




Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





- Què és la filosofia? o És un estudi molt exigent i crític de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira a donar-ne l’explicació darrera i a orientar la vida humana. o Filosofia en grec és “amor a la saviesa”. Saviesa del qui sap suportar els dilemes de la vida. FILOSOFIA És una disciplina que es pregunta coses i que vol trobar les respostes a través de la raó, i no pas a través de la fe, de la suposició o dels astres. La filosofia és un saber que incita a la reflexió crítica sobre qüestions relatives al coneixement i a l’acció, a la teoria i a la pràctica. A diferencia d’altres disciplines, la filosofia planteja qüestions fonamentals que afecten l’arrel de tot el coneixement i fins i tot la manera de jutjar i de valorar les coses, examinant els sabers, qüestionant les veritats, explorant noves vies. Té com a característica principal, una actitud interrogativa allunyada del dogmatisme. MODEL MÍTIC MODEL RACIONAL Mite=ficció Raó Història fantàstica Protagonisme del que és sobrenatural per explicat històries de la seva societat Ens dona una racionalitat. Podem justificar la resposta Religions/Creences Filosofia/Ciències BRANQUES DE LA FILOSOFIA Segons el problema de que tracta i la perspectiva utilitzada la filosofia s’ha anat especialitzant i dividint en diferents branques (7). Metafísica: “més enllà de la física”. Una de les disciplines més antigues de la física. S’ocupa de l’estudi de l’ésser, és a dir, tracta de determinar les característiques generals de tot ésser viu. Posa tota la seva atenció tot allò que transcendeix de la física pura. Estudia l’essència que existeix. Epistemologia: intenta definir que és el coneixement, quins són els seus límits i les seves possibilitats. Intenta definir el coneixement com a tal, què pot conèixer i com ho puc fet. Estètica: branca de la filosofia que s’interessa per l’art i la bellesa en general. Com a disciplina no es coneix fins el s.XVIII.
Ètica: individualista perquè tracta de la vida, que és bona per l’ésser humà però de manera individual. Té en compte aspectes com la justificació moral. Política: s’ocupa de l’estudi d’organització social, legitimitat del poder i teories sobre estat del dret i justícia. Antropologia filosòfica: estudia la figura humana. Es pregunta, investiga què és allò caracteritzat i distintiu de l’ésser humà respecte els altres. Té en compte la dimensió biològica, cultural i personal. Lògica: s’ocupa de l’estudi de raonaments. Examina l’estructura, forma i correcció. Estableix quan el raonament està ben construït i per tant estem segurs de la seva validesa. La filosofia no s’especialitza en cap branca. Estan relacionades íntimament entre elles. SENTIT I UTILITAT DE LA FILOSOFIA Utilitat teòrica: dona respostes raonables a les preguntes que ens fem, i en prevé contra els errors i els prejudicis. Conèixer la veritat, superar la ignorància... Utilitat pràctica: ens pot orientar en la vida, individual i col·lectiva. Ajuda a formar-nos una concepció raonable del que pot ser una vida bona i a avaluar les situacions en què s’han de prendre decisions. Ajuda a desenvolupar persones cíviques. FILOSOFIA I CIÈNCIA Ciència Filosofia Semblance s La filosofia i la ciència són activitats intel·lectuals Utilitza mètodes d’investigació distints dels de la filosofia i obté resultats diversos. El coneixement científic pot ser aprovat o verificat i tracta de qüestions menys generals i abstractes. No està en condicions de provar o verificat els seus resultats Diferències Les qüestions científiques són més concretes i particulars Les filosòfiques són més abstractes i generals Les preguntes de la ciència requereixen informació concreta sobre coses que ens envolten en un àmbit relativament reduït de la realitat Les preguntes de la filo són tant generals i abstractes que pràcticament ens obliguen a qüestionar-ho tot
Aristòtil s.IV digué admiració fou el que ens mogué a fer les primeres indagacions filosòfiques. La curiositat que sentim davant el que ens envolta o davant dels espectaculars manifestacions de la naturalesa. Quan desconeixem d’alguna cosa o persona ens dona curiositat. Tots ens formulem preguntes filosòfiques i tots en certs moments intenten obtenir respostes raonades. Tots ens formulem preguntes que són fonamentals, és a dir, que van a l’arrel d’una qüestió: com hem de viure? Han interessat a tothom en tots els temps i tots els llocs. Cada època defineix els problemes fonamentals de la filosofia. Quines son les preguntes més importants que la filosofia ha de respondre? FILOSOFAR IMPLICA O REQUEREIX:
Ex: té sentit creure en una justícia divina? Segons Kant la resposta a aquestes 3 primeres preguntes satisfaria a una única qüestió: d. Què és l’ésser humà? La resposta d’aquesta trauria a la llum 3 coses: límits del nostre coneixement, fonaments dels nostres deures i el sentit de les nostres creences religioses i la nostra existència. PREGUNES FILOSÒFIQUES 2.1- Preguntes sobre el cosmos El cosmos és un sistema ordenat i harmoniós que s’origina a partir del terme Kosmos i que es oposat al concepte Kaos. La filo d’avui utilitza aquesta paraula com a sinònim d’univers. L’univers és un repte per la raó humana i els primers filòsofs grecs han estat anomenats cosmòlegs ja que tots ells pretenien a partit de les seves concepcions explicar l’origen, la composició i el funcionament de l’univers. El filòsof Wolff el 1679 va ser el primer que va fer ús de la paraula cosmòleg. En el passat, dues visions diferents havien intentat donar respostes des de l’antiguitat. Una és la judeocristiana i musulmana, que diuen que l’univers és el resultat d’un acte creador i directe de Déu------creacionisme. El grec tenia la percepció de que el món era etern, ningú l’havia creat i simplement existia. Actualment físics i astrònoms com Hubble i Friedman expliquen la teoria de la relativitat: van proposar un univers en evolució i expansió (la gran explosió----Big Bang). En el futur:
- L’univers es seguirà expandint indefinidament - Es tornarà a contraure provocant el que els científics anomenen Big Crunch o Gran Implosió Totes les qüestions admeten respostes relatives. La ciència assumeix el repte de respondre-les però alguna d’elles s’escapa dels seus dominis. És llavors quan apareix la necessitat d’un saber que no es redueix a una mera explicació científica-----la filosofia. Les preguntes més repetides del cosmos: - Quines són les causes dels fenòmens naturals? - Quin és l’origen de tot el que existeix?
Es considera la seu de l’intel·lecte i la voluntat. Gràcies a l’ànima, l’ésser humà sap el que vol i pot acollir lliurement. És el que dona vida als cossos. És considerada la part no material i essencial de l’ésser humà. Dualisme: teories sobre l’home que defensen la seva existència. Fisicalisme: els humans estem fets únicament de matèria. És possible la llibertat de la voluntat? Llibertat: capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escollida i per tirar en quina direcció volem actuar. PREGUNTES SOBRE EL CONEIXEMENT I LA VERITAT Epistemologia: branca de la filosofia que estudia els problemes relacionats amb el coneixement Coneixement: conjunt de representacions mentals o idees que els humans ens fem del món i de les coses. Saber: coneixement vertader o coneixement en sentit estricte Quin és l’origen de les idees? “no hi ha res a la ment que no hagi passat abans pels sentits. Empirisme: sosté que la percepció és l’única font de les nostres idees. La seva afirmació bàsica és que no existien les idees innates, que l’enteniment abans de tota experiència no és més que un paper en blanc i que tot el coneixement comença en els sentits. L’empirisme nega en rodó qualsevol possibilitat d’idees innates i afirma taxativament que e coneixement comença pels sentits. Què és la veritat? El coneixement està lligat a la veritat. L’acció de conèixer només té èxit si el que coneixem és verdader. De manera que si l’objectiu del coneixement és obtenir resultats certs, és més important és estar segurs de que quelcom verdader. Criteri de correspondència: una proposició (contingut d’una frase que afirma o nega quelcom) és vertadera si, i només si, es correspon amb els fets. És el que utilitzem en la vida diària. Criteri de coherència: criteri logicomatemàtic per comprovar que no hi h contradicció entre diferents proposicions
És possible la veritat? Tres teories: Dogmatisme: existeix la veritat absoluta i l’ésser humà la pot assolir. L’ésser humà pot assolir el saber. Escepticisme radical: ésser humà no pot assolir cap tipus de veritat, ni absoluta ni relativa. Escepticisme moderat o probabilisme: no es pot assolir la veritat absoluta, però si la veritat relativa. Creença racional o saber? Creença: és una idea a la qual assentim Creença racional: creença fonamentada en bones raons. Saber: creença racional vertadera = veritat=coneixement Diferència: veritat