¡Descarga Características de los Régimes Especials de la Seguridad Social en España y más Apuntes en PDF de Gestión de Recursos Humanos solo en Docsity!
TEMA 0. ESTRUCTURA DEL SISTEMA
El nostre Sistema de Seguretat social es configura com un sistema mixta, ja que es divideix en una branca no contributiva i una de contributiva i de caire professional.
En segon lloc, l’article 9 LGSS estableix un dels elements característics del nostre Sistema de Seguretat Social: la distinció entre diferents Règims de Seguretat Social, o més concretament la diferència entre dos grans nuclis: el Règim General i els diferents Règims Especials, qüestió que només afecta al nivell contributiu de la Seguretat Social.
Pel que fa als Règims Especials, cal tenir en compte en primer lloc el seu caràcter excepcional respecte del Règim General. Aquesta característica implica que no es tracti d’un mecanisme normal o ordinari d’organització del Sistema de Seguretat Social. Respecte d’aquests Règims, l’article 10 LGSS recull dos elements bàsics de l’estructura del sistema. En primer lloc, un criteri d’homogeneïtzació dels Règims Especials amb el Règim General. En segon lloc, una tendència a la integració dels diferents Règims Especials. Es tractaria de aconseguir en un futur una situació d’unitat dins del Sistema de Seguretat Social.
En base a aquesta última nota, cal tenir en compte que s’ha seguit en diverses ocasions, havent-se inclòs al Règim General alguns Règims Especials com els treballadors ferroviaris, artistes i toreros (1985), el Règim Especial dels Funcionaris de l’Administració Local (1993), la integració del Règim d’Agraris dins el RETA al 2007, i el personal de la llar dins el Règim General al 2011. Tota fusió de Règims porta amb sí un període transitori de l’establiment del canvi.
També desapareixen i s’inclouen al Règim General, els sistemes substitutoris de la Seguretat Social, que tenien certes companyies o certs col·lectius, com els treballadors de Telefònica. Aquests sistemes desapareixen durant els anys 90 ’ per resultar insostenibles econòmicament per les companyies. Altres exemples d’aquests sistemes són la caixa de pensions de tabacalera, o els treballadors del Ferrocarril de BCN.
Actualment els Règims Especials que existeixen, estan contemplats a l’article 10.2 LGSS i són els treballadors del mar (REM), els treballadors per compte pròpia o autònoms (RETA), els estudiants i el Règim de la Mineria del Carbó
CÒMPUT RECÍPROC DE COTITZACIONS
Cal recordar que segons es desprèn de la normativa de la Seguretat Social, en el nostre sistema, es preserven drets adquirits i les expectatives de dret. Els diferents règims no són incompatibles entre si, però si són incompatibles certes prestacions dins un mateix règim. L’article 160. LGSS estableix que per causar 2 prestacions en diferents règims, cal haver cotitzat durant 15 anys de forma superposada, quan no hi hagi alta al sistema o en algun dels règims.
Pel que fa al còmput recíproc trobem dos blocs normatius referents a coordinació entre règims. En primer lloc un bloc normatiu referent a la coordinació entre el Règim General i els Règims Especials, amb una norma global que és el D. 2957/1973. En segon lloc un bloc normatiu respecte la coordinació entre Règim General o Règims Especials amb el Règim Especial de Funcionaris regulat al RD. 691/1991.
Cal tenir en compte que només pot haver còmput recíproc en Seguretat Social si les prestacions són comuns a ambdós règims. Per defensar el còmput recíproc de manera més intensa, una STS de 16 de gener de 2001 estableix una originalitat en base a l’article 51 LGSS que estableix la unitat de caixa única, dient que encara que s’hagi estat en un altre Règim, tota cotització va a parar a la mateixa caixa (la de la TGSS).
Regles per al còmput recíproc de cotitzacions
Per a poder computar cotitzacions, cal haver cotitzat en més d’un Règim de Seguretat Social, i per accedir-hi cal tenir cotitzacions successives o alternes, no superposades. Les cotitzacions realitzades a sistemes integrats (RE de empleats de la llar integrats al Règim General), es consideren fetes al Règim d’integració.
Règims Especials de la Seguretat Social
- RETA = 10; RG =7. Se aplica el RETA ya que tiene más días cotizados.
En los periodos que están superpuestos no hay computo recíproco.
---------------------- 30 a RG.
--------5 a. RETA ------------ 8 a. AUT
Los años cotizados serán 30 + 5 ya que los siguientes 8 años del RETA están superpuestos. Para calcular la base reguladora sumaremos las BBCC de los periodos superpuestos, es decir si en el último año la base de cotización del RETA es de 800 y en el RG de 1000 se sumarán: 1000 + 800 = 1800.
La jubilación anticipada es de 60 años. Es decir, 4 años en RG, 12 años en RETA, pide jubilación con 64 años. En primer lugar, existe más de un régimen y si cumple las reglas del cómputo recíproco. En este caso como no cumple ni la 1º norma ni la 2º aplicaremos la norma con mayor número de cotizaciones. Como su vida laboral es de menos de 30 años en el Régimen que le de derecho tendrá que tener ¼ parte cotizada. 16/4 = 4. Como en el régimen general tiene 4 años cotizados, tendrá derecho a la jubilación anticipada. Si su vida laboral fuera mayor de 30 años, necesitará una carencia de 5 años cotizados.
Para solicitar un subsidio no se exige cómputo recíproco.
En el caso del RE de los funcionarios públicos, para el cómputo recíproco, totalizamos al último. Si no lo tuviera, lo asimilamos todo al régimen anterior.
30 años en régimen general y 5 años de Clases pasivas. Si los 35 años dan derecho a acceder a la prestación solicitada en el último régimen, lo totalizaremos a clases pasivas.
Cuando existen más de dos regímenes en “seguridad social” y clases pasivas:
RETA = 12 años RG = 20 años CP =5 años
Totalizaremos todo y el régimen a resolver será el de las clases pasivas.
Para pensiones, cómputo recíproco, para subsidios estar en alta.
Règims Especials de la Seguretat Social
PRIMER BLOC NORMATIU.
CÒMPUT ENTRE RÈGIM GENERAL I
RÈGIMS ESPECIALS
PENSIÓ PER IP/ JUBILACIÓ/ MORT I SUPERVIVÈNCIA
Primer de tot cal determinar quin Règim resoldrà la pensió, i això es determinarà segons el darrer Règim en que hagi estat en alta, si en aquest règim compleix els requisits de la pensió.
En cas contrari, resoldrà l’últim Règim anterior si en aquell compleix els requisits. En últim terme, serà el Règim on acrediti major nombre de dies cotitzats.
- Calcular la pensió. BR i percentatge
Per calcular la jubilació anticipada , cal tenir en compte que si es reconeix la pensió, es totalitzaran les cotitzacions, tot i que el R.E no reconegui la jubilació anticipada com el RETA.
Cal però, haver sigut Mutualista abans de 1967 amb cotitzacions efectives i no presumptes, està en alta o assimilada, tenir una carència de 30 anys amb 5 d’aquests anys dins el Règim que li reconeix la jubilació anticipada, o si la carència és menor de 30 anys, ¼ del temps ha d’haver-lo cotitzat al Règim que reconeix la pensió.
Amb la jubilació anticipada, quan intervé el R.E del Mar , per a treballadors per compte aliè, hi ha una escala pròpia de reducció de la pensió, diferent a la del Règim General, en cas de anticipar-se per mutualista abans de 1967.
Si s’ha estat al R.E Mar i també al Règim General, sent aquest el que ressol la prestació, però el dret et deriva del Règim del Mar, s’aplicarà l’escala del Mar. Si el dret deriva del Règim General o del Carbó, tot i resoldre el R.E del Mar, resoldrà el Règim General o el del Carbó. Si el treballador ha estat responsable d’ingressar cotitzacions (ja sigui al RETA o al R.E del Mar per compte propi...), cal que aquest estigui al corrent de pagament per poder totalitzar les cotitzacions d’un règim amb l’obligació d’auto cotització. Si no fes falta fer servir la totalització amb les cotitzacions d’aquest règims, serà indiferent si s’està al corrent de pagament, tot i que l’Administració sempre donarà avís al treballador perquè ingressi les quotes pendents, tot i que el règim que resolgui la prestació sigui un règim per compte aliè ( invitació al pagament).
Per a la integració de llacunes, s’ha de tenir en compte que si resol el Règim General o un Règim Especial per compte aliè, s’integren la totalitat de les llacunes, però si resol el RETA o altres règims per compte propi, s’integraran les llacunes del període d’alta al Règim General, però les llacunes del RETA, computen com a base de cotització 0.
Per a prestacions temporals , resoldrà el règim on s’estigui d’alta en el moment de causar-se dret a la prestació i es podran totalitzar les cotitzacions per acreditar la carència.
SEGON BLOC NORMATIU.
Règims Especials de la Seguretat Social
Si resol el Règim de Funcionaris, s’agafarà una taula d’equivalències entre grup de cotització i grup de funcionaris que consta de 6 grups d’equivalència.
Altres prestacions que no siguin pensió
-Cal tenir en compte que com a norma general no hi ha còmput recíproc a les Contingències Professionals, ja que no depenen del període cotitzat, tot i que l’article 6.3 del RD 691/1991, preveu aquesta possibilitat. Per a la Incapacitat Temporal, es podran totalitzar períodes a efectes de carència , només amb períodes no superposats.
Règims Especials de la Seguretat Social
TEMA 1. RÈGIM ESPECIAL PER A
FUNCIONARIS PÚBLICS
Per als funcionaris, es poden diferenciar tres àmbits de la Seguretat Social:
- Un sistema de Classes Passives que conté jubilació, la Incapacitat Permanent, MiS i altres obligacions de l’Estat.
- Un sistema de Mutualisme que integra la MUFACE per a funcionaris Civils de l’Estat, el ISFAS, per al Règim de Seguretat Social de les Forces Armades, i la MUGEJU per al personal al servei de l’Administració de Justícia. Aquest sistema inclou la assistència sanitària, la incapacitat temporal i complements a pensions.
- Un sistema de protecció familiar amb subsidi per fill a càrrec.
SISTEMA DE PROTECCIÓ FAMILIAR
-Des de l’any 1992, la protecció familiar és la mateixa que al Règim General, regulant-se així en els articles 181 a 188 LGGS, tot i que ho gestionen les unitats administratives per als fills menors d’edat i les Mutualitats per fills a càrrec amb discapacitat, i no la TGSS.
Per aquell que tenien la ajuda familiar abans de 1992, conserven la prestació antiga en el cas de no tenir dret al nou sistema.
PROTECCIÓ SOCIAL DELS FUNCIONARIS
Anteriorment, per a la jubilació, la BR era escollida amb els 2 millors anys, tot i que les quanties mai es revaloritzaven. A la Llei de Bases de 1963, ja s’establia la consideració de que aquest Règim Especial s’havia de regular a una Llei Especial.
SITUACIONS ADMINISTRATIVES DELS FUNCIONARIS
ple dret. Per tant no hi ha necessitat d’establir Conveni Especial (no auto pagament de quotes).
No consta cap requisit de nacionalitat per a ser funcionari, tot i que si s’estableix com a requisit en situacions limitades. A banda, la possible pèr dua de nacionalitat és irrellevant.
La Llei de Classes Passives estableix que només cotitzaran els funcionaris, i és obligatòria des de 1966. La BC és tarifada, és a dir, es cotitza sense tenir en compte el sou real personal, sinó en base a una tarifa. Per exemple l’haver regulador (equivalent a la BC) per al grup A1 és de 40258,62€ a l’any. En cas de funcionaris de jornada reduïda, l’haver regulador es redueix proporcionalment.
El tipus de cotització a Classes Passives és del 3,86%. Per tant l’haver regulador del grup A1, aplicant el 3,86%,(i dividint entre 12) dona un total de 109,59€, sent aquesta la quota mensual.
- Declaració de mort amb ocasió d’accident
Per a classes passives ens remetem al Codi Civil, segons el qual es declararà mort a un accidentat quan transcorrin 10 anys des de l’últim cop que es va saber d’ell.
- Classificació de les pensions
En primer lloc, podem parlar d’una primera distinció, ja que en el Règim General, la distinció clàssica és entre contingència comú i professional, i a Classes Passives parlem de prestacions ordinàries o extraordinàries.
L’article 191 LCP, diu que la prestació serà extraordinària quan el seu fet causant es produeixi per lesió, mort o desaparició produïda per un acte de servei o com a conseqüència del mateix (problema amb el AT in itinere, difícil de ser reconegut).
També hi ha la pensió excepcional, que és aquella en favor d’una persona determinada sense una raó o sense donar-se una contingència ordinària ni extraordinària.
- Pensions extraordinàries. La prova
Tal i com s’estableix a l’article 47.4 LCP, hi ha una presumpció de lloc i temps de treball per provar que s’estava en acte de servei. En quan a la malaltia s’estableix la necessitar de relació directe amb l’acte de servei o la naturalesa de l’activitat.
Per l’accident in itinere, es podrà acreditar que és extraordinària, si s’ha ordenat un trajecte determinat.
Per altra banda, s’ha de demostrar que la gravetat de la lesió es relaciona amb l’accident a efectes d’incapacitat.
1. JUBILACIÓ
Al Règim de Classes Passives, no es defineix de manera expressa el que significa jubilar-se, però si que es parla del retiro o jubilació. Només poden jubilar-se dins de classes passives, els funcionaris.
La jubilació forçosa està fixada amb caràcter general als 65 anys, si ves es pot perllongar fins als 70 anys. La jubilació voluntària , s’estableix en els 60 anys sempre que s’acreditin 30 anys de serveis efectius.
La carència necessària per a la jubilació, és de 15 anys (recordar el còmput recíproc), que s’exigeixen des de l’any 1989. L’article 32 LCP parla de serveis efectius a l’Estat , un concepte similar a estar en alta o situació assimilada a efectes de carència. Així dons es considera servei efectiu,
Règims Especials de la Seguretat Social
Per aquells que superin l’edat de jubilació forçosa, la DA-25 LPGE del 2015 estableix un tant per cent addicional que dependrà dels anys cotitzats.
Per aquells que hagin cotitzat fins a 25 anys, tindran un 2% per any. Qui tingui entre 25 i 37 anys de carència tindrà un 2,75% per any i si té més de 37 anys, un 3% per any.
Això suposa que es podrà superar l’haver regulador del funcionari, però en cap cas la pensió màxima.
Càlcul de la Jubilació
La quantia es calcularà sobre la base de l’haver regulador establert en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, aplicant percentatges, segons la escala establerta a l’article 31.1 RD 670/1987. Es tindrà en compte l’haver regulador de l’any del fet causant.
S’arbitren formules especials quan el funcionari ha format part de diversos cossos, escales o places.
Pel que fa a la selecció de l’haver regulador, l’article 30 LCP estableix que es tindrà en compte un bloc normatiu diferent segons s’hagi entrat a classes passives abans o després de 1985. A tenir en compte excepcions com les que estableix la DA-1 LCP: “ De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 25, número 3, de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, para la determinación de los haberes pasivos causados por el personal comprendido en el ámbito personal de cobertura del Régimen de Clases Pasivas que tenga acreditados servicios como Magistrado de dicho Alto Tribunal, se tomará un haber regulador de igual cuantía a la del total de las remuneraciones que hayan correspondido a dicho cargo en el año en que se produzca el hecho causante de tales haberes, refiriendo éste a los servicios acreditados como tal Magistrado en el caso de que la determinación de los haberes hubiera de hacerse por aplicación de las normas del título I de este texto”.
Règims Especials de la Seguretat Social
El percentatge aplicable, serà aquell que es determini en base a l’article 31.1 LCP, que va des de un any de servei, fins a 35 anys o més, tenint-se en compte sempre els anys complerts.
Años de servicio Porcentaje del regulador 1 1, 2 2, 3 3, 4 5, 5 6, 6 8, 7 10, 8 11, 9 […] 13, 35 i més 100,
L’haver regulador pel percentatge, es divideix per 14 per obtenir la pensió mensual.
Si s’ha treballat en diversos cossos, es te en compte el temps a cada cop per al càlcul.
2. INCAPACITAT PERMANENT
Es considera que la incapacitat, anticipa la jubilació, sense determinar-se graus, i sent la contingència la incapacitat pel servei. Els dictàmens d’incapacitat tenen un caràcter preceptiu i vinculant, i a Catalunya són realitzats per el ICAM.
Es requerirà una carència de 15 anys per contingència ordinària, i en el cas de contingència extraordinària (professional), no es requerirà cap carència.
Càlcul de la prestació
-Per a Classes Passives, alhora de calcular una prestació per incapacitat permanent, es farà la ficció de que s’ha treballat de forma efectiva el que li manqui al causant per a causar la jubilació forçosa (amb 55 anys IP, es
4. ORFANDESA
Són beneficiaris de la prestació:
Els fills del causant fins a 21 anys , així com els que hagin estat declarats incapacitats per a tot treball abans de complir aquesta edat o abans de la data de la mort del causant. Els fills fins a 22 anys sempre que no realitzin cap treball lucratiu o que realitzant-lo, els seus ingressos per treball no superin, en còmput anual, el 75% del SMI. Els fills fins a 24 anys sinó superen el 75% del SMI i si quan mort el causant, no sobreviu cap progenitor (orfe absolut) o l’orfe presentés una discapacitat del 33% o més.
Per aquesta prestació no s’exigeix cap carència del causant.
La quantia és del 25% de la pensió de jubilació o retiro, en el supòsit en que existeixi només un fill amb dret a pensió. La pensió serà del 10% de la base reguladora per a cada orfe, en cas de que hi hagi més d’un fill amb dret a pensió. En aquest últim cas, les pensions resultants s’incrementaran en un únic 15% de la BR que es distribuirà en parts iguals entre tots els fills.
En el conjunt, no poden superar el 50% de la pensió ordinària de jubilació si existeix cònjuge amb viduïtat, o sinó existís, el límit serà el 100% de la BR.
Si la contingència fos extraordinària, la pensió seria d’un 12,5% si fos un únic fill el beneficiari, o del 5% si hi ha dos o més beneficiaris, amb un 7,5% de complement únic a repartir entre tots.
5. PENSIÓ A FAVOR DELS PARES
Els beneficiaris seran el pare o mare, indiferentment, sempre que depenguin econòmicament del causant, no existeixi cònjuge supervivent, ex cònjuge, parella de fet o fills del mort amb dret a pensió, i quan els seus ingressos reals no superin el SMI. La quantia serà del 15% de la pensió ordinària de jubilació.
INCOMPATIBILITATS
- Incompatibilitats internes. Art.25 LCP
- Es incompatible la percepción simultánea de más de tres pensiones ordinarias de Clases Pasivas de jubilación, viudedad, orfandad o en favor de los padres causadas por diferente persona.
- Es incompatible la percepción simultánea de dos o más pensiones ordinarias de Clases Pasivas causadas en su favor o en el de sus familiares por la misma persona.
- Incompatibilitats externes. Art.26 LCP
Si s’ha prestat servei a una Administració, només es pot optar a una pensió. En aquells casos en que s’hagi treballat de manera no simultània, causant dret a pensió a qualsevol règim de seguretat social i també al de Classes Passives, s’haurà d’escollir per una pensió.
Si s’hagués realitzat dos treballs de forma simultània es podrà optar a dues pensions.
- Incompatibilitats amb el treball
Anteriorment, era incompatible la pensió només amb el lloc de treball públic. Les pensions abans de 2013 es regien per aquesta norma.
Actualment, la pensió és incompatible amb el treball que dugui terme inclusió a la Seguretat Social. La excepció aquesta norma són els professors i magistrats emèrits, fins als 75 anys, També és excepció, amb la regulació de 2013, la possibilitat dels jubilats forçosos que tinguin el 100% de la pensió (35 anys cotitzats), que podran seguir treballant, reduint la pensió a la meitat sense complement a mínims.
Els jubilats per Incapacitat, amb un grau equivalent al total, també poden treballar en una altra feina, tenint una pensió al 75% o al 55% segons si els serveis efectius són de més o de menys de 20 anys.
Règims Especials de la Seguretat Social
