Organitzacióconstitucionaldel’Estati Fonts del Dret 1r i 2n Trimestre
1
ORGANITZACIÓ
CONSTITUCIONALDEL’ESTAT
(1er Trimestre)
Núria Vicens Estaran
Doble grau Dret+Economia/ADE
Universitat Pompeu Fabra
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Apuntes D. Constitucional, Apuntes de Derecho Constitucional
Apunts Organització constitucional de l'Estat i Fonts del Dret
Tipo: Apuntes
2020/2021
1 / 116
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Apuntes D. Constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
ORGANITZACIÓ
CONSTITUCIONAL DE L’ESTAT
(1er Trimestre)
Núria Vicens Estaran
Doble grau Dret+Economia/ADE
Universitat Pompeu Fabra
TEMA 1: “Constitució i constitucionalisme”
L’Estat com a pressupòsit del dret constitucional. Antecedents ideològics del constitucionalisme. L’evolució del constitucionalisme durant el s. XIX: les revolucions liberals (model britànic, nord-americà i francès); el període de les cartes atorgades i les constitucions pactades; el període de les constitucions del liberalisme democràtic. L’evolució del constitucionalisme durant el s. XX: període d’entreguerres i de postguerra, l’establiment de la justícia constitucional a Europa i del valor normatiu de la Constitució. Referència a l’evolució del constitucionalisme espanyol.
El dret constitucional és el conjunt de normes que regulen l’organització de l’Estat. Per tant, per a que hi hagi dret constitucional, ha d’haver-hi Estat.
Estat: Creació social a partir de la qual s’exerceix el poder, de caràcter sobirà.
· Elements de l’Estat
Tradicionalment es diu que es composa de tres elements, i per tant la suma d’aquests tres elements, és l’Estat:
La població o nacionalitat : gent que es troba subjecte a les lleis (normes) de l’Estat.
El territori : Àmbit espacial on són vàlides les nomes de l’Estat.
Aparell de govern : Conjunt de representants polítics i de funcionaris que exerceixen el poder públic, és a dir, que creen normes i les executen.
Tots els Estats independentment del seu sistema polític (democràcia, dictadura...) tenen aquests tres elements. En el cas de la dictadura, al no haver estat de dret, les normes del dictador serien part del dret constitucional ja que el poder recau absolutament en la seva persona.
· Característiques de l’Estat
- Organització sobirana : L’Estat és una creació històrica a partir de la qual s’exerceix un Poder Sobirà;; l’Estat és una organització sobirana que presenta l’existència d’un poder internament suprem, un poder externament independent i un poder originari.
Poder originari: Poder que ve generat per ell mateix que és l’origen de manifestació dels altres poders (internament suprem i externament independent) i que dota de validesa les altres normes.
Poder internament suprem: No té superior jeràrquic, és a dir, que exerceix la màxima autoritat en l’àmbit territorial.
Poder externament independent: No es troba subjecte a decisions externes.
Podem distingir entre el sentit jurídic i el sentit real de sobirania. El sentit jurídic és el que s’aplica a la Constitució on s’apliquen els tres poders a la norma jurídica, i el sentit real és la sobirania que es posa en pràctica.
HISTÒRIA DE LA CONSTITUCIÓ DELS ESTATS
Els Estats no han existit tota la vida, el poder polític no sempre ha estat organitzat. Els Estats són una creació històrica, humana. La noció moderna d’Estat es comença a construir a partir del segle XV.
Abans del segle XV
Abans del segle XV, a l’Edat Mitjana , el poder estava acumulat en mans privades, pels senyors feudals ( feudalisme ). El poder estava fragmentat i vinculat a la propietat de la terra. Els senyors feudals tenien la propietat de la terra i, per tant, tenien el poder que era privatitzat i patrimonitzat.
La noció d’Estat va començar quan el poder es va anar concretant a mans d’un senyor feudal (casa nobiliària) i comença exercint funcions polítiques i públiques sobre part del territori i poblacions que cada cop són més àmplies. Els senyors feudals (a Europa occidental associats amb les cases reials) assumeixen més poder perquè tenen dues capacitats bàsiques: l’ exèrcit i el cobrament d’impostos. Els altres senyors feudals exercien una relació de vassallatge en relació amb aquests. Aquestes cases reials van anar fixant normes jurídiques que es van imposant a un nombre més gran de persones i territoris a mesura que passa el temps. Exemple: Comptes de Barcelona – Borrell II (vassall del rei franc) trenca relacions perquè el franc no protegeix Catalunya davant les pressions d’Al-Andalus. El fet de declarar la independència respecte els territoris francesos, és un exemple de sobirania. Aquest comptat de Barcelona s’expandeix amb múltiples conquestes i s’origina una nova casa reial: La Corona d’Aragó.
Les cases reials, sota la seva jurisdicció abasten cada vegada un territori més ampli.
Segle XV-XVI
On no es produeix aquest feudalisme, al segle XV, es teoritza el concepte d’ESTAT, a Itàlia.
Maquiavel (s.XV-XVI) “El Príncep”
Va entendre que s’estava produint un canvi respecte el feudalisme per la concentració de poder.
Bodin (s.XVI) “Els sis llibres de la república”
Aboga per la figura d’un sobirà que ordeni normes que no siguin discutides per ningú i que siguin independents als altres poders externs. Aquest sobirà (ell pensava en un monarca però no té perquè ser així) és un “ legibus solutus ” (sobirà que ordena lleis però ell no hi està subjecte).
- Reconeixement dels drets fonamentals: El contractualisme propugna una manera d’organitzar políticament la societat que garanteixi la llibertat. Un Estat és considerat “constitucional” quan la seva organització té com a finalitat garantir la llibertat dels ciutadans. Aquesta idea apareix concretada en l’article XVI de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà aprovada per l’Assemblea Nacional francesa l’any 1789: “Tota societat en què no està assegurada la garantia dels drets ni determinada la separació dels poders, no té Constitució.”
- Divisió de poders : concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han de estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder. Principalment es refereix a la divisió entre el poder legislatiu, l’executiu i el judicial.
- Democràcia: Els ciutadans participen en l’elaboració de les normes en les quals es regeixen i participen en l’elaboració de la Constitució.
Fonaments teòrics del constitucionalisme:
Iusnaturalisme (s.XVI-XVII): Predica que hi ha uns drets que corresponen a les persones i que el poder públic no pot violar. Està vinculada a la religió. Entén que les persones tenen drets que es troben a la naturalesa que són innats, eterns, universals, immutables i inalienables, és a dir, que no poder ser transferits permanentment a cap governant. El iusnaturalisme racionalista fonamenta l’origen de tota comunitat política (és a dir, de l’Estat) en un acord o pacte mitjançant el qual els membres d’una societat, per consentiment, deleguen la sobirania que pertany a cadascun d’ells en una autoritat que té com a finalitat la salvaguarda dels drets naturals de cada persona. Aquesta idea va originar els drets fonamentals.
Supremacia normativa: Existència d’una norma superior a totes les altres, la Constitució. El primer a teoritzar-ho va ser un jutge anglés (Coke). Ni el monarca podia contradir aquesta norma superior. El caràcter suprem de la norma constitucional deriva del seu origen, del fet de provenir d’un poder ( poder constituent ) que és superior a tots els poders creats per la Constitució ( poders constituïts ). Des d’un punt de vista jurídic, la supremacia normativa de la Constitució significa que aquesta és la norma normarum “la norma de les normes”, és a dir, la norma que regula la creació de totes les altres i, per tant, la que fonamenta la validesa, mentre que la Constitució és originària i la seva validesa no deriva de cap norma, ja que és jeràrquicament superior a totes les altres.
Il·lustració (s.XVIII): Antecedent del constitucionalisme. La Il·lustració es basa en les següents teories polítiques i ideològiques :
a) Contractualisme: Revela la idea que la Constitució és compacte social que vincula l’organització de la societat a una norma aprovada per un pacte social (KANT). Pel contractualisme, es veu la Constitució com a expressió d’un pacte social que crea
l’Estat i per tant, té el caràcter de norma fundacional : el seu establiment coincideix teòricament amb el naixement d’un Estat. b) Racionalisme: Moviment ideològic que situa a l’home (i no a Déu) com a centre de l’univers i la raó (i no la fe) com a element decisiu per a comprendre i conformar el món. De manera que es pot organitzar la societat d’acord amb els principis de la raó, com la divisió de poder per tal de no acumular tot el poder en poques persones. El constitucionalisme representa l’intent de racionalització de l’ordre polític mitjançant la juridificació del poder públic. c) Democràcia: Participació de tots els membres de la societat, el resultat és a voluntat de tots. Rousseau és un teòric de la democràcia directe; tots participaven en l’aprovació de les normes en les quals es regeixen. Els governants només poden governar d’acord amb els governats.
Característiques del Constitucionalisme en la seva fase inicial
a) El constitucionalisme liberal inicia el procés de limitació del poder polític a través del Dret i intenta, amb formulacions diverses, racionalitzar-ne l’exercici. b) La Constitució es presenta com un instrument de la burgesia per participar en la direcció de l’Estat , suprimint el poder absolut del Rei i distribuint-lo entre el Rei, el Parlament i els jutges. c) Les constitucions liberals intenten substituir el principi monàrquic pel de sobirania nacional. En molts casos es compartirà la sobirania entre el Rei i el Parlament. d) Els drets proclamats en els documents constitucionals són essencialment els drets liberals articulats al voltant de la llibertat, la seguretat i la propietat. e) Les Constitucions d’aquest període no es basen el principis democràtics perquè no incorporen els drets polítics, o només es reconeixen a persones de rendes altes ( sufragi censatari ).
Experiències històriques que van portar al Constitucionalisme
- Revolució anglesa (Il·lustració-Liberalisme: pretén garantir la llibertat dels ciutadans).
- Constitucionalisme britànic: No té escrita una constitució. En realitat, és un seguit de normes i textos acumulats en el temps. Alguns són d’origen medieval (la carta Magna, per exemple). Depèn d’unes vicissituds històriques i té unes peculiaritats perquè organitza el poder de l’Estat per textos acumulats en molt de temps.
La revolució anglesa va començar per uns conflictes produïts pels monarques anglesos que volien esdevenir monarques absoluts i francesos. La revolució anglesa es contextualitza en un moment de conflictivitat religiosa, l’incipient ascens de la burgesia i el parlamentarisme.
L’equilibri també es basa en els dos grans partits polítics: el conservador ( tory ) i el liberal ( whig ).
- Els drets individuals: A Anglaterra no es proclamà un únic codi o declaració de drets, la majoria són resultats de decisions judicials.
- El rule of law: Significa la igual subjecció de totes les classes a la llei ordinària del país, administrada pels tribunals ordinaris.
- Les fonts del Dret constitucional:
· La legislació ( statute law ): lleis constitucionals que s’han anat aprovant al llarg de la història. Ex. Carta Magna (1215), Bill of rights (1689), Act of Settlement (1701).
· Dret judicial ( case law ): derivat de decisions judicials. Comprèn: el common law, el dret i els costums del regne que han obtingut reconeixement judicial; i la interpretació de la legislació.
· Les conveccions ( conventional rules ): pràctiques vinculants en el procés polític i en la seva transformació.
- Flexibilitat de la Constitució: Les lleis que formen la Constitució poden ser modificades pel Parlament mitjançant el mateix procediment que les lleis ordinàries. Això és degut al principi de “sobirania del Parlament”. No hi ha doncs supremacia de la Constitució i, per tant, no existeix cap tribunal que pugui controlar la constitucionalitat de la llei.
- Revolució americana (Constitucionalisme als EUA)
- Cartes colonials (covenants) – Experiència preconstitucional
Abans de la independència dels EUA i hi ha un antecedent a la Constitució: les cartes colonials (covenants) que eren una experiència preconstitucional. Aquestes cartes reclamaven la llibertat religiosa perquè havien fugit d’Europa on hi havia les guerres religioses i copiaven els pactes del poble d’Israel explicat a la Bíblia.
- Declaració d’independència (1776)
Els anglesos pressionen econòmicament als colons. Els colons s’independitzen al 1776 de la colonia anglesa. Volien independitzar-se perquè pagaven impostos i no estaven representats al Parlament. “No taxation without representation”
Varen trencar els vincles amb la corona britànica i amb la primera independència del món contemporani crearen un Estat Constitucional.
- 13 estats independents i confederació (Constitucions dels estats)
Cada nova ex-colonia aprova una Constitució, és a dir 13 constitucions per les 13 colonies angleses. En aquestes constitucions hi ha declaracions de drets fonamentals ( Declaració dels Drets de Virginia , 1776). La Constitució de Virgínia (1776) seria la primera Constitució liberal escrita de la història. El poder públic es justifica perquè protegeix la llibertat dels ciutadans, que participen en l’aprovació de les normes constitucionals i en l’elecció dels representants i es protegien els drets fonamentals. Els EUA són les primeres democràcies però no votaven ni les dones ni els negres.
- Federació (Constitució federal dels EUA, 1788)
Els americans intenten el federalisme (la divisió de poder és també entre els estats i la federació). Al 1787 els representants dels estats es reuneixen a Filadèlfia ( Convenció de Filadèfia ) per afrontar els problemes comuns originats per la ineficàcia del sistema confederal i redacten una Constitució federal ( Constitució dels Estats Units ), que entra en vigor dos anys després, al 1789, quan George Washington fou elegit primer president dels Estats Units. Les colònies varen aprovar el document que porta per títol Articles of Confederation (1777), pel qual s’estableix una unió perpètua entre els Estats. En la federació s’atorguen poders a les federacions. El Parlament està format pel Senat i per la cambra de representants. La federació no tenia carta de drets a diferència dels diferents estats.
- Reforma: les 10 primeres esmenes (1791)
Aleshores, al 1791 van introduir les 10 primeres esmenes a la Constitució de la federació per garantir els drets fonamentals. Així ho faran després la majoria de Constitucions del món, que han anat incloent una llista de drets fonamentals en l’anomenada part dogmàtica de la Constitució, per distingir-la d’aquella altra dedicada a regular l’organització dels poders de l’Estat, anomenada part orgànica.
Si la Constitució limita el poder públic, també ha de limitar el legislador perquè sinó no tindria eficàcia la Constitució. La cort suprema era qui controlava al legislador per donar eficàcia normativa a la Constitució (“ Judicial Review of Legislation”. Supremàcia de la Constitució. Marbury vs Madison, 1803). Partint de la premissa de que la Constitució és el dret suprem del país, el jutge Marshall va argumentar en la famosa sentència del Tribunal Suprem Marbury vs. Madison (1803), que els tribunals de justícia, encarregats d’aplicar les lleis als casos concrets, podien deixar d’aplicar-les quan les estimessin contràries a la Constitució.
Assemblea Nacional de caràcter constituent. Aleshores els moviments populars van prendre la Bastilla, es van abolir els drets feudals i es va publicar la Declaració dels Drets de l’Home i el ciutadà, bastant influenciada per el constitucionalisme Anglès i Americà, va establir els principis polítics del liberalisme.
Arran de la declaració l’any 1791 en una assemblea constituent denominada per la classe burgesa, anomenats girondins, van aprovar la Constitució de 1791. Aquesta constitució reconeix la divisió de poders, el rei conserva el poder executiu i dret a vetar lleis, i incorpora la declaració de drets. Aquesta és la primera constitució escrita del continent.
Lluís XVI tot i que va jurar la constitució, va conspirar contra França conjuntament amb les altres potències absolutistes per intentar que ocupessin França i el nomenessin rei absolut de nou. Quan descobreixen les seves conspiracions, fuig i és atrapat. Les conspiracions van acabar amb una guerra que van guanyar els francesos. El 1792 es va abolir la monarquia, aquest fet va provocar una radicalització del moviment amb la constitució de 1793 aprovada pels Jacobins (representants de les classes populars, Sans Coulottes) que mai fou aplicada. Aquesta Constitució reconeixia els sufragi universal masculí, declarava la República després de l’execució de Lluís XVI -en l’època del terror- i mitjançant el Tribunal de salut pública sota la direcció de Robespierre es va implantar una política de terror.
El terror no va agradar a la gran burgesia que es va revoltar i va detenir a Robespierre el 1794. Davant d’aquest període convuls Napoleó Bonaparte va obtenir protagonisme (havia proclamat l’Imperi, centrat en la seva persona) i va aprovar la Constitució de 1795 on restaurava els drets de la constitució del 1791, era una constitució de caire moderat. Durant el període republicà, es van succeir molts projectes constitucionals i experiments polítics que van provocar que França es trobés en una permanent inestabilitat política i social que va acabar amb el cop d’estat de Napoleó el 1799. França s’ha caracteritzat per la inestabilitat constitucional cosa que ha fet que sigui dels països amb més textos constitucionals.
Napoleó va iniciar una sèrie de campanyes per Europa, fins que sucumbeix a Rússia, es detingut i exiliat a la illa d’Elva.
L’any 1814 al Congrés de Viena es va intentar impulsar el retorn a l’absolutisme, que es va concretar amb el retorn a França del monarca Lluís XVIII.
Conseqüències de la Revolució Francesa.
El fet que França havia aprovat la Declaració de drets va provocar que sempre estesin vigents fins i tot quan els textos constitucionals no hi feien al·lusió.
El triomf de la Revolució va implantar que la sobirania residia en la Nació i no el monarca.
La primera Constitució francesa va establir un principi fonamental del nou Estat liberal i del Dret públic francès, que defensava la supremacia de la llei i la subjecció de l’administració i el poble a ella.
Evolució constitucional a l’Europa de la segona meitat s. XIX
A començaments del segle XIX, a Europa es produeix un moviment contrarevolucionari que elimina gairebé totes les constitucions i pretén tornar a l’Antic Règim. Aquest moviment sorgí del Congrés de Viena, i va substituir les Constitucions per:
- Cartes Atorgades: que eren concedides graciosament per rei. Eren més conservadores i reconeixien que l’únic sobirà és el monarca que pot concedir cert poder o drets als súbdits.
- Constitucions Pactades : La sobirania és entre el rei i el Parlament, aquests fets demostren que mai es va poder tornar a l’autèntic Antic Règim.
Durant la restauració de Lluís XVIII va concedir una carta atorgada als francesos, obria una via cap al parlamentarisme. A França Lluís XVIII és substituït per Carles X.
Carles X era un rei molt absolutista, però durant el seu regnat es va produir una revolució, l’any 1830 el rei va aprovar la carta de 1830, era una monarquia orgànica. Aquesta constitució estava pactada entre el rei i el parlament, constitucions pactades, en les que s’entenia que la representació popular ha de participar en l’organització de l’estat, no és pacte entre tots els membres de la societat, els parlaments són poc representatius i el sistema monàrquic continua prevalent.
A partir dels anys trenta del segle XIX s’inicià en la majoria de països europeus un moviment de parlamentarització i democratització del constitucionalisme.
SEGLE XX – Desenvolupament de Constitucionalisme
Constitucionalisme d’entreguerres
Després de la primera Guerra Mundial, a Europa, apareixen nous règims basats en:
- La generalització del Sufragi Universal (Masculí i Femení)
- Introducció de Jurisdiccions Constitucionals Concentrades (apareixen els Tribunals Constitucionals).
- Consolidació del valor normatiu de Constitució.
- Introducció de drets socials (noves llibertats vinculades a la creació de l’Estat social): educació, drets laborals...)
Ex: Constitució d’Àustria (1920) – primer país amb Tribunal Constitucional (Hans Kelsen)
Constitució de la 2ª República Espanyola (1931)
Conceptes de constitució:
Alguns antecedents a les constitucions modernes foren la Politeia d’Aristòtil, la Constitució de Ciceró a l’antiga roma o les Lex Fundamentalis de l’edat mitjana.
Concepte racional normatiu
Es basa fonamentalment en la idea de Constitució que transmeten les constitucions americanes, tant federals com estatals, i les constitucions revolucionaries franceses (1781 i 1783). Aquestes constitucions partien del liberalisme.
Seguint aquest model s’entén que una Constitució és:
- Un sistema de normes jurídiques que creen i ordenen una comunitat política vinculant tant als ciutadans com als que han d’exercir poder.
- Aquestes normes estan recollides en un document jurídic escrit (diferència amb Gran Bretanya), aprovat d’un sol cop, que pretén regular de manera sistemàtica el conjunt d’òrgans de l’estat per tal de garantir la llibertat i els drets dels ciutadans, ha d’estar continguda en un sol document.
- La Constitució ha de ser un document escrit perquè així aporta seguretat jurídica (contra l’arbitrarietat del poder).
- Les normes constitucionals tenen caràcter suprem perquè són jeràrquicament superiors a la resta.
- L’elaboració de la Constitució no correspon als poders creats per la mateixa Constitució (poders constituïts), sinó a l’anomenat poder constituent , del qual és titular el poble o els representants.
- S’ha d’ajustar als principis de la raó , és a dir, no deriva del costum: Per exemple, la raó ens diu que és més fàcil que triomfi el despotisme en una concentració de poder.
- Constitueix un pacte social , per aquest motiu l’elaboració de les normes constitucionals no correspon als poders creats per la mateixa constitució (poders constituïts, sinó a l’anomenat poder constituent del qual és titular el poble). Els membres de l’Estat decideixen sobre la norma que els regirà.
- Per garantir la seva supremacia la Constitució ha de ser rígida , és a dir, està previst en la mateixa Constitució el procediment per a reformar-la i exigeix una majoria superior a la requerida per modificar una llei.
- La Constitució ha de comptar amb una declaració de drets fonamentals i divisió de poders.
- Finalment cal tenir en compte que les normes constitucionals tenen caràcter suprem ja que estan situades al cim de l’ordenament jurídic, la constitució és la Norma Normarum.
A França a diferència dels EUA es produeixen algunes mancances com, per exemple, no hi haurà control de constitucionalitat de la llei. A França no es permetrà que els jutges dictaminin que una llei és contrària a la Constitució. El Parlament no pot ser limitat per una Constitució i, per tant, les constitucions franceses no tindran valor normatiu perquè no tindran garantia davant el legislador.
Concepte històric tradicional de constitució.
Com a reacció conservador enfront el liberalisme apareixen a Europa les constitucions pactades:
- S’inspiren en les teories de Burke i De Maistre que defensen que la Constitució ha de defensar les tradicions i necessitats de cada país.
- Les lleis i convencions tan sols són expressió d’elements preexistents en el costum i el caràcter del poble, per tant, les institucions són fruit de la història i la tradició enlloc de la raó.
- La norma no cal que estigui escrita ni s’ha de distingir formalment de les lleis ordinàries, fet que implica que tampoc sigui necessari que el dret constitucional estigui escrit, emana del costum.
- Cada poble desplega la seva constitució a través d’actes parcials, d’usos i costums formats lentament que responen al seu esperit nacional i legitimats en la tradició.
- La Constitució no cal que sigui liberal, és a dir, no cal que hi hagi divisió de poders ni drets fonamentals.
Aquest tipus de constitució que emana del costum, que no s’aprova d’un sol cop i respecta la tradició, està força inspirat en el sistema britànic. Diuen que si sempre hi ha hagut un Estat liberal, s’ha de seguir així i si ha estat sempre autoritari absolutista s’ha de seguir així.
Concepte sociològic de constitució.
Cap a mitjans del segle XIX s’inicien unes revolucions democràtiques promogudes pel moviment obrer a través de diverses ideologies (marxisme, anarquisme, socialisme...). El que acaba triomfant és l’opció social-demòcrata que promulga l’opció del sufragi universal i l’extensió dels drets (llibertat d’associació, d’opinió, dret d’ensenyament...). En la Constitució de 1848 de França apareix una nova idea de Constitució: el concepte sociològic de Constitució:
més important és la dificultat de compatibilitzar Monarquia i democràcia fins a la Constitució del 1978.
- La qüestió nacional: Als diferents textos constitucionals espanyols del s.XIX domina una concepció centralista i uniformista de l’Estat, inspirada en el model jacobí francès de l’Estat- Nació, que ignora la realitat plurinacional de l’Estat espanyol. A part del projecte fracassat de Constitució federal de 1873 durant la I República, només la Constitució de 1978 i el període de la II República reconeixien les diverses nacionalitats de l’Estat i la descentralització política.
ANTECEDENTS DEL CONSTITUCIONALISME ESPANYOL
Alguns autors consideren que ja hi havia hagut una EXPERIÈNCIA PROTOCONSTITUCIONALISTA amb la Corona d’Aragó, especialment a Catalunya.
- Limitació del poder, semblant al constitucionalisme anglès, dins d’una societat estamental pròpia de l’Antic Règim.
-El rei no era un monarca absolut.
-Rei necessita el consentiment de les Corts Generals per aprovar les normes (lleis), per tant, les necessita per exercir el poder legislatiu.
- S’assemblava al model anglès del s .XVII.
- Hi havia un Tribunal que assegurava l’aplicació de la constitució.
Tot això acaba amb el DECRET DE NOVA PLANTA (1714): Felip V instaura una monarquia absoluta a Catalunya i anul·la totes les institucions catalanes.
Antecedent: Josep Bonaparte concedeix l’Estatut de Baiona (carta atorgada) al 1808, concedint drets als espanyols.
1r procés constitucional de l’Estat espanyol: CONSTITUCIÓ DE CADIS 1812.
CONTEXT HISTÒRIC: guerra del francès (plena ocupació napoleònica)
CONSTITUCIÓ DE CADIS 1812
- És el primer text constitucional espanyol i s’elabora a Cadis el 1812, en plena guerra del francès (de la independència).
-Entre 1810 a 1812, després de l’abandonament del tron per Josep Bonaparte (que havia promulgat l’Estatut de Baiona el 1808), es reuneixen les Corts per aprovar la Constitució.
- Es va aprovar el 19 de març de 1812 i per aquest motiu és coneguda com “ La Pepa ”.
- És extensa (384 articles) i tenia l’objectiu d’aportar estabilitat a Espanya i, per això, establia una clàusula per la qual no podia reformar-se fins al cap de vuit anys. - De caràcter liberal amb components innovadors però altres força conservadors.
-Inspirada en els models liberals francesos (Constitució del 1791) i americans.
- Sobirania nacional i divisió de poders : l’executiu continua en mans del rei (que té dret a vet en les Corts unicamerals i la seva persona era sagrada i inviolable), el legislatiu resideix en les Corts amb el Rei i el judicial en els tribunals establerts per la llei.
- Drets: processals, llibertat d’impremta (expressió), dret de sufragi actiu (universal masculí) i passiu (censatari), inviolabilitat del domicili i igualtat davant la llei.
- No reconeix el dret a la llibertat religiosa (estableix la confessionalitat catòlica de l’Estat): Prohibeix la resta de religions, malgrat que el 1813 fou abolida la Inquisició.
-Sufragi universal masculí actiu.
Electorscompromissariselectors parroquialselectors de partits judicialsdiputats de cada província.
Tots els homes tenen dret a votar (sufragi actiu) però no tots tenen dret a ser escollits diputats (sufragi passiu). S’escollien uns compromissaris (que pagaven impostos perquè tenien unes rendes altes) que dictaven qui havia de ser diputat. Només aquells amb obligacions tributàries poden ser compromissaris, que triaran els diputats.
1810-1824 independització països Amèrica llatina
Constitucionalisme llatinoamericà serà d’inspiració:
-Constitució americana 1788
-Constitució de Cadis de 1812.
FETS HISTÒRICS DES DE 1814 FINS 1834
- Fi de la guerra napoleònica. Ferran VII “El desitjat” retorna de França (on havia estat retés per l’exèrcit napoleònic) el 1814.
- MANIFIESTO DE LOS PERSAS (1814) : Ferran VII pretén retornar l’absolutisme a Espanya i abolir la Constitució de Cadis de 1812.