Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apuntes lingo, Apuntes de Matemáticas

Asignatura: matematicas 2, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 29/10/2017

guty1426
guty1426 🇪🇸

3.6

(7)

7 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
hMATERIAL DE PRÀCTIQUES
MATEMÀTIQUES II
CURS 2015-2016
GRAU D’ECONOMIA
GRAU D’ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES
GRAU DE FINANCES I COMPTABILITAT
CARÀCTER: TRONCAL
CURS: PRIMER
SEMESTRE: 2
Autor: D. Robert Meneu Gaya. Professor Titular d’Universitat del Departament de
Matemàtiques per a l’Economia i l’Empresa.
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apuntes lingo y más Apuntes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

hMATERIAL DE PRÀCTIQUES

MATEMÀTIQUES II

CURS 2015-

GRAU D’ECONOMIA

GRAU D’ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES

GRAU DE FINANCES I COMPTABILITAT

CARÀCTER: TRONCAL

CURS: PRIMER

SEMESTRE: 2

Autor: D. Robert Meneu Gaya. Professor Titular d’Universitat del Departament de Matemàtiques per a l’Economia i l’Empresa.

ÍNDEX

  • PART 1. ús del programa lingo...............................................................................
    • 1.1. Introducció
    • 1.2. Sintaxi bàsica del programa LINGO
    • 1.3. Principals opcions de menú
    • 1.4. Resolució d’un problema: parts de l’informe de solució
      • 1.4.1. Anàlisi bàsica de la solució
      • 1.4.2. Òptim local - òptim global (cas no lineal)
      • 1.4.3. Solució degenerada – no degenerada (cas lineal)
      • 1.4.4. Solució única – solució múltiple (cas lineal)
      • 1.4.5. Anàlisi de sensibilitat (cas lineal)
      • 1.4.6. Programació lineal entera
    • 1.5. Sintaxi avançada de LINGO
      • 1.5.1. Secció SETS (conjunts)
      • 1.5.2. Funcions @SUM i @FOR
      • 1.5.3. Secció DATA (dades)
      • 1.5.4. Exemples
  • PART 2. modelització de problemes i aplicacions econòmiques més importants.
    • 2.1. Modelització de problemes d’optimització matemàtica
      • 2.1.1. Identificar les variables principals o de decisió
      • 2.1.2. Identificar i plantejar la funció objectiu
      • 2.1.3. Identificar i plantejar les restriccions
      • 2.1.4. Condicions de domini
    • 2.2. Aplicacions econòmiques més importants de la programació no lineal
      • 2.2.1. Problema (de maximitzar la utilitat) del consumidor
      • 2.2.2. Problema (de minimitzar els costos) de l’empresa
      • 2.2.3. Problema no lineal de producció amb recursos limitats
      • 2.2.4. Problema de selecció de cartera
      • 2.2.5. Problema de minimitzar les desviacions quadràtiques
    • 2.3. Aplicacions econòmiques més importants de la programació lineal
      • 2.3.1. Problema lineal de producció amb recursos limitats
      • 2.3.2. Problema de la dieta
      • 2.3.3. Problema de mescles
      • 2.3.4. Problema de transport
      • 2.3.5. Problema de planificació financera
      • 2.3.6. Problema maximín o minimax
    • 2.4. Aplicacions econòmiques més importants de la programació lineal entera
      • 2.4.1. Problema de motxilla
      • 2.4.2. Problema d’assignació
      • 2.4.3. Problema de localització
  • PART 3. enunciats de problemes de modelització I resolució amb lingo.............
    • 3.1. Programació no lineal
    • 3.2. Programació lineal
    • 3.3. Programació lineal entera

PART 1. ús del programa lingo

1.1. Introducció

El programa LINGO ha sigut desenvolupat per LINDO Systems Inc. És un programa dissenyat

per a resoldre sistemes d’equacions i inequacions i problemes d’optimització, tant lineals com

no lineals.

La resolució dels models es fa mitjançant distints solvers : per a problemes lineals, no lineals

(amb o sense condicions apropiades de concavitat-convexitat), quadràtics, enters, etc. Tot i això,

l’usuari no s’ha de preocupar d’elegir-los perquè el programa analitza el problema i tria el més

adequat automàticament.

El programa LINGO destaca per la familiaritat del llenguatge que utilitza. Es tracta d’una

sintaxi semblant a la que s’utilitza quan s’escriu el problema en el paper. En un nivell més

avançat, LINGO admet un llenguatge de modelització l’objectiu del qual és generar models

d’una gran dimensió, mitjançant l’ús de conjunts que permeten crear vectors i matrius amb els

quals definir sumatoris i escriure restriccions i condicions de domini d’una manera més ràpida.

LINGO també admet la possibilitat de vincular dades amb un full de càlcul com Excel. D’una

banda, les dades del problema d’optimització (coeficients de la funció objectiu, de les

restriccions o termes independents de les restriccions) es poden importar des del full de càlcul i,

de l’altra, la solució obtinguda amb LINGO per a les variables principals del problema es pot

exportar al full de càlcul.

Per obtenir la versió lliure del programa LINGO cal entrar en l’adreça .

Aquesta és la pàgina principal de l’empresa que comercialitza aquest programa informàtic i uns

altres de semblants. En aquesta adreça d’Internet s’informa de les versions més actuals,

novetats, material complementari, etc. Per continuar amb la instal·lació cal seguir amb l’enllaç

Downloads, després amb Download LINGO i triar la versió més recent del programa per al

sistema operatiu que cada usuari utilitze. Després d’omplir un formulari i enviar la petició, es

rep un correu electrònic amb un enllaç a una pàgina que permet la descàrrega del programa.

Les limitacions d’un problema per a poder ser resolt amb aquesta versió són:

  • 150 restriccions
  • 300 variables
  • 30 variables enteres
  • 30 expressions no lineals

1.2. Sintaxi bàsica del programa LINGO

El programa LINGO funciona en l’entorn Windows. Per tant, l’ús de les icones, dels menús i de

les finestres són els habituals en tota aplicació Windows. La sintaxi bàsica de LINGO és molt

senzilla, ja que la majoria de la notació matemàtica que s’utilitza quan s’escriu en paper es pot

incorporar directament sobre un problema en LINGO.

En aquest epígraf es descriu la sintaxi bàsica del programa LINGO. Per tal d’introduir-hi un

problema d’optimització matemàtica s’han de respectar les regles següents:

  1. Funció objectiu: la direcció d’optimització s’ha d’indicar en forma abreujada seguida d’un signe igual i de l’expressió matemàtica de la funció:

Max= expressió funció objectiu ; o Min= expressió funció objectiu.

  1. Expressions matemàtiques: són combinacions de nombres, variables, funcions @ i operadors matemàtics que s’utilitzen a fi d’indicar la funció objectiu o els primers membres de les restriccions. Cal fer les observacions següents:

Nombres: el caràcter que separa la part entera i la decimal és un punt (4.5, per exemple). LINGO utilitza freqüentment la notació científica: 1E6 significa 1.000.000 i 2.3E-3 vol dir 0,0023, per exemple.

Variables: per a referir-se a variables s’han d’utilitzar noms que comencen amb una lletra, encara que els caràcters següents poden ser lletres o nombres. Per exemple: x , y , x 1, x 23, cost ; són noms vàlids de variables.

Funcions @: Són funcions definides en LINGO que representen funcions especials de tipus matemàtic, trigonomètric, estadístic, financer, etc. Totes elles s’hi poden incorporar a mesura que s’escriu un problema des de l’opció de menú Edit – Paste Function. Alguns exemples són: @sin i @cos per al sinus i cosinus, @exp per a l’exponencial amb base e, @log per al logaritme neperià i@sqrt per a l’arrel quadrada. Un tipus especial de funcions @ a fi d’expressar les condicions de domini de les variables es descriu amb detall més endavant.

Operadors matemàtics: els símbols associats i l’ordre d’execució són els següents:

Primer: signe ( + o - ). Si apareix a l’inici d’una expressió matemàtica, és la primera operació que s’executa. Tot i això, aquest símbol en una posició no inicial s’interpreta com una suma o resta i és l’últim que s’executa.

Segon: exponent ( ^ ).

Tercer: producte( * ) i divisió ( / ).

Quart: suma ( + ) i resta ( – ).

Per alterar l’ordre d’execució d’aquestes operacions s’han d’utilitzar parèntesis.

  1. Restriccions: s’escriu el primer membre, que sol ser una expressió matemàtica, seguit d’un operador de comparació (=, >, <) i el segon membre, que sol ser un nombre. La desigualtat estricta no s’utilitza quan s’escriu el problema d’optimització, però en LINGO equival a la desigualtat no estricta.
  2. Condicions de domini: LINGO entén que les variables poden prendre valors reals no negatius per defecte. Si aquest no és el cas, cal especificar-ho mitjançant funcions @: - X ≥ 0: no cal escriure res. - X lliure: @FREE(X) - X fitada: @BND (fita_inferior, X, fita_superior). Si una fita és infinita s’utilitza un nombre suficientment gran. Per exemple X ≥ 10 s’escriuria @BND(10,X,1E20). - X entera: @GIN(X)

Material de pràctiques de Matemàtiques II

Curs Acadèmic 2015-