Antropologia PAC 2, Apuntes de Antropología

¡Descarga Antropologia PAC 2 y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity!

GRUP 3 :

PAC 2- Mirades a l’alteritat

Antropologia Pedagògica

Vanessa Arnaldos Celimendiz

Montserrat Haro Velasco

Alba Pujol Requena

Lourdes Valverde Muñoz

ÍNDEX:

1. L’alteritat de la mare cap al fill ........................................................pàg.
2. Annexes:

a. Entrevista mare A ................................................................pàg.

b. Entrevista mare B ................................................................pàg.

c. Entrevista mare C ................................................................pàg.

d. Entrevista mare D ................................................................pàg.

3. Bibliografia......................................................................................pàg.

Per a la dona D, tenir un fill va suposar un canvi radical i també la va fer sentir realitzada. Les quatre mares, segons el que observem en els respostes de les entrevistes (resum al paràgraf superior), els fills són per a elles molt desitjats, i aquest fet marcarà la seva relació tant en el present com en el futur. En la seva visió de futur ja hi eren aquests fills, i per tant, aquests són el seu somni realitzat i seran per elles el més important, en definitiva han marcat la seva personalitat.

Les relacions que tenen les entrevistades amb els seus fills, des del punt de vista de les mares, és molt bona, d’amistat i complicitat, ja que ho poden veure quan aquests els hi demanen ajuda, els hi expliquen les coses que els interessa, parlen sobre el que els fa ràbia, les coses que els hi agraden... hi ha una bona comunicació.

Però aquí trobem una gran diferència entre la forma de pensar de la dona C i B, i la A i D. Per les mares C i B, el seu fill no volen que els seus fills siguin el seu amic i tenen clar que el seu paper no és el d’una amiga com a “col·lega”, sinó el d’una mare, sense deixar de banda la confiança per explicar allò que els preocupa. Un exemple el trobem en un extracte de la resposta de l’entrevistada C: “no crec en el rollo de que les mares han de ser amigues, "las madres son madres i las amigas, amigas" però m’agrada conèixer la vida dels meus fills, els seus amics, compartir amb ells qualsevol tema i que ells puguin parlar amb ella de qualsevol cosa ”.

En canvi, les mares A i D, a més de ser mares, volen que els seus fills comparteixin tot el que els succeeix, així com els seus secrets o pensaments, com una amiga a més de mare. Un exemple el trobem en l’entrevista de la mare A on ens diu que la seva relació amb els fills és: “De confiança i d’amistat. A vegades, sobretot de petites, d’imposició en casos difícils... però sempre mantenint un diàleg franc (to seriós). ” Finalment, la mare D encara voldria que la seva filla confiés més en ella, ja que és important per a la seva relació.

Com podem veure són dues visions bastant diferents, en les quals i on tant la mare com el fill veuen a l’altre de diferent forma, com és un familiar o a més a més d’un familiar, un amic. En els casos que hem vist, diríem que els fills de la mare A i D les tenen com a una amiga i un recolzament, i els de la B i C com a un familiar important, però no en qui confiar-ho tot.

Els aspectes negatius que ens responen la majoria de les dones entrevistades, no són aspectes negatius com a tals, sinó que són un sentiment implícit en el fet de ser mare.

4

Con formato: Fuente: Sin Cursiva

Comentario [Canimas1]: Si hi ha cometes sobra la cursiva. Les cites textuals es posen únicament entre cometes.

Con formato: Fuente: Sin Cursiva

Aquests aspectes són: els que fan patir a les mares que es preocupen de que als seus fills no els passi res, que els fills absorbeixen temps, etc... però veiem que el que ens responen és només preocupació cap a l’altre, cap als fills. A partir d’aquesta visió no gaire negativa, extraiem que els fills estan molt protegits per aquestes mares, i es sentiran segurs en el món que els envolta. A més, que les mares no vegin cap aspecte negatiu en sí alel fet de tenir fills, ens deixa entreveure que aquets fills no els donen cap problema i aquests no fan que la mare senti una càrrega familiar (ja que en aquest cas la majoria ja són adults).

La relació que les mares van tenir amb les seves mares es molt variada i ha afectat en la forma que tracten les mares entrevistades als seus fills. La mare A ens diu que no tenia gaire diàleg amb la seva mare, però que tot hi així hi ha molta relació i confiança entre elles. La mare B, en canvi, no vol contestar aquesta pregunta, és posa molt incòmode i pregunta si pot no contestar-la, per tant no podem valorar la seva resposta, encara que si podem interpretar que la seva relació no era gaire bona. Per finalitzar tenim a la mare C, ella ens diu que la seva relació amb la seva mare és bona i que és la que vol tenir amb els seus fills, la seva mare sempre la tapava davant del seu pare i l’ajudava amb tot, al final fa una comparació de la seva mare i la seva filla, compara les discussions que tenia amb la seva mare amb les que té amb la seva filla actualment. La mare D es l’única que no té mare en l’actualitat, però ens diu que tot i que era molt bona mare i tenir certa confiança amb ella, no eren capaces de parla de segons quins temes.

En aquest punt podem veure com l’alteritat de les mares entrevistades respecte les seves mares repercuteix en l’alteritat respecte els seus fills. Segons la relació que han tingut elles amb les seves mares, i la manera en que parlen del tema, es poden observar dues visions ben diferents. Per una banda, estan hi ha aquelles mares que han tingut una bona relació i una bona experiència amb les seves mares, i ho han utilitzat com a exemple per a l’educació dels seus fills, i això els reflecteix en com els veuen. I d’altra banda, estan hi ha aquelles mares, en aquest cas una únicala mare, que la mala experiència l’ha fet actuar de manera diferent respecte els seus fills i veure’ls de manera diferent, amb una mica més de distancia emocional.

En relació al temps lliure cada mare l’ocupa de formes i temps diferents. La mare A només té els cap de setmana per fer la seva: anar a sopar amb la seva família i per veure els amics. La mare C al està al atur i com que no treballa ocupa més part del temps anant al gimnàs, quedant amb les amigues i fent mil

5

Comentario [Canimas2]: D’una entrevista amb quatre persones no es poden treure conclusions generals per a tothom. És per això que he fet aquesta correcció. A un costat hi ha tres mares i a l’altre costat, una. Comentario [Canimas3]: Atenció: l’assaig és sobre l’alteritat. La relació que les entrevistades mantenen amb el temps lliure, o fins i tot com conceben el temps lliure, no té gaire relació amb l’alteritat. O si la té, no hi acabeu d’aprofundir o determinar.

6

relació amb els fills, i això fa que vegin els fills de forma distinta. La relació que una persona té vers a l’altre, durant els anys, fa que la seva personalitat es modeli, i es vagi creant una visió de l’altre que n’està plenament afectada. En aquest cas, els exemples de les entrevistes realitzades ens han permès veure a través de la relació mare – fill, com és el fill a través dels ulls de la mare.

Les entrevistades ens han semblat persones fermes, amb uns objectius a la vida i uns criteris ben assolits, actualment gaudeixen de la llibertat de ser mares d’adults i ara tenen altres patiments, però aquests no els hi impliquen temps. Els patiments que ens transmeten una mica és el de voler tenir la certesa que els seus fills seran feliços, però no els angoixa pensar si seran bones persones o no, o si sabran adaptar-se al món o no. Veuen als seus fills com a persones responsables, de qui l’única cosa que canviarien, com a molt és no haver estat capaç de “fotre una bona bronca”, com la mare D tot i que remarca que aquesta funció la va fer el pare.

També podem observar que la manera com les mares han estat educades de petites influeix en l’educació dels fills que aquestes tenen, intentant solucionar i arreglar tots aquells petits errors que elles van viure amb les seves mares, no volen reproduir-los amb els seus fills i fan el possible per solucionar-ho, encara que a mesura que passa el temps s’adonen que cada generació té els seus pros i contres, i que les seves filles intentaran solucionar i evitar els problemes que elles hagin tingut amb les mares.

A través d’elles podem veure que la concepció que tenen sobre els seus fills és que porten una vida activa, treballen, estudien, tenen amics, son responsables, tenen objectius a la vida i tenen uns valors adquirits gràcies als pares, és senten orgulloses dels seus fills i de com afronten la vida, el comentari “para los tiempos que corren” ens dona a entendre la visió que tenen del jovent actual i no inclouen als seus fills dintre d’aquest grup.

Tot això, els dóona la satisfacció d’haver fet la feina ben feta i poder estar orgulloses dels seus fills, encara que amb aquesta expressió no volen dir que els seus fills siguin perfectes ni molt menys (encara que la visió de mare moltes vegades es distorsionada, ja que els seus fills sempre seran els millors), el que volen dir és que cometen errors, igual que tothom, però que saben corregir-los i evitar tornar a caure en aquests.

En conclusió d’aquest treball i d’aquestes entrevistes realitzades, hem pogut observar molts punts de vista i moltes vivències diferents de com la mare veu a un fill, però en definitiva totes són mares, totes han passat moments bons i dolents amb els seus fills, han patit per la salut, per l’educació d’aquests, han patit perquè hi han moments en els quals, no sabien si estaven fent el correcte, però poc a poc van observant que els seus fills van madurant i veuen com la

Con formato: Fuente: Sin Cursiva

Con formato: Fuente: Sin Cursiva

7

feina realitzada durant tots aquests anys comença a tenir el seu fruit, encara que mai deixaran de ser mares i mai deixaran de preocupar-se pels seus fills, que per elles sempre seran els petits.

9

4. Quina relació tenies tu amb la teva mare?

(Directament) Una relació de no gaire diàleg, però ella tenia i té molta confiança en mi. No tenia gaire temps per compartir, doncs, treballava i tenia 6 de família per cuidar.

5. Tens temps lliure entre setmana o els caps de setmana? Amb què ocupes el temps?

Uff (pensat) ... els caps de setmana si que tinc temps lliure, entre setmana no. El que faig els caps de setmana és (pausa) ... sortir a voltar, reunions familiars, sortir a dinar tots plegats i la meitat dels caps de setmana marxem el meu marit i jo sols.

6. Canviaries algun aspecte sobre l'educació que han rebut els teus fills/es?

Sí... (pausa) disminuint la protecció durant l’adolescència, però no la vigilància. La resta, penso que ha sigut una bona educació: respecte pels demès, bona educació i solidaritat.

10

4. Quina relació tenies tu amb la teva mare?

Es una mica complicat... l’haig de contestar? Prefereixo més no respondre-la (és posa una mica incòmode davant d’aquesta pregunta)

5. Tens temps lliure entre setmana o els caps de setmana? Amb què ocupes el temps?

Si tinc temps lliure, i l’ocupo des de mirar la tele, llegir o anar de compres, perquè ara en aquests moments no puc fer altre cosa

6. Canviaries algun aspecte sobre l'educació que han rebut els teus fills/es?

No canviaria res i estic completament segura, i només vull dir que estic molt orgullosa de les meves filles

12

ENTREVISTA: La visió de les mares cap als fills (mare C)

PREGUNTES PER A LA INTRODUCCIÓ:

• Edat: 50
• Membres de la família amb la que es conviu: viu amb els seus dos fills
• Nº de fills i edat de cada un: 2, una filla de 24 i un fill de 17
• Nivell d’estudis: Primaris
• Estat laboral: Actualment a l’atur 1. Que suposa per a tu el ser mare? Aspectes positius i negatius de ser mare.

Quan li faig aquesta pregunta es posa nerviosa, i el primer que em diu és "que tonteria" em deixa molt clar que ella no ha sigut mare per sentir-se realitzada ni res que s'hi assembli. M'explica que ella de ben jove sempre havia volgut ser mare i que ho pensava ser tot i quedant-se soltera.

En quant a aspectes comença de parlar de responsabilitat, recolzament als fills, treure'ls endavant. Té molt marcada l'experiència viscuda i no parla de sentiments ni és capaç de definir aspectes negatius i positius.

2. Tenir fills, va fet canviar el teu plantejament de sobre el futur i la vida?

Per ella no li va canviar gens el plantejament perquè era el que volia a la vida, tenir fills. La vida li va canviar del tot

3. Quina és al teva relació amb els fills/es?

D'entrada em diu que ella no creu en el rollo de que les mares ha de ser amigues, "las madres son madres i las amigas, amigas" però em diu que li agrada conèixer la vida dels seus fills, als seus amics, compartir amb ells qualsevol tema i que ells puguin parlar amb ella de qualsevol cosa. M'explica com la seva filla la fa participar dels problemes de la seva relació o que aquest any ha marxat de vacances amb el seu fill i dos amics d'ell. Però sempre sabent que és la seva mare i els hi pot "fotre canya"

4. Quina relació tenies tu amb la teva mare?

La relació que descriu amb la seva mare és bona, m'explica que la relació que

13

ENTREVISTA: La visió de les mares cap als fills (mare D)

PREGUNTES PER A LA INTRODUCCIÓ:

• Edat: 55 años
• Membres de la família amb la que es conviu: 1, Marido
• Nº de fills i edat de cada un: 1, 25 años
• Nivell d’estudis: Estudios básicos
• Estat laboral: Activo 1. Que suposa per a tu el ser mare? Aspectes positius i negatius de ser mare.

Supuso un cambio en mi vida, me sentí contenta de ser mujer y de tener a mi hija. Si antes te preocupabas de ti y de tu pareja, en ese momento tu preocupación era sobre todo tu hija. Tienes a una personita que depende totalmente de ti, tu la has traído al mundo y es algo maravilloso. No importa no dormir mucho, salir poco y estar pendiente de que todo esté a punto (biberones, ropa etc.) lo importante es que no le faltase de nada. Te dedicas a tu hija sin darte cuenta y eso hace que cambien tus prioridades ( recordando viejas sensaciones )

2. Tenir fills, va fer canviar el teu plantejament sobre el futur i la vida?

No, porque en mi futuro ya tenía planteado en tener algún hijo y el cambio que hubiese en mi vida sería positivo. Además vino cuando nos los propusimos y yo me sentí preparada para ser madre. ( convencida )

3. Quina és al teva relació amb els fills/es?

Creo que bastante bien, aunque me gustaría que fuese mejor. Tenemos nuestras diferencias pero intento comprender y aceptar sus decisiones. Me duele que no confíe más en mí y no me consulte sus preocupaciones. ( con un tono triste )

4. Quina relació tenies tu amb la teva mare?

Con mi madre no tenía la confianza que mi hija pudiese tener conmigo, pero era una buena madre y podía confiar en ella, sé que me quería mucho y yo a ella y eso es muy importante. ( con nostalgia – falleció hace unos años)

15

5. Tens temps lliure entre setmana o els caps de setmana? Amb què ocupes el temps?

Sí, tengo tiempo libre entre semana por las tardes y los dedico a ir al gimnasio, a veces leo un poco y otras juego en el ordenador. Y los fines de semana, en verano a la playa, pasear y ver TV y en invierno pasear ver TV y alguna vez al cine. ( sin pensar, tono normal )

6. Canviaries algun aspecte sobre l'educació que han rebut els teus fills/es?

Puede ser, pero cuando los educas piensas que lo que haces es lo mejor para ellos y cuando son mayores no estás tan segura. Yo creo que actuaría igual pero con un poco más de dureza, considero que he sido un poco débil en algunos momentos, pero supongo que es debido al cariño que siento por mi hija. ( al principio se para a pensar )

16

AVALUACIÓ PAC- 2

Aspectes formals del treball Presentació (portada, índex, tipus de lletra, marges, encapçalament...). A Ortografia. A Sintaxi. A Estructura (desplegament del tema, apartats, paràgrafs...). A Citació fonts bibliogràfiques. C- L’extensió del cos de l’assaig s’ajusta a allò demanat (2.400 a 3.200 paraules). A Contingut del treball Oportunitat de les descripcions i reflexions (si respon a allò que es demana). B Oportunitat de les citacions i les referències a altres autors. C- Interès i originalitat de la idea o idees exposades. B / C+ Qualitat i aprofundiment de la reflexió. B / C+

Procés del treball en grup A

AVALUACIÓ FINAL B

A Qualificació molt bona B Qualificació bona C+ Qualificació baixa C- Qualificació força baixa D Qualificació molt baixa

17