



















Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una introducción al papel económico del estado, analizando su participación en economías mixtas y las preguntas que surgen sobre su intervención en el mercado. Se abordan ejemplos históricos desde adam smith hasta la actualidad, incluyendo la gran depresión y la intervención estatal en las décadas doradas. Se discuten los objetivos del estado en su actuación económica y los recursos que utiliza, así como las formas en que interviene en la economía.
Tipo: Apuntes
1 / 27
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




















Despesa social / PIB, 2012 a Europa Font: Eurostat
Font: Alesina, A. & E. Glaeser, B. Sacerdote (2001) ‘Why doesnt the US have aEuropean
Style Welfare system?’
NBER Working Paper
^8524
European –Style Welfare system? ,
NBER
Working Paper
, 8524.
a)
S. XVIII: Mercantilistes
. L’Estat ha de fomentar el comerç i la indústria.
b)
1776: Adam Smith
( La riquesa de les nacions
, 1776). L’Estat ha de jugar
un paper limitat. Per a Smith, la competència i l’ànim de lucre portavaals individus (en la recerca dels seus propis interessos privats) a servirals individus (en la recerca dels seus propis interessos privats) a servirl’interès públic..........
c) S. XIX. El pensament de Smith va influir en
John Stuart Mill i Nassau
Senior, que van promulgar la doctrina del
laissez faire
(liberalisme) i
protegir els drets de propietat.Tanmateix, també en el S. XIX
Karl Marx
i altres teòrics socials no
solament van voler explicar el que estava passant en la societat, sinóque també van suggerir formes per a reorganitzar millor a la societat.Marx pensava que l’Estat havia d’intervenir més en el control dels medisde producció (gran preocupació per les desigualtats de renda, misèria dels treballadors, problemes de desocupació).
d)
confrontació entre dues maneres extremes de veure el món i
l’economia (Estats Units vs el comunisme de la URSS) e)
S. XX: 30s Intervenció després de la gran depressió iniciada amb la
crisi del 29.
John Maynard Keynes creia que l’Estat havia d’intervenir
per a fer front a les depressions. En els Estats Units, en el 1946 es vaper a fer front a les depressions. En els Estats Units, en el 1946 es vacrear el Council of Economic Advisors per a assessorar al president entemes d'estabilització
econòmica
. (política fiscal expansiva: increment
de la despesa)La
gran
depressió
no
solament
va
portar
a^
implantar
mesures
La
gran
depressió
no
solament
va
portar
a^
implantar
mesures
estabilitzadores
del
cicle
econòmic.
La
pobresa
va
portar
a
desenvolupar mesures com el subsidi d’atur, la seguretat social, els fonsde garantia de dipòsits, programes de suport als preus agrícoles (En elsEstats Units aquest conjunt de programes es van denominar
New
Deal
Estats Units aquest conjunt de programes es van denominar
New
Deal
f)^
Gran presència de l’Estat en les dècades daurades 50s i 60s.
La
sortida de la crisi consolida la intervenció de l’estat en l’Economia durantsortida de la crisi consolida la intervenció de l estat en l Economia durantla
post-guerra
i
en
les
dues
dècades
següents,
dècades
de
gran
creixement sostingut. )^
i^
t^
ió
d
l’E t t
Al
id
l
g)
Desintervenció
de
l’Estat
Alguns
consideren
que
els
programes socials contribueixen a crear dependència, que la intervenciógenera ineficiències, etc. En el Regne Unit, es va començar a privatitzarempreses públiques per motius de tipus financers, polítics i ideològics.
11
No van tardar en fer-ho altres països, sovint per motius més pragmàtics.
Sistemes econòmics resultants:a)
Sistemes econòmics resultants:
Actualment predominen els països en què hi ha economies mixtes, i aquest
à^
l^
l^
l d
l^
l^
dif
t^
ti^
t^
d’
t
serà el marc en el qual desenvoluparem els diferents continguts d’aquestcurs Les economies mixtes fan ús dels següents mecanismes per assignarrecursos:
a) El mercat assigna recursos a través de decisions voluntàries,individuals i descentralitzadesb) L’Estat fa ús de mecanismes de decisió col·lectiva i no voluntària
Aquests mecanismes no són rivals, sinó complementarisq
p
En els 70s i 80s, les deficiències dels programes públics van induir aeconomistes i politòlegs a estudiar les fallades de l’Estat. ¿Les falladesde l’Estat eren accidentals o inherents a les activitats de l’Estat?de l Estat eren accidentals o inherents a les activitats de l Estat?Hi ha 4 motius que dificulten a l’Estat arribar al seus objectius.1.
Informació limitada:
En moltes ocasiones el Govern no disposa de suficient
informació
per
a
prendre
decisions.
Això
és
habitual
en
el
cas
de
les
prestacions personals E emples desoc pació incapacitat etcprestacions personals. Exemples: desocupació, incapacitat, etc.2.
Poc control de les reaccions dels mercats privats
: El Govern no controla
totalment els efectes de les seves accions. Exemple: congelar lloguers.totalment els efectes de les seves accions. Exemple: congelar lloguers.3.
Control limitat sobre la burocràcia
. Una vegada el Parlament pren les
decisions,
l’administració
ha
de
gestionar
la
seva
aplicació.
Les
agències
úbli
d^
t^
it t tè
i^
t^
i t
i^
t
públiques a vegades no tenen capacitat tècnica, o tenen interessos privats.4.
Limitacions imposades per el procés polític
. Grups de pressió, fons
campanyes electorals contactes per al futur Captura regulador campanyes electorals, contactes per al futur. Captura regulador.
El reconeixement d’aquestes quatre “
fallades de l’Estat
” implica que
l’Estat ha d’intervenir solament quan les “
fallades
del
mercat
” són
l Estat ha d intervenir solament quan les
fallades
del
mercat
són
importants i existeix evidència de que la seva intervenció produeix unamillora.Alguns economistes, sobretot els de
l’Escola de Chicago
, creuen
l’E t t h
d’ b t
i^
d^
ld
l^
f ll d
d l
t
que l’Estat ha d’abstenir-se de resoldre les fallades del mercat.Malgrat
tot
a^
l'actualitat
les
diferències
d’opinió
sobre
el
paper
Malgrat
tot,
a^
l'actualitat
les
diferències
d’opinió
sobre
el
paper
econòmic de l’Estat són menors que fa cent anys, quan els socialisteseren
partidaris
de
que
l’Estat
ocupés
el
paper
dominant
i^
els
p^
q^
p^
p p
economistes del
laissez faire
defensaven el que l’Estat s'abstingués
totalment d’intervenir en l’economia.La visió actual del paper de l’Estat en la producció de serveis públicsha portat a la liberalit ació i la pri atit ació Però ai ò es complementa ha portat a la liberalització i la privatització. Però això es complementaamb polítiques de benestar que augmenten la cohesió social.
A
ssignació de recursos
-^
Redistribució de la renda
-^
Estabilització de l'economia
Terra
-^
Capital
-^
TreballTreball
-^
Altres inputs materials
Millor definició LEGAL, però no interessa als economistes.
Activitats pressupostàries (reflectides en els pressupostos)
-^
Activitats pressupostàries (reflectides en els pressupostos)^ –
Despeses en personal – Despeses en bens i serveisDespeses en transferències de renda i de capital – Despeses en transferències de renda i de capital – Ingressos de les administracions públiques
-^
Activitats no pressupostàries:Activitats
no pressupostàries:
Empresa pública
-^
Despeses fiscals
-^
Préstecs i avalsPréstecs i avals
-^
Regulacions i normes legals^ •
De les activitats econòmiques privades • Del marc legal de l'Economia