TEMA 3: LA VISIÓ
Patologia de la visió: agnòsia (el cervell no veu)
1. L’inici de la percepció visual
La visió te un paper fonamental en l’adaptació de molts animals, especialment en les espècies diürns. Alguns
animals nocturns tenen globus oculars enormes en comparació amb la seva grandària corporal, per poder
captar les petites quantitats de llum disponibles per la nit. Alguns invertebrats necessiten tanta llum que
posseeixen múltiples receptors fotosensibles dispersos per tot el cos, i certs amfibis tenen fotoreceptors
directament en l’encèfal. Els fotoreceptors dels humans es troben als ulls.
La percepció visual de cada espècie depèn de la forma en que l’encèfal processa la inf ormació bàsica que rep
de l’ull sobre la distribució espacial de vàries longituds d’ondes lluminoses.
Diferents tipus de processament del mateix input d’informació ens permet prendre decisions sobre el color,
la posició, la profunditat i la forma dels estímuls visuals. La investigació del processament de la informació
visual és un camp molt actiu en l’actualitat.
La visió no només s’utilitza per reconèixer objectes, sinó també per guiar els nostres moviments. Aquestes
funcions separades estan guiades per almenys 2 vies paral·leles que interactuen (estan integrades i ens donen
informació). Una ens diu el color i que és i l’altre tot la resta (moviment, forma...)
També hi ha comunicació amb altres àrees dels cervell a l’hora d’activar la de visió (records, emocions, accions
a partir de la connexió entre el sistema límbic i el lòbul frontal, etc.).
ALGUNES DADES PER COMENÇAR...
L’ull es una elaborada estructura que ens capacita per captar llum i e formar imatges espacials detallades que
ens permeten percebre objectes i escenes. Les seves funcions requereixen músculs interns i externs sota un
precís control neuronal (intervenció dels parells cranials, el M.O.C i el M.O.E).
La transducció de llum (és l’activitat elèctrica que permet que el cervell pugui interpretar el que els ulls li diuen)
en activitat neuronal implica una sèrie de passos en les cèl·lules receptores de la retina que comences amb la
transformació fotoquímica.
La nostra capacitat per discriminar objectes i escenes visuals depèn d’una ampli sèrie d’estructures i processos
(integració de defenents sistemes). En primer lloc estan les estructures oculars que permeten formar imatges
òptiques relativament exactes en les cèl·lules de la retin sensibles a la llum. L’ull t característiques similars a
una càmera fotogràfica, començants per un sistema de lents que enfoquen la llum.
2. L’ull dels vertebrats: embriologia de la visió
La funció de l’ull humà és produir una imatge òptica sobre una capa de cèl·lules sensibles a la llum. El
desenvolupament de l’ull requereix de la intervenció de dues de les tres capes embrionàries: l’ectoderm i el
mesoderm (capa extern i capa mitja).
Al voltant del dia 18, sobre la paret neuroectodèrmica del futur prosen cèfal, abans del tancament complet de
l’encèfal apareix la vesícula òptica primària → connecta amb el diencèfal mitjançant ell peduncle òptic. La
vesícula augmenta de mesura i es forma el calze òptic o vesícula òptica secundària (forma més final). Tot això
es un procés.
