¡Descarga Conservacio y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Ilustració
La noció de conservar es tant antiga com la de destruir o esborrar 1. El concepte de Be
Cultural, prové d'una percepció contemporania, s.XX, que ha tracendit fins avui amb una
visió plural de la protecció del patrimoni.
El nostre pensament colectiu, comença a partir de la ilustració^2 s.XVIII. Un dels objectiu
dominants del segle XVIII, va ser el desig de conservar o retornar l'esperit de Grècia i
Roma. Es lementaven de la destrucció de les civilitzacions, pero a diferencia d ellos
humanistas renacentistas, los clasicistas fueron más sentimentales, grandiosos y
extravagantes, y menos sinceros, hasta glorificaban a monarcas cínicos, cortesanos
corrompidos.
L'estat Espanyol, s'influencia per les noves tendencies europeas de França, Anglaterra i
Alemnya. Felip V (1700-1746), Felip V llegó a Madrid acompañado de varios consejeros
franceses, que reorganizaron la Corte según el modelo francés: reforma financiera,
reorganizacion del Gobierno; España al fin conocio la revolucion que había cambiado la
faz de la Europa oocidental durante cincuenta años anteriores. Con la aparición de las
Academias se forjaran los caracteres normativos y estatales.
-La Real Academia de la Histori a comenzó como reunión literaria de amigos, (gracias
a ese interès por el pasado, los monumentos antiguos, las lapidas, las ruinas,..., en el
año 1735. Los contertulios se dirigieron a Felipe V para que autorizara sus reuniones y el
monarca les concedió su protección. Con ello, la tertulia ya especializada en la
investigación del pasado quedó convertida en Real Academia de la Historia. La
autorización la dio Felipe V por Real Cédula de 17 de junio de 1738. Los primeros
orígenes legales destinados a la protección del patrimonio histórico en España datan del
siglo XVIII y están ligados a la monarquía borbónica y a algunos intelectuales ilustrados
que rodeaban al rey Felipe V, el cual creó la Real Academia de la Historia mediante Real
Decreto el 18 de abril de 1738, aprobando sus estatutos mediante Real Cédula (foto);
1 Damnatio memoriae 'condena de la memoria'. Era una práctica de la antigua Roma consistente en, condenar el recuerdo de un enemigo del Estado tras su muerte. Se procedía a eliminar todo cuanto recordara al condenado: imágenes, monumentos,
inscripciones, e incluso se llegaba a la prohibición de usar su nombre. 2 La ilustracion: Fue en Francia donde la Ilustracion alcanzó su manifestación suprema, moldeo el pensamiento humanoy oriento el curso de las acciones -razón, leyes rigurosas, libre de ignoracia, intolerancia y opresion, educacióon a las masas, libertad religiosa, desarrollo del individualismo[ judaismo reformado- abandonar el espiritu de clan, dejar de suspirar por Sión, vivir con las exigencias cívicas de los paises donde vivian]
pionera en ocuparse oficialmente de temas culturales, cumplirá un papel de gabinete de
antigüedades (creación del cargo de anticuario) en línea con la política europea del
mecenazgo y coleccionismo característicos de esa época, comprensibles en un
ambiente ilustrado y privado caracterizado por su identificación con la antigüedad
clásica, la ciencia y la cultura.
- Real Academia de las Tres Nobles Artes de San Fernando : patrocinada por el hijo
de Felipe V, Fernando VI, en el 1752. Confiando a la Academia la promoción y protección
de las Artes. Se suprimió el carácter aristocrático de los primeros estatutos, confiando la
dirección de la Academia a los artistas. Su propósito era convertir la materia artística en
materia de estudios reglados, superando el modelo anterior de aprendizaje en el
taller.Desde 1757 la Academia impartió los estudios y expidió el título de arquitecto.
(Concedir titols, controlar, promoure, supervisar.)
Les dos academies jugant en paralel; hi ha una doble mirada ente antiguitat / bellesa,
memoria / objecte preciós. Trobem una bipolaritat,
El Estado protegerá también los lugares notables por su belleza natural o por su
reconocido valor artístico o histórico. (Encara no es parla de difusió, pero te un to molt
bolxevíc, de protecció agresiva. + L'estat fa un llistat, a partir de l'estudi, de quines
seran les obres dignes de protecció .)
1933: Ley de Patrimonio Artístico Nacional. : Se trató de una ley progresista y
vanguardista para la época, algunos de cuyos criterios
estaban basados en la Carta de Atenas de 1931, como la conservación a través del respeto y afecto
En el cas dels bens mobles, es procedeix a fer un llistat, inventariats, els objectes rebran
inspeció, seran accesibles, publics i transmesos. (s'haura d'informar dels moviments que
rebern)El mobles dins dels inmobles serán també BIC, ja que formen un conjunt.
Els bens eclesiastics són propietat de l'Isglèsia,, tenen normatives propies, els seus bens
mobles no poden ser d'un comercial ni tenen dret a trafic, només transmesos a l'estat o
a altres institucions religioses ( problemática actual amb el colectiu que es sent
identificat amb aquells bens mobles locals propietat de la iglesia, pero d'interés colectiu)
Maneres que l'estat te per obtenir bens patrimonials particulars:
-Dret de retracte: Afectivo cuando: No haya sido correctamente comunicada una
compraventa entre particulares de un bien de interés cultural o de un bien inventariado,
que tenga iniciado expediente de declaración de Bien de Interés Cultural.No se haya
comunicado la venta de bienes pertenecientes al Patrimonio Histórico Español en
subasta pública.
-Dasió:Pagar impostos de succesió amb bens patrimonials
Amb la creació de l'Estatut 1983, la Generalitat diu que te dret complert sobre es seus
bens historics, artistics, monumentals arquitetonics, arqueologics, cientifics (es percep
la pluralitat creixent) Pero va en contre la constitució de l'Estat, ja que l'Estatut vol tenir
competencia exclusiva. Es mantindrá llabors un dialeg entre les funcions i gestions
sense resoldre.
Conclusión
A lo largo de la historia se han desarrollado distintos conceptos de patrimonio, y a la importancia política, social y científica que ha adquirido hoy en día, superando el ideal ilustrado de la cultura como factor esencial del desarrollo personal, se le añade ahora su valor como factor de igualdad y solidaridad, de integración social y de desarrollo. Se inscribe ya dentro de una sintonía internacional que asume plenamente el concepto extensivo de bien cultural. Actualmente, se considera que la implicación de la sociedad civil es de enorme trascendencia en relación a la conservación de los bienes culturales, incluso de mayor impacto que el papel desempeñado por las instituciones gubernamentales. La propia Ley lo tiene muy en cuenta al confirmar el valor relativo del patrimonio y su ineludible significación social. El patrimonio es entendido así como riqueza colectiva y el objetivo de su regulación es la protección, acrecentamiento y transmisión de la misma a las generaciones futuras. Contiene un deseo consciente de implicar a la sociedad civil en esa tarea de salvaguardia,
_- acaba con la tradición decimonónica del absoluto respeto a la propiedad privada, dando primacía al valor social del bien frente al sentido de propiedad, desde el momento en que pueda constituir una limitación para su uso y conservación.
- Se valora el significado histórico colectivo del bien cultural por encima de su efecto estético estimado individualmente, ya que los criterios de belleza son siempre cambiantes.
- el patrimonio sirva de estímulo creativo a presentes y futuras generaciones._
Violet de luc i 'altre, es mouev en llocs i tems diferents, frances i angles, tradicions i cultures diferents. Violet, dins el context de la rev.froncesa, despres del periode napoleonic, periode molt destructiu, periode de molt conservados, amb un paris burges del ½ del XIX, que es retorna a l'edat mitgana, torna la frannça medieval, el gotic, el segle de les catedrals, lluis XIII, ...a finals del XVII com els moments anticlaricals, modernització, interes economic havien destruit obres del passat, que la majoria eren medievals. A partir del II imperi de napoleo, la recontrucció de una nova monarquia es
El violet historiador es el que mes valorem. Troba el llenguatge gòtic, l'articula en forma de
diccionari, escriu i dibuixa un diccionari raonat d'arquitectura, on desmenusa totes les terminologies, juntament amb tota la indumentaria (teixits, mobles, etc...) no només reconstrueix els edificis, o reconstruccions, juntament amb arqueolegs. La seva aproximació analitica continua sent vigent per a nosaltres. Coneixemen que reconstitueix el passat. Te una imatge romàntica, que pesa poderosament sobre el nostre imaginari. (L'imatge del mon medieval que avui tenim prove de violet, ell savia quin era el vocabulari, pero ens enganya amb la seva visio romàntica) Ell enten l'arganització, la logica inpacable, enten el gotic cm algo molt racional, i posa les bases per poder reconstruir al segle XIX, i es creara el neogotic, sera un llenguatge que es pensara ideal, perque tambe existia el idealisme, una visio de sublima, de elevar les ideas, perque violet enten el llenguatge com algo tancat, Pretent dotar, amb retroespectiva aplicar un llenguatge que s'aplica ahistoricament, i poder restituir llenguatges o coses que mai havien existit, allo que mai s'havi pugut tenir. Porta tots els elements, portant totes les bases pero per algo imaginari. L'ideaisme amb relacio a l'arquitectura, transforma la concepció de la reformació, la base del seu pensament, l'objectiu de larestauració es refe el monument tal i com va ser, el seu diccionari (que va ser molt influent, fet molt perillos, perque es va voler restaurar l'historia). Ell diu que larestauració no es tracta de conservar, ni reparar, o refer, sino obtenir la seva completa forma pristina/ ideal, encara que mai hagués existit, (per si no s'hagues tingut per diners, guerres, altres accidents,...-) ellc creu que la restauracio es tornar els edificis a la seva situació ideal. (ex: la restauració de notredam, no nomes restaura lo trencat, el creu que faltaven agulles, no fa una restauracio historica, fa una restauracio del llenguatge, encara que falseiga la veritat historica. -avui en dia encara crea dubtes, perque no es documenta bé, no deixaclar el seu procés d'intervenció, tambe s'equivoca creien que el llenguatge gotic es unic, i no es el mateix l'arquitectura gotica a frança que a alemania, i ell pasa pel colador, ho vol uniformar tot, que fa mal, perque quan es llegeix en diferents llocs, perque quan s'aplica a catlunya es dediquen a fer punxes per tot arreu, agulles alemanes a bcn, prejudicis del XIX. Restauracio es recreació , i el resultat dependra dels aquitectes. La restauració en estil tendeix a recuperar tota la forma cristina, destrueix i discrimina. Que es mes fidel un edifici que es fidel a la seva tradicio o al seu adn? -Carcassone, Violet resucita l'espai, completa mus, torres, parts de fustes, a partir de les evidencies arqueologiques,. -Castell de pierfount, ell fa una restauració ideal, una restitució de tot elconjunt, no numés amb projectes, també amb acuarel.les. Ell ho reconstrueix tot, amb materials analegs, reconstrueix els interiors. Pero perque la seva recracio havia de tenir un us fucional, per que visqui el rei. La lliço de Violet, interesant pel coneixament. Falseiga, reinventa, crea coses noves. Pero el seu metode perteig del coneixament, que la forma del moument dicti la reformació, posa l'enfesis en el monument i d'aqui es farà la restauració. No es desde el criteri del moment, sino desde el coneixament, en la logica propia del monument.te qualitat com historiador, el que fa es criticar els seus seguidors, k fan reformes sense estudis. S'entent que recrear, conservar es millorar, -tu ets, eres gotic, jo et farè mes gotic!.
Restauració de Ripoll, en el context del nacionalisme, igual que l nacionalime monarquic, s'enmiralla amb el passat frances,la renaixença busca els origens del romanic, i ripoll es el millor lloc. Alies -rogent fa la restauració, amb un romanticisme. Com violet, se li ha de retreure la manca de docomentació, no va fer fotos. Ell te un nivell de imaginació, vol ser riguros, pero no mmolt noi...que es basa en altres arquitectures, el resultat es un edifici noi, no es un monuent medieval, son parts originals amb mil inchoerencies.
Aquesta idea es pot aplicar en qualsevol esti en veritat,
Sant pere de Pons: s.xI, arriba als anys 90 molt ensorrada, i despres es fa reconstruir tot el simbori, te manca de vigenia historica, les formes no probenen de l'epoca, i no totes les formes son vigent mentres dominis l'estil, aquets neguits, escrupuls, repugnancies en la manipulacio arribara a través de Rasquin.
Grans palaus anglesos: molt aviat integren projectes amb gotic decoratiu, es valoren els escenaris
medievals, castells, masmorres, arrela a una sensibilitat. S'intenta evocar desde la sensibiltat i no desde la historia. L'experiencia de raskin com a viatger, coneix venecia, italiaa,..el coneixament d'orient, moviments protoromantics d'influencia. Viu i estima venecia, una venecia corrumpuda, degradacions, tot i la inperfecció, raskin o disfruta, el pas del temps no es una perdua, sino com element d'enriquiment. Al mateix temps tambe s'enfada respecte a les conservacions que s'estaven fent. Les actituds de conservacio semblen violetianes, no son fidels a la meteria del edificis vells. Raskin vol mentenirse fidel, te atencio en el fragment i no en l'organisme, ell vol el detall, la bellesa, intensitat. tot es rellevant, li interesa tant les escultures com les plantetes o ombres.
D'aquesta manera, la manera de restaurar, les necessitats, o voluntats no tenen res a veure, entre violet i raskin hi diferencia d'oficis, raskin no es metodic, no fa escrits cientifics, 7 lamps of arquitectur: raskin te 30 anys, llibre de filosofia i pensament, o analitza l arqutectura desde punts de vista diferents. Mostra la seva actitud davant de la restauració. Rebuig etic a la falsedat. La materia en ruina, entra dins el joc de bellesa per raskin. La preservasió de ruines, tambe s'apresia l'autenticitat, els troços es valoren encara. Actitud contemporania, es un peliatiu a l'actitud de violet, fins i totabans de que violet escrigui el diccioner. Pero raskin, aver, yo no quiero tirarlo todo, quiero restaurar- pues ponga una terita, pero como lo hago, que pongo, que diseño hago? Com intervinc? Raskin ens ajuda a mirar i a ser critics, res mes, qui ens ajuda a fer algo? Violet, mira el monument i trobar la resposta, trobar la posibilitat de intervenir, desde la comprensio ja es veure la manera de fer. L'arquitecta ajuda, ell sap fer parets, raskin es critic, no necessita aportat. Quin es el terme mig? Camillo boito, sintesis de dues actituds.
D'una alte generació, home del II romnticisme, italia de la reunufiació. Boito, a mes d'arquitecte es escrito. Germà d'un music i llibretiste, par de la l'obra de boito e relaciona amb verdi. Italia que vol recuperar, pero les seves formolacions teoriques ens interesen. Utilitza la arquitectura antiga per fer nou, perosense enganyar. S'evocacio del mon mdieval, pero incorporats a l'arquitectura contemporania. Boito restaura una porta, el rajol per contrastar amb la perdre, per distingir i diferenciarse del material original. Pero les seves formulacions son lo mes important, posa les bases del restauro sientifico. Unes indicacions que permetic actuar sobre les obres del pasat sense enganyar, i sense esperar que les obres caiguin. Rebutja com raskin, la innovacio a la restauració, ni per modernitzar ni per completar ni enbellir, fer sencer no , ni com haria de haver sigut. Combe deixar incomplet i inperfecte tot allo que es troba. No inovar. No corregir. Ni añadidos ni supresiones. El monument te detalls historics, no es poeta ni arquitecta, boito es mes similar al historiador d'art. Reconeig un valor documental en l'objecta, totes les estrificacions son importants. I totes les capes han de ser respectat, tot allo que el temps ha dipositat. Actitud etica amb la necessitat de fer algo. Quina posibilitat d'actuar, abans de deixar enrunar, en una actuacio de ser restringida. Ell dona formes d'acuar.
Camillo Boito (1836-1914)
Sintesis entre raskin i violet (intervencio que recrea i actualitza fins falsejar. Entre la critica etica i la proposta reconstructiva, bito planteja una actitud nova, una base teorica de la reflexio contemporania, sobretot anys 30,40,50. proposta historiadora, arqueologica i artistica, de veritat anaitica i cientifica, no nomes sentimental, reconeix el monument com doc. del passat. Boito anuncia en una de les seves aportacions: congres IV de ingeniar i arquitecte, 1883, quan encara raskin es viu. Intervencio puntual, circunstancial, no s'anuncia com a manifest o tractat. La participacio de boito es considerara la primera carta italia de manifestot d eprincipis basics, “cartas de la restauració” aquesta primera proposta, inclou uns axiomes:
-monument com a document, entitat historica, valor propi, ha de ser valorat com a tal, primera identificació. Estudi historic.
-conservacio de les estrificacions del monument, totes les capes,els diferents estrats tenen valor i
tots han de ser respectats i conservats.
-fins aquí es una basant conservadora.
-allo nou es pugui distingir. -documentació de la restauració, constancia. -notaria de la constancia de que ha passat, coneixament esplicit d'allo que s'ha fet. Allo qe s'ha fet quedi en el monument.
Part de intervencio, reativa, perillosa, part que raskin rebutja, i violet desenvolupa amb idea despersonilitzadora. Boito analitza desde la discriminacio moderna, entre nou i vell. Es recolza a la restauracio d'inicis del XIX com el colisseu, boito formula procediments per a discriminar lo nou d elo vell.
Diferència d’estil entre nou i vell. Diferencia de formes, perceptibles.
Diferència de material: podem reproduir la forma però amb un material diferent. (mao i pedra al coliseu, canvi i contras amb equilibri, pero que es distingeixi)
Supressió de siluetes i perfils, decoració, simplificació d formes, evitar reproduir els element ornamentals, elements que no tenen sentit reproduir: no reproduiré tots els detalls d’allò que restaurem sinó que ho simplificarem alguns dels elements del disseny original.
Exposició dels fragments antics eliminats: el que he hagut de treure perquè estava molt malmès, no les llençaré ni les faré desaparèixer sinó que els elements autèntics desplaçats es conservaran al monument o a prop d’ell perquè puguin ser vistos. (la memoria del material antic, la pedra com a joia)
Marques de distinció en els elements que substitueixen la peça malmesa. Algunes d’aquestes marques poden tenir la data de producció de la nova peça.
Textos descriptius incisos en el mateix monument. Element d'advertencia de discriminació.
Descripcions i fotografies del procés de restauració. Documentació guardades a la vora del monumnnt,
1 La notorietat: que tothom sàpiga que l’edifici ha estat restaurat, que sigui evident i que n’hi hagi constància. Que inclouen les justificacións. 2 Reflexio teorica detallada, no es gran filosofia, pero es teorica. A l'hora de la veritat no sempre es aixi. En la practica trobem que tota la veritat historica topa amb problemes d'artisticitat, coherencia de l'aspecte, el contrast entre l'artisticitati l'historia. (art-historia en continuo conflicte)
Pero s'admet que hi haura un disseny contemporani, no desde un disseny antic com el de violet. Suburdinarse a allo vell. Per tal de que el monument antic s'antengui amb suburdinació. En les practiques restauratives,
L'exit de la seva teoria vindra en mans dels seus deixebles i continuadors. Luca beltrami (1845-1933) En les seves mans les teories de boito seran molt grans, restauració cientifica, restauracio no com a belle arts, sino com a base cientifica, i a més, la difusió a nivel internacional Gustavo giovannoni (1873-1946) participa al primer congres de la arquitectura internacional moderna (CIAM) congrès on l'any 31, era molt moderna l'arquitectura, conflueixen els arquitectes mes destacats, lecorbousier, gatpac, arquitectura d'esquerres, giovannoni, els i porta al congres aporta temes de modernitat i els hi fa aprobar la cartad'atenes, normativa internacional de restauracio de monuments on es formulas criteris de boito, necesitat de conservar, nou i vell, consolidar, no mentir. Giovannoni pero tambe te un paper en elfaigisme, punt d'encaix entre vanguardies i faixismes. 1932 -carta italiana, (només italia , les seves bases de legislació)
monumento d'ambiente, enten el teixit urba, la continuitat, com un valor en ell mateix. (antecedents en anglesos com raskin, august pugin, -aspecte religios, per la fe l'arquitectura gotica catolica) Dialectica entre nou i vell, historicitat, i la contemporaneitat de l'edifici, que es restaura per a gent d'avui i necesitats d'avui, adequasio i usos vu en els documents antics.
Alois Riegl: (1858-1905) en aquesta mateixa època, aporta la reflexio teorica, psicologic i perque ens interesen les coses del pasat.
Brandi aporta criteris als bens mobles desde la teoria d'arquitectura.
Com intervenir en els monuments del pasat de manera diferenciable Trobem aspectes semblants a les solucions de bens mobles. -La Alte Pinakothel de munick: museu public, tipologia nova del XIX, abans no existia una tipologia arquitectonia de museu. Va patir la IIGM, es restaura als anys 50, la reconstrucció de munich es fa de talmanera que les perdues son perfectament distingibles. El volum queda en continuitat, pero la pell es veu e manera diferenciable. No reproduix ele elements decoratius, troba el contrast de material i el contrast d'acabat. Pero es molt necessari veure que a passat, ha de ser un recort, la ferida ha de quedar obeta i visible, son implicacions de carácter ideologic.
-Muralla romana de barcelona. Cases tapaven la muralla. El descobriment de la muralla, i la visualització prové de la post guerra, el bombardeixos van “facilitat “ la avinguda de la catedral. Adolf florencia va restaurar i difinir la barcelona moumental, comença a treballar als anys 30 i temps de la republica i espres sera l'ideoleg de nombroses restauracions que donen forma al barri gotic, cració del carrer montcada, pavimentació , nucli medieval, hospitalde la santa creu, passeig del born, nombre elevat de operacions fetes amb criteris variables, pero veiem le traçes d'una modernitat que entronca amb la teoria boitiana. De les torres romanes, pasa per una galeria baroc, un neobarroc ue armonitzava amb l'entorn, es destruit per un planteixament que posa enfasis en algo modern, desde el valos de l'arq contemporania. Pero la part de la muralla es va restaurar amb tcho, donava coesio i continuitat sense mentir, voluntat de diferenciar i equilibrar, continuitat cromatica pero de textura diferent, un trateccio arquitectonic. A mes 'arquitecta es sent comode amb el mao.
11/12/
Ciencia aplicada a 'art, coneixer, datal i analitzar. (museu mares)
objectius i necessitats: coneixement dels materials constitutius i de la tecnica de l'artista determinació d'alteracions i la seva causa, datacio i autenticacio de l0aobra.
Tecniwur d'examen i d'analisis, com mes gran el descobriment cientific, mes riguros es l'examen.
Tecniques d' examen: descripcio morfologcia xamen superficial: amb una lupa vilocular.(entre 5 o 30 auments es per pintura, son fotos amb gran detall. Ens apropem als materials, tecniques, marques,.. .examen de llum rasant, per veure els relleus, observacio de superficie. El relleu propi de la pintura, si hi ha una pintura sobre de latre, o pintura afegida. Costures de les teles, Examen per fluorescencia amb radiacio ultriaviolada. - si hi ha bernis que son florecents per si mateixos, no sempre ens em de fiar del vernis, perque pot amagar restauracions, Examen reflectografia o digitalinfraroja- es veu el dibuix subgecent, nomes detecta els carbons. Podem veure escrits antics dins l'obra, el dibuix preliminar, o la primera capa de pintura examen a raig X: podem veure a traves del blanc de plom, que para el raig, si la pintura es nova o no.Pero els raig x poden envellir els materials per altres examens (veure l'invisible)
Tecniques d'analisi: distincio entre tecniques destructibes (destrueixen la mostra presa): analisi per cromotografia de capa fina i no destrucctibes (in situ)espectroscopia raman laser, de tecnica molecular. Pots veure encara que sigui el mateix element, pots veure si el color es mes antic o no. pots analitzar la molecula del producte, quan es fa l'analisi el que surt son uns rajos, depenen del material sur un raig o un altre, a partir de les vivriacions microdestructives (ni el cap d'una agulla)
