Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apuntes psicobiologia, Apuntes de Psicobiología

Apuntes segundo parcial psicobiologia

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 27/11/2019

anna_hernandez6145
anna_hernandez6145 🇪🇸

4.7

(3)

7 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 7 CONDUCTA ESPACIAL
1. CONCEPTE I TEORIES DE LA CONDUCTA ESPACIAL
Conducta espacial: qualsevol comportament que permet dirigir la totalitat o una part del cos a
través del espai. També comprèn els processos de pensament relacionats amb l’espai.
Conceptes relacionats:
Memòria topogràfica: Capacitat de desplaçar-se d’un lloc a l’altre ja que els moviments es
duen a terme entre punts o en relació a objectes espacialment diferents, comparables als
diferents punts d’un mapa
Mapes cognitius: representació mental que ens formem de l’espai
TIPUS D’ESPAIS
Espai corporal: Sobre la superfície del cos (roba o objectes externs). És la somestesia.
Espai d’aprehensió: Al voltant del cos.
Espai distal: cap on es mou el cos, més llunyà.
En relació al temps:
Espai temporal: dimensió temporal, present, passada o futura.
MECANISMES DE LA CONDUCTA ESPACIAL
- Desplaçament egocèntric, Teoria de la navegació espacial
- Desplaçament alocèntric, teoria dels mapes cognitius
Ambdós funcionen alhora i són necessaris.
TEORIES DE LA CONDUCTA ESPACIAL
Desplaçament egocèntric:
- Desplaçament en funció de les seves pròpies senyals (estimació de la distància, direcció,
velocitat en què s’ha desplaçat)
- Els animals fan servir les senyals idiotètiques: sistema vestibular, propioceptiu i motor
- Útil per conductes i entorns poc coneguts o amb uns elements de referència canviants
i que no es puguin percebre a llarga distància (ex. La foscor)
- Paper clau a PARIETAL i hipocamp
Desplaçament alocèntric:
- Els animals es desplacen i creen una representació mental del seu ambient, un mapa
cognitiu basat en les senyals externes
- El mapa s’utilitza per dirigir els moviments a través d’aquest mateix entorn
- Especialment útil per conductes freqüents i entorns amb uns elements de referència
estables que es puguin percebre a llarga distància
- Paper clau de l’HIPOCAMP
Marcs de referència espacial: Quin és el marc de referència per a representar la localització dels
objectes de l’entorn i la nostra posició? Quin és el centre d’aquest marc?
Alocèntric: Fixat en l’entorn en sí mateix o en objectes de l’entorn. Hipocamp
Egocèntric: Relatiu a parts del cos (ex. Cap, braç..). es mou amb el moviment del cos en l’entorn.
Parietal.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apuntes psicobiologia y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

TEMA 7 – CONDUCTA ESPACIAL

1. CONCEPTE I TEORIES DE LA CONDUCTA ESPACIAL

Conducta espacial: qualsevol comportament que permet dirigir la totalitat o una part del cos a través del espai. També comprèn els processos de pensament relacionats amb l’espai. Conceptes relacionats:

  • Memòria topogràfica : Capacitat de desplaçar-se d’un lloc a l’altre ja que els moviments es duen a terme entre punts o en relació a objectes espacialment diferents, comparables als diferents punts d’un mapa
  • Mapes cognitius : representació mental que ens formem de l’espai TIPUS D’ESPAIS
  • Espai corporal: Sobre la superfície del cos (roba o objectes externs). És la somestesia.
  • Espai d’aprehensió: Al voltant del cos.
  • Espai distal: cap on es mou el cos, més llunyà. En relació al temps:
  • Espai temporal: dimensió temporal, present, passada o futura. MECANISMES DE LA CONDUCTA ESPACIAL
    • Desplaçament egocèntric, Teoria de la navegació espacial
    • Desplaçament alocèntric, teoria dels mapes cognitius Ambdós funcionen alhora i són necessaris. TEORIES DE LA CONDUCTA ESPACIAL Desplaçament egocèntric:
    • Desplaçament en funció de les seves pròpies senyals (estimació de la distància, direcció, velocitat en què s’ha desplaçat)
    • Els animals fan servir les senyals idiotètiques : sistema vestibular, propioceptiu i motor
    • Útil per conductes i entorns poc coneguts o amb uns elements de referència canviants i que no es puguin percebre a llarga distància (ex. La foscor)
    • Paper clau a PARIETAL i hipocamp Desplaçament alocèntric:
    • Els animals es desplacen i creen una representació mental del seu ambient, un mapa cognitiu basat en les senyals externes
    • El mapa s’utilitza per dirigir els moviments a través d’aquest mateix entorn
    • Especialment útil per conductes freqüents i entorns amb uns elements de referència estables que es puguin percebre a llarga distància
    • Paper clau de l’HIPOCAMP Marcs de referència espacial: Quin és el marc de referència per a representar la localització dels objectes de l’entorn i la nostra posició? Quin és el centre d’aquest marc? Alocèntric : Fixat en l’entorn en sí mateix o en objectes de l’entorn. Hipocamp Egocèntric : Relatiu a parts del cos (ex. Cap, braç..). es mou amb el moviment del cos en l’entorn. Parietal.

Navegació egocèntrica → path Integration i memòria episòdica Navegació alocèntrica → Map-based i memòria semàntica Un mecanisme eficient de memòria ha de:

  • Emmagatzemar grans quantitats d’informació aparentment no relacionada.
  • Generar respostes neuronals temporalment ordenades. 2. BASES CEREBRALS DE LA CONDUCTA ESPACIAL L’hipocamp i l’escorça entorrinal: recombinen i utilitzem flexiblement informació de diferents tipus. Promouen el processament relacional. Quina és la funció principal de l’hipocamp?
  • Mapa espacial : camps de posició com camps retinotòpics
  • Memòria relacional : associació entre estímuls; cèl·lules de posició també responen a velocitat o direcció. Diferents estudis realitzats mitjançant fmRI i realitat virtual (aproximació ecològica) mostren un augment d’activació de l’hipocamp : ▪ Dret per la memòria espacial ▪ Esquerra per la memòria episòdica En estudis amb taxistes de Londres es troba que quan es demana la ruta més curta per anar d’un punt a un altre de la ciutat:
  • La part posterior de l’hipocamp dret té més volum respecte els controls (conductors autobús).
  • Les dades d’aquesta variable (volum de la part posterior l’hipocamp) correlacionen positivament amb els anys de conducció. Les aus recol·lectores guarden insectes i llavors en l’escorça dels arbres, entre la molsa, etc. a grans distancies (basant-se en senyals distals, no locals) i sense repetir amagatall. Les aus recol·lectores (paridae) respecte les no recol·lectores (corviade) mostren un major volum de l’hipocamp. LABERINT RADIAL (David Olton i coo, 1976) Objectiu: aconseguir el menjar de forma més eficaç possible (evitant recorre els braços que no tenen aliment). Com actuen els animals amb lesió a l’hipocamp? Eviten els braços on no hi sol haver menjar?
  • El patró de descàrrega és específic a un entorn en concret ; una place cell pot respondre molt en un entorn i gens en un altre, o presentar un camp receptiu completament diferent (‘remapping’)
  • La seva activitat de vegades pot estar modulada per la velocitat i/o direcció de la locomoció. a) Expansió del camp receptiu en un entorn nou mes gran b) Generació d’un camp receptiu secundari si es posa un objecte que divideix parcialment l’espai c) Reorientació del camp receptiu en funció d’una pista visual desplaçada d) Modificació de la quantitat de resposta en funció del context olfactiu ( rate remapping ); o del camp receptiu si varia el color de la paret o la forma de l’entorn ( global remapping ). Resumint :
  • Una place cell és una neurona, localitzada majoritàriament a l’hipocamp , que representa una porció de l’espai de manera que informa a l’animal de la seva posició en l’entorn on es troba. → Mapa Cognitiu
  • Aquesta representació és flexibleHead direction cells (cèl·lules de direcció del cap) (James B. Ranck Jr,1930) L’any 1984, James Ranck va descobrir unes neurones que responien quan el rosegador apuntava el cap en una certa direcció, independentment de la seva ubicació.
  • Els seus camps receptius són selectius a una particular direcció del cap (esp. horitzontal) , independentment de la localització en l’espai de l’animal.
  • Els seus camps receptius depenen de la constel·lació de pistes visuals de l’entorn.
  • Les diferents cèl·lules tenen diferents direccions preferides però totes roten coherentment quan les pistes visuals es mouen de lloc.
  • Es troben localitzades sobretot al subículum però se’n troba a tot el circuit de Papez (hippocampal formation (subiculum) → fornix → mammillary bodies → mammillothalamic tract → anterior thalamic nucleus → cingulum → entorhinal cortex → hippocampal formation).
  • Aquestes cèl·lules ens proveeixen amb un sen3t de la direcció i també amb una referència de direcció per a les altres representacions de l’espai a l’hipocamp. ❖ Grid cells (cèl·lules de “quadricula”) (Edvard & May-Britt Moser, 1962/63) L’any 2004, Moser & Moser van registrar neurones al còrtex entorhinal medial (mEC) donat la connectivitat de la regió amb el subiculum ( head-direction cells ) i l’hipocamp dorsal ( place cells i memòria espacial). El patró de resposta de les neurones enregistrades encara mes particular que el de les place cells ….
  • Els seus camps receptius tenen múltiples pics.
  • L’arranjament d’aquests pics es molt regular i precís, amb màxims als vèrtex de triangles equilaterals cobrint tot l’entorn on es troba l’animal tot i que els seus moviments siguin erràtics.
  • Els patrons de resposta de grid cells anatòmicament properes tenen similars orientacions i escala , però varien entre elles en termes d’offset espacial.
  • L’orientació del patró de la grid reflecteix l’entorn on es troba l’animal, però la variació és totalment coherent , no com en les place cells que es descorrelacionada, i si el canvi en les pistes es mínim, no varia ( no hi ha remapping com a les place cells i sempre responen a tots els entorns en la seva la totalitat).
  • En conjunt , les grid cells s’organitzen en una estructura topogràfica cristal·lina en passos discrets d’escala, incrementant l’espaiat entre nodes de dorsal a ventral. Resumint:
  • Una grid cell es una neurona, localitzada majoritàriament a l’escorça entorhinal medial , que mostra un patró de resposta espacial distribuït de manera regular i precisa (mètrica de l’espai). Solen tenir forma d’hexàgon.
  • Aquesta representació es generalment invariable al canvi d’entorn, tot i que l’entorn n’afecta l’orientació.
  • Implica una representació abstracte de la ubicació , com les place cells , però també l'aplicació d’un marc cognitiu amb una estructura precisa i regular, generada internament, al mon exterior , possiblement per a mesurar distàncies entre punts de referència.
  • Així doncs, estan a cavall entre una representació alocèntrica de l’entorn i una d'egocèntrica. Resum: Implicació de els place, head direction i grid cells en la conducta espacial La navegació espaial humana implica el treball conjunt de diversos sistemes neuronals: La nostra ubicació a l’espai es representa en un mapa cognitiu molt probablement localitzat a l’hipocamp (place celles). Però, per a navegar , a més necessitem de les grid cells (escorça entorrinal), que ens permeten estimar la distància entre elements de l’entorn i les head direction cells (hipocamp) que són com el nostre compàs, o brúixola per saber en quina direcció anem. VIES NEURALS DE LA CONDUCTA ESPACIAL: DOBLE VIA DE PROCESSAMENT Hemisferi dret:
  • Parietal: aspectes atencional relacionats amb la percepció de l’espai intern i extern
  • Temporal: memòria ubicació de les coses dels llocs
  • Frontal: guiar la mirada, l’acció sobre les coses i la locomoció Via dorsal (visió per a l’acció) i via ventral (visió per al reconeixement). Processament visuoespacial: Model de doble ruta. Basat en lesions macacs.

3. DIFERÈNCIES INTERINDIVIDUALS EN LES HABILITATS ESPACIALS

GENÈTICA O EDUCACIÓ? Out-date nature-nurture dichotomy (Blumberg, 2015) Homes o dones? (wolbers & Hegarty, 2010) Avantatge masculí en tasques amb laberints i aprenentatge de l’espai. Sembla que les dones utilitzen més elements de l’entorn, els homes punts cardinals, distàncies mètriques. Però:

  • No es troba diferència a totes les tasques
  • L’edat d’inici es dona a l’adolescència (pocs estudis demostren abans)
  • Evidència sobre l’efecte de l’ansietat en la resolució de tasques espacials. Relació amb tasques de rotació mental o de perspectiva? Sense correlació en la majoria d’estudis de rotació. Si amb perspectiva. Edat? Disminució del processament motor (menor senyal-soroll), hipocampal (neurogènesi) i frontal (funcions executives).