UNITAT 7 - FRIEDRICH NIETZSCHE
INFLUÈNCIES
· Pensadors que rebutja
1. Sòcrates → Sòcrates és el pare de la moral entesa com a repressió dels instints.
Vitals: prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees visquin
eternament. Així comença el gran combat de la raó contra la vida.
2. Plató → Continua aquesta línia negant la virtut del món sensible i subordinant-ho
tot al món intel·ligible. Plató és el pare del nihilisme perquè subordina el món de la
vida al de les Idees i afirma que el món suprasensible és no tan sols la millor
realitat sinó l’única.
- Cristianisme → És el model de la moral d’esclau. Fa a tothom igual perquè
considera tothom pecador. Predica la submissió, l’acceptació del dolor, el
sacrifici...
3. Descartes → Identifiquen ser i pensar, error greu perquè la vida està més enllà del
pensament, que només és una de les seves expressions multiformes. El pensament
per a Nietzsche no és una instància autònoma, si no que està subordinat a la vida.
La vida és irracional només es pot representar amb l’art i mitjançant aforismes
(frase que exposa una idea aparentment contradictòria, p.330-331).
4. L’utilitarisme (Mill) → És una moral per a les masses, purament quantitativa,
calculadora i, per tant, oposada a la vida superior que es dona sense càlcul, que
s’entrega gratuïtament i que només pot ser autènticament degustada pels millors.
· Influències positives
1. Heràclit → Pel seu estil aforístic i la idea de canvi (l’ésser entra en un cicle d’etern
retorn)
2. Darwin → La seva teoria de l’evolució inspirarà la idea del superhome.
3. Shopenhauer → Ens parla que l’essència de tota persona és la idea de voluntat
(desig). Constantment volem coses i un cop les tenim, en desitgem de noves; així
doncs, segons aquest autor, l’estat natural de l’home és el desig insatisfet. Per
combatre aquest dolor ens proposa tres “vies d’escapament”
- Via estètica → a través de les arts s’aconsegueix un oblit momentani del
dolor que provoca la voluntat de viure.
- Via ètica → superar l’estadi de l’egoisme i assolir la compassió. (empatitzar
i veure que hi ha gent que està igual que jo o pitjor)
- Via ascètica → la mort és una separació de la voluntat (desig) de l’intel·lecte
(tu). Quan morts deixes de desitjar aleshores pots deslliurar-te plenament
d’aquesta voluntat insatisfeta.
CONTEXT
Segle XIX i XX filosofia de la sospita
- Nietzsche → filòsof de la sospita (com Marx i Freud → creuen que la realitat no és
tal com ens l’ensenyen
