¡Descarga aprendizaje automatico y más Apuntes en PDF de Introducción al Aprendizaje Automático solo en Docsity!
BLOC IV SÍNDROMES NEUROPSICOLÒGIQUES
TEMA 5 ATENCIÓ
ATENCIÓ : funció molt important que nosaltres hem de saber avaluar i tenir present. Funció bàsica que ens ajuda a funcionar de manera adequada en la nostra vida.
Tenir en compte que l'àmbit digital deteriora la capacitat d’atendre: ● prevenir ● atendre a les dificultats
1. CONCEPTES D’ORIENTACIÓ, ALERTA, ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ
Alerta : capacitat per respondre als estímuls del medi. Atenció :capacitat per respondre a estímul específic del medi. ● El nostre cervell hauria de tenir la capacitat d'inhibir estímuls irrellevants com les nenes del pati (ex: TDAH Dificultats en centrar l’atenció.) Vigilància ( concentració ): capacitat per concentrar-nos; mantenir l’atenció en un estímul.
Hem de tenir en compte que hi ha tres funcions que sempre hem de tenir en compte: ● atenció ● memora ● func executives
Síndromes clinics dèficit d'atenció: ● estat confusional agut ● síndrome de negligencia
2. BASES NEUROANATÒMIQUES: ESTRUCTURES ENCEFÀLIQUES IMPLICADES
Bases neuroanatòmiques de l’atenció:
- formació reticular
- tàlem: envia info sensorial i la distribueix per l’escorça
- cortex (normalment àrees terciàries: d’associació polimodal):
- prefrontal
- parietal posterior
- sistema límbic (component emocional)
Formació reticular ascendente: activen l'escorça de manera que info auditiva va al temporal, visual a occipital, etc:
3. TIPUS D’ATENCIÓ
● Selectiva : resposta selectiva a un estímul. Persones que tenen TDAH els hi costa, s’ha de tractar. ● Dividida : dos o més tasques. Intervé molt les funcions executives, ja que si volem fer dues coses a l’hora possiblement no estarem fent bé les dues. Millor una cosa darrere l’altra. ● Sostinguda : capacitat de mantenir l’atenció durant el temps (minuts a hores) Recomanar que estiguem temps al llarg del dia dedicant-lo a fer una tasca. Si això no ho fem, perdre aquesta capacitat. Sobretot amb els nens.
4. ESTAT CONFUSIONAL COM A ALTERACIONS DE L’ATENCIÓ (AGUT)
Problemes d’atenció poden estar deguts a:
● desordres metabòlics ● infeccions ● estats postoperatoris ● intoxicacions ● retirada de drogues ● Malalties neurològiques (TCE, lesions focals)
Perquè es caracteritza l’ estat confusional? Afectació global funcions executives, degut a davallada del nivell de consciència, per tant, no té nivell d’alerta normal i totes les següents func executives queden alterades (simptomatologia): ● Nivel de conciència ● Funcions cognitives: ○ Atenció i concentració ○ Memòria ○ Desorientació (persona, temps i espai) ○ Procès de pensament: poden haver deliris… ○ Parla ○ Percepció: al·lucinacions… ● Estat emocional ● Activitat motora ● Cicle vigília-son
No confondre amb altres diagnòstics: ● A urgències, si ens ve algú amb aquest quadre → Diagnòstic diferencial: PSICOSI. Brot psicòtic. Esquizofrenia. DIFERÈNCIA: la davallada del nivell de consciència en estat confusional es la causa de l’alteració de les funcions executives.
TEMA 6: MEMÒRIA I AMNESIES
Dues funcions molt importants:
a. Memòria de fixació/declarativa : capacitat per adquirir nova informació que depèn molt de l’hipocamp (tan verbal com no verbal). Molt sensible al dany cerebral/ psicopatologic (estrès, ansietat, depressió) aquest tipus de memòria es veu afectada: no gravem bé. “Em costa més estudiar”. → La podem avaluar amb les 15 paraules de rey (verbal) i la visual la figura de rey (subtest WAIS).
b. Memòria de treball : depèn de les funcions executives i també és molt sensible al dany cerebral. Sempre l’haurem d’avaluar perquè afecta molt a la vida diària. Ex: vaig a buscar un got d’aigua a la cuina, em ve un pensament al cap, arribo a la cuina i no se que venia a fer.
Un altre tipus de memòria preservada en el dany cerebral:
c. Memòria remota/semàntica : coses que he après al llarg de la meva vida. → Ho podem avaluar amb el WAIS a través de: Informació. En malaltia alzheimer fases molt avançades es pot perdre.
1. DEFINICIONS DE MEMÒRIA
● Procés que produeix un canvi relativament permanent del comportament. ● L'experiència diària modifica el SN a nivell de morfologia neuronal i sinàptica, i com a resultat els animals i els éssers humans poden aprendre i recordar fets (Squire, 1986) ● Capacitat mnèsica o memòria: tres fases: ○ Capacitat per adquirir la info → és important que a nivell sensorial estiguem bé i que tinguem un bon nivell d’atenció ○ Retenir/fixar aquesta informació consolidada → fem aquest procés sobretot durant la nit. Son: factor protector per demències… La MÉS important; depèn de l’hipocamp. ○ Utilitzar/abocar secundàriament aquesta informació en una altra situació/ experiència → jo sé una cosa però no em surt; això és un problema d'avocació.
Amnèsia : pèrdua total o parcial de la memòria.
2. ETIOLOGIES DELS TRASTORNS DE LA MEMÒRIA
(no cal saber-ho)
a. Lesions vasculars (hemorràgia o isquèmica)
b. Síndrome de Korsakoff c. Traumatisme cranioencefàlic d. Tumors e. Encefalitis vírica f. Amnèsia global transitòria g. epilepsia h. anoxia cerebral (aturada cardíaca) i. demencia - deteriorament cognitiu lleu → aquí és on haurem de posar molt el focus en la detecció precoç. Si ho detectem derivar perquè es faci un possible diagnostic. Es caracteritza problema memòria de fixació; ho ha de corroborar familiar. El més freqüent és que aquesta persona evolucioni cap a malaltia d’alzheimer. j. envelliment → es normal perdre memòria a mesura que ens fem grans, per això salut cerebral son factors protectors al deteriorament cognitiu associat amb l’edat. k. depressió → TDAH, etc. condicionen a adquisició de nova informació. l. esquizofrenia
3. BASES NEUROANATÒMIQUES DE LA MEMÒRIA
● Hipocamp (sistema límbic; juntament amb l’amigdala): GRAVA; part del nostre cervell que + plasticitat; neurogènesi té per això al llarg de tota la vida hem d’anar aprenent coses noves. Motivació: si una cosa ens motiva ens ajuda a aprendre millor. ○ hipocamp esquerre: fixa material verbal ○ dret: material visoespacial ● Lòbuls Temporals : s’encarrega de guardar aquesta informació ○ esquerre: proves verbals ○ dret: proves no verbals ● Lòbuls Parietals : amplitud span, dígits directes (7 +- 3). ○ esquerre: span verbal ○ dret: span visuoespacial ● Lòbuls Frontals : ○ Ordenació temporal : importants perquè s’encarreguen de la ordenació en el temps. ○ Memòria a curt termini : Saber en quin moment he fer que. ○ També s’encarreguen de la memoria de treball. ○ Memoria episódica (en quin moment jo he après una informació).
Solucionar problema atenció a causa del mon digital: didicar 30 min al dia com a mínim a estar centrat amb un estímul: llegir, escriure…
Memòria - Lòbuls frontals i parietals
● Parietals: Memòria immediata: lesions restringides a nivell del lòbul parietal esquerre (amplitud de xifres). ● Frontals: ○ Ordenació temporal dels aconteixements. ○ Memòria de treball ○ Memòria epissòdica: espai o àmbit en el que es presenta el material.
6. DICOTOMIES CONCEPTUALS DE LA MEMÒRIA
- Aprenentatge vs memòria ● Aprenentatge: Procés d’adquisició d’una informació nova. ● Memòria: Persistència de lo après en un estat en el qual pot ser recuperat i revelat en un període posterior
- Memòria a curt termini vs memòria a llarg termini ● Memòria a curt termini o m. primària: Material que es recorda inmediatament derprès de que aquest sigui presentat o durant un assaig interrumput del material presentat. Es considera que te una capacitat limitada (span del subjecte). → avaluem amb dígits directes i inversos perquè ens ho diuen i no ho hem de gravar. ● Memòria a llarg termini o m. secundària: Record de la informació després d’un període de demora durant el qual s’intenta focalitzar l’atenció del subjecte lluny de l’estímul presentat. Te una capacitat extraordinàriament gran.
- Amnèsia retrògrada vs amnèsia anterògrada ● RETRÒGRADA: incapacitat per a recordar els aconteixements anteriors a l’inici de l’amnèsia. ● ANTERÒGRADA: Incapacitat per a recordar els aconteixements posteriors a l’inici de l’amnèsia.
- Memòria remota vs memòria recent: ● RECENT: Informació que s’ha aprés justament abans del dany cerebral ● REMOTA: Coneixement que s’adquireix anys o dècades abans del dany cerebral.
- Memòria declarativa vs memòria procedimental ● MEMÒRIA DECLARATIVA O EXPLÍCITA: Adquisició de coneixements i fets que són directament accessibles al coneixement conscient. ● MEMÒRIA PROCEDIMENTAL O IMPLÍCITA: Aprenentatge de tasques perceptives-motores que no són accessibles a la consciència.
- Memòria episòdica vs memòria semàntica: El coneixement declaratiu es pot dividir en: ● MEMÒRIA EPISÒDICA: Informació apresa en un moment i lloc concret de la vida d’un persona.
● MEMÒRIA SEMÀNTICA: Coneixement general del medi en el qual es mou unindividu i que no està unit a un context temporoespaial concret.
7. DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL ENTRE L’ESTAT CONFUSIONAL I LA SÍNDROME AMNÈSICA
Estat confusional: ● llenguatge incoherent ● atenció alterada ● fuga d’idees ● canvi de temes
Síndrome amnèsica: ● llenguatge coherent ● atenció normal
L'hemiplegia al costat dret del cos sol indicar una lesió a l' hemisferi esquerre (específicament a l'escorça motora primària), a causa de la decussació (creuament) de les vies nervioses. ● Dificultat en moure el cos: Es tracta d'una paràlisi total (hemiplegia) o parcial (hemiparèsia) de la musculatura de la meitat dreta, sovint acompanyada de pèrdua de sensibilitat.
Processament paraula escrita: Quan llegim o pronunciem una paraula escrita , el cervell segueix una ruta específica:
- Escorça Visual: Rep la informació gràfica.
- Girus Angular: Tradueix la forma visual de la paraula en un codi auditiu/fonològic.
- Àrea de Wernicke: S'interpreta el significat de la paraula.
- Àrea de Broca: (Si es pronuncia en veu alta) Organitza la seqüència motora per a la parla a través de l'aparell fonador.
Àrees que s’han estudiat → circuits implicats en el llenguatge
Diagnòstic diferencial: les hem de diferenciar de:
- Quan posem prefix A estem parlant de pèrdua total o parcial d’aquella part implicada. Problema conseqüència d’una lesió cerebral.
- Prefix DIS: dificultat en l’adquisició d’aquesta funció. Ex: dislèxia. ● Disfàsia ● Disàrtria → dificultat en l’articulació del llenguatge; pero no es una afasia. Tot i que pugui estar relacionat. ● Agnosia auditiva → dificultat específica en el reconeixement específic de les paraules. Pot reconèixer les paraules per altra via (ex: escrita), el qual no seria habitual en persona amb afasia de Wernicke.
Etiologia: ● Ictus ○ Infart isquèmic ○ Hemorràgia ● Artèries cerebrals (anterior, mitjana, posterior) ● Traumatismes cranioencefàlics, tumors, infeccions SNC.
Com fem l'exploració?
- llenguatge espontani :fluència verbal: (una altra cosa es que parli més rapida o mes lenta). → si es que si, podem pensar que es tracta d’una afasia de broca.
- comprensió → si la persona compren bé llenguatge. → Si no Wernicke.
- Repetició (hem de partir de la base: majoria afàsies la repetició està alterada) →
- Denominació (jo se el que es però no em surt el nom; afectada en gairebe totes les afàcies). Déficit residual normalment (ja que els costa un com han fet tot aquest procés de logopedia, etc). - Lectura i escriptura: En general,amb: - bateria de boston - token test: per avaluar comprensió del llenguatge
A nivell de conceptes tenim: ● prosòdia : discurs amb melodia inapropiada. depèn de l’hemisferi dret ● parafàsia (fonètica i semàntica) : dificultat en dir el nom de les coses canviant una paraula per una altra (en lloc de dir gos dic gat) i l’altra és la parafàsia fonètica (o fonèmica), que consisteix a canviar, treure o afegir sons a una paraula (per exemple, en lloc de dir 'taula' dir 'pala' o 'traula') ● “ jerga ” ● agramatisme : com que no els hi surten les paraules, no estructuren el discurs “sol ve primavera…” ● anòmia : quan no surt una paraula.
DCL (Deteriorament cognitiu lleu) → dos indicadors
arteria més sensible a que hi hagi un ictus: arteria cerebral mitjana (riga tota aquesta àrea penicilbiana). Aqui estan totes les arees relacionades amb el llenguatje, per tant, és el mes frequent. També pot ser produids per traumatisme cranioencefàlis, tumors, infeccions…
2. LOCALITZACIÓ CEREBRAL DEL LLENGUATGE: TIPUS D’AFASIA
Com classifiquem les afàsies? Normalment amb la classificació de Boston: ● broca ● wernicke ● conducció ● global ● i transcorticals → sensorial, motora i mixta
a. Afasia de Broca - Funcions que ens hem de fixar:
llenguatge espontani comprensió repetició
denominació comprensió lectora escriptura
motor → hemiplegia /hemiparèsia sensorial
camps visuals → no cal que ens ho sabem territori vascular lòbuls
no fluent relativament preservada alterada
alterada alterada alterada
hemiplegia relativament preservada
normal mitjana frontal - àrea 44
e. afàsia transcorticals
Tenen una relativa bona capacitat per repetir (caracteristica) I estan fora de l’aria perisilviana. Tot i que la repetició, normalment presenta ecoàlia (llenguatge ecolàlic; et resonen al mateix que tu els hi dius). Pero la repetició esta be (cosa que no estava amb les altres afàsies).
Tenim 3 tipus: i. Afasia sensorial transcortical → com si fos la de Wernicke però amb una relatiava bona capacitat per repetir: llenguatge fluent, comprensió alterada. Lo altre tb està alterat. A nivell motor i sensorial no hi ha problemes. Territori vascular (arteria cerebral posterior)
ii. Motora transcortical → afasia de Broca amb una relativa bona capacitat per repetir. Arteria cerebral mitjana o anterior, i agafa el lòbul frontal.
iii. Mixta transcortical → es com si fos una afasia global amb una relativa bona capacitat per repetir. En aquest cas ens afectaria tots els lòbuls, menys la capacitat per repetir. Una barreja de les dues anteriors. I queden per fora de l'àrea perisilviana.
En resum:
3. ALÈXIES, AGRAFIES I ACALCULIES
ALÈXIES : pèrdua total per llegir i/o escriure com a conseqüència d’una lesió cerebral. (Dejerine, 1849-1917)
● Posterior o preangular: lectura alterada i escriptura conservada (ACP esquerre) ● La que ens hem de saber: CENTRAL → va veure que era molt important per lectura i escriptura; gir angular. Persones que previament podien llegir i escriure amb normalitat, pero a consequencia d’aquesta lesió ja no. Alèxia i agrafia (gir angular) - area 39 ● Anterior: alteracions de la lectura en persones amb afàsia de Broca (desconexió entre la regió angular i les àrees frontals).
TEMA 8: TRASTORNS DEL MOVIMENT VOLUNTARI: APRAXIES
1. CONCEPTE
APRÀXIES: PÈRDUA TOTAL O PARCIAL DE LA CAPACITAT PER DUR A TERME MOVIMENTS PRÈVIAMENT
APRESOS EN ABSÈNCIA DE LESIONS EN ÀREES PRIMÀRIES I DEGUT A LESIONS EN ÀREES
SECUNDÀRIES O BÉ TERCIÀRIES.
2. TIPUS D’APRÀXIES
- CINÈTICA DE LES EXTREMITATS: motor o premotor
- BUCOFACIAL: opercle frontal esquerre.
- IDEOMOTRIU: parietal esquerre (girus supramarginal); dificultat en realitzar moviments que tenen un significat (ex: dir adéu, que vingui…)
- IDEACIONAL:hemisferi esquerre. moviment utilització objectes (pentinarte, menjar…).
- CONSTRUCTIVA (molt important) Dificultat en realitzar dibuixos o unir varies parts per formar un tot. Parietal dret. En el test: Cucs ens ajuden a conèixer nivell d’apraxia constructiva i trencaclosques Com que aquestes dues coses avaluen el mateix el trencaclosques es opcional.
Molt vinculades a la afàsia i molt amb malaltia del zheimer. Aquestes tres.
Còpia de la figura Complexa de Rey:
TEMA 9 TRASTORNS DE LA PERCEPCIÓ: AGNOSIES
1. CONCEPTE
AGNÒSIES : DIFICULTAT/TRASTORN EN EL RECONEIXEMENT/PERCEPCIÓ VISUAL AUDITIU O
SOMATOSENSORIAL DEGUT A LESIONS EN ÀREES SECUNDÀRIES O BÉ TERCIÀRIES SENSE QUE HI HAGI
UNA LESIÓ EN ÀREES PRIMÀRIES. → La persona veu l’objecte pero li costa reconeixe'l.
Important tenir en compte concepte de percepció i reconeixement: ● agnosia aperceptiva: percepció components de l'estímul ● agnosia associativa : (reconeixement) percepció-significat; més lligada a com lliguem aquella percepció al reconeixement; com li posem un significat.
Lúria: area que fa transformació percepció → significat (àrees terciàries, sobretot la POT ). Transformem info unimodal a polimodal (ja li donem un significat).
2. TIPUS D’AGNÒSIES
A. SISTEMA VISUAL
Via que va del lòbul occipital el temporal i ens permet identificar persones. I el parietal posició / espai (ON) i temporal (objectes i persones: QUE)
Tipus: ● Agnòsia visual : dificultat en reconeixer objectes (arees 18 i 19 em permeten fer aquest reconeixement més visual i saber alhora que aquesta cadira te una forma concreta i correspon a una cadira de la uni) (associació -18, -19, bilaterals, HD). ● prosopagnosia : reconeixement de les cares (occipiatl i temporal inf. bilaterals). ● topogràfica : reconèixer posició a l’espai ● Acromatòpsia (percepció). dificultats en reconeixement dels colors. Dificultat percebre color (res a veure amb daltonisme) / Cromàtica : (denominació) o assiciacio color a objectes (les pomes son vermelles…)
B. SISTEMA AUDITIU
● Sordesa verbal pura (paraules) → Dificultat reconeixement paraules (per via auditiva pero no visual; poden llegir, escriure…). → Quin tipus d’afasia hauriem de fer diagnostic diferencial? Wernicke: dificultat comprensió + repetició. Normalment això es degut a lesió hemisferi esquerre lòbul temporal. ● Amusia sensorial (temporal dret): Reconeixement música…
C. SISTEMA SOMATOSENSORIAL: Dificultats reconeixement a nivell del tacte
a. Astereognòsia : dificultat reconeixements objectes per tacte
