TEMA 2: CONDUCTA ELICITADA
2.1 CONCEPTE DE CONDUCTA ELICITADA
Les conductes elicitades són conductes provocades per estímuls ambientals que no
depenen de l'experiència prèvia de l'organisme. (E→R) Aquest tipus de conducta són
necessàries per l'adaptació al medi, i la no aparició d'alguna d'aquestes conductes pot
ser indicativa d'alguna anomalia del sistema nerviós.
Hi ha tres tipus de conducta elicitada:
Mecanismes d'orientació (tropismes): són respostes molars (tot l'organisme va
cap a l'estímul) i de major durada que els reflexos. Permeten a molts
organismes orientar-se en el seu medi (ex. insectes que van cap a la llum). N'hi
ha de dos tipus, les tàxies (conductes direccionals), i la kinèsis (no direccional).
Patrons d'acció modal: són conductes típiques d'una espècie, com els patrons
d'alimentació, construcció de nius... Són conductes molars i de major durada
que els reflexos, amb un nivell creixent de complexitat i també necessàries per
a la supervivència.
Reflexos: (se'n parla a continuació).
2.2 ELS REFLEXOS
2.2.1. DEFINICIÓ
El reflex comporta dos elements íntimament relacionats: un estímul elicitador i la seva
corresponent resposta. La presentació de l'estímul va seguida de la resposta i la
resposta rarament té lloc en absència de l'estímul. La especificitat de la relació entre un
estímul i la seva resposta reflexa depèn d'una organització del sistema nerviós.
L'estímul ambiental activa una neurona sensorial (aferent) que transmet el missatge a
la medul·la espinal. Allà l'impuls es transmet a la neurona motora (eferent) que activa
el múscul involucrat en la resposta reflexa. En aquest procés els impulsos passen
almenys per una interneurona. Una determinada resposta reflex està elicitada
únicament per un conjunt limitat d'estímuls. El conjunt format pels tres tipus de
resposta s'anomena arc reflex.
La major part dels reflexos contribueixen al benestar de l'organisme de manera òbvia
(ex. reflex d'oclusió respiratòria). Són presents en tots els organismes d'una mateixa
espècie. Presenten variabilitat interindividual i intraindividual (tots tenim els mateixos
reflexes però poden tenir diferents característiques, que poden variar en funció de
l'habituació i la sensibilització).
Les respostes reflexes són respostes moleculars (no es necessita tot el cos per
desenvolupar-les) i fàsiques (apareixen amb una latència molt curta i quan desapareix
l'estímul, la resposta també ho fa).
2.2.2. EL REFLEX D'ORIENTACIÓ
És un cas especial ja que no s'ajusta a alguns aspectes de la definició esmentada.
