¡Descarga Apuntes conservació y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
L'estat garantitza una vigilancia que imprimeix una unitat de criteri pero relega les funcions a les autonomies.
Aquesta situació no canvia.
Des del 2006 tenim aprovat un nou estatut que continua asignant a la Generalitat la competencia exclusiva en termes de conservació.
L'article 133 (de l'estatut dedicat a parlar de cultura) té un apartat B sobre patrimoni cultural: correspon a la generalitat la competencia exclusiva en materia de cultura.
El patrimoni cultural competencia de la generalitat inclou 4 apartats:
- La regulació de mesures destinades a garantir i facilitar l'acces. Crear regles i executar mesures dedicades a garantir l'enriquiment, la difució i l'accés.
Pren importancia des del començament el retornar, el difondre, el fer-lo de tots. Està una mica en una de les arrels de la gestió del patrimoni avui en dia. Necesitat més social de comunicar a la societat de que no hi ha rou de que les coses estiguin ben preservades sino que s'han de coneixer.
2-Correspon a la generalitat la inspecció, l'inventari i la restauració sobre el patrimoni arquitectònic, arqueològic, científico-tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general (terme que resumeix i engloba tot el conjunt).
3-L'establiment del règim juridic de les actuacions sobre els bens mobles i inmobles. La creació de normativa especifica (legislació)
4-Protecció del patrimoni cultural de Catalunya (règim de vigilancia) Reconeix la competencia, relació amb l'extranger.
Aquest redactar intenta cubrir molts punts de vista.
En tot cas, la reafirmació en la competencia exclusiva i en virtut d'aquesta que ja tenia desdel
- La generalitat no li va agradar la llei del 85 i redacta al 93.
1978 CONSTITUCIÓ
1983 ESTATUT
1985 LLEI PATRIMONI ESPANYOL
1993 LLEI PATRIMONI CULTURAL CATALÀ
2006 RENOVACIÓ LLEI PCC
No es una llei que ho vulgui cobrir tot. La llei d'arxius, de museus, de sistema bibliotecari de catalunya han de tenir com a referencia la present llei del patrimoni cultural català. No desenvolupa coses que ja han estat desenvolupades prèviament. A la llei española, desde ella mateixa s'ocupa de tot.
La llei parteix d'una visió molt ampla, el PCC engloba el patrimoni moble, inmobre i el material. També desde les lleis que protegeixen les varietats dialectals.
La llei ja defineix el patrimoni com que es un dels testimonis de la trajectoira historica i d'identitat. Els bens que l'integren constitueixen una herencia.
Hi ha la percepció que el patrimoni es quelcom que ens ve del pasat i tenim un deute de cara al futur, de conservar i preservar en les millors condicions pusibles.
Protecció
Conservació
Acreixament
Investigació
Difusió
Foment del coneixement.
La llei estableix que igual que ja feia qualsevol rang juridic, crea uns nivells que indiquen diferencies i jerarquies de les obres. Una mena de notes que contrasten amb la valoració no jerarquitzada de l'estudi. Tot i que cada obra té un interés determinat, la llei si que destaca per posar un enfasi diferent en unes obres que unes altres.
Es troba que ja té un marc previ, el de la llei española que no es pot contradir. La llei catalana el que fa es mantenir-los per els canvia el nom.
BCIN : Bé cultural d'interés nacional.
Remarcant el nacional que a més serveix per diferenciar els nivells inferiors.
BCIL : Bé cultural d'interés local.
Estan catalogats, ajuntaments i diputacions comarcals.
La generalitat es qui té la competencia. Mentre que els BCIL es regeixen pel control dels diferents ents locals de l'administració.
La llei, però, a més dels BCIN i els BCIL, reserva un tercer nivell que es la resta dels béns del patrimoni cultural.
El patrimoni existeix encara que no estigui registrat.
Qualsevol cosa que tingui els valors que en algun moment es puguin reconeixer, aquell bé no es pot malmetre.
Sobre els bens inmobles recau la legislació urbanística general, estan sotmesos a la normativa sobre construcció, incendis. A més de la normativa patrimonial de l'ajuntament, catalegs, plans especials, tot l'instrumental urbanístic que gestionen els ajuntaments.
La llei fa referencia al personal especialitzat que ha de tenir unes qualificacions específiques.
1.2. Conservació ambiental: l'objectiu es l'ambient. Incidir en la conservació preventiva. No ha pasat res, cal asegurar-se que no pasi. Mira de mantenir que les condicions ambientals i climatiques es mantinguin en les millors condicions posibles, que no hi hagi una alteració, un desperfecte en l'objecte que volem conservar. Temperatura, humitat, llum. Cal trobar l'equilibri, controlant, medint, el tipus de llum. Tots aquests parametres que fan que en els museus veiem dins de les vitrines termometres. Els objectes tenen unes caracteristiques especials diferents, cal que la llum canvii d'intensitat i de tipologia.
1.2.Recuperar l'estabilitat: RESTAURACIÓ, conjunt de principis i tècniques per tal que un objecte recuperi la seva estabilitat. La reconstrucció no form part de la restauració. Recrea una part perduda de l'objecte, recrea coses que pensem que hi eren i que afegim. Pot ser necesari eventualment per motius pedagògics, funconals. Cal intervenir per solucionar o per motius estètics, socials, polítics, ideològics.
- Seguretat:
La protecció serà seguretat quan s'apliquen tècniques perque circumstancies adverses no afectin l'objecte. No coses que ja han pasat o que estan pasat sino prevenir coses que poden pasar.
Falten apunts
26-09-
- La seguretat objectiva que podia ser estàtica de dipòsit que garantia les bones condicions diferents de les condicions de seguretat en l'àmbit expositiu.
Tota una serie de mesures de seguretat.
Ara tenim tota una profesionalització sigui pel moviment dins el museu o transports de llarga distància, dins de caixes amb controls. Això genera especialistes i grans despeses dedicades a les exposicions, les empreses de trasllat i les asegurances.
- La seguretat dinàmica d'ús: hi ha obres que tenen circumstancies de seguretat vinculada al contacte físic directe al moviment amb la seva manera de ser. Sigui pels moviments de l'obra mateixa o el que tenen al seu voltant. Els mòbils, cal asegurar-se que hi ha un bon anclatge, que les rotacions i el moviment no generarà un desgast que pugui generar una fractura que pugui generar problemes de seguretat o que fagi malbé la propia obra.
Hi ha altres objectes que es velluguen pel seu funcionament, com un llibre. Això es un risc cuan l'objecte es valuós. Cal que les condicions d'ús, de moviment estiguin garantits per una serie de mesures de seguretat. Sala de reserva de la Biblioteca de Catalunya, on es veuen manuscrits per exemple on hi ha un nombre més limitat d'usuaris, més vigilants, no es pot utilitzar bolígraf, només es pot escriure amb llapis. S'h de dur guants per tocar segons quines pàgines. Els especialistes tenen els seus. Impedir que s'obrin masa, que es faci malbé la encuadernació. Llibres que es poden exposar a una vitrina i cal anar pasant la pagina per que la llum no el cremi. Un tipus d'objecte que per funcionar es belluga.
- La seguretat de l'arquitectura : usar l'arquitectura el fa malbé. Portes que tanquen, esglaons que es pujen i baixen. Moviments que desgasten.
- La neteja : habitual dels espais expositius, de les vitrines, netejen el terra els filats de seguretat. Netejes habituals d'objectes treient la pols amb un pincell. Tot això recau un moviment i la peça pot caure o es pot fer malbé.
La neteja es una de les coses que fan sovint en els tallers de restauració.
Quan deiem que restaurar es retornar la estabilitat a un bé cultural que la està perdent., estar brut no es estar inestable. No es només la estabilitat de la materia sino la accesibilitat, la estabilitat de la percepció, que el canal de la visió, si està brut impedeix una correcta percepció.
Quan parlem de la restauració d'obres d'art ens condueix a una serie de matisos. Entre totes les coses que fa un conservador-restaurador, cal tenir en consideració altres matissos de que pot pasar i que no.
ECCE HOMO
Veiem com el pas del temps ha transformat un objecte.. El pas del temps que transforma involuntariament es un dels nostres interesos. Aquesta transdormació es va generar com a restauració.
La sensació de que l'obra anterior ha desaparegut, la noció de patrimoni va molt lligat a la sensació de perdua del patrimoni. Hem perdut una cosa que tenia valor. En restauració no esperem que l'obra guanyi valors nou sino que es revaloritzi els valors que tenia.
Aqui entra en lloc el valor de les coses. Cal tenir els coneixements que hem adquirit o perque hem apres els coneixemnts de recercar la informació.
La narració completa del fet
Hi havia un problema i s'havia de resoldre.
Alhora de valorar la obra s'ha de ser conscient que no era tant original. A través de grabats es va difondre i forma part d'un originari molt repetit. Quan averiguem que es obra d'un pintr actiu als anys 20. Es una imatge devocionall com tantes hi ha en les esglèsies.
La obra tenia un valor escas, una excecució molt deficient que va generar uns problemes de conservació.
La operació es cerca a destruir, a generat un impacte mundial. La nova versió es una creació que va remoure l'imaginari colectiu, infnitat de versions, remou les sensacions, l'enteniment, va crear una industria local, el pastís de l'Ecce Homo. El turisme local s'ha revitalitzat, a Borja tenen una atracció turística. El més important de Borja es l'Ecce Homo. La gent es fa selfies com amb la Gioconda.
Les transformacions en les obres d'art han de tenir sempre un seguit de valors a valorar.
-ALOIS RIEGL (1858-1905)
Va reflexionar sobre els tipus de valors que otorguem a l'art del pasat. Era un historiador de l'art, profesor de la Universitat de Viena de 1900 (Freud, Klimpt). En aquesta Viena carca i conservador
Es italià. Personatge importanjt en la historia de la restauració del segle XX tant en la vesant pràctica com teòrica. Brandi té llibres sobre pintura italiana. Però l'inici de la seva carrera es lligat al mon de la conservació i dels museus. Reordenar i catalogar les coleccions de pintures. Guanya el concurs d'inspecció d'aquesta administració de les antiguitats i belles arts. Al 33 organitza un primer laboratori de restauració. Al 1938 es reclamat a Roma on se li encarrega la creació al 39 del Regio Estatuto Centrale del Restauro, es fa famós en la historia de la restauració contemporania. Estem en plena època feixista amb Musolini, època de modernització, foment de les infraestructures, de la vanguardia (tot i que a cop de bastó). Moment de crear autopistes, ponts i organismes de modernitat.
Esdevé la màxima institució estatal italiana activa i un exemple universal d'institució estatal per reflexionar teòricament. Dirigeix aquest centre fins al 61 per ser profesor universitari de les universitats de Nàpols i Roma. Publica un conjunt d'articles que es titula Teoria de la restauració no es un gran tractat, sino que es un connjunt d'articles encapçalat per un que es el de Teoria del Restauro. Destila la seva experiencia de tots aquests anys de praxis. No es només un tècnic que ho sap fer ni tampoc es un profesor academic que pontifica el que altres han de fer, sino que elabora teoria davant de la praxis. Es capaç d'elaborar algunes idees que a vegades costa entendre perque es una mica abstracte i obtús. Al 63 publica la versió italiana del llibre.
9-10-
Cesare Brandi (1906-1988)
Restauració com a túnel del temps, aquesta posibilitat d'aturar el temps i tornar a un altre.
En aquesta definició parla de retornar l'eficiencia d'un producte de l'activitat humana. Quan tornem eficients els productes no els restaurem sempre, sinó l'arreglem (que torni a funcionar). L'emfasis es posa en l'ús o en la funció.
Aquest retorn de la eficiencia variarà segons el tipus de producte. La reparació posant l'emfasis en la funció. Si no es pot restaurar la funció es llença.
Si la cadira està trencada o es repara o es llença.
El canvi no es en l'objecte sino en la mirada. Hem reconegut determinats objectes com obra d'art.
Quan hem vist que aquests objectes ens interesaven des d'un punt de vista diferent, històric o artístic, l'èmfasi funcional pasa a ser secundari o irrellevant.
El restabliment de la funcionalitat només es un aspecte secundari quan reconeixem l'obra d'art com a tal.
Allò fonamental de l'acte de restaurar es haver reconegut previament l'artisticitat de l'objecte perque llavors actuem d'una altra forma.
A més d'aquesta dimensió estètica inherent al objecte artístic dificil de definir
Hi ha uns objectes que son percebuts com artístics i uns altres no.
La instancia estètica i la històrica que comparteix amb tots els altres objectes artificials. Qualsevol objecte ha estat feta per algú per una funció en concret, es un testimoni de pasat, recent o remot.
Aquestes dues instàncies son esencials alhora d'intervenir en objectes artístics més que no la tercera instància que es la funcional i que podria ser irrellevant.
"La restauració constitueix el moment metodològic del reconeixement de l'obra d'art en la seva consistència física i en la seva doble polaritat estètica i històrica en ordre a la seva transmició al futur." Cesare Brandi
L'objectiu de la restauració és transmetre als objectes cap al futur, és a dir, fer-los durar en el temps.
Idea de patrimoni: herència que ve del passat i la oblligació de fer quelcom per poder-lo enviar cap al futur.
Fer-nos càrrec de que aquest objecte s'ha de reconeixer com a obra d'art, perque sense aquest acte de reconeixement no hi ha restauració. A part de la consistència física, també de que aquell objecte té una doble polaritat estètica i històrica.
En el moment de la restauraciò no estem creant una obra d'art.
Com a objecte històric, l'obra es testimoni del pasat. Brandi aclara que l'obra d'art té una doble historicitat. D'una banda, el que coincideix amb l'acte de creació.
Entendre aquella obra amb el context, les necesitats del moment, del present en que treballa, depenent de condicions socials, psicològiques alhora de la creació de l'obra.
Ara, som nosaltres qui tenim aquesta obra, qui té la capacitat de destruir-la, de tocar-la, d'actualitzar. Aquell estudi de la nostra recepció de l'obra es un cúmul de circumstàncies que son avui. El que fem nosaltres es diferent del que feien abans i serà diferent al futur. Es una responsabilitat.
Entre mig d'aquests dos presents, el de l'artista creant i el nostre, hi ha hagut una sèrie de moments historics que han pogut transformar l'obra (trencan-ne troços o afegint, repintarla, recolocar-la, traslladar-la). De moltes maneres, l'obra d'art pot haver estat modificada per la història.
La restauració no té per funció fer veure que el temps no ha pasat sino que s'ha de fer càrrec de totes aquestes transformacions com un enriquiment. Valorar tot el que la historia ha depositat damunt de l'obra d'art com un acte creatiu.
La restauració ha de dirigirse la estabilitat potencial de l'obra. Restablir la unitat potencial de l'obra. Evitar que l'obra es disgregui, desapareixi fent-se malbé. La unitat potencial, a que pot arribar l'obra, a on la podem arribar a dur. Però no qualsevol cosa. Sempre que això sigui pobile, sense cometre ni una falsificació artística ni històrica, sense esborrar cap emprenta del transcurs de l'obra d'art a través del temps.
No s'ha de mentir, fer veure que no ha passat el que si que ha passat.
Eliminar la brutiicia que no es creativa ni voluntaria, les esquerdes que poden fer que l'obra es desmoroni.
La bruticia no fa malbé res, si que fa malbé la imatge de l'obra.
A favor de conservar-li valors de policromia està modernitzada en el seu marc. Retaule polícrom del barrc que l'acompanya, insisteix en una imatge cristològica. El decorat es infestuós. Si mirem la esglesia en conjunt veiem que el nombre de capes historiques afecta a tot. Talla del XII, esglesia del XIII, esglesia repintada al XIX.
Hi ha capes, que totes tenen el seu valor. Exercici de restauració que es feina de mirada, de criteri, de decidir.
-Magestat de Caldes (de Montbui): el que se li sobreposa es un seguit d'elements que es el cap. Van salvar de la foguera el cap. Només el cap es autentic i el conjunt es restaurat. Tenim la restauració d'una imatge que no es antiga pero la suplanta. El fragment autèntic queda completament absorbit per les afegencies posteriors. Son les condicionants relgioses.
-Crist de Mijaran, Vielha: l'objecte que no era de culte i que no té uns requeriments iconogràfics, es pot permetre ser una imatge de museu, tot i estar en una esglèsia. Es troba dins d'una vitrina. El desperfecte, la perdua, no ens impedeix que percebem els valors propis d'aquesta escultura. Que ens resulta més atractiva i valuosa perque ens arriba amb més veritat històrica.
-La restauració arquitectònica no pot prescindir de la funció de l'edifici.
-Funcions polítiques, ideològiques, simbòliques, socials lligades a escultures no religioses.
Monument del Doctor Robert de la Plaça Tetuan, Josep Llimona, quin paper podia tenir Gaudi.
Qualsevol estudi haurà de prendre consciencia de que aquest monuent en la seva historia va ser fet per estar colocat a la plaça universitat i que els franquistes dsprés de la guerra la van canviar de lloc. Estaven dotas de significat que estaven en el bandol perdedor. Aquests monuments van ser enmagatzemats, alguns destruits i va caldre esperar a la transició per que fosin reconstruits, tornats a muntar a partir de materials recuperats del magatzem municipal.
Les pedres s'havien fet molt malbé, s'havien erosionat. El valor simbolic del conjunt exigia que aparegués complet. Reconstrucció, restauració i reparació. Aquesta idea de la damnatio memorie, destrucció d'obres que encarnen memories que no volem tenir com la que s va exercir contra aquestes escultures.
Hi ha molts monuments a Colón.
El monument a Rafael Casa Nova ja havia estat remonumentalitzat abans de la Guerra. Cap a l'any 15, 20 en temps de la mancomunitat ja va estar colocada en un pedestal nou La restuaració del monument durant la transició amb els valors simbòlics polítics.
-Dr. Pau Claris va poder ser retornat al costat de l'arc de triomf.
Viafomat i Roger de Lluria que mai es van moure.
D'aquest conjunt formaven part i també Bernat Metge, Ramón Berenguer, Ramón Muntaner que s'han perdut perque es van fondre.Triades aleatoriament per refer la mare de déu de la Mercé. La que hi havia va estar destruida abans la guerra pero la van refer amb el bronce de les anterior estatues. Hi ha tot un joc de simbolisme, de funcions que pesen en la restauració. La memoria del pasat i les transformacións que la historia infringeix en les obres que condiciona en el moment de la restauració.
-El monument a l'Antoni López que està més presionat que el monument a Colon. En aquest cas ja no es l'original, es una escultura del Frederic Marès. En la guerra ja el van trencar l'original. El que té més valor historic es el pedestl amb els seus relleus de caràcter civic i simbòlic.
10/10/
Les obres no es restauren per embellirles perque la bellesa es efímera.
Hi ha alguns principis bàsics de la restauració:
1-Reversibilitat : tota intervenció s'ha de fer pensant en la que vindrà darrera. Ha de facilitar la feina a la seguent intervenció, asumint que tot el que afegim a l'obra es podrà treure.
2-Intervenció mínima : només s'ha de fer el que cal fer. No cal renovar de dalt a baix l'obra completament.
La restauració té una causa, uns objectius i uns limits.
Alhora de la veritat aquest primer criteri també té excepcions. No sempre podem eliminar la cera o resina sintética amb que em omplert una fusta. A vegades afegim coses que no es facil extreure pero sabent que la tècnica que utilitzem no crearà problemes, o almenys s'intenta.
3-Unitat : tota intervenció ha de conservar unida l'obra d'art, tota la materia, estructura i aspecte originari. No pot consistir en eliminar parts de l'obra perque no ens agrada, estan menys conservades o perque valorem menys. No hem de prescindir de cap part de l'obra i s'ha de trobar la manera d'estabilitzar totes les parts.
4-Equilibri : cal tendir a l'equilibri fisic quan l'obra es disgrega o visual quan ens falten troços. Cal buscar la unitat formal significativa sense produir una falsificació estètica ni històrica i sense enmascarar les traces de l'obra al llarg del temps.
Tradicionalment, qui restauraba les obres d'art era el mateix que sabia fer-la, és a dir, l'artista.
El que coneixia les tècniques i els materials intervenia damunt de l'obra procurant que no es notés. Situació ideal del retorn a l'estat primigeni. Quan es tracataba de reparar desperfectes.
Aquesta activitat reparadora es sovint també una activitat recreadora.
Refer dits, mans, nasos, orelles amb la idea d'integritar, de recuperar les mancances.
Sense excloure la idea de falsejament, d'engany.
En front de l'art medieval, l'actitud dels segles moderns es la restauració dels valors simbólics. Les imatges del pasat son imatges de culte, es veneren, es salven.
En aquest cas que trobem fragments de mosaics arrencats de les esglesies on es trobaven. L'encuadrament a tallat les ales dels angels perque el que interesa es la mare de deu.
El salvament d'un fragment de l'obra pels seus valors.
Fragment de mosaic arrancat en un marc de fusta. Voluntat de preservar una imatge, no una estetica.
Una obra d'art del pasat no es només un objecte amb una certa funció o una determinada forma. El més comode es refer-lo més que restaurar-lo.
No ens dediquem a copiar les formes del pasat amb materials nous i procediments més comodes.
Un monument es un testimoni del pasat, amb la seva materia autenticament antiga es capaç de parlarnos de moltes coses, de ser observat desde facetes molt diferents, es proporciona informació sobre l'obra en que va estar feta. Ens parla de creences religioses, organització del traball, tecniques artistiques, materials disponibles, etc. Mai es pot dir que ja li hem preguntat tot a una obra del passat. Cada epoca fa preguntes diferents, disposa d'ns mitjans de recerca diferents. Li permet interrogar de manera renovada a l'objecte original.
L'obra d'art té una unicitat, irrepetibilitat que té moltes cares. Es el fruit misteriós de les mans d'un artista. Malgrat que visquem en el mon del diseny, de la reproductibilitat técnica.
Qualsevol objecte, artístic o no es una obra única en el sentit de que cada una a tingut una biografia diferent. Aquella obra en particular constituida amb uns certs materials la fa especifica encara que sigui un objecte seriat en una fabrica. Una anfora ens parla de coses diferents que si la trobem al mar o excavada. La dimensió documental histórica de tots els objectes fa que valorem la autenticitat de l'obra i que augmenti la nostra prevenció enfront d'aquest procediment oriental.
El pas del temps que transforma les obres, que les enriqueix. El temps com artífex, com a creador i com a destructor. El pas del temps es fa patent en la transformació de les obres de manera accidental o naturalment. El restaurador a d'abordar aquestes viscisituts i veure el grau d'urgencia, la posibilitat d'actuar o no en diferents situacions.
1-Algunes alteracions de vegades son patologies vives contra les cuals s'ha d'actuar com abans millor, posen en perill la continuitat física dels materials de que està feta l'obra. Si tenim tèrmits en una fusta cal actuar inmediatament. Si en una pintura mural apareix una gotera.
2-L'obra no pateix una destrucció inminent pero tenim un problema de percepció de l'obra legibilitat. Alteracions de l'aspecte de l'obra per la sobreposició de capes de bruticia, de barnisos alterats, elements extranys aliens a l'obra que sense fer-la malbé ens l'amaguen, l'allunyen. Hem d'actuar per recuperar la imatge de l'obra constitutiva de l'objecte.
3-Hi ha alteracions que transformen la imatge de l'obra pero que son irreversibles. Son mutacions de la materia ara per ara irreversibles, contra les cuals no es pot fer res. No tenim cap procediment que els blaus que s'han tornat negre tornin a ser blaus. La mutació química que ha transformat els materials, ha occidat pigments o textures no es pot tornar enrere. Son alteracions que cal asumir, valorar, aturar si s'es a temps. Cal asumir el component creatiu del pas del temps.
4-Envelliment natural: les alteracions naturals de la superficie de l'obra que canvien els colors, craquelen superficies, elements que revelen el pas del temps. Son el testimoni de l'antiguitat, valorable. El testimoni de que allò no es nou sino antic.
Pàtina: conjunt de transformacions puntuals que no son autentiques perdues sino testimonis de l'antiguitat de l'obra.
Pàtina: afegit voluntari que forma part del procés creatiu, acabats, textures, vernisos que poden canviar o atenuar un color. Incorporar nous elements creatiu. Amb el pas del temps poden acabant sent en procesos de neteja erosius. El manteniment de les patines hstoriques s'ha debatit molt en el tema de la restauració.
Els restauracions eviten les netejes massa profundes, que arriben fins al pigment, amb prudencia.
Coneixer en un procés complex quines son les capes, quan tinguem tota la informació emetre judicis de valor.
Decisions que cal prendre constantment.
Carrer del Carme, va caure un troz de façanna, assota de l'arrebosat veiem el material constructiu. Un tipus de pedra que va apareixer a sota un fragment amb un dibuix, aparentment amb colors. Aquests torns vermellosos podrien ser pols de rajola. Veiem tres capes. La estructura de pedra.
-L'Hospital de Santa Magdalena, ens arriba en un estat bastant deplorable. A la planta baixa les arcades de l'edifici original- Els arcs han estat reoberts, hem reformulat les obertures, element neutre que reprodueix i distingueix, eement que no oculten els desperfectes, ha desaparegut el balcó barroc.
-Les capes de policromia damunt de la pell. Han anat actulitzant la imatge. El restaurador haurà de prendre una decisió per restablir l'equilibri.
-Al segle XIX es van dedicar a restaurar esglesies romaniques repintant-les.
El fet es que la valoració de la escultura romànica a través d'aquest filtre es fa molt dificil.
-Plus de valoració de l'obra afegint-li joies, corones i cors flamejants. Oculta la veritat estètica de l'obra original del XIII.
-La combinació de problemes materials, economics, de lectura, de dades historiques i estètiques fa que la restauració de les obres d'art sigui complexa.
Tenim en tant que disciplina científica, rigurosa, la restauració té uns criteris, unes bases.
16-10-
Restauració: Moment metodòlogic en que prenem consciencia de la historicitat artisticitat, materialitat i prenem decisions.
El món teòric de les definicions, els conceptes parteix de la praxis pero no de dificultats mecàniques, pigments. Tot això forma part del procés tècnic de la restauració que més enllà de les idees generals de reversebilitat, de l'equilibri i la unitat, a un nivell pràctic la restauració rigurosa, científica, comporta un protocol, una metodologia.
-Fase de reconeixement
1-Estudi històric : moment previ. Una restauració abans de res ha de saber perqué es fa, perque cal tractar-lo i quines restauracions previes ha tingut. Veure totes les transformacions i entendre'l. Per això és un moment clau la participació de la historia de l'art en el procés de la
1-Neteja mecànica: només elimina o separa amb l'acció física mecànica i les eines adecuades uns materials d'uns altres (pincellet, raspall, visturí, escarpa, cops de martell) sense utilitzar productes que de manera quimica o física actuin damunt d'un dels productes (disolvent).
2-Neteja quimica: disolem la bruticia des de aigua fins agents quimics. Cada producte obté un resultat.
La neteja presenta molts riscos, des del disoldre la materia de l'obra juntament amb la bruticia. Utilitzar productes equivocats. Pero si utilitzem els productes adecuats hi ha prevencions i riscos a tenir en compte, producte que ve de fora i ens hem d'asegurar que aquell producte no es quedara allà. Els restauradors no utilitzen mai aigua perque cuan s'evapora deixen calç, utilitzen aigua destilada.
Risc de que l'excés de neteja s'emporti una part de l'obra. S'ha de tenir en compte quina profunditat ha de tenir i si ha de ser homogenia en tota l'obra. No s'ha de netejar de manera arbitraria. L'objectiu es restablir un equilibri entre les diverses parts de l'obra i no augmentar un problema.
El metall amb les tècniques adequades pot recuperar una brillantor.
-La restauració de la Capella Sixtina: eliminació de bruticia i de altres desperfectes va posar a la vista una gama cromàtica molt més brillant. El personatge ha perdut mirada.
Adaptar el producte als gustos del consumidor.
Constrast entre els colors opacs i els brillants.
Hi ha tota una serie de moments historiques.Les nueses de Miquel Angel son vistes com impudiques i hi ha un personatge que tapa a les figuress nues amb roba.
L'estudi historic, consciencia física.
En el cas de la obra de Masaccio, la neteja si decideix eliminar un element que es podia. Les flors era una capa posada al damunt del fresc i que els restauradors, despres de reflexionar i ser conscient que no ho havia fer Masaccio van decidir totnar a un estat creatiu previ.
La neteja de la escultura topa amb dos variables diferents. El que constitueix la escultrua, historicament la pintura original forma part de la escultura.
En aquesta imatge apareixen vestigis de policromia, color rogenc de la barba.
En l'angel, tots els vestigis de policromia apareixen amb aspecte de bruticia, noça en la percepció de la escultura. Tots aquests diposits que son pintura netejada apareixen com un element de distorsió.
-Escultura que al segle XVIII va ser repintada de blanc. Una manera de modernitzarla era repintada de blanc, la recuperació de la escultrua clàsica monocroma ja era un fet. La escultura medieval era pintada. Es busca que no tingui aquests colors tant llampants i molestos. Es recupera i es restaura la policromia original.
17-10-
El restaurador i els que l'assesoren hauran de contraposar aquests dos valors. Hem de conservar el que tenim d'important de l'obra encara que ens molesti o hem d'eliminar allò que ens molesta alhora de veure l'obra.
-En la imatge no veiem gran cosa més. Els petits fragments ens han donat informació sobre quin era era l'acabat.Informació que s'ha de quedar aqui o ha de guiar la nostra restauració?
El nostre gust es sent més comode veient el color del material. La escultura policromada en el nostre tems ens agrada menys.
La escultura barroca ens atrau menys perque està policromat.
Reclamem un valor d'autenticitat que comprovem veient els desperfectes d'autenticitat.
-Hi ha escultures que han dotat a la original d'una iatge acaada, completa, repintada.
-Restauració de les escultures de la Catedral de Burgos. Costa poc imaginar que els qui han pres la decisió han sigut els capellans del culte per que continui el culte. Ha primat una questió de criteri de restauració precontemporai, una actitut de reconstrucció com haguesin fet al s- XVIII.
En la catedral d'Amiens han prioritzat el criteri de patrimoni arquitectonic i artístic.
Resulta una reinterpretació massa contundent per fer-se càrrec de les peces.
-A Amiens el criteri ha estat un altre. Colors projectats al seu damunt com una reconstrucció virtual. La projecció d'imatges, un procediment que ha permet en determinats moments de restablir, proporcionar una image històrica, fer-nos càrrec de com eren aquestes obres originalment ab els seus colors (blau del mantell, daurat dels cabells del nen, a partir de la infformació que ens proporciona l'estudi historic permet reconstruir una imatge molt més gooba de la escultura) que no ens roba les escultures com objectes historics amb desperfectes, neesitat d'asumir el desperfecte com a veritat històrica. Es una projecció a la nit.
-Retornar allò que s'ha pres sigui materialment o virtualment.
-Les ninetes repintades del Crist d'Amiens son una hipotesis. Com canvia la escultura quan la policromem. Reflexió sobre si la policromia la mirrora, la empitjora. La escultura que mira esdevé un algú més present que sino mira.
-Fortuny: una obra relativament moderna. Al segle XX no té policroma. El color blanc del marbre només rep matissos a partir de la llum i una petita participació estelar del color. Fa uns anys va ser tunejades incorporant les pupiles als ulls. Això va transformar l'escultura. En la mesura que aquesta operació no la fa un artista que diposita voluntariament una aportació creativa no la valorarem com si fos un graffiti d'autor. Acte de vandalisme, acte que empitjora l'obra. Ua obra bastat aburida, acaèmica que apareix transfigurada que resucita aquesta imatge. Cal consolidar aquesta imatge, al cap d'un temps va ser netejat i eliminat. Aquests afegits es van poder netejar.
-Pero hi ha coses que no es poden netejar. No tot es pot netejar. En aquest cas això que cau, aquestes crostes no son la bruticia sino que forma part de la materia de la escultura que s'ha convertit en una crosta negra. Si es retira la costra es perdra l'acabat de l'escultura, se li arranca la pell. Encara que no agradi, s'ha d'evitar que caigui. Asumir la mutació irreparable i alegrar-se de que no hagi caigut més.
Treien la bruticia es pot emportar la pell. A partir dels anys 50, 60 a partir dels esdeveniments de les obres que s'anaven restaurant i la denuncia d'obres que semblaven molt maques.
A la NGL es va fer una exposició de pintura antiga acabada de netejar, de restaurar i descobrint la brillantor del color dels primitius. Hi ha pintura que intnetava aenuar la intensitat cromatica amb capes superficials i que aquesta neteja tant brillant el que feien era arrassar la superficie.
La batalla de San Romano, Paolo Ucello. Un exemple es aquesta obra. Si ens fixem en el jove que el segueix des de darrera de perfil , en un cas en que es pot veure l'obra abans de ser retaurada i després. El personatge sempre haver-se rejoveit. Tenia tot un ombrejat al voltant dels ulls.
A Itàlia també es va interpretar en una polemica. La capella de San Silvestre de Santa Croce. Els restauradors es van defensar dient que aquest tipus de contrast tenia mes a veure amb la intensitat de les ombres.
23-10-
Netejar es un perill. Potser cuan el repintat, allò que no es la pintura original l'ajuda a entendre- la. Això passa amb policromies, buscant la policromia orignal d'una talla vas eliminant les afegides i cuan arribes a la original es una llastima perque era més entenedora la afegida.
Sant Sopart: els procesos de netejan deixen la pinturra a un nivell d'obra, perque un cop tret el repintat queda poca pintura.
-Tot allò que la historia ha dipositat. Quina capa s'ha de conservar?
Veiem en la Mare de Déu de Cubells, com en una foto del servei de c`tàleg de Valldoreix que ha anat muntant exposicions. La restauració es presenta en la exposició mostrant dos capes sultàniament.
Aquesta Mare de Déu es asimétrica. Una imatge amb aquesta cara produeix certa incomoditat.
Ha de donar unitat a la lectura, equilibrar la estabilitat material i visual.
-Prodencia tan absoluta que gairebé es una cobardia
Mare de Déu de Solsona: L'obra té un clar contrast entre la fusta que ha estat malmesa i el rostre de la Mare de Déu. Originalment vestida. Sota policromat o sota estits només era visible la cara. El restaurador no gosa eliminar una obra buscant-ne una altre que potser no existeix. El restaurador prudent s'atura i deixa l'obra admetent aquest desequilible. No podem saber si a sota hi ha alguna cosa.
En el nostre procés, després de la neteja, hi ha una fase de consolidació. Quan netejem l'obra, el procés de neteja que deixa els pigments desprotegits, obtem per aplicar capes, tractament de protecció. Quan es tracta d'obres planes, superficials, parlem d'encolats (vernissos, ceres). Consolidació es també enganxar els troços en cas d'obres fragmentades. Tornar a fer sòlid vol dir tornar a enganxar.
Si amb la neteja eliminavem coses, repintats, ara el que feiem servir per eliminar, comencem a afegir coses. Hem d'estar segurs de que serà reversible i que si no ho es, que no serà causa de danys. Els errors en les decisions de consolidar els materials utilitzats, pot ser una catástrofe.
No sempre ha sigut posible eliminar aquests elements afegits.
La necesitat de fer solida una peça i evitar que es disgregui pot ser un problema inicial.
Un cop netejades cal evitar que caiguin. Gasses que s'enganxen per mantenir unides totes les parts. El restauradors amb la situació idónea podrà començar a eliminar primer aquests elements que són reversibles, es pot eliminar la gassa, el producte amb que s'ha enganxat i es podrà començar a eliminar la terra, el fum, la bruticia que s'havia adherit a sobre.
-Les pintures de Cinctorres. Poble que en restaurar la teulada del seu ajuntament medieval es troba que entre les viguetes s'ha utilitzat per fer-les unes fustes pintades, fragments de retaules gòtics. Un cop detectat el valor d'aquestes materies van anar a parar a la taula del restaurador que va començar el procés de neteja. Va descobrir els fragments d'una taula gòtica.
Hi ha una altre fase de consolidació que es posar juntes totes aquestes peces. Veiem com he unit els diferents taulons. El sol fet d'ajuntar-los i enganxar-los materialment. Utilització d'un estucat com el que es feia servir per estucar les fustes abans de picarles. Ompla la pintura, les esgarrapades, fins obtenir una superficie homogénia.
Ara ja hem recuperat l'estábilitat, l'equlibri material pero no ha acabat la restauració. Al enganxarles amb lestuc blanc apareixen les taques blanques. Entrem en la fase més arriscada de la restauració. Que fer amb una obra incopleta, falten troços.
Alhora de decidir que fer amb una obra incompleta es dir que es sap sobre allò que falta. Tot i saber, es pot decidir no fer-ho, no mimetitzar allò que existia. El ventall va desde no fer res. L'altre extrem del ventall es el voler que quedi bé.
Un dels nostre objectius es aprendre a mirar les obres incompletes. Aquest es un dels misatges.
En aquest cas s'ha utilitzat una tècnica que desde lluy sembli que ens han enganyat, l'han falsejat. Hem guayat per la banda de la esteticitat. Pero aparentment he perdut la veritat estètica. Però en aquest cas, si ens apropem podem veure quines parts, son les que no son veritables.
Brandi es planteja com es pot restituir la imatge, la unitat visual i l'equilibri formal a una obra d'art que està constituida per na imatge, la qual sera allo essencial en la obra d'art i, com es pot fer per donarli equilibri sense falsejar-lo.
Brandi proposa la metedologia en la que hi ha 2 teories:
1-La certesa i la consideració de que qualsevol imatge artistica pot ser reconstruida en la seva unitat originaria fins i tot sense reomplir materialment les mancances. Es pot aconseguir que la imatge funcioni unitariament. D'aguna manera es gairebé una proposta d'enfocar els ulls de manera diferent. L'equilibri de l'obra es basa en la potencialitat de funcionar com una nova unitat.
2- Asegura que per reconstruir la unitat d'una imatge cal referir-se, tenir en compte i prendre en consideració un mecanisme fonamental de la visió humana. Com mirem. E basa en la relació entre figura i fons. Tota imatge es percebuda en relació a un pla. La nostra perceció enfoca damunt d'una imatge i el que l'envolta es el fons. Tot el que veiem ho veiem en relació al fons. El pla de fons altera com veiem les coses. Per conseguir la unitat de la imatge pictòrica, veure
