¡Descarga La estructura social y el sistema de desigualdades - Prof. Piola y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC 2. ESTRUCTURES I PROCESSOS SOCIALS
TEMA 3. La socialització i el cicle de la vida
- La socialització coma aprenentatge de les construccions socials. Estadis i agents.
- Identitat i cicle vital: edat biológica i edat social. TEMA 4. L’estructura social i el sistema de desigualtats
- L’estructura social i l’estratificació social. Conceptes i sistemes d’estratificació.
- (^) La desigualtat socia: concepts i eixos estructuradors. TEMA 5. Control social i desviació.
- Els conceptes de desviació, delicte i control social.
- Principals teories i explicacions de la desviació i el delicte.
- El sistema del control social: definició i tipus.
TEMA 3. LA SOCIALITZACIÓ I EL CICLE DE LA VIDA
3.1 La socialització com a aprenentatge de les construccions socials El procés de socialització es el momento en el que es pot convertir a un esser individual en un esser social. 3.1.1 La socialització i la relació entre l’individu i la societat La socialització: Procés mitjançant el qual l’individu aprèn els elements socioculturals de la societat a que pertany, els integra a les estructures de la seva personalitat i s’adapta així a l’entorn social.
- Apren: valors, costums, formes… aprenentatge de l’entorn.
- (^) Integració: quan els elements que aprenem formen part de nosaltres, els entenem i integrem a nosaltres aprenentatge ferma.
- Adaptació: a l’entorn on sóm. SOCIALITZACIÓ
CARACTERISTIQUES DEL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ (com funciona)
- Procés obert (no finit) desde el naixement fins al moment de la mort, amb diferents intensitats. No s’acaba.
- Es produeix en estadis/etapes diferents. Infancia etapa molt intensa.
- Es transmet a partir d’agents o actors diversos. Poden ser persones fisiques (pare, mare…) o institucions (escola, treball…)
- Actua com un element de coersió moral (Tot el que aprenem ens diu el que está bé i el que no. Que podem fer i que no control social/llibertat (fins quin punt tenim llibertat social)). 3.1,2 Agents de la socialització La socioalització es transmet a partir d’agents (mare, pare, amic, escola…)
G.H MEAD : és un socioleg i psicoleg que diferencia dos tipus d’agents uns amb un impacte molt fort que són els significatius i altres que pertanyen en aquest ens extracte que els la societat.
Sociología proces d’aprenentatg e
- (^) MITJANS DE COMUNICACIÓ: agent important i cada vegada més per la presencia que té en les nostres vides. Contacte constant que implica i esta present al llarg de tota la nostra vida. Fins i tot s’ha arribat a anomenar com el quart poder polític perque els mitjans de comunicación eren capaços d’informar i fer cambiar el pensament de les persones. Són importants per que ens informen de l’actualitat, el que succeeix al món. Perque en aquesta información el que ens fá filte i selección del que es noticia i el que no. Són construccions socials el que explica, com l’explica i de quina forma. De que és i com es per exemple el conflicto de Siria. Els mitjans són creadors d’opinió (ajuden a crear opinió de les noticies) els mijtans de comunicación també transmeten ideología. Els mitjans tenen una forta carrera ideologica al darrere.
3.1.3.Els estadis del procés de socialització
La socialització un proces que pasa per diferents estapes amb diferents intensitats.
S’acostumen a separar en 2 etapes:
- Socialització primaria: és produeix durant els primers anys de vida (aixó es mes o menys fins quan comença l’escola). Aquesta es la etapa de mallor intensitat per que el aprenem aquí s’arrela a la nostra consciencia. El principal agent que esta en els primers anys es la familia allò que aprenem s’apren a partir del vincle afectiu. Etapa on la socialització es molt unitaria per que tenim un agent de referencia unic referent del mon social. En aquesta etapa aprenem els rols, les normes, els significats… dels altres significatius la familia. Ara amb el inici de la dona al mercat es trenca el vincle afectiu i entren en lloc diferents agents, normes…
- Socialització secundaría: quan entrem a l’escola cuan l’infant pren consciencia que existeix una entitat superior i mes astracte que la familia i que són part de la societat, quan aixó succeeix entrem en el procés de socialització secundaria, comença mes o menys al inici de l’escola. La consciencia es mes amplia i canvia amb les normes i
ReaprenentatgeRepetir s.primariaInstitucions totalsResocialització
valors que ensenyen a l’escola. Ex; el nen diu a la mare que els papers no es tiren al terra. Te diverses:
- es produeix desde l’escola fins la mort -l a socialitzció es molt menys intensa que la que es produeix a la etapa primaria.
- altre element per que es menys intensa es perque la socialització afecta aspectes parcials de la nostra vida es produeix cuan entrem en mons especifics
- esta molt mes diversificada, i tenim molts mes agents i fa que sigui molt mes divers.
- els agents son; escola, amics, mitjans, companys de feina… (agents que estan fora de la familia) la familia actiua pero ja no com abants
- es un momento de canvis , proces continu que dura fins la mort. Dins d’aquesta etapa pot pasar que es produeixi un proces de resocialització (tornar a pasar per el procés de socialització primaria) per tant suposa:
- (^) Proces de reapranantatge
- Porcés tant fort que suposa gairebe repetir la socialització primaria a nivel d’intensitat i d’estructura de la personalitat Implica revisar codis, normes, estereotips… que es troban a la base. Ex: un noi en una tribu urbana que es dona conta de que ara no pensa el que diu aquesta tribu i la vol deixar. O les Sectes. Hi ha el que s’anomenen les institucions totals (aquelles institucions que tenen per objectiu aillar l’individu per tal de manipular la seva consciencia es una subetapa per la qual algunes persones poden pasar) són; reformatoris, preso, sectes… Caracteristiques de aquestes institucions:
- (^) Es caracteritzen per tenir una clara distinsio entre els interns i els membres de l’estructura
- Totes ells promouen la uniformitat dels interns (es fa que els interns siguin uniformes, tots amb la misma roba, dormen en els mateixos llocs…)
- Tenen una reglamentació de la vida quotidiana molt forta/estricta (subjecte a uns horaris, normes … iguals per tothom) Com actúen, resocialització a partir de 2 etapes:
- Esborran els trets de la personalitat (treute els tres personals la roba…)
- Modelar la conducta. Utilitzan premis i castigs per el que esta ben fet i el que esta malament. 3.2.Identitat i cicle vital: edat biológica i edat social El cicle vital te un component biolígic que va pasan les etapes vitals
- Primer momento de readifinició i de reaprenentatge. (questiona el que ja se havia apres)
- (^) Primer momento amb una certa autonomía i idenpendesia
- Momento en el que es comença a ser concient de la identitat propia (que vols ser, com vols ser)
- Els amics pasan gairebe a ser els altres significans (molt importants en aquesta etapa) agent socialitzador funamental en aquesta etapa.
- (^) Esperem d’ells que estudien pero es començen a donar unes normes i unes formes de conducta que han de ser. La juventud es una de les etapes o potser la mes interesant per analitzar desde el punt sociologic. La juventud com etapa es una construcción moderna, anys enrrere fa 150 anys la juventud era un periode que unicament atravesaben les classes altes, per que era un periode de un dos anys que et permetia fer alguna cosa que et feia il·lusió o anar de viatge… un temps abans de agafar les responsabilitats de l’adult. En la clase obrera era impensable. La juventud es una etapa de força autonomía que es veu com una etapa de experimentació, pero al mateix temps es una estapa de transicions cap a la vida adulta entesa socialment. (TEORIA DE LES TRANSICIONS PAU MIRET) Etapa on es produeixen 4 grans transissions:
- (^) La etapa de finalització dels estudis obligatoris i els basics per incorporar-se al món laboral
- Etapa de inserció al mercat laboral
- Etapa de emancipació domiciliar respecte la llar familiar
- Es el momento de la formació de la familia pròpia (constittució de la llar pot ser unipersonal, en parella, tenir fills…) Segons aquesta teoría quan has consolidat aquestes etapes pasas a la adultesa. Etapa on vas assolin responsabilitats pero encara no totes com en l’edat adulta. Les combinacions són multiples i no hi ha una unica trajectoria sino que hi ha multiples trajectories juvenils. Caracteristiques:
- Allargament (s’ha allargat molt la etapa de juventud en el clicle vital) fins al 34 o mes anys.
- Diversificació (etapa molt poc homogenia, moltes formes de ser jove, multiples trajectories vitals dins de juventud)
- (^) Reversibilitat (las trajectories s’han tornat reversibles, les trajectories no queden consalidades, sobint coses que has fet devegades es desfan x ejemple; un jove troba feina s’en va a viure imancipat i de cop i volta perd la feina i a de tornar a casa dels pares) Etapa que de cada vegada es va allargan més.
La adultesa es la etapa social en la cual s’han completat/consolidat les 4 transissions de la juventud. Etapa on hi ha la máxima responsabilitat social i la máxima consiliació d’esferes (consiliació laboral, familiar), aquesta es una etapa que te moltes subetapes ja que no es el mateix el inici de l’edat adulta que altres. Es una etapa heterogenia que pasan diferns moments.
La vellesa com la juventud es una altre etapa que a fet moltes transformacions en els darrers anys. S’enten que comença quan la juvilació per el 65, 67 anys i es una etapa que a patit transformacions a dos nivells
- Biologic: la esperança de vida s’ha allargat molt (viuen més i millor) s’ha allargat tant que a surtit una etapa al començament on la población viu amb molt bon estat de salut i aixó fa que parlem de persones velles i molt velles i el tall es fa cap als 80 85 anys que es quan es fan evidents les malalties propies de gent gran (afaccions propies de la salut)
- Social: ara els vells de entre 65 i 80 s’han convertir en un colectiu que consomeix vens , serveis i ocis i a mes a mes s’ha cambiat el rol d’aquesta población en la socientat, ara fan un rol mol actiu, fan de cuidadors, prestamistes… canvi molt important La vellesa es una de les etapes on es concentren un dels perfils amb mes pobresa i volnerables socialment, hi ha persones molt velles amb unes condicions molt dolentes de salud, de vivenda i per tal molt vulnerables. TEMA 4. L’ESTRUCTURA SOCIAL I EL SISTEMA DE DESIGUALTATS 4.1.L’estructura social i l’estratificació social L’estratificació social ens explica quins mecanismes de diferenciació social apareixen/ existeixen entre la societat (personalitat, procedencia, cultura, fisic, gustos, edats…) les persones som difenrents a nivell individual. Hi ha diferencias socials que tenen conseqüencies en la vida social i ens fan estar en una posición mes priviliguiada o menys. 4.1. El concepte d’estratificació social i eixos estructuradors Les societats humanes en general no son homogenies ni las fem homogenies per que estan conformades per individus que són molt diferents entre si. Aixó es aixi per defecte, els human han tendit per defecte a diversificar la societat i asegurarse l’existencia de diferenciacións internes (no som iguals xro tampoc o intentem). L’estratificació social: és un sistema de classificació i/o jerarquització dels individus en el conjunt de la societat. Els individus són assignats a categories o posicions anomenadres estrats (clase alta, mitjana i baixa).
- Estrats habitualment solen estar jerarquitzats en clases socials més altes i més baixes. Les persones que estan en clases socials mes altes tenen mes privileguis que les que estan en clases socials mes baixes
JERARQUIA ACCÈS DIFERENCIAL ALS RECURSOS VALORATS.
Els CRITERIS (són els parametres estructurals, distincions socials) principals criteris:
Es una categoría abstracte
- (^) Experiències/ oportunitats vitals
- Contribueix a la construcción de la IDENTITAT (marcs socials socials de referencia) les persones que estan en un mateix estrat comprarteixen trets i formes de ser comuns.
- Els sistemes de estratificació social tenen sistemes de CREENCES que actúen com a legitimadors.
- L’estratificació social es UNIVERSAL per que existeix en totes les societats però es VARIABLE
- Els sistemes d’estratificació social tendeixen a la PERMANENCIA ( tenen una durada de molts anys )
- (^) Els sistemes poden ser OBERTS (permeten canvis de posicicions dins l’escala o sistema social. Ex; la clase social) o TANCATS (no permeten canvis de posición. Ex; la raça).
4.2. Sistemes d’estratificació social Hi ha un acord entre els estudiosos que senyala que hi ha 5 gran tipus de sistemes d’estratificació social:
5 tipus ideals en els sistemes d’estratificació
EL TIPUS IDEAL: es observar la realitat treien unes caracteristiques que ens permet identificar aquets fenoments en diferents moments (FOTOCOPIA)
- Sistema propi de les societats comunals primitives
- Sistema esclavitud
- Sistema de castes
- (^) Sistema d’estaments
- Sistema de clases
TIPUS
IDEALS M.
WEBER
Treballarem 5 trets fonamentals dels tipus:
- El metode que tenen aquets sistemes per UBICAR als individus en l’estructura social
- Metode de ubicació per adscripció : metodes que quedan fora del control dels individus, individus queden asignants a una categoría o altre per categories com el sexe , l’edat… ex; sisteme de castes, esclavitud
- Metode de ubicació per assoliment : es diu que es per assoliment quan la posición depen dels merits dels individus.
- El GRAU de tancament dels estrats (rang)
- OBERTS : permeten canvis de posicions
- TANCATS : no permeten canvis de posicions
- El metode principal de LEGITIMACIÓ es el metode o sistema de valors i creences que una societat te per definir. Tota societat te unes ideologies que justifica l’existencia de desigualtats en una societat sobretot que les clases mes desfaborides estan on lis pertoca. S’acostuma a parlar de 4 grans formes de legitimació:
- Costum/ tradició (funciona fortament en el sistema de castes)
- (^) A partir de sistemes de legitimació IDEOLOGICA. Es justifica a través de que unes persones amb unes certes qualitats superiors per les quals fa que puguin estar en estrats superiors o tenen una mallor contribució a la societat así justifica que estiguin en estrats superiors.
- Creences religioses es fa referencia a mandats divins, proces de rencarnacio i tot aixó es una justificació de l’estratificació.
- De legitimació legal en aquet cas els sistemes es basan en lleis que defineixen quins son els estrats i quins son els deures , drets i privilegis de cada estrat. Darrere d’aquest tipus está el poder de l’estat i el poder de sanció.
- La FORMA DE DESIGUALTAT d’aquell sistema d’estratificació. Quin tipus quina forma tenir i en aquest cas podem destacar 3:
- Desigualtats de estatus/ prestigi/ honor
- Desigualtat económica/ recompenses materials
- Desigualtats a través del poder politic/ militar o burocratic.
- El NIVELL DE DESIGUALTAT es refereix al grau de desigualtat que hi ha entre les elites i la resta de la población (cuanta distancia esta entre les unes i les altress) i aquí trobem un continu entre 3 de les posicions grau de desigualtat:
- alt,
-Comercians, pastors i agricultors amb una certa prosparitat económica -Els serveis que serveixen a la casta superios
- Els INTOCABLES es consideren que son persones tan miserables i impurs que no tenen dret a estar clasificats en cap castes i son intocables perque ningu els vol tocar Que explica aques sistema d’estratificació: aquest sistema s’explica per motius religiosos. Estableix que es divideix en 4 grans grups de persones. El fet de que una persona estigui en una posicio o altre en l’indu depen del nivel de perfecció en el qual a arribat l’anima de la persona en la succesiva rencarnació. Ja justificació es va basar en temes religiosos però poc a poc van agafar un pes amb una explicació més social, més política per mantener l’estatus cuo, aixó vol dir que pasem d’un sistema mes espiritual a un sistema social i politic més rigid. La UBICACIÓ es per abscripció hereditaría (neixes i mors en la casta dels teus pares) el criteri més important és el criteri d’estatus que es el que marca la diferencia entre els diferents rangs. RANG es un sistema fortament tancat i es un sistema on no hi ha zones de indefinició. No permet canvi de castes ni relacions de les persones de diferents castes i aixó te diverses esepcions: no es permet parlar entre diferents castes i esta absolutament prohibit son els matrimonis mixtes. Un sistema tancat a nivel de relacions es diu que es de relacions socials endogàmiques (que vol dir que nomes es permeten relacions entre persones del mateix grup. L’ultim element es que es un sistema tancat desde un punt de vista normatiu i aixó vol dir que hi ha normes socials molt fortes que determinen aquest tancament. Que determinen aquestes normes, determinen dret i deure de la casta i deteriminen l’adcripcio de la casta la base normativa es religiosa i en alguns casos te transversions legals. LEGITIMACIÓ fonamentalment religiosa però funciona amb criteris de costums i legals. la religió indu creu en la reencarnació i pensa que el que es una persona es la seva anima i va pujant o bajant d’una casta segons com a fet els deures i obligacions en la seva vida, si no segeuixen els deures quan moris i et reencarnis neixaras en una posición social mes baixa. Amenaça molt fort per manterir l’estatus que va acompanyada amb les posicions economiques i politiques. FORMA DE DESIGUALTAT alló que marca la diferencia es l’estatus, prestigi, honor. NIVELL DE DESIGUALTAT molt alt.
- Sistema d’estaments El sistema estamental es un sistema que depen de 3 criteris:
- Inicialment dependía del Poder militar de la noblesa
- Dominació económica (qui te la propietat de la terra i qui no, qui la treballa i qui no)
- Poder burocràtic El que mes s’aproxima al tipus ideal es el d’europa de l’edat mitjana Els autor diferencien 2 fases que marquen l’estratificació:
- Primera etapa Correspon a l’alta edat mitjana. En l’edat mitjana el sistema es un sistema fortament basat en la propietat de la terra i en el poder militar, en aquest
momento es un momento en que es caracteritza per un sistema de drets i deures d’uns grups amb els altres i es molt especific i propi del sistema testamental.
- Segona etapa Correspon a la formació dels primers estats faudals s.14- s.15. l’estat pasa a controlar la gerarquia social ya no es el poder militar nomes sino que ja es l’estat. Es en aquest momento quan apareixen els 3 grups socials:
- Clersat (1r estat) Noblesa (2n estat) En aquest momento el sistema es forma molt més rigid
- Plebeus (3r estat) UBICACIÓ per definició són adscripció hereditaria pero aun funcionat alguen per assoliment. RANG sistema fonamentalment tancat però es permetian alguns canvis de possició. La primera etapa es una etapa mes flexible no hi había res defint per llei. A la segona etapa es torna més rigid el sistema i els canvis de posición són molt més dificils, i en aquesta etapa per exemple i ha la prohibició dels matrimonis mixtes. LEGITIMACIÓ a la primera etapa per costums, a la segona etapa alló que te mes pes es la justificació legal es l’estat qui sanciona i qui defineix i a més a més es solapa amb un criteri religios en aquest cas vinculat a la religió católica. FORMA DE DESIGUALTAT en base al poder i en l’economic. NIVELL DE DESIGUALTAT alt.
- Sistema de clases Les clases socials son un sistema amb fortes variacions internes, treballarem el de la europa industrial. Neixen les clases socials despres de la revolució industrial i donen a una nova forma d’estratificació social. A la revolució industrial en canvia la forma de produir i aquesta producción de productes requeria una nova forma de societat. Aquesta nova forma de producción requeria una má d’obra més qualificada i especificada. El primer que pasa es que la noblesa desapareix com a grup referent i apareixen altres categories socials, burgesia i obrers. Per tant es important tenir clar que la base económica de sistema de clases es industrial i no agraria i en segon lloc les clases socials es basen sobretot en un criteri economic. El 3r aspecte i ultim l’es clases socials inicialment s’associen a la profesió i per tant en el paper que jugues en l’escala de producció. Tenen base económica, base económica industrial i professió. UBICACIÓ per assoliment merits propis tot i aixi també funciona la adscripció.
- RANG es una estructura amb un sistema obert que permet canvis de posició dins del sistema, son sistemes fluids en el sentit de flexibles i aixó vol dir que les categories no s’estableix per disposicions ni juridiques ni religioses. El criter es l’economic. Els límits en el sistema de clases no esta mai del tot definits a diferencia de les castes que no hi ha zones grises. El sistema de clases no preveu restriccions formals de les relacions entre els grups. I finalment les posicións de clase no s’adquireixen de forma definitiva. FORMA LEGITIMACIÓ és ideologica. funciona mitjançant els principis de igualtat d’oportunitats. Aquesta legitimació ideologica té correspondencia en aspectos legals, se suposa que la llei regla aquets principis i penalitza aquells que no els recolçen.
-Analitzar les conseqüències, del món industrial -Compondre com ha de ser d’aquesta nova ciència, la sociologia. Els tipus ideals son reduccions dels fenòmens a les seves característiques fonamentals. Per tant, son abstraccions, categories abstractes, construccions teòriques. Weber assegura que es necessiten aquests tipus ideals, perquè no podem conèixer totes les especificacions de tots els fenòmens. Ex: sistema democràtic. Exemple: la representació d’un tipus ideal d’una carpeta. Les tapes es allò per les quals, coneixem la definició de carpeta.
4.3. Classe social i estructura de classes a la societat contemporània Definició neutra d’estructura social: grup de persones que comparteixen nivells socioeconomics. Neutre xque no te prespectiva concreta al darrera. Depen de criteris economics i de la professió. Principal element que genera desigualtat es les condicions economiques però també impliquen mes criteris.
La classe social, no només es tenen que basar en el criteri economics, hi ha dos grans corrents d’analisis de les clases socials:
Clàssics: Marx va ser un dels primers que va estudiar el sistema de clases. Les clases social són grups de persones que comparteixen o que tenen la mateixa relacio amb els mitjans de producción.
Criteris materials/1.DominacióProces productiuunidimensionaleconomicsrelacióriquesa 2.Explotació (plusvalía) 3.desigual ->
multidimensio nal
Depen del control i propietat dels mitjans de producción, en funció si tens o no mitja de producción ets d’un grup o altre. 2 grups socials:
- Burgesos
- Proletariat (força de treball) Les relacions entre burgesos i proletariat:
- Relacions de dominació: burgesos dominen el treball i la vida dels proletariats.
- Relacions de explotació: plusvalía 3. Relacions desiguals: es basa en la idea de pauperització de (empobriment) la classe obrera.
- Conflicto: interessos oposats entre les dues clases. La teoría unidimensional de marx (contempla una dimensió) criteris materials/ economics. Criteris:
- Quin lloc ocupes (treballador o no)
- Riquesa (quants bens tens) Les clases s’anomenen marcs socials de pertinencia o de referencia: les persones comparteixen indentitats, problemes, condicions de la vida… encara que no es coneguin. Et socialitzes amb els valors d’aquells grups Weber plantejament parteix del criteri de Marx. Li dona importancia als factors economics en la formació de la classe social. Condicions objecties: acceptació de la teoría de marx. Criteris simbòlics (també influeixen). Són molt importants. Tipus:
- Estatus (reconeixement, prestigi d’una persona): depen de l’estil de vida, ens transment o través de simbols d’estatus o marcadors d’estatus.
- Poder: depen de la capacitat d’influencia que tinguis (administracions, empreses…)
- Riquesa cultural: coneixement o habilitats tècniques que tenen un reconeixement social. Teoria multidimensional : tant els criteris economics com els simbolics son molt importants. Per weber les clases socials són comunitats simbòliques, comparteixen simbols, formes de pensar, amb les persones que estan en el mateix nivell que nosaltres.
Control parcial1. Capitalisme2. situacions contradctories de classe
Qualificació3. obrers
En el s. XIX tenime la burgesia i el proletariat després apreix la classe alta, mitjana i baixa i actualment aquesta clasificació es manté pero apareix un continu amb moltes subcategories i emb pasat d’estructura de 3 a una estructura de 7: clase molt alta, classe alta, clase mitjana alta, clase mitjana, clase mitjana baixa, clase baixa, clase molt baixa. En la societat actual emb pasat de que 2/3 de la población eran de la classe mitjan i 1/3 era distribuit entre la clase alta i baixa. A partir de la crisis actual a afectat molt a la clase mitjana que s’ha aprimat ja que alguna gent a pasat a la classe baixa. I les diferencies entre clases molt altes i molt baixes an augmentat molt ja que les clases molt altes amb la crisis són mes altes i les clases mes baixes ara hi ha més gent. Polarització quan una societat te unes clases molt diferenciades i la nostra clase social tendeix a la polarització.
4.1.4 Mobilitat social i promoció social El sistema de classes inclou la possibilitat i els mecanismes perquè es faci el canvi de posició en l'escala social, (estratificació social) ja que és un sistema obert i permet el que s'anomena la mobilitat social que pot ser de dos tipus:
1. Ascendent : suposa la millora en l'escala social. 2. Descendent : suposa un empitjorament en l'escala social. Això es pot produir des d'un punt de vista temporal: - Intergeneracional: canvis de posició que es produeixen dins de la mateixa generació al llarg de la teva vida. (Exemple jo vaig canviant amb relació a la generació dels meus pares i els meus fills amb relació a la meva). - intrageneracional : canvis de posició que poden succeir al llarg de la teva vida. (Exemple : et toca la loteria , o el canvi social pels estudis " ser un poca cosa i ara ser metge gràcies als estudis " ) L'educació és el criteri fonamental i universal de mobilitat ascendent anomenat també " l'ascensor social " és el principal element per canviar la posició social. Per primera vegada generacions actuals pateixen processos de mobilitat descendent per la crisi econòmica, precarietat laboral quan abans havia mobilitat ascendent intrageneracional. Promoció social: és una millora relativa de les condicions socials i de la vida de les persones vinculades a un aspecte concret però que no suposa un canvi de posició en l'escala de l'estratificació. Es pot millorar aspectes com: la salut , l'habitatge , el cotxe etc. Aquesta és la funció dels treballadors socials millorar les condicions de vida de les persones però molt rarament podran fer que aquest pugi en la seva escala o estratificació social, possiblement puguin passar d'una casi social molt baixa a una menys baixa. 4.2. La desigualtat social: concepte i eixos estructuradors La societat s'estratifica en funció:
- Actualment en funció dels recursos econòmics.
- (^) A les societats esclavistes basant- si tenies o no llibertat.
Les persones i els grups tenim diferències entre nosaltres, ( sexe , cultura ... ) aquestes diferències de per si no generen desigualtats , no generen accés diferencial als recursos. Estigui accés diferencial als recursos té una arrel social.
Definició de les desigualtats socials : és una posició de domini o subordinació que socialment s'imposa als individus, mitjançant la demarcació diferenciada de graus d'accés als recursos de diferent naturalesa.
Criteris que estructuren una societat:
- Criteris estructurals: econòmic, simbòlic , estatus ... (contribueix a que estiguis en una posició o una altra.
- Posició relativa: posició que discrimina segons la cultura (ser home o dona, ser estranger, d'una raça determinada etc.
La desigualtat social marca la posició, ve marcada per la posició que té l'individu en la societat, hi ha posicions més privilegiades i hi ha posicions que són menys privilegiades com a conseqüència directa de l'estratificació social.
El fet d'ocupar una posició o una altra té efectes quan això es tradueix en una obtenció diferenciada dels recursos. Separar la societat en dones i homes no genera desigualtat, les desigualtats es generen quan uns tenen més privilegis que altres. Hi ha societats on el fet de ser dona fa que tinguis menys privilegis en relació amb l' home. Exemple Dubai separa els autòctons, els que vénen de fora, (els immigrant accés diferenciat de possibilitats i tenen un tracte privilegiat.
No és el mateix el sistema de desigualtat de la classe de castes. Els eixos d'estratificació social seran els mateixos que conformen la desigualtat social (ètnia, capacitat econòmica, etc.) una societat s'estructura a través de determinats eixos i explica la naturalesa de la desigualtat social (a Corea no hi ha classes, no hi ha desigualtats des del punt de vista econòmic però si des del poder). TEMA 5. Control social i desviació. 5.1. Els conceptes de desviació, delicte i control social. Quina és la definició: Què és normal i que no? és defensar l'ordre social existent , ja que les normes varien d'una societat a una altra
