¡Descarga Apuntes Psicobiologia tema 3 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
TEMA 3- CONDUCTA SEXUAL
Hi ha dos tipus de reproducció (l’objectiu es que una espècie perduri en el temps). El tipus de reproducció el dona l’entorn i pot ser:
- Asexual (per partogènesi) quan les condicions son favorables però no tots els organismes poden partir d’això sinó que moltes especies viuen en un ambient inestable i al llarg de la evolució hi ha una lluita per tal de desenvolupar característiques per estabilitzar l’entorn i per tant avançar l’espècie.
- Sexual suposa un canvi i aquest ha de suposat un tret diferencial. Els nostres antecessors podien tenir característiques avantatjoses però l’homo sapiens va perdurar. Quan les condicions són desfavorables son canviants i es van reproduint descendents mes RESISTENTS que puguin emigrar: a. Hermafrodites poden produir dos tipus de gònades b. No hermafrodites 1 tipus de gònada Sexualment monodimòrfiques Dimorfisme sexual també trobem dimorfisme conductual ja que les hormones d’ambdós sexes son diferent, també hi ha diferencies emocionals - Òvuls grans, poc mòbils, quantitat limitada(qualitativa) - Espermatozoide Perits mòbils il·limitats (quantitativa) DIFERENCIES ENTRE MASCLES I FEMELLES Hi ha tres diferencies bàsiques que venen donades des de la infància:
- Fisiològiques menstruació, cos, hormones..
- Conductuals sexual, agressivitat, parentalitat, socialització
- Cognitives memòria i aprenent, verbal
No només venen donades per l’ambient sinó que en les primeres etapes de desenvolupament el cervell masculí i femení ja s’ha desenvolupat de forma diferent i fa que s’interactuï de forma diferent. Hem d’entendre la conducta humana basada en les diferencies MAI en lo normal i patològic. 3.1 DESENVOLUPAMENT I MADURACIO SEXUAL: FACTORS GENETICS I HORMONALS En el desenvolupament de la fotografia anterior passa tota la capa intrauterina i una altra part que es la de maduració es quan es dona el naixement i finalment arribem a la pubertat. Al llarg del desenvolupament es desenvolupen els caràcters sexuals primaris i secundaris i tot això té una influència cromosòmica i hormonal, aquesta va canviant durant el llarg del desenvolupament durant el primer mes cromosòmica, més tard més hormonal. Com a tot procés es susceptible errors que poden produir-se durant aquest. L’exposició a les hormones sexuals abans del naixement té efectes organitzadors i després del naixement te efectes activadors. En el moment de la gestació passem de tenir dos nuclis amb 23 cromosomes arribem a tenir una cèl·lula de 46 cromosomes. Això s’anomena zigot i comença a subdividir-se en 2, 4 , 8 i finalment 16..
3.1.1 DIFERENCIACIO DE LES GONADES
➢ La tendència de la naturalesa es crear femelles. La masculinització depèn el gen SRY situat al cromosoma Y. A partir e la 6 setmana es diferencien els genitals pel conducte de wolf i muller. Pot haver un error i pot comportar que tot i ser xy i tenir gònades masculines es desenvolupin genitals femenins i pot passar que tot i ser XX pel cariotip i haver desenvolupat gònades femenines els genitals siguin masculines. Masculinització quan el genotip es XX i el fenotip es dona i feminització quan el genotip de XY i el fenotip es home.
- Feminització testicular o síndrome de insensibilitat dels andrògens teixit testicular però en comptes de tenir genitals masculins hi ha genitals femenins.
- Masculinització ovàrica o síndrome de insensibilitat dels estrògens teixit ovàric en comptes de tenir genitals femenins hi ha genitals masculins. Quan això es crea podrien ser mixtes, conceptualment ser home o dona es mes complexa que el genotip, significa tenir uns òrgans sexuals o uns altres, una aparença sexual o una altra, creure que ets home o dona y com ens percebem a nosaltres mateixos. Els genitals interns es diferencien a partir del 3 mes de gestació:
- Home epídims, conductes deferents, vesícules seminals i pròstata
- Dona fímbries. Trompes de fal·lopi, úter, 2/ interns de la vagina. Tot això fa que les aparences o sentiments siguin dissonats, lo important es:
- Que emocionalment hi hagin una estabilitat com es sent un i com es perceben els altres.
En el cas que físicament hi hagi aquest creuament hi ha d’haver algun tipus d’intervenció: quirúrgica, emocional, etc. Per tal d’assumir el benestar. Quan això es detecta al moment del naixement la prescripció medica es que s’intenti assignar un genera amb el que aquella persona visqui tota la vida. Pot aparèixer de 4-10 anys la no correspondència al gènere.
- Presencia de testosterona i hormona antimülleriana conducta de wolf genitals masculins quan es transforma la testosterona apareixen els genitals externs quan ha passat els 3 primers mesos després de la gestació
- Absència de testosterona no hormona antimülleriana conducta de miller genitals externs femenins
- Teixit testicular andrògens conducta de wolf i la hormona antimülleriana fa que no determini conducte de miller GENITALS EXTERNS Els genitals externs es formen durant el 3 mes de gestació a partir de la DHT (dihidrotestosterona) que:
- Si s’allibera DHT el tubercle genital desenvolupa la base del penis i fusió escrotal
- Si NO allibera DHT el tubercle genital desenvolupa la vagina inferior, llavis major i menor i el clítoris. El procés de desenvolupament continua, però si hi ha insensibilitat dels andrògens però hi ha HAM que passa?
- No apareix la menstruació i s’adonen que es XY. Insensibilitat als andrògens per tant l’organisme no allibera la testosterona que cal per activar el conducte de Wolf i es forma el conducte de Muller, també poden donar-se casos que per més testosterona que alliberin si els receptors que reben la testosterona no funciona, la testosterona alliberada no farà res llavors apareix el genotip de les següents característiques. No genital femení complet.
La hipòfisi anterior secreta gonadotropines (hormona tròpica) alliberada al torrent sanguini estimula una altre glàndula per secretar unes altres hormones que si que tingui finalitat. Gonadotropina van a les gònades i allà secreten andrògens( i els deus derivats) i estrògens. Fins a la pubertat no havia estimulat a la hipòfisi anterior ja que la glàndula pineal (regula cicle son vigília) inhibeix l’hipotàlem d’iniciar la pubertat a través de la secreció de la melatonina , és a dir, regulen la activitat de la hipòfisi anterior i el secretament d’andrògens i estrògens fins a la pubertat.
- Gonadotropines (FSH i LH) són dues hormones que estan en homes i dones que afecten als testicles o ovaris i depèn de com afectin secreten unes hormones o unes altres. L’origen de els estrògens i andrògens es el colesterol (es necessari per l’estructura de les cèl·lules, membrana cel·lular, es la base pels andrògens i els estrògens). La feminització i masculinització l’hem d’entendre cognitivament. 1. En les dones (més estrògens) 2. En els homes els testicles (més andrògens).
- En les dones hi ha mes canvis hormonals i a partir de la menopausa aquests canvis afecten a nivell físic (disminució d’estrògens) i a la calcificació dels ossos (osteoporosis). CICLE MENSTRUAL FEMENÍ Mentre en els homes la conducta reproductora manté un patró estable ja que la secreció d’andrògens es constant (la mateixa producció d’espermatozoides) en les dones te una influencia menstrual ja que la secreció d’estrògens es cíclica i es presenten cicles de 28 dies (humans).
- Cicle d’estre cicles periòdics ens els que prèviament a l’ovulació la femella canvia la seva secreció de feromones per atraure al mascle en vistes a una possible fecundació En els homes:
- FSH estimula l’espermatogènesi i la secreció de testosterona
- LH estimula la secreció de testosterona
En les dones:
- A partir dels 35 anys la continuació de la divisió meiòtica potencialment serà mes sensible als errors, és a dir, li costarà més i per tant la taxa de descendència de les dones va disminuint. Òvuls blancs i òvuls negres disminueix OVULACIÓ Al llarg de 28 dies sota els efectes de les hormones una d’aquestes cèl·lules continua madurant i això ho fa perquè l’hipotàlem envia hormona fol·licle estimulant al ovari, aquesta fa que el fol·licle que es la membrana que envolta l’òvul comenci a créixer ja que aporta nutrients i tot lo que esta dins es prepara per sortir i continuar.
- En aquesta primera etapa l’hipotàlem allibera grans quantitats de fol·licle estimulant i el fol·licle allibera estradiol que es comunica amb l’hipotàlem dient- li que hi ha un fol·licle creixent al ovari, l’hipotàlem segrega hormona LH i es en el moment de la ovulació quan allibera una gran quantitat de LH i l’òvul s’allibera, això dura 24 hores.
- L’organisme femení un cop feta la ovulació indistintament que hi hagi ovulació o no el cos es prepara per si ha agut fecundació o no i canvia l’úter per tal de que hipotèticament aquella cèl·lula implantada tingui suficients nutrients per generar un embrió.
- Aquesta fase lútia sintetitza estradiol i testosterona per generar un embrió i un fetus, si hi ha fecundació això avança, sinó això es para i apareix la menstruació. Els primers símptomes de la menstruació apareixen el primer cicle 14 dies fins ovulació 14 després. (28) HI ha dues fases:
- Fase fol·licular (1-14 dies) La adenohipòfisis allibera FSH i els ovaris segregant estradiol que maduren l‘òvul i fomenten el creixement del fol·licle quan allibera un nivell determinat fa un feedback negatiu i inhibeix FSH i allibera LH
- Fase luteínica (14-28 dies) comença a alliberar estradiol i progesterona per prepara l’úter per una possible gestació: alliberació de LH (hormona luteïnitzant). Ovaris (fol·licles) Es trenca el fol·licle i es produeix l’OVULACIÓ (l’òvul inicia
3.2 INFUÈNCIES HORMONALS EN EL DIMORFISME SEXUAL
El colesterol produeix les hormones esteroides sexuals que són les que determinen el procés de determinació. Hem de tenir en compte que quan parlem d’estrògens i andrògens volem dir que són hormones que estan en diferent proporció en homes i en dones. L’elevada quantitat d’estradiol es troba en dones i en els homes predomina l’elevada quantitat de progesterona. El colesterol es transforma en progesterona per això, si hi ha algun error podem tenir:
- Un home amb quantitat més elevada d’estradiol (feminitzat)
- Una dona amb més progesterona tindrà característiques més masculinitzades. Les hormones interfereixen en les conductes i els processos cognitius sexualment dimòrfics a través de la seva interacció amb el sistema nerviós, poden passar dos casos: a) Modificació de l’estructura del SN la masculinització del cervell femení La masculinització depèn de les hormones gonadals, la testosterona, aquesta (que prové també del colesterol) no es capaç de travessar la barrera hematoencefàlica (es el mecanisme pel qual el nostre SN ens protegeix d’agents externs i fa que determinades substàncies puguin arribar al cervell. Al no poder travessar aquesta barrera l’enzim aromatasa (al hipotàlem hi ha molta) actua sobre ell i es transforma en estradiol i acaba sent l’estradiol el que masculinitza el cervell. Si un home no te estradiol mai no es masculinitzarà i es comportarà com a femella. Regions sexualment dimòrfiques són regions cerebrals implicades en la conducta sexual. Quan tenim grans mostres i comparem les dades, les diferencies són tan grans que a vegades superes una desviació típica per sobre i per sota de la mitjana (anormalitat).
Costa molt destruir aquestes àrees i provenen de l’experimentació animal: o Els homes tenen més quantitat de: ▪ Àrea preòptica medial de l’hipotàlem el tamany correlaciona amb el nivell sexual a l’edat adulta ▪ Amígdala medial si es lesiona altera la resposta sexual dels mascles (triguen més) ▪ Nucli d’Onuf és un nucli de la medul·la implicat en l’ejaculació dels homes. El seu desenvolupament es relaciona amb el nivell d’andrògens i amb la freqüència que la mare llepa a les cries o Les dones tenen més quantitat de cos callós tenen major interconnexió hemisfèrica en dones. Els homes tenen el cap més gran i més substància grisa en zones grogues. En les dones hi ha mes substancia grisa en les zones blaves. Tot això queda reflectit en les diferencies a nivell funcional. Per exemple, a nivell d’intel·ligència no hi ha diferencies. Per molta substancia grisa a un lloc o un altre quan es fan mesures globals de la substància grisa no hi ha diferències. Tenir intel·ligència artificial pot tenir beneficis i perjudicis i ho hem de veure com a una oportunitat perquè el nostre cervell es pugui desenvolupar per fer altres coses. En dones es major rendiment en tasques verbals però l’ambient fa que es potencien determinades coses. Però si al final el que produeix la masculinització del cervell és l’estradiol per què els estrògens de les dones no produeixen canvis en el cervell?? Perquè hi ha una proteïna que es diu alfa-fetoproteïna que s’uneix als estrògens (els estrògens materns, al inici de la vida, està inactiu i es quan a partir de la testosterona sintetitzada per les pròpies gònades que provoca la masculinització) del torrent sanguini, impedint-li entrar a les neurones, de forma que no pot masculinitzar-les. El resultat del procés és que es desenvolupen regions cerebrals sexualment dimòrfiques.
3.3.1 MECANISMES NEURALS DE LA CÒPULA (FUNCIÓ REPRODUCTORA I RECREATIVA)
A nivell neural implica mecanismes de medul·la, cervell reptilià, sistema límbic i neoescorça i tot això es posa en marxa per les hormones o les feromones.
- Medul·la controla els actes reflexes com la erecció o la ejaculació. Aquesta medul·la es connecta amb l’encèfal i dona lloc a sensacions subjectives com plaer, benestar o associades al orgasme però persones amb lesió medul·lar. Intervé també en la lubricació en les dones. Aquests reflexes estan controlats des de la part lumbar en ambdós sexes. Des de aquesta medul·la, les sensacions que provoquen els reflexos s’envien al sistema límbic i aquí observem les diferencies entre homes i dones.
- Homes amb lesió medul·lar:
- Poden tenir erecció i ejaculació amb estimulació mecànica però no tenen orgasmes i no poden tenir sensació que se’ls estimula o de l’ejaculació
- Poden tenir “ereccions fantasme” amb un orgasme sense erecció ni ejaculació
- Cerebral control excitatori i inhibitori dels mecanismes d’ejaculació i erecció MASCLES La informació somatosensorial i de l’escorça convergeix a l’amígdala medial. En animals també ha quedat demostrada la recepció d’informació quimiosensorial del nervi vomeronasal (feromones). En segon lloc es trasllada a l’estructura clau en la copulació masculina l’àrea preòptica medial de l’hipotàlem (APM) :
- Estimulació elèctrica promou conducta de copulació
- L’activitat sexual incrementa la descàrrega de neurones a l’APM (promou la activitat sexual).
- La destrucció de APM suprimeix la conducta sexual En la femella el circuit la estimulació somatosensorial cap a la amígdala medial, desprès al hipotàlem ventromedial i per últim van a parar a les vies descendents cap a tronc encefàlic.
En tercer lloc, la informació es trasllada al tronc (mesencèfal) i provoca que posi en marxa el mecanisme típic de l’espècie.
- Substància gris periaqueductal
- Nucli paragigantocel·lular Finalment, la informació viatja fins a la medul·la espinal que envia les ordres efectores corresponents. FEMELLES La estructura clau en la copulació femenina és el hipotàlem ventromedial (HVM).
- Rata amb lesió bilateral HVM no mostra conducta de lordosi
- L’estimulació elèctrica de l’HVM facilitat la conducta sexual femenina
- L’estradiol i la progesterona influeixen en la conducta sexual per activació d’aquest nucli
HIPÒTESIS ACTUALS
- Sí que exerceixen efecte en la conducta sexual humana El processament neural de les feromones es produeix per vies que encara es desconeixen
- No exerceixen un efecte en la conducta sexual humana Les feromones es processen com els altres estímuls olfactius (via olfactòria). Són les associacions que fem entre determinades olors i l’atractiu/desatractiu sexual el que modifica la conducta. 3.4 FASES DE LA RESPOSTA SEXUAL HUMANA La resposta sexual es molt fisiològica ja que és exactament igual en nosaltres com en altres humans, el que canvia es el que la promou.
- Atracció sexual has de tenir el desig sexual per buscar aquesta conducta que ve donada per la testosterona en els homes i estradiol en les dones, tot i que es pensa que es donada pels estrògens. Quan les dones estan a prop de la ovulació la testosterona puja i hi ha més desig sexual. En la atracció sexual hi ha diferencies entre homes i dones ja que un home atractiu per una persona potser no es desitjable per un altra. En els humans s’avalua l’atractiu.
- Conductes apetitives hi ha una resposta del SN vegetatiu simpàtic, hi ha els mateixes hormones en femelles i mascles. Aquestes conductes afavoreixen la interacció social.
- Copulació s’acaba amb l’orgasme (acte sexual)
- Conducta post-copulatoria En humans no existeixen.després del orgasme s’entra en un període refractari que provoca que fins que passi un temps no puguis tornar a la cópula.
Aquestes etapes van ser estudiades per Masters y Johnson amb l’objectiu de saber exactament el que passava en les etapes i buscar explicació en els defuncions sexuals. Trobem les diferents fases.
- Excitació depèn dels estrògens i andrògens. És una fase del sistema nerviós vegetatiu parasimpàtic, el nostre sistema nerviós ha d’estar relaxat i deixar enrere qualsevol conducta que tingui a veure amb estres (simpàtic).
- Meseta manteniment de l’excitació en la part alta aquesta poden ser variables des de curts períodes fins a llargs períodes i acaben en l’orgasme que allibera grans quantitats d’oxitocina per provocar una contracció de la musculatura llisa dels genitals.
- Orgasme activa el simpàtic conducta d’estres, augmenta la tensió arterial.
- Resolució s’allibera prolactina i s’activa el parasimpàtic. La prolactina contribueix a la sensació de plaer i benestar associada amb l’orgasme i es responsable de la fase reflectaria una fase donada on torna el desig sexual preestablir un nou contacte. Totes aquestes etapes van associades als diferents canvis. S’ha observat en ressonàncies es que la escorça cerebral respon d’una mena o d’una altre en funció de:
- Hipoactivació de la escorça prefrontal i oribtofrontal desinhibició orgasme
- Hiperactivació de les vies del reforç (mesolímbiques) Plaer i reforç de la conducta. Vinculació amb la parella
3.5 CARACTERÍSTIQUES DE LA SEXUALITAT HUMANA: EVOLUCIÓ DE L’AMOR
3.5.1 MECANISMES NEURALS DE L’AMOR I L’ENAMORAMENT
La formació d’una parella és un procés de desenvolupament que implica canvis al llarg del temps. El vincle de la parella es manté al llarg del temps però és canviant. Amor boig Amor romàntic Amor de companyia
- En primer lloc, l’estat de la parella es un amor boix el qual depèn del nostre sistema de reforç. Aquest sistema de reforç actua com una droga quan les consumeixes habitualment ja que al consumir-la freqüentment els seus efectes són menors. En l’amor també estimula el sistema de reforç ja que els 5 minuts que passaves habitualment se’t queden curts i necessites 5 més.
- En segon lloc, passem al amor romàntic.
- Finalment al amor de companyia Com a espècie humana busquem la estimulació, les coses diferents i això ve buscat per l’edat. En certa part, si no busques parelles diferents amb la mateixa parella busques reptes, novetats, coses que facin sortir de la monotonia. Que tornin al amor romàntic i després al amor boig. El amor cap als fills no segueix aquest procés és un amor que sorgeix de forma espontània i va creixent. Hi ha un únic sistema neural de vinculació i està implicat en la formació de tots els vincles afectius: tant parelles com mare/pare-fill, entre d’altres. Tant el de la parella com el dels fills té la finalitat de establir vincles, cuidar a la altre persona i a nosaltres mateixos (mutu benestar). La química són:
- Els neurotransmissors(estan implicades en la bogeria) Dopamina i serotonina
- Les hormones (vincle sense cap tipus de qüestionament proporcionem als fills mes coses que a altre gent. Oxcitocina i vasopressina. Hi ha estudis que mostren que els nivells d’oxitocina en persones enamorades, amb relacions estables són més alts. ESTUDIS RETROSPECTIUS han estudiar persones amb parelles inestables i els nivells d’oxitocina eren diferents.
L’enamorament té els episodis que es tenen al llarg de la relació venen sobretot per la dopamina que és neurotransmissor lligar a les drogues i per tant, considerem l’amor de forma similar com una drogodependència. Un seguit de situacions que estimulen la secreció de dopamina des del nucli acummbens que estimula l’escorça cerebral que fa que només tinguem ulls per aquella persona. Les vies neurals del reforç són claus en la vinculació emocional. Hi ha un únic sistema neural de vinculació i està implicat en la formació de tots els vincles afectius: tant parelles com mare/pare-fill. Les estructures són:
- Insula relacionada amb el sistema somatosensorial, pensar en els nostres fills, ganes d’estar amb la nostre parella.
- Cingulat anterior es relaciona amb la empatia la proximitat a la altre persona, posar-nos en la seva pell. Empatia es forma de cohesionar.
- Hipocamp es qui codifica els records vívids associats a les persones que estimem.
- SG periaquedicutal esta relacionat amb el dolor , en aquest cas, en la supressió del dolor. Les nostres persones estimades poden fer coses que a nosaltres no ens faran patir EX. Assassinat i diu que el seu fill no ha pogut ser perquè valora al seu fill de una forma diferent. EXEMPLES
- ¡No puc deixar de veure’t… sóc addicte a tu! Les vies del reforç implicades en l’amor i el vincle afectiu són les similars a les relacionades amb l’addicció a les drogues. La presència de la persona estimada produeix els mateixos efectes, generant una “addicció”
- Només tinc ulls per tu! Injeccions de moderades de dopamina al nucli acummbens (via del reforç) produeixen vincle afectiu però altes dosis no obtenen aquest efecte
