¡Descarga Apuntes de Arqueo Botánica y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Arqueología solo en Docsity!
ARQUEOBOTÀNICA – INTRODUCCIÓ
● Sortida de camp: 3/12 8:30-14:30 + revisió de la prova escrita. ● Prova escrita: 1/ ● PRÀCTIQUES: o Recuperació de restes o Carpologia o Antracologia
L’ÚS DE LES PLANTES ● Satisfer les nostres necessitats: o Alimentació: fruits, llavors, fulles, arrels, fongs. o Construcció: Fusta i herbàcies/tiges, palla, escorça. o Llum i escalfor: Fusta (llenya) i fibres o Artefactes i medis de producció: Fustes, tiges i fibres vegetals (lli...) o Salut (plantes medicinals, sobretot en l’era precientífica): totes les parts (ungüents i tisanes). Dos tipus d’estratègies: BUSCAR NOMS CIENTÍFICS.RECOL·LECCIÓ: sense afectar al seu cicle vital. ● Fruits: aglans, avellanes. ● Tubercles: xufa ● Fulles: dent de lleó, farigola... ● Flors: camamilla ● Llavors: pinyons ● Tiges: Grelos CULTIU: plantar-les, moltes vegades canviant la seva forma original. ● Fruits: pomes, préssec. ● Tubercles: patata ● Fulles: bleda, enciam ● Flors: carxofa ● Llavors: blat, faves ● Tiges: api. Obtenció, processat, consum. Moltes espècies, necessiten un procés pel consum, s’han de moldre, coure... Que han requerit una un tipus d’eines específics (molins, morters...), que són els que sovint es conserven en el registre arqueològic. ARTEFACTES I MEDIS DE PRODUCCIÓ ● Eines/armes: o Agrícoles: pal excavador, pales o Cacera: arc i fletxes o Domèstiques: culleres o Parts d’altres eines: mànecs varis. ● Contenidors: cistells, bols, pots. ● Construcció: cabanes, parts estructurals.
● Transport: carros, rodes, barques/canoes. ● Vestit i calçat: teixits. ● Combustible: llum i escalfor. No només hem aprés a escalfar els boscos i cultivar arbres. Ara ja no, però en el passat estàvem envoltats de matèries primeres. No es veu en la nostra societat occidental industrialitzada, ja que ho hem anat reemplaçant per altres materials. EVIDÈNCIES DE L’ÚS DE PLANTES: quan més lluny està en el temps, més escasses són les evidències. ● Australupithecus i primers Homo: indirectes. o Desgast dentari o Es permeten veure que és un aliment, però no quin tipus. ● Neandertals: directes. o Kebara Cave (Israel), 65 -45 ka BP: restes de gramínies (ordi, blat...), llegums i fruits carbonitzats = cuinaven. ● Homo Sapiens: o Múltiples evidències carbonitzades i sense carbonitzar. o Ohalo (23 – 19,5 ka BP): 100 espècies carbonitzades. EVIDÈNCIES D’ÚS DE PLANTES: EINES ● Schoeningen, Alemania (300 ka BP): llances, tecnologia a partir d’espècies vegetals (íntegrament de fusta) del Heidelbergensis. Ens parla també de la tecnologia que tenia. ● Zamostje, Russia (càries ocupacions 9-6,3 ka BP) ● La Draga, Banyoles (7,3-7 ka BP) ● Les Sorres X, Castelldefels (1350 – 1400 NE): fons marítims, on trobem les embarcacions conservades completament. Ens serveixen per veure les tècniques del transport. EVIDÈNCIES D’ÚS DE PLANTES: COMBUSTIBLE Les més comuns de trobar i les que sovint no es recol·lecten completament. Des de que el foc es domina es troba molt corrent. És una tecnologia relativament recent. L’objectiu de la fusta és cremar-la. ● Les primeres evidències són controvertides (amb restes d’homo Ergaster): o Swartkrans (Sudàfrica) 1,5 – 1 m.a. o Chesowanja (Kènia) 1,4 m.a ● Més acceptades: ● Benot Ya’aqov (Israel) 790 ka: sílex, fruits, fusta i granes termoalterades. ● XZhoukoudian (Xina) 500-300 ka: evidències d’ús controlat del foc. ● Terra Amata (França) 400 ka. DEFININT CONCEPTES: Arquebotànica: disciplina que té subdisciplines.
o A Europa s’utilitza molt el roure. o Ha de tenir un mínim de 50 anys, sinó ens més complicat realitzar la datació. ● Tecnologia: o Aprofitament de recursos forestals ( instruments, construcció) o Producció i ús d’instruments ▪ A partir d’un fragment de fusta, es pot saber el procés del desgast de l’arbre, els negatius de les eines... ● Més informació o Aprofitaments de recursos forestals (llenya) o Reconstrucció del paisatge vegetal. PALEOPALINOLOGIA – MICRORESTES Estudi de pol·len i espores (de les falgueres). ● Aprofitament de recursos llenyosos i no llenyosos. ● Identificació de plantes domesticades. ● Reconstrucció paleoambiental. ● La quantitat i l’aspecte de pol·len que una planta produeix, ve determinada per qui mou el pol·len, si els animals, o per efectes mediambientals (vent). o Diferencies entre les dimensions, relleu... o Estudis pol·línics, son molt importants en l’estudi del paleopaisatge. S’extreu el pol·len del sediment on es diposita per efectes de la graveta. Fitòlits: no són restes orgàniques, però estan dins de les plantes. ● Cèl·lules de les plantes (silicificades). o Fitòlits o Oxalats o Diatomees ● Aprofitant de recursos (plantes no llenyoses) ● Indicadors de domesticació ● Reconstrucció paleoambiental. ● Són molt locals, s’alliberen on viu la planta i per tant ens mostren les característiques locals. Midons: es troba en els òrgans de la planta. ● L’anàlisi del midó no es gaire precís, ja que la presència a cada planta és molt similar. ● Es permet identificar els carbonis.
Enfocament multidisciplinar (holístic) Entorn = condicions materials per al desenvolupament de les activitats.
FORMACIÓ DELS CONJUNT BOTÀNICS
1. FACTORS DEPOSICIONALS
Les plantes es poden haver incorporat a través de processos de treball, relacionat amb la transformació dels recursos vegetals en productes. Els vegetals poden haver estats incorporats com a matèries primeres, productes o residus. O també a partir de la pluja, el vent, incendis naturals... (agents de caràcter no antròpic) Com a resultat d’aquests processos de treball, l’obtenció processat i consum de les plantes, i els posteriors processos post-deposicionals, les restes poden quedar sedimentades en dues formes: ● Associades directament a estrucyures arqueològiques ● Dispersos en els sediments. Les activitats humanes seran les que acabaran amb la dispersió.
- LES RESTES POST.DEPOSICIONALS Les restes orgàniques només es conserven en condicions excepcionals (que no hi hagi insectes, rosegadors...). Generalment són contextos on no hi ha aigua, oxigen o fa massa fred. El la majoria de jaciments de la zona temperada del planeta, les restes orgàniques només es conserven per carbonització o mineralització (llavors, fustes, fruits...) La mineralització es dona en contextos on hi ha precipitacions d’elements químics en la planta i per tant quedaran com si fossin un negatiu. Procedimetn per el qual es poden conservar les restes vegetals. Substitució de la matèria orgànica per minerals de contextos orgànics. Queda per tant un negatiu. Això passa en contextos amb humitat i llocs de pas d’aigua irregular. ● El lloc més comú on trobem exemples de mineralització són les xarxes de clavegueram i les latrines. Podem tenir molts exemples que no es troben representades en carbons. Es poden recuperar també el altres restes del procés digestiu, com paràsits o insectes. La carbonització fa que sigui més possible que es conservin les parts dures de les plantes. Aquests procés es dona en moments específics en la relació-planta-humà. ● Cremació fusta ● Procés culinari o Pràctica del torrefactat: pràctica de conservació dels jaciments (llavors). Ex: Ametlles... No totes les plantes es consumeixen de la mateixa manera. Mentre que tota la fusta que estigui ambm llenya, no tots els elements vegetals estaran representats en les restes carpològiques; no com a la mineralització (contextes més humids) que es poden trobar més representació. Tot el que són eines o teixits no està vinculat a l’ús del foc, i es per això que no surten tant en el context arqueològic. Hi ha una representació desigual de la representació de les plantes. Carbons trobarem sempre, però restes alimentàries serà més complicat. La quantitat de restes no es proporcional a la quantitat d’ús o explotació que s’hagi fet del territori.
● Condicions en què es produeixen la combustió (humitat, vent) ● Morfologia de la fusta (branques, troncs) ● Propietats fisio-químiques ● EL medi de combustió (tipus d’estructura. ● La resposta dels taxons a aquests factors és altament variable, no es poden establir índex correctors que permetin relacionar el volum de llenya a l’inici i al final. ▪ Efectes de la combustió sobre la microestructura ● Desaparició d’alguns trets: olor, lluentor, color... ● Distorsió d’alguns trets anatòmics (parènquima). o Integració de diferents tipus d’energia (calòrica, lumínica) a altres processos de treball. o Reubicació de residus generats, manteniment de les àrees de combustió i de l’espai social. ▪ Això és el que trobarem en el context arqueològic, que té a veure amb el manteniment del lloc ocupat. ▪ Els processos productius realitzats en els assentaments: la combustió de la llenya. ▪ La gestió de l’espai: ▪ El foc que trobem només son dem l’últim dia. ▪ Es poden trobar en ● posició primària: llar de foc. ● Posició secundària: abocadors ● Carbons dispersos: es dispersen per el vent, tasques de neteja... o Els interiors de les habitacions són els llocs que han tingut l’objecte d’explotació més intens. LA PRODUCCIÓ DE COMBUSTIBLE: EL CARBÓ Iglús de fusta (carboneres), que fa que es quedi carbonitzat i hi hagi una temperatura calòrica més alt. Es necessita per la metal·lúrgia. La conseqüència del carboneig que la major part dels boscos catalans va desaparèixer. El carbó s’ha substituït per el combustible fòssil. INCORPORACIÓ AL JACIMENT ● Factors antròpics o Restes que es van perdre o oblidar. o Restes no aptes pel consum o Resultat d’accident o incendis o Activitats que les generes s’han d’haver realitzat a l’interior de l’assentament. ▪ Recol·lecció i conreu + els processos de preparació del sol. ▪ L’agricultura requereix eines que són invisibles en el registre arqueològic, perquè són de materials peribles també. o Les restes s’han d’haver carbonitzat, mineralitzat o incorporat en un medi propici per a la seva conservació. L’activitat productiva que més residus té és la trilla (separació de la palla).
ANÀLISI DE LA FUSTA – APLICACIONS A L’ARQUEOLOGIA
Exercici final Arqueobotànica: 1 desembre
Sortida Botànica + correcció exercici 3 desembre
PER A QUÈ SERVEIX L’ANÀLISI DE FUSTES?
Anàlisi taxonòmic: identificació de les espècies. ● La fusta és una de les matèries primeres que creix el planeta. Poden ser arbres o arbusts i en diferents zones, àrtiques, desèrtiques, aquàtiques. ● És una matèria primera molt fàcil d’obtenir, sense grans quantitats de tecnologia. ● És molt fàcil de transformar, amb poca feina pots fer una eina. ● Propietats molt diverses. o Flexibles, dures. ● Matèria primera duradora des d’un punt de vist humà (fins a 3-4 generacions). o Però no des d’un punt de vista arqueològic. ● Si nosaltres obviem la fusta només ens queda el 10-15% de restes. ● La fusta es degrada per microbis, insectes, microorganismes se la mengen. o Per tant només tenim fusta quan: o Carbonització: ▪ Molt habitual ▪ Transformacions químiques (piròlisi) ▪ Requereix a activitats econòmiques. ▪ És molt fràgil i hi ha molts trossos. ▪ Deixa de ser matèria orgànica i es converteix en carbó. o Mineralització: ▪ D’orgànic a mineral. ▪ Llocs molt específics (coves, abrics...) ▪ Poc habitual o Saturació d’humitat (llocs amb absència d’oxigen – anaeròbics) ▪ Aïllament d’oxigen ▪ Episodis concrets o generalitzats per sota del nivell freàtic constant. ▪ Requereix el contacte amb altres capes denses. o Assecament ▪ Episodis suaus i constants. ▪ Ex: tombes d’Egipte – en càmeres tancades. o Congelació: ▪ Deté els processos de congelació. ▪ Ambients molt concrets i constants. ▪ Ens aporta molta informació. INFORMACIÓ FUSTA: ● Informació paleoclimàtica – reconstrucció. Determinació d’espècies. ● Anells de creixement. ● INFORMACIÓ PRÈVIA A LA OBTENCIÓ: Gestió forestal: se sap que hi ha ramaderia i agricultura. Activitat econòmica molt rellevant. Perquè si es gestionen cereals, nio es podia fer el mateix amb la fusta. o A partir dels anells de creixement. Veure com hi ha un anell que és més gran. Aquesta és la conseqüència de no tenir competència per trobar els nutrients. ● A través dels anells de creixement, podrem veure quina part de l’arbre s’estava utilitzant.
Radis: conjunt de tubets, que quan estan en contacte amb les traqueides, els radi ho transporta de dins a fora (Horittzontalment):
