Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apuntes Nietzsche (Tema 7), Apuntes de Historia de la Filosofía

Apuntes de Nietzsche para filosofia

Tipo: Apuntes

2025/2026

Subido el 01/06/2026

mia-roca-campos
mia-roca-campos 🇪🇸

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT 7 - FRIEDRICH NIETZSCHE
INFLUÈNCIES
· Pensadors que rebutja
1. Sòcrates Sòcrates és el pare de la moral entesa com a repressió dels instints.
Vitals: prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees visquin
eternament. Així comença el gran combat de la raó contra la vida.
2. Plató Continua aquesta línia negant la virtut del món sensible i subordinant-ho
tot al món intel·ligible. Plató és el pare del nihilisme perquè subordina el món de la
vida al de les Idees i afirma que el món suprasensible és no tan sols la millor
realitat sinó l’única.
- Cristianisme És el model de la moral d’esclau. Fa a tothom igual perquè
considera tothom pecador. Predica la submissió, l’acceptació del dolor, el
sacrifici...
3. Descartes Identifiquen ser i pensar, error greu perquè la vida està més enllà del
pensament, que només és una de les seves expressions multiformes. El pensament
per a Nietzsche no és una instància autònoma, si no que està subordinat a la vida.
La vida és irracional només es pot representar amb l’art i mitjançant aforismes
(frase que exposa una idea aparentment contradictòria, p.330-331).
4. L’utilitarisme (Mill) És una moral per a les masses, purament quantitativa,
calculadora i, per tant, oposada a la vida superior que es dona sense càlcul, que
s’entrega gratuïtament i que només pot ser autènticament degustada pels millors.
· Influències positives
1. Heràclit Pel seu estil aforístic i la idea de canvi (l’ésser entra en un cicle d’etern
retorn)
2. Darwin La seva teoria de l’evolució inspirarà la idea del superhome.
3. Shopenhauer Ens parla que l’essència de tota persona és la idea de voluntat
(desig). Constantment volem coses i un cop les tenim, en desitgem de noves; així
doncs, segons aquest autor, l’estat natural de l’home és el desig insatisfet. Per
combatre aquest dolor ens proposa tres “vies d’escapament”
- Via estètica a través de les arts s’aconsegueix un oblit momentani del
dolor que provoca la voluntat de viure.
- Via ètica superar l’estadi de l’egoisme i assolir la compassió. (empatitzar
i veure que hi ha gent que està igual que jo o pitjor)
- Via ascètica la mort és una separació de la voluntat (desig) de l’intel·lecte
(tu). Quan morts deixes de desitjar aleshores pots deslliurar-te plenament
d’aquesta voluntat insatisfeta.
CONTEXT
Segle XIX i XX filosofia de la sospita
- Nietzsche filòsof de la sospita (com Marx i Freud creuen que la realitat no és
tal com ens l’ensenyen
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apuntes Nietzsche (Tema 7) y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

INFLUÈNCIES

· Pensadors que rebutja

  1. Sòcrates → Sòcrates és el pare de la moral entesa com a repressió dels instints. Vitals: prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees visquin eternament. Així comença el gran combat de la raó contra la vida.
  2. Plató → Continua aquesta línia negant la virtut del món sensible i subordinant-ho tot al món intel·ligible. Plató és el pare del nihilisme perquè subordina el món de la vida al de les Idees i afirma que el món suprasensible és no tan sols la millor realitat sinó l’única. - Cristianisme → És el model de la moral d’esclau. Fa a tothom igual perquè considera tothom pecador. Predica la submissió, l’acceptació del dolor, el sacrifici...
  3. Descartes → Identifiquen ser i pensar, error greu perquè la vida està més enllà del pensament, que només és una de les seves expressions multiformes. El pensament per a Nietzsche no és una instància autònoma, si no que està subordinat a la vida. La vida és irracional només es pot representar amb l’art i mitjançant aforismes (frase que exposa una idea aparentment contradictòria, p.330-331).
  4. L’utilitarisme (Mill) → És una moral per a les masses, purament quantitativa, calculadora i, per tant, oposada a la vida superior que es dona sense càlcul, que s’entrega gratuïtament i que només pot ser autènticament degustada pels millors. · Influències positives
  5. Heràclit → Pel seu estil aforístic i la idea de canvi (l’ésser entra en un cicle d’etern retorn)
  6. Darwin → La seva teoria de l’evolució inspirarà la idea del superhome.
  7. Shopenhauer → Ens parla que l’essència de tota persona és la idea de voluntat (desig). Constantment volem coses i un cop les tenim, en desitgem de noves; així doncs, segons aquest autor, l’estat natural de l’home és el desig insatisfet. Per combatre aquest dolor ens proposa tres “vies d’escapament”
  • Via estètica → a través de les arts s’aconsegueix un oblit momentani del dolor que provoca la voluntat de viure.
  • Via ètica → superar l’estadi de l’egoisme i assolir la compassió. (empatitzar i veure que hi ha gent que està igual que jo o pitjor)
  • Via ascètica → la mort és una separació de la voluntat (desig) de l’intel·lecte (tu). Quan morts deixes de desitjar aleshores pots deslliurar-te plenament d’aquesta voluntat insatisfeta.

CONTEXT Segle XIX i XX filosofia de la sospita

  • Nietzsche → filòsof de la sospita (com Marx i Freud → creuen que la realitat no és tal com ens l’ensenyen
  • Freud (dubta de la racionalitat), Nietzsche (dubta de la cultura occidental, amaga coses i no és tan perfecte) i Marx (dubta del sistema capitalista) i vitalista

· Mètode emprat: la genealogia

  • Mètode que investiga l’origen i l’evolució de les idees filosòfiques en el seu context històric i cultural.
      1. Crítica al coneixement
      1. Crítica a la metafísica
      1. Crítica a la moral dominant
  • L’anàlisi que farem consta de dues parts
    • Crítica (filosofia del martell)
    • Constructiva (proposta filosòfica)

MÈTODE

1. FILOSOFIA DEL MARTELL I: CRÍTICA A LA VERITAT I CONEIXEMENT · Quan s’inicia la decadència? - El naixement de la tragèdia (llibre) → Tragèdia grega (s. V aC) → model a seguir segons Nietzsche. Únic model que accepta incondicionadament la vida sense jutjar-la moralment - Exemple de cultura capaç de comprendre la vida - Accepta i expressa la veritat de forma incondicional, no la jutja - Els grecs conviuen amb dos principis - Apol·lini → Déu de la bellesa, mesura, ordre, límit → valor de la raó i la individualitat (en ser una tragèdia acaba malament, et fan pensar que no t’has de passar perquè si no acabaràs malament → adoctrinament) - Dionisíac → Déu del vii, la nit, el desordre, la música → Valor de la vida, el col·lectiu (en la tragèdia expressen els seus sentiments i es riuen d’ells → part concupiscible (plató)) - Com es fusionen els dos principis (Apol·lo i Dionís) - Acceptació de la vida (de les coses bones però també dolentes) - No intenta “amagar” les febleses sinó tot el contrari, s’exhibeixen les penes. - “Ho afirmo, ho accepto” - Fem de la pena un fenomen estètic - Funcions tragèdia grega - Pedagògica → educar als ciutadans dels possibles perills (Apol·lo) - Catàrtic → veure tragèdies a través de l’espectacle produeix un efecte purificador (ex. Veus la mort d’algú a l’obra i empatitzes amb el que t’està passant a tu (Dionís) · Nova polaritat - Per què amb Sòcrates s’inicia la decadència de la tragèdia clàssica?

  • Conclusió coneixement → Tot coneixement és parcial i subjectiu. La veritat és fruit d’un consens (criteri de veritat de consens), no hi ha una única percepció vàlida de la realitat. 2. FILOSOFIA DEL MARTELL II: CRÍTICA A LA METAFÍSICA · Què critica?
  • El dualisme ontològic (dues realitats) i la importància de la raó per sobre dels sentits · Qui ha causat tot això?
  • Plató (dualisme odontològic) a) Món vertader → món intel·ligible, immutable, etern, només accessible a la raó i és expressat amb idees (conceptes) b) Món aparent → món sensible. Canviant, transitori, s’experimenta per mitjà dels sentits i és expressat per intuïcions
  • Errors de Plató a) Desconfiança en els sentits b) Supremacia de les idees. Més valor els conceptes que a la vida
  • Cristianisme a) Aprova la metafísica platònica i considera la vida únicament com a trànsit dolorós per aconseguir l’eternitat (la vida vertadera). b) Infravalora la part intuïtiva de l’ésser humà (els sentits, les emocions, l’esperit dionisíac)
  • Il·lustració a) Revaloren la raó com a única facultat per entendre la vida (àmbit coneixement, moral, etc.). La raó pràctica de Kant, per exemple. 3. FILOSOFIA DEL MARTELL III: CRÍTICA A LA MORAL · Quin és el fonament a l’hora de concebre la nostra moral?
  • Obra → “la genealogia de la moral”
  • Objectiu de l’obra
  • Anàlisi dels termes “bo” i “dolent” per veure la seva evolució
  • Recuperar el sentit originari dels termes morals a través del mètode genealògic
  • Crítica als valors de la moral judeocristiana · Anàlisi dels valors “bo” i “dolent”: transmutació de valors

Sentit originari: home noble Moral judeocristiana: home vulgar

Bo: noble, poderós, distingit Estima la vida i l’accepta

Dolent: esclau, feble, dèbil No estima la vida, s’allunya dels valors

Bo: esclau, feble, dèbil (ajudar als febles, donar la vida)

Pervers/Dolent: noble, poderós, distingit

dionisíacs

Moral del senyor: Acceptació de la vida tot i els obstacles, creadors del propi destí, fort, dominador. Moral de la individualitat

Moral de l’esclau/del ramat: No acceptació de la vida, impotència per no saber-se imposar davant dels més forts, venjança (neix de la por i del sentiment d’inferioritat) Moral del ramat

· Quins són els valors morals que dominen la cultura europea actualment?

  • La cultura occidental, concretament la moral judeocristiana ha invertit el significat dels termes: La moral dels senyors ha estat substituïda per la moral dels esclaus. S’ha produït la rebel·lió dels esclaus. · Com s’ha aconseguit aquesta rebel·lió en la moral?
  • Els esclaus, representats fruits del seu ressentiment, odi i venjança cap als senyors imposen la debilitat com a valor fonamental (compassió, amor). Inverteixen els valors.
  • Mala consciència: Els “senyors” accepten una moral de restricció i s’imposen l’autocàstig

LA PROPOSTA DE NIETZSCHE

1. LA MORT DE DÉU · Què implica? - Tots els valors de la nostra cultura descansen en la pressuposició que el sentit d’aquest món està fora d’ell. Déu personifica aquesta pressuposició. - La mort de Déu ha d'interpretar-se com el renéixer de l’home. · Què aporta? - Nihilisme → La destrucció de la fe en els valors morals cristians, exposa l’home al perill dels nihilisme, no perquè no existeixen altres valors possibles, sinó perquè la majoria dels homes no en coneix altres. · Nihilisme: - Nihilisme passiu-reactiu (negatiu): el darrer home → desorientats i continuen així * aquell que subjau a la interpretació de la realitat i de l’existència per part de l’occident cristià, que afirma l’altre món, la qual cosa no existeix i nega els autèntics valors superiors de la força, l’espontaneïtat - Nihilisme actiu-radical (positiu): el súper home → desorientats i construeixen nous valors * consisteix en la destrucció del sistema de valors del nihilisme passiu tradicional. No acceptar al Déu cristià i destruir tot allò en què es creia. · El superhome: - El superhome serà el nou “déu terrenal”, serà el “sentit de la terra”; el pol oposat del “darrer home”.