Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apuntes selectividad, Esquemas y mapas conceptuales de Historia

resúmenes segunda parte historia

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2019/2020

Subido el 02/10/2022

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

5 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA
INTRODUCCIÓ
® Mort Franco, les lleis preveien la continuació del règim franquista transformat
en una monarquia no democràtica.
® Des del novembre del 1975 s’inicia el procés de transició política: es promulga
la Constitució (1978) i s’estableix un sistema de monarquia constitucional.
® A Catalunya es restableix la Generalitat s’elabora un estatut d’autonomia i es
celebren les primeres eleccions autonòmiques al 1980.
® El període de la Transició s’inicia amb l’accés al tron de Joan Carles I i acaba el
1982 amb l’arribada al poder del PSOE.
® S’inicia un període de normalitat democràtica en que dos partits es van
alternant en el govern:
PSOE
1082-1996
PP
1996-2004
PSOE
2004-2011
PP
2011...
® Espanya i Catalunya han fet un salt modernitzador en la seva estructura
política i econòmica. Es va consolidar l’Estat de Benestar i es van donar canvis
en la composició i l’estructura de la societat.
1.1 IMMOBILISTES, REFORMISTES I RUPTURISTES
PANORAMA POLÍTICA DESPRÉS MORT DE FRANCO
® 3 Opcions o alternatives:
Continuisme:
- Arias Navarro i el Búnker (immobilistes)
- Continuació del règim Franquista transformat en una Monarquia no
democràtica.
- No volen transformacions important. Només estan disposat a
introduir lleugers retocs.
Rupturisme:
- Forces antifranquistes (Platajunta i Assemblea de Catalunya)
- Trencament amb el franquisme i construcció ràpida d’un sistema
polític democràtic liderat per les forces democràtiques.
- Objectiu à restabliment de la República i l’Estatut de 1932
(Catalunya)
Reformisme:
- Adolfo Suárez, Fraga Areilza, Garrigues Osorio (ex falangistes) i el
Rei.
- Creació d’un sistema democràtica a “via lenta” partir de la reforma
progressiva de les lleis i institucions franquistes.
EL GOVERN D’ARIAS NAVARRO
® El 22 de novembre de 1975, Joan Carles de Borbó és proclamat rei, segons la
Llei de Successió.
® Va continuar al capdavant del govern Carlos Arias Navarro. Aquest incorporà el
reformistes: Manuel Franga Iribarne i José Maria de Areilza.
® S’esperava que acceleressin les reformes.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apuntes selectividad y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia solo en Docsity!

TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA

INTRODUCCIÓ

® Mort Franco, les lleis preveien la continuació del règim franquista transformat en una monarquia no democràtica. ® Des del novembre del 1975 s’inicia el procés de transició política: es promulga la Constitució (1978) i s’estableix un sistema de monarquia constitucional. ® A Catalunya es restableix la Generalitat s’elabora un estatut d’autonomia i es celebren les primeres eleccions autonòmiques al 1980. ® El període de la Transició s’inicia amb l’accés al tron de Joan Carles I i acaba el 1982 amb l’arribada al poder del PSOE. ® S’inicia un període de normalitat democràtica en que dos partits es van alternant en el govern: PSOE 1082 - 1996 PP 1996 - 2004 PSOE 2004 - 2011 PP 2011... ® Espanya i Catalunya han fet un salt modernitzador en la seva estructura política i econòmica. Es va consolidar l’Estat de Benestar i es van donar canvis en la composició i l’estructura de la societat. 1.1 IMMOBILISTES, REFORMISTES I RUPTURISTES PANORAMA POLÍTICA DESPRÉS MORT DE FRANCO ® 3 Opcions o alternatives:

  • Continuisme:
    • Arias Navarro i el Búnker (immobilistes)
    • Continuació del règim Franquista transformat en una Monarquia no democràtica.
    • No volen transformacions important. Només estan disposat a introduir lleugers retocs.
  • Rupturisme:
    • Forces antifranquistes (Platajunta i Assemblea de Catalunya)
    • Trencament amb el franquisme i construcció ràpida d’un sistema polític democràtic liderat per les forces democràtiques.
    • Objectiu à restabliment de la República i l’Estatut de 1932 (Catalunya)
  • Reformisme:
    • Adolfo Suárez, Fraga Areilza, Garrigues Osorio (ex falangistes) i el Rei.
    • Creació d’un sistema democràtica a “via lenta” partir de la reforma progressiva de les lleis i institucions franquistes. EL GOVERN D’ARIAS NAVARRO ® El 22 de novembre de 1975, Joan Carles de Borbó és proclamat rei, segons la Llei de Successió. ® Va continuar al capdavant del govern Carlos Arias Navarro. Aquest incorporà el reformistes: Manuel Franga Iribarne i José Maria de Areilza. ® S’esperava que acceleressin les reformes.

® Quan Arias Navarro presentà el seu programa es va veure que apostava pel continuisme franquista. Formulava LLEIS EXTREMAMENT RESTRICTIVES sobre el dret de reunió i d’associació que no preveien l’existència de partits polítics. LES MOBILITZACIONS POPULARS ® L’oposició havia anat creant organismes unitaris per definir un programa comú de totes les forces antifranquistes: A ESPANYA: Junta Democràtica Plataforma de Convergència Democràtica A CATALUNYA: Assemblea de Catalunya Consell de Forces Polítiques de Catalunya (fins75) ® Es van avançar les relacions entre l’oposició catalana i els grups d’oposició a Espanya, que van donar suport a les demandes de restabliment de l’autonomia a les nacionalitats històriques. ® Les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars: manifestacions, vagues i campanyes reivindicatives, demanant: Llibertats democràtiques, amnistia i estatuts d’autonomia. ® La conflictivitat laboral va augmentar i es va polititzar, reivindicacions laborals i salarials i reivindicacions de democràcia i llibertats. ® Les mobilitzacions de l’hivern del 75-76, van tenir gran importància a Catalunya, al País Basc i a Madrid. Vagues durant setmanes. La resposta del govern i dels empresaris van ser detencions, acomiadament... ® Van destacar per la seva incidència les manifestacions de Barcelona de l’1 al 8 de febrer del 1976, vagues generals de Sabadell i Baix Llobregat. EL GOVERN DE SUÁREZ I LA REFORMA POLÍTICA ® Els reformistes tenien por que el govern d’Arias Navarro pogués desprestigiar la monarquia. Es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes. ® El projecte de canvi volia arribar a un pacte amb l’oposició per promoure una reforma progressiva del sistema polític a partir de l’evolució de les lleis i de les institucions franquistes. ® El rei Joan Carles I i els seus col·laboradors van forçar la dimissió d’Arias Navarro el 30 de juny del 1976. Imposa com a successor Adolfo Suárez. ® Va iniciar contactes amb les forces democràtiques. ® Va promulgar un indult per a una part dels presos polítics. ® Va proposar la Llei de Reforma Política (LRP): reconeixia, amb limitacions, els drets fonamentals de les persones; donava la potestat legislativa a la representació popular i preveia un sistema electoral democràtic:

  • Problema: havia de ser aprovada per les Corts franquistes. Finalment va ser aprovada amb escassa oposició.
  • La llei va ser sotmesa referèndum el 15 de desembre de 9176, amb el 81% de vots a favor. L’oposició d’esquerres (a la clandestinitat) demanà l’abstenció perquè la considerada insuficient. S’uneixen en coordinació democràtica. La seva fórmula era la ruptura democràtica: un procediment constituent que per mitjà d’un govern provisional i d’unes eleccions generals, posa les bases d’un nou sistema polítics. Format per 11 partits de tot l’espectre polític

2.1 EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

® La demanda d’autonomia per a Catalunya va rebre un nou impuls amb la proposat de l’assemblea de parlamentaris catalans (juny1977). Demanava:

  1. Restauració de la Generalitat
  2. Retorn del seu president Josep Tarradellas
  3. Derogació de la llei que abolia l’Estatut del 1932
  4. Constitució govern provisional de Catalunya ® Les mobilitzacions pressionaven també en aquesta direcció. ® Suárez va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn com a president després de 30 anys d’exili. ® El primer govern provisional es formà el desembre del 1977 amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària, menys AP (PP) que s’oposava a l’autonomia. Un dels decrets importants que van promulgar tenia a veure amb la introducció de la llengua catalana al sistema educatiu. ® El gener del 1978 es va crear la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat: 2.2 L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE SAU ® L’Assemblea de Parlamentaris Catalans va impulsar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia. Nomenà una Comissió de 20 diputats per redactar-lo. ® El projecte va ser aprovat amb un ampli consens polític, el 16 de desembre del
  5. Al març següent va ser presentat al Congrés dels Diputats. Va ser aprovat per les Corts (amb alguna retallada) el desembre del 1979. ® El 15 d’octubre es celebrà a Catalunya el referèndum per l’Estatut, amb una participació del 59,6%. A favor: 88,1%. Estatut de Catalunya:
  6. Catalunya és una nacionalitat, constituïda en comunitat autònoma.
  7. Cooficialitat català-castellà
  8. Àmplies competències legislatives i executives, algunes exclusives, altres compartides en educació, sanitat, obres públiques, ordenació territorial, justícia o política lingüística i cultural...
  9. Preveia la creació d’una policia autonòmica (mossos d’esquadra)
  10. La Generalitat quedava constituïda per un Parlament (poder legislatiu), un president (elegit pel Parlament) i el Consell Executiu, que com el president tindria funcions executives.
  11. El finançament s’aconseguiria a través de la transferències de l’Estat dels recursos propis i dels impostos cedits total o parcialment per l’Estat. 3. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES ® El procés de construcció es va iniciar a partir del moment en què la Constitució va reglar la possibilitat que totes les nacionalitats que ho desitgessin es convertissin en comunitats autònomes, regides per un Estatut d’Autonomia, amb un Parlament autònom elegit per sufragi universal i amb un govern propi. ® Dos procediments d’accés:
  12. Article 151 à més ràpid i complet per les nacionalitat històriques (Catalunya, Galícia i País Basc).
  13. Article 143 à més lent. S’aprova el 6 de gener del 78 el consell general Basc, majoria de PNB i PSOE Ramon Rubial lehendakari. Al mes de març Xunta Provisional de Galícia impulsada per UCD

® La majoria dels territoris van seguir l’article 143, menys les nacionalitats històriques i Navarra, que es va regir per un mecanisme especial a partir del seu peculiar sistema foral. ® Andalusia, va crear una Junta d’Andalusia (abril del 1978). Va ser l’única que va decidir per referèndum el 28 de febrer de 1980, la construcció de l’autonomia per la via més ràpida de l’article 151. ® La plasmació jurídica del règim autonòmic va tenir lloc per mitjà de l’aprovació dels estatuts d’autonomia. ® El primer Estatut que es va promulgar va ser el del País Basc, l’any 1979, com el de Catalunya. ® El 1995 es van regular règims autonòmics per a les ciutats de Ceuta i Melilla. 3.1 UN CONTEXT DE CRISI ECONÒMICA INTERNACIONAL ® La Transició va coincidir amb l’inici de la crisi econòmica internacional. Puja important del preu del petroli. ® A Espanya va ser pitjor perquè es va afegir la incertesa política i el retard a l’hora de prendre mesures contra la crisi:

  • Disminució de les exportacions
  • Retallada inversions estrangeres
  • Caiguda dels ingressos per turisme
  • Retorn dels emigrants d’Europa ® La crisi energètica va portar a la crisi industrial, l’atur va augmentar i la renda anual per habitant va disminuir. ® El sector secundari que era molt important per a Catalunya, va fer que la repercussió de la crisi fos molt més greu:
  • Des del 1977, caiguda de l’activitat econòmica a Catalunya. Va superar la mitjana espanyola.
  • L’atur va augmentar à 8,1% al 1973 / 19,9% del 1982.
  • Va frenar el corrent migratori.
  • Va disminuir la taxa de natalitat de Catalunya ® La crisi va alterar l’estructura de l’economia i la seva localització territorial:
  • Tèxtil, producció maquinària, construcció i sector agrari, van perdre més del 25% de llocs de treball.
  • Els serveis van augmentar.
  • Les comarques industrial tradicional van ser les més afectades: Vallès, Baix Llobregat i Barcelonès. Unes altres van crear nous llocs de treball: Gironès, Selva, Alt Camp... 3.2 ELS PACTES DE LA MONCLOA ® Per plantar cara a la crisi econòmica era necessari l’entesa entre el govern i els partits de l’oposició ® L’octubre del 1977 les principals forces polítiques va signar els Pactes de la Moncloa. Eren uns acords per sanejar l’economia i un programa d’actuació política. ® Objectiu à reduir la inflació i posar en pràctica un conjunt de reformes Estancament creixement demogràfic
  • Política monetària restrictiva.
  • Reducció de la despesa pública.
  • Devaluació de la pesseta. Creixement moderat dels salaris.
  • Reforma tributària à impost sobre el patrimoni i IRPF.
  • Control de la seguretat socialsà augment finançament públic, extensió assegurança d’atur i assistència sanitària, augment pensions jubilació.
  • Modernització del sistema financer
  • Nou marc de relacions laborals

® L’activitat governamental es va paralitzar. ® Davant el fraccionament d’UCD i el qüestionament del seu lideratge, Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern i del partit el 29 de gener de 1981. 4.2 EL COP D’ESTAT DEL 23 DE FEBRER ® L’amenaça principal per al sistema democràtic venia fonamentalment de la pervivència a l’exèrcit de sectors contraris a aquest procés. ® El 23 de febrer de 1981, mentre al Congrés dels Diputats es portava a terme la votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero, va irrompre a l’hemicicle; interrompre la votació i va retenir els diputats i membres del govern. ® A la mateixa vegada el capità general Jaime Milans del Bosch va declarar l’Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per força un canvi. ® El cop era el resultat d’una trama:

  1. Implicats à alts caps militars (generals Armada, Milans del Bosch, coronel Tejero i polítics involucionistes).
  2. Objectius à eren confusos, però tots volien paralitzar el procés democràtic i donar a l’exèrcit un paper important en el govern posterior. ® La compareixença del rei a la TV per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucionals va ser decisiva. ® El 27 de febrer es van fer manifestacions multitudinàries en defensa de la democràcia pels carrers de les ciutats espanyoles. 4 .3 EL DECLIVI DE LA UCD ® Dos dies després de l’intent de cop l’Estat Calvo Sotelo és investit cap de govern. ® Hi haurà poca diferència amb la política de Suárez. ® El govern va signar amb les organitzacions empresarials i sindical l’acord nacional d’ocupació per contribuir des del món laboral a l’estabilitat política. S’aprovà la Llei del Divorci (abril 1981). ® Una de les decisions més importants va ser la petició d’ingrés espanya a l’Otan (30- 05 - 1982). Els partits d’esquerra s’hi oposen. ® UCD i PSOE pacten per tal d’aprovar la Llei Orgànica d’Harmonització del Procés autonòmic (LOHPA, 30 de juny de 1982). Objectiuà fixar un sostre a les competències. ® Calvo Sotelo no va aconseguir frenar la desintegració del partit. ® Suárez abandona el partit i crea el Centro Democràtico y Social (CDS) al juliol de 1982. ® El 28 d’agost de 1982, Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions generals, octubre del 1982 que guanyarà el PSOE. 5.1 L’ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (1982-1996) ® A les eleccions d’octubre del 1982, el OSOE va obtenir la majoria absoluta. A la campanya se’l presentava com “el cambio”. Felipe González va ser elegit president. ® Al 1982 la participació va ser del 80% i el PSOE va obtenir gairebé la meitat dels vots de tot el cens. El PCE va tenir una gran davallada i l’any 1996 va promoure una federació de grups d’esquerra Izquierda Unida (IU).
  • En el govern quatre legislatures
  • Majoria absoluta al 1982, 1986 i 1989.
  • Al 1993 va necessitar el suport dels partits nacionalistes (CIU, PNB i Coalición Canària)

EL PROCÉS REFORMISTA

® Ampli Programa de Reforma la prioritat era lluitar contra la crisi econòmica, racionalitzar les administracions públiques i avançar cap a l’Estat del Benestar. ® REFORMES SOCIALS:

  • Despenalització de certs supòsits de l’avortament.
  • Reforma educativa à Llei Reforma Universitària (1983); LODE (1985): educació gratuïta fins els 14 anys; LOGSE (1990): obligatòria fins als 16.
  • Consolidació de l’Estat de les Autonomies. Distribució poders i competències entre CCAA i Estat central, algunes dificultats. L’any 1983, es declaren inconstitucionals 14 articles de la LOPHA. Amb els vàlids es va fer i aprovar una nova Llei del Procés Autonòmic (LPA). ® El 12 de juny de 1985, es va signar el Tractat d’Adhesió a la CEE amb el consens de tots els partits. S’incorpora l’1 de gener del 1986. Referèndum per ratificar l’ingrés d’Espanya a l’OTAN. ® El govern va emprendre una Reforma de l’Exèrcit: reduir gradualment la plantilla, modernitzar les estructures i subordinar-lo al poder civil. Per abordar el problema terrorista d’ETA es va signar el Pacte d’Ajuria ENEA (1988). EL DESGAST DEL GOVERN ® Les reformes econòmiques van ser la causa del deteriorament de les relacions entre els sindicats i el govern. ® La forta oposició de CCOO més l’UGT (1988), van donar lloc a una vaga general el 14 de desembre del 1988. ® El govern va respondre amb una sèrie de mesures socials i laborals entre 1990- 1995: ® La situació més greu van ser els casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al govern. ® Es va conèixer l’anomenada “Guerra Bruta” contra el terrorisme: Grups Antiterroristas de Liberación (GAL). ® L’erosió del govern socialista es va incrementar a partir del 1992 amb l’arribada de la recessió econòmica d’abast mundial. Mesures per garantir l’estabilitat financera (reconversió industrial), reduir la inflació, estimular la inversió privada i dur a terme una reestructuració de l’aparell productiu Reconversió Industrial = procés d’adaptació dels sectors productius a les exigències del mercat internacional i de l’ingrés a la OEE.
  • Positiu à sanejament financer i adaptació tecnològica.
  • Negatiu à reducció capacitat industrial i ocupació. Tancament empreses i augment de l’atur que va portar a conflictes laborals.
  • Universalització de l’assistència sanitària gratuïta.
  • Enfortiment del sistema de protecció contra la desocupació.
  • Consolidació i garantia del sistema públic de pensions mitjançant el Pacte de Toledo

5.3 LES SOCIALISTES TORNEN AL PODER

® El 14 de març de 2004 les eleccions són guanyades per José Luis Rodríguez Zapatero. ® El clima política va estar caracteritzat per un alt grau de crispació i d’enfrontament. ® Què va fer?

  1. Retirada Immediata a les tropes espanyoles de l’Iraq (abril 2004), distanciament dels EUA, retorn a l’alineament amb la política exterior europea.
  2. Va derogar el Pla Hidrològica Nacional
  3. Va reformar les dues lleis educatives
  4. Va promulgar noves lleis socials:
    • LLEI ORGÀNICA PER A LA IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I HOMES
    • LLEI DE DEPENDÈNCIA
    • Agilització dels tràmits de divorci
    • Casament entre persones del mateix sexe
  5. Es van renovar alguns estatuts d’autonomia à Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia ® A les eleccions de març del 2008, el PSOE va revalidar el triomf i encetà una segona legislatura. 6.1 EL SISTEMA DE PARTITS A CATALUNYA ® La dinàmica de la societat catalana i les seves tendències electorals va crear a Catalunya un sistema de partit diferenciat de la resta de l’Estat: ® El PSC neix de la fusió de dos grups socialistes de tradició catalanista amb la federació catalana del PSOE (finals 1970). ® CIU de la unió de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. ® La crisi del PSUC dona lloc a la formació d’iniciativa per Catalunya-Verds (1987), que integra col·lectiu procedents de l’esquerra marxista i de l’ecologisme. ® ERC patí crisis internes. Finalment articulà un discurs nacionalista i millorà la seva incidència electoral. ® PP, dreta catalana allunyada del nacionalisme i amb febles resultats electorals.

DIFERENT CORRELACIÓ DE

LES FORCES POLÍTIQUES

  • Sistema més pluripartidista (parlamentaris com a mínim de 5 partits).
  • CIU forta presència
  • PP força minoritària

DIFERENT COMPORTAMENT

SEGONS EL TIPUS D’ELECCIÓ

  • A les eleccions autonòmiques millors resultats els nacionalistes.
  • A les eleccions generals i municipals les esquerres.

6.2 L’HEGEMONIA DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ DE LA GENERALITAT

® El 20 de març del 1980 es celebren les primeres eleccions autonòmiques. ® Jordi Pujol forma un govern en minoria amb el suport d’ERC. Objectiusà desenvolupament de l’Estatut, construcció autogovern, negociació dels traspàs de competències a la Generalitat. ® L’aprovació de la Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (LOPHA) l’any 1982 va ser molt mal rebuda, ja que va dificultar les relacions amb el govern central. ® A les eleccions del 1984, CIU va obtenir la majoria absoluta, revalidada el 1988 i el 1992. A les del 1995 va tenir majoria simple. ® La tasca del Govern Català va estar dirigida a :

  1. Consolidar les institucions pròpies amb les lleis sobre l’organització del govern, de la funció pública, de la policia autonòmica (Mossos d’Esquadra)...
  2. Impulsar el desenvolupament de matèries bàsiques: ensenyament, sanitat... ® La qüestió lingüística i la catalanització de la societat van ser un espai d’atenció preferent. Calia recuperar una llengua i una cultura, però també preserva una cohesió social. Com?
  • LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÚÍSTICA (1983)
  • Català llengua vehicular a l’ensenyament
  • Creació de tres canals TV à TV3, Canal 33 i 3/24 i emissores de ràdio. ® Es va aprovar la LLEI D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI (1987): 41 comarques i possible creació de consell comarcals. ® La millora de les infraestructures materials i dels serveis públics, van portar al tema del finançament autonòmic. Les principals entrades econòmiques són les transferències de recursos de l’Estat. 6.3 EL GOVERN TRIPARTIT D’ESQUERRES ® PSC va ser el partit més votat per un estret marge, però CIU el superava en nombre d’escons. ® La unió de PSC, ERC i ICV va elegir Pasqual Maragall. ® La coalició del tripartit tenia un programa conjunt = PACTE DEL TINELL Pacte del Tinell:
  • Millorar l’autogovern català a partir de la redacció del nou Estatut
  • Canviar el sistema de finançament autonòmic
  • Millorar la presència de Catalunya a la UE
  • Impulsar la política social ® El principal projecte va ser l’elaboració d’un Nou Estatut que reconegués el caràcter nacional de Catalunya, ampliés la qualitat de les competències de la Generalitat, millorés l’autonomia tributària i proclamés drets i deures ciutadans.
  • Aprovat pel Parlament de Catalunya el 2 de setembre del 2005, amb el vot favorable de tots els partits menys el PP.
  • Discussió al Congrés llarga i difícil. Forta campanya anticatalana.

7.2 EL CANVI DEMOGRÀFIC I SOCIAL I LA NOVA ESTRUCTURA LABORAL

® El creixement demogràfic s’estancà als vuitanta amb la caiguda de la natalitat i la fi de la immigració espanyola. ® La desigual distribució territorial de la població ha tendit a reduir-se. ® Els darrers anys s’ha viscut una onada d’immigració procedent d’altres països que planteja nous reptes polítics i socials, doncs avancem cap una societat multicultural. ® Increment de la població ocupada degut sobretot a la incorporació massiva de la dona al treball. ® Augment de la precarietat laboral per aconseguir una major competitivitat. ® Transformació del mercat de treball (sectors terciari i secundari). 7.3 LA TRANSFORMACIÓ DE LES MENTALITATS ® Conjuntament amb el canvi socioeconòmic, s’ha produït una transformació en les mentalitats, les actituds i els costums.

  • Nova estructura familiar à que ha comportat la fi de la família tradicional i el sorgiment de models de família alternatius. També s’han democratitzat les relacions familiars i s’ha retardat l’emancipació dels joves (precarietat laboral i prolongació dels estudis)
  • Secularització de la societat à que ha comportat una vida social més civil i al marge de l’Església. L’Estat s’ha laïcitzat.
  • Equiparació de la dona a l’home à ha augmentat però encara queda molt camí per fer en l’àmbit familiar i en relació a la violència contra les dones.
  • Generalització d’actituds més tolerants envers els diferents comportaments socials.