg, algú resol en alguns moments la resposta (sobretot els aficionats). Quan es una ocupació (l’antropòleg professional es planteja tant la seva com la universal). L’origen de l’antropologia, esta a l’home mateix, d’una manera vital, des de que existeix l’home. L’antropologia es un dels sabers mes vells de la humanitat. La qüestió sorgeix perquè l’home genera tres actituds contrastantts que cal caçar:
- admiració
- frustració
- perplexitat.
1.4. Diversitat d’antropologies (social, cultural, medica,...) unificades en l’antropologia filosòfica i en l’antropologia teològica: la problemàtica metodològica i epistemològica de l0estudi antropològic. Una realitat es pot mirar des de moltes perspectives, la realitat no canvia. Però la realitat ens la podem mirar amb diferents ulleres, amb diferents perspectives i aleshores no la veiem igual,. I aquest és el problema epistemològic, problema del coneixement. El problema es que hi ha visions de la realitat que no son valides. Podem mirar l’home des de moltes perspectives.
- An. Cultural: expliquen perquè en un lloc es fan certes coses i el perquè (la tribu dels papues de nova guinea). En aquestes tribus quan alguna persona esta apunt de morir, la maten i sel’ mengen, perquè per ser nòmades tenen molt arrelat el concepte de que cementiri es símbol de sedentarisme, i abandonar el mort es no estimar-lo. L’antropologia cultural es una visió que ens porta a estudiar l’home des de el punt o perspectiva social i cultural (costums, educació)
- An. Social: quin es el grau d’incidència de determinats fets humans en determinades situacions (certs fenòmens es donen més fàcilment en alguns àmbits).
- An. Medica: ens informa que es l’ésser humà de d’un punt de vista orgànic, com incideix certs esdeveniments com la mossegada de serp.
- An. Cristiana:
- An. Teològica: estudia al ser humà des de la perspectiva de les relacions de ‘homes amb Deu.
- An. Filosòfica: especificitat (es distingeix de les altres perquè estudia l’home com a subjecte personal, en la seva globalitat). Es justifica perquè estudia l’home d’una manera que no
RELIGIONS: preconcepcions cosmovisionals de l’home sobre la vida. Comprensió que ve donada per la cosmovisió que m’ajuda a comprendre la realitat. Si en lloc d’aprendre català aprenguéssim islam, aquesta ja seria una preconcepció cosmovisional, el llenguatge ja conté la resposta a moltes preguntes que desprès ens farem.
TEORIES CREACIONISTES: instrument de l’home per explicar l’evolucionisme. Aquelles que admeten que hi ha un creador, que hi ha en començament, les més famoses a la biblia, el genesis. La cosmovisió: creuen en Deu (en l’origen, en el començament). Hi devien haver més teories, però aquestes devien estar més de moda o devien se les més conegudes. Els axiomes cosmovisionals (principis que no tenen explicació), fallen en que els tenim dins nostre i no sabem que ens ho mirem des de una perspectiva que no es la nostra. Els filòsofs busquen aquest axiomes per explicar-nos perquè encara occident manté la diferencia entre home i dones. Però aquestes diferencies no son iguals a totes les cultures i això ran en les visions cosmovisionals. Però tot això l’home i la dona van ser fets a imatge de Deu. La pretensió es igualar la dona a l’home. Al s.XIX, la teoria evolucionista, es canvia la manera de funcionar la manera d’explicar la vida. Es produeix una revolució en el mètode científic, que deu no surti nien l’origen ni en el final de l’explicació.
- Lamark
- Heguel: tots caminem cap a un procés, en el camí de l’evolució, buscant la veritat, la realitat, la justícia, cap al progrés. Pensa que deu el tenim dins de nosaltres per aixo te tanta confiança en l’home perquè Si la raó es deu, ja tinc deu i per tant la raó, el que ens guiarà cap a la realitat.
- Marx: si teníem deu, donem, amb el marxista. L’home es bo per sobre de totes les coses. Tot això som canvis no sabem el principi però si el final, el problema ara està al final, em d’arribar al final per tal de trobar el principi. EL progres ens porta a la merda o a la progressió.
- Darwinn. Arima que la veritat no es estàtica sinó dinàmica; el canvi es gradual, venim tots d’un únic ésser viu; la selecció natural 8només els més adaptats al medi sobreviuen).
- De Vrles: els canvis no son produïts gradualment, sinó per canvis, o mutacions. Hi ha molts salts o mutacions inexplicables, deuen que son per atzar.
- Animals que fan eines que fan eines: el ximpanzé, però l’home es l0unic que fa això. Home cientifico-tecnic
- Animal reglat: l’home es únic animal que té la pretensió de construir les regles, i es únic que se les sap
- Animal simbolic-existencial: L’única diferencia es que el símbol significa alguna cosa que jo vull. Quan mes conscient soc, més home soc. La mort defineix, en saber que ha de morir, li suposa moltes coses:
- el ser conscient de la seva realitat s’ha de confrontar amb ella.
- la mort ens fa plantejar-nos les coses de moltes maneres. Això fa aparèixer l’angoixa. En l’antic testament, ja es fan la pregunta de que tenim por. També es repeteix al nou testament. Ser lliure significa pagar un preu, que serà la vida Mentre hi hagi un home disposat a pagar el preu, podrem mantenir l’optimisme. La fugida de la mort no ens ajuda a res. Podem tenir 3 posicions:
- la mort és la darrera paraula
- la mort no es la darrera paraula
- la mort potser no sigui la darrera paraula Relacionat amb la globalitat de l’home: la fugida endavant de là ciència es deguda a que l’home vol trobar la manera de viure més, sempre. La diferencia entre animal, i home es que l’home es planteja perquè es lliure i si ho és. La consciència ens ajuda criticament.
LES DIMENSIONS:
- Ésser humà i les seves dimensions
- rao: queda en mans de l’estructura cientifico-tecnica, es la raó instrumental. Només aquesta actualment pot dir-ho. Excloent la ètica, filosofia, ja que la única vertadera es la raó científica o instrumental.
PUNTS DE REFERENCIA:
- Cada persona existeix com ego en comunió amb els demés en el mon
- L’encarnació fonamental en el cos.
- Misteri de la paraula i la veritat
- Valors i la realització de la llibertat.
EIXOS AXIOMATICS (VERITATS INEXPLICABLES)
Dimensions. L’estructura té els 4 axiomes anteriors. Partint d’aquestes predeterminades. Una vegada els tenim, construïm una estructura amb la màxima amplitud possible, des de els que neguem la llibertat o deu o els que afirmen existència. dimensió llibertat: l’home es qüestiona la llibertat, pot arribar a la negació. Pot discernir que la llibertat es una il·lusió de l’home. La dimensió ens qüestiona el ue som. Podem arribar al si, però haurem pensat i reflexionat al respecte. Dimensió interpersonalitat: Racionalisme : l’home es planteja que son les coses, busca el fonament per accedir a la veritat. El pensament serà ONTOLOGIC, més tard ONTO-TEOLOGIC. Pensament cristià explicat amb instrumental platònic i aristotèlic. Nietsche: tota la historia d’occident és un platonisme vulgar. Plató: dualisme ontologic-antropologic. Sant Agustí: l’home es una unitat indestructible. Abandona el concepte de resurrecció.
- les animes neixen , es creen i viuen per sempre amb Deu
- les animen sempre van estar a la boveda celestial, i quan moren tornen allà. Aristótil: participa del dualisme. Hylemorfisme (matèria i forma), partint del mon sensible, trobarem el món de les idees. No hi ha matèria sola, una forma sola.
S.X-XVI: confrontació de cosmovisions cristiana i helenistica. Dualitat antropològica: anima més cos. Dualitat ontològica: mon idees, més mon sensible. Plató: el mon de les idees es immortal, el sensible es mortal. L’anima recorda el que va veure al mon de les idees. Aristótil: hilemorfisme. A partir del mon sensible, trobem la realitat. Efecte-causa: el moviment va cap a la perfecció, cap a un acte primer. Sant Tomás: amplia les accions del primer motor 8inmovil però que dona moviment)
Ésser es estudiat des de 10 categories: 1.substancia més accident. El concepte de substància serà el que assumirà la filosofia d’occident. S’ha de tractar l’home individualment.
CONEIXEMENT EN ARISTÓTIL Sentits externs: la realitat la captem pels sentits. Sentits interns o comú: fotocopia de la realitat. Enteniment: passiu (potencia), capta essències en potencia. Actiu: acte, actualitza el que tinc.
HUMANISME
l’home es el centre i ésser més digne que la realitat Quanitativament , sens dubte, perquè tenim anima i es immortal, qualitat Som fills de deu, intocables, tenim la dignitat de deu. Si som lliure podem portar la historia allà on nosaltres vulguem.
L’home com a subjecte de coneixement es el fonament no de ésser sinó del coneixement.
Descartes: utilitza el dubte metòdic, realment no dubta de res, tot el que havíem afirmat, els 4 axiomes de funcionament. Significat del mon, pertinença al món) Dubta que l’home sigui lliure, 2 veritats fonamentals: cogito, ergo som: l’home es el fonament del coneixement. dubte hiperbòlic: si h hagués un geni maligne, que m’enganya, estaria afirmant una cosa que no seria veritat. com deu es bo, no m’enganya.
Substància: cosa que existeix, no té necessitat sinó de si mateixa per existir.
