Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

apuntes selectividad, Esquemas y mapas conceptuales de Historia

Historia

resúmenes segunda parte historia

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2019/2020

Subido el 02/10/2022

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

5 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
INTRODUCCIÓ
® La Guerra Civil fou el fet més important i tràgic de la història d’Espanya i de
Catalunya al segle XX.
® Es van concertar molts dels problemes que la societat espanyola arrossegava
des del segle XIX.
® La insurrecció militar del 18 de juliol del 1936 va ser el resultat de l’oposició dels
sectors conservadors espanyols a la democratització política i al reformisme
social de la segona república.
® La Guerra Civil també va ser el resultat de les tensions sorgides a Europa: difícil
conjuntura econòmica de la dècada del 1930 com el creixement del feixisme
Itàlia i del nazisme a Alemanya.
® Els militars que es van revoltar contra la República havien plantejat un cop ràpid
i efectiu, però no la possibilitat de provocar una llarga guerra civil. Les autoritats
i els partits republicans tampoc no havien comptat amb aquest fet.
® Les causes:
• Causes remotes:
• Causes pròximes:
® Context internacional:
• Etapa d’entreguerres (1919-1939):
• Anys previs Segona Guerra Mundial (1939-1945)
• Polarització à democràcies – dictadura / feixisme – comunisme / dretes
– esquerres
1.1 DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL
® El 17 de juliol de 1936, el Coronel Yagüe, cap de la legió, a Melilla, s’aixeca en
armes contra la República. (allí havia triomfat el cop) (18 de juliol Franco arriba
al Marroc i es fica al cap davant)
® La insurrecció à ALZAMIENTO NACIONAL s’estén ràpidament a la resta del
protectorat marroquí.
® Entre el 18 i el 19 de juliol la majoria de les guarnicions militars s’uneixen, també
sectors civils falangistes i carlins.
® Des del Marroc, el general Franco es dirigí cap a la Península al cap davant de
l’exèrcit Àfrica.
-dèbil revolució liberal
-mentalitat de l’exèrcit
-endarreriment ideològic i econòmic
-equilibri incapacitats
-motius internacionals
Fracàs de la insurrecció militar à Divisió del país à Guerra
+
àDimensió = ajuts exteriors
Gran enfrontament entre el
feixisme i la democràcia
-ascens del feixisme
-crisi econòmica mundial (crack 29)
-comunisme URSS, Stalin
-democràcies dèbils
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apuntes selectividad y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia solo en Docsity!

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

INTRODUCCIÓ

® La Guerra Civil fou el fet més important i tràgic de la història d’Espanya i de Catalunya al segle XX. ® Es van concertar molts dels problemes que la societat espanyola arrossegava des del segle XIX. ® La insurrecció militar del 18 de juliol del 1936 va ser el resultat de l’oposició dels sectors conservadors espanyols a la democratització política i al reformisme social de la segona república. ® La Guerra Civil també va ser el resultat de les tensions sorgides a Europa: difícil conjuntura econòmica de la dècada del 1930 com el creixement del feixisme Itàlia i del nazisme a Alemanya. ® Els militars que es van revoltar contra la República havien plantejat un cop ràpid i efectiu, però no la possibilitat de provocar una llarga guerra civil. Les autoritats i els partits republicans tampoc no havien comptat amb aquest fet. ® Les causes:

  • Causes remotes:
  • Causes pròximes: ® Context internacional:
  • Etapa d’entreguerres (1919-1939):
  • Anys previs Segona Guerra Mundial (1939-1945)
  • Polarització à democràcies – dictadura / feixisme – comunisme / dretes
  • esquerres 1.1 DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL ® El 17 de juliol de 1936, el Coronel Yagüe, cap de la legió, a Melilla, s’aixeca en armes contra la República. (allí havia triomfat el cop) (18 de juliol Franco arriba al Marroc i es fica al cap davant) ® La insurrecció à ALZAMIENTO NACIONAL s’estén ràpidament a la resta del protectorat marroquí. ® Entre el 18 i el 19 de juliol la majoria de les guarnicions militars s’uneixen, també sectors civils falangistes i carlins. ® Des del Marroc, el general Franco es dirigí cap a la Península al cap davant de l’exèrcit Àfrica.
  • dèbil revolució liberal
  • mentalitat de l’exèrcit
  • endarreriment ideològic i econòmic
  • equilibri incapacitats
  • motius internacionals Fracàs de la insurrecció militar à Divisió del país à Guerra

Gran enfrontament entre el àDimensió = ajuts exteriors feixisme i la democràcia

  • ascens del feixisme
  • crisi econòmica mundial (crack 29)
  • comunisme URSS, Stalin
  • democràcies dèbils

® En dos dies s’havien fet forts a Pamplona, Sevilla, Castella la Vella i una part d’Aragó. ® El 19 juliol, Casares Quiroga dimiteix i es substituït com a cap de govern per JOSE GIRAL ® La insurrecció o cop militar

  • Va triomfar:
    • Espanya interior, Galícia, Andalusia (sol algunes ciutats) Illes Balears i Illes Canàries.
    • A les zones agràries amb predomini dels grans propietaris o de petits propietaris molt conservadors.
  • Va fracassar:
    • Zones industrials del País Basc, Catalunya, Madrid, València, Astúries, Santander, Part de Castella, Extremadura i Andalusia. ® Malgrat que s’havia suposat ràpid, la divisió de l’exèrcit i de les forces d’ordre públic, l’acció del govern i la resistència popular, van evidenciar que el cop no havia triomfat. ® El país va quedar dividit en DOS BÀNDOLS 1.2 EL FRACÀS DE LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA ® A Catalunya l’encarregat de dirigir el cop militar va ser el GENERAL GODED. ® Tenien suport civil escàs. ® Els militars van confiar que la majoria de l’exèrcit hi participaria i que la Guàrdia Civil es seguiria. ® Aquesta actitud de prepotència, es convertí en negligència i facilità l’eficàcia de l’acció de govern de la Generalitat. ® Govern de la Generalitat
  • Va dirigir les forces policials contra els rebels
  • El 18 i 19 de juliol, gran mobilització al carrer de partits i sindicats d’esquerres (CNT) ® La victòria es va viure com un gran TRIOMF POPULAR (21 juliol) (una de les raons per les que va fracassar, es que els militars a qui tenien poc suport de la població) ® La Lliga no va donar suport directament. Al cap d’uns dies del triomf a Catalunya van empitjora les coses i dirigents de la Lliga van marxar per a que no els matessin. Decideix:
  • Dissoldre l’exèrcit
  • Lliurar les armes a les milícies dels sindicats i dels partits del FRONT POPULAR (van poder aturar en alguns llocs el cop) (una part de l’exercit es va mantenir fi del govern) Goded va rendir-se i les forces insurrectes van abandonar la lluita

® França impulsà la creació d’un comitè de no-intervenció (1936). Amb seu a Londres i format per 27 països. La República no va tenir dret a adquirir armes per a defensar-se. 1.5 L’AJUDA EXTERIOR ® Els dos bàndols van rebre ajuda de l’exterior. ® INSURRECTES

  • Tramesa d’armes alemanyes i italianes (avions, tancs, artilleria, fusells, etc)
  • Legió còndor va servir a Espanya com a camp de proves. Es va cobrar la seva ajuda en minerals i altres productes necessaris per Alemanya durant la 2a Guerra Mundial.
  • Itàlia va enviar el Corpo Trudpe Volontaire i també armament.
  • També contingents de voluntaris portuguesos, irlandesos i d’altres nacionalitats ® REPÚBLICA
  • Va comprar armaments i productes energètics allà on va poder
  • El govern de Largo Caballero va decidir enviar a la Unió Soviètica les reserves d’or del Banc d’Espanya per pagar les armes.
  • A través del Partit Comunista (PCE) els comissaris militars soviètics van tenir un paper important.
  • Tropes de voluntaris de les brigades internacional, més de 600. voluntaris d’Europa i d’Amèrica. En la seva articulació van tenir un paper important les organitzacions comunistes internacionals. ® A la zona republicana la situació era complexa:
  • Una part de les forces d’esquerra volien acomplir els anhels de revolució social.
  • D’altra calia concentrar tots els esforços per guanyar la guerra. 2.1 EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL ® Al territori que es mantingué fidel a la República la insurrecció militar va provocar l’extensió d’un CLIMA REVOLUCIONARI ® Per aturar la insurrecció, el govern de José Giral (republicà) va: ® Al territori republicà, es va crear una estructura de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i partits d’esquerre. Es van sentir autoritzats a impulsar canvis socials revolucionaris. ® Entre l’estiu i tardor del 1936, el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Consells Comitès Juntes ® A Catalunya, el 20 de juliol, el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI à els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes que agrupés diferents forces polítiques i sindicals. Dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials Va decretar la creació de batallons de voluntaris S’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, de l’ordre públic, de l’economia i de molts altres aspectes de la vida social. Algunes s’unificaren per formar consell revolucionaris

Comitè Central de Milícies Antifeixistes

  • Presidir per Lluis Companys
  • S’ocupà d’organitzar les columnes de voluntaris que van sortir cap al Front d’Aragó.
  • També controlaven l’ordre públic. ® Els primers mesos de la guerra es van desencadenar a la zona republicana una repressió espontània els “fracciosos” (església, burgesia, propietaris, classes benestants) 2.2 UNA ECONOMIA DE GUERRA: LES COL·LECTIVITZACIONS ® Un dels elements més importants van ser les col·lectivitzacions d’una gran part de propietat industrial i agrària. ® En alguns casos els treballadors (comitès) estaven al capdavant de les empreses, en d’altres es van apoderar del control i de la direcció de les empreses en règim d’autogestió. ® Una sèrie de decrets, tant de la República com de la Generalitat, van donar cobertura legal a les configuracions d’indústries i de terres. ® A Catalunya, 11 d’agost 1936, es crea el Consell d’economia de Catalunya que dissenyà un pla socialista de reorganització de l’economia i a l’octubre es promulgà el Decret de col·lectivitzacions que legalitzava el que s’havia fet fins ara. Al final de la guerra
  • 4500 empreses en mans de comitès obreres
  • 2000 col·lectivitzacions
  • 5000 - 6000 agrupacions socialitzades. ® Al camp les col·lectivitzacions agràries van tenir poca importància. Per tal de :
  • Mantenir l’activitat productiva
  • Aixecar una indústria de guerra
  • Atendre necessitats de subsistència de la població 2.3 EL GOVERN DE LARGO CABALLERO (setembre 1936 - maig 1937) ® Una gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que: ® El 5 de setembre del 1936, Largo Caballero (socialista): forma govern amb republicans, socialistes i comunistes. Objecte d’una persecució fora de control del govern:
  • Assassinats
  • Detencions il·legals
  • Saqueig i crema de convents i esglésies
  • Requisa de béns
  • Assassinats de presos polítics de dretes a la presó Model de Barcelona i a Madrid (un d’ells José Antonio Primo de Rivera) Mesures:
  • Control banca
  • Creació entitats de crèdit públic
  • Regulació salaries
  • Municipalització del sòl urbà
  • Controles les experiències d’autogestió
  • Controles l’autonomia de les columnes de milicians als fronts de guerra
  • Poses fi al terror revolucionari

2.5 EL GOVERN DE NERGÍN (maig 1937 - març 1939) ® Els fets de maig van fer perdre influència als anarquistes i enforteixen posicions dels comunistes ® El govern de Largo Caballero tenia en contra els comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van fer servir la negativa d’aquesta d’il·legalitzar el POUM per força una crisi. ® Manuel Azaña va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín. ® El POUM fou declarat il·legal i militants detinguts, Andreu Nin fou tret de presó i assassinat. ® El govern de Negrín va posar èmfasi en una ferma centralització política i militar per guanyar la guerra:

  • Es va reforçar el poder central
  • Es va unificar la direcció bèl·lica
  • Es van integrar totes les milícies en l’exèrcit
  • Es va establir un control sobre la producció industrial i agrària
  • També es va dissoldre el consell de Defensa d’Aragó, dominat pels anarquistes ® Al mes de juny es forma un nou consell executiu e la Generalitat de Catalunya, presidit per Companys, i fonamentat en una aliança entre ERC I PSUC sense participació CNT. ® El novembre del 1937, es trasllada el govern de València a Barcelona. Per què?
  • Per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques i poblades.
  • El govern republicà assumí à l’ordre públic, la gestió de proveïments, el comerç exterior, administració de justícia i la indústria de guerra. Va deixar de banda l’administració autonòmica, el que provocà les friccions constants. ® El 1938 la situació al territori republicà era molt difícil. No hi havia aliments i cansament de la guerra. ® El cap de govern va proposar una sortida negociada a la guerra. Al maig es publicaren el programa dels TREZTE PUNTS
  1. Garantir la independència d’Espanya
  2. Expulsió de totes les tropes estrangeres d’Espanya
  3. Garantia d’una república democràtica amb un govern de plena autoritat
  4. Referèndum per determinar la forma jurídica i social que havia de tenir Espanya
  5. Llibertat de les regions sense prejudici de la Unitat d’Espanya
  6. Llibertat de consciència dels ciutadans garantida per l’Estat
  7. Garantia de la propietat legítima i de l’activitat productiva
  8. Garantia de democràcia per al pagesos i liquidació de la propietat “feudal”
  9. Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors
  10. Millora cultural, física i moral de la raça
  11. Exèrcit al servei de la nació, lliure de les tendències i d’influències dels partits
  12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional
  13. Àmplia amnistia per a tots els espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya ® Aquests punts proposaven les condicions per al cessament de la lluita armada Franco rebutjà aquest programa. Van exigir que el POUM fos il·legalitzat i que els líders fóssim detinguts

® Negrín també era partidari de que la República resistís. Tenia esperança que la situació internacional precipitaria Europa cap a la guerra. ® El setembre de 1938, es signa l’acord de Munich à Gran Bretanya i França reconeixen l’ocupació dels Sudets duta a terme per Hitler ® Aquests fets van ser cop fort a la República. ® Negrín, amb el suport només dels comunistes, insistia en la necessitat de la resistència militar. ® La pèrdua de Catalunya entre gener-febrer el 1939 va suposar l’exili del govern de la República i de Catalunya i del País Basc i també per al dirigents polítics i sindicals, intel·lectuals, etc. ® A finals de febrer Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco. ® A primers de març, Manuel Azaña, presenta a París la seva dimissió. ® Els grups polítics i socials que havien donat suport a la insurrecció militar no tenien un projecte en comú. ® L’exèrcit va ser la columna vertebral del nou règim, encarregat d’organitzar el nous Estat. 3.1 FRANCO, CAUDILLO D’ESPANYA ® El 20 de juliol de 1936, la mort del general Sanjurjo, que era considerat el cap del moviment colpista, i el fet que el fracàs de la insurrecció fos l’inici de la guerra va plantejar un problema de lideratge. ® El 24 de juliol es crea a Burgos la JUNTA DE DEFENSA NACI9ONAL, formada per militars à Mola, Franco, Queipo de Llano i presidida per Miguel Cabanellas. (que era el general més antic) ® Que feia?

  • No atribucions militars
  • Governava el territori ocupat
  • Va prohibir l’activitat de tots els partit polítics
  • Va suspendre la constitució
  • Va paralitzar la reforma agrària ® Els primers mesos el general Francisco Franco va anar guanyant partidaris i va consolidar el seu lideratge. ® Hitler i Mussolini el van reconèixer com a interlocutor per negociar el suport a la insurrecció. ® El 30 de setembre el triaren com a cap de l’alçament. ® L’1 d’octubre del 1936, es publicà el decret que el nomenava cap d’estat i generalíssim dels exercits espanyols. ® La Junta de Defensa es substituïda per una Junta Tècnica, amb seu a Valladolid i Burgos. ® A partir de l’octubre del 1936, el comandament militar i administratiu únic i indiscutit però cap de cohesió política. ® Franco va allargar la guerra per consolidar el seu lideratge ® Abril 1937, Franco dona a conèixer el decret d’unificació, unia falangistes i carlins en un partit únic à Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. (totes les forces que donaven suport a la insurrecció) Junta de Defensa Nacional
  • Franco = Jefe Nacional
  • Uniforme: camisa blava (de la falange), boina vermella (dels carlins) i salutació feixista.

4.1 LA LLUITA PER MADRID

® Agost del 1936à les tropes del Marroc passen per l’Estret de Gibraltar a les costes de Cadis amb l’ajut logístic d’Itàlia. Ocupació de Badajoz (unificació nacional). ® Setembre del 1936 à avanç sobre Madrid. Ocupació de Toledo. Campanya de Mola sobre Guipúscoa, (ocupació d’Irun, Sant Sebastià) ® Marxa de les milícies cap a Saragossa per donar oxigen a Madrid. ® Novembre del 1936à fracàs en l’intent d’ocupació de Madrid, defensada per les milícies i les Brigades Internacionals. El govern republicà s’instal·la a València. ® Intent d’aïllar Madrid:

  • Febrer del 1937à Batalla del Jarama, Màlaga cau en mans nacionals.
  • Març del 1937à Batalla de Guadalajara, derrota dels italians. 4.2 L’OCUPACIÓ DEL NORD (abril - octubre del 1937) (Batalla del Nord) ® Abril del 37à bombardeig alemany sobre Guernika (26 abril) i altres poblacions de Biscaia. ® Maig del 37à fets de maig a Barcelona ® Juny del 37à ocupació Bilbao ® Estiu del 37à contra ofensiva republicana com intent de distreure la pressió al front del nord ® Agost del 37à ocupació de Santander ® Octubre del 37à campanya sobre Astúries caiguda de Gijón ® Novembre del 37à trasllat de la capital des de València a Barcelona ® Desembre del 37 – febrer del 38à batalla de Terol. Els republicans recuperen la ciutat de Terol, però aquesta tornà a caure en mans franquistes el mes de febrer del 38. 4.3 ARRIBADA A LA MEDITERRÀNIA (novembre 1937 - 1938) I OCUPACIÓ DE CATALUNYA (juliol 1938 – febrer 1939) ® Batalla de Catalunya (març del 1938 – febrer del 1939) ® Març del 38à inici de la campanya d’Aragó de l’exèrcit franquista, baixant l’Ebre cap a Catalunya. ® 3 abril àprograma dels Tretze Punts de Negrín, rebutjat per Franco. ® Juliol – Novembre del 38 à Batalla de l’Ebre, última gran ofensiva republicana amb l’incident d’aturar l’avanç feixista. ® 29 de setembre del 1938à Pacte de Munic entre Hitler, França i Regne Unit, que esvaeix les esperances d’ajut de les democràcies a la República Espanyola. ® Desembre del 38à inici de la campanya de Catalunya i ocupació del territori català 15 de gener 1939à Tarragona; 26 de generà Barcelona; 11 febrerà frontera amb França ® Gener – Febrer del 39à Exili massiu de gairebé 500.000 persones que creuen la frontera francesa. 4.4 LA FI DE LA GUERRA (febrer – abril del 1939) ® Febrer del 1939à manteniment de la política de Negrín de la resistència a ultrança ® Març del 1939à França i el Regne Unit reconeixen el govern del general Franco ® Març del 1939à Cop d’estat del coronel Casado a Madrid ® 29 de marçà ocupació Madrid ® 30 de marçà ocupació València i Alacant ® 1 d’abril à final de la guerra

5.1 MORT, CARESTIA I DESTRUCCIÓ

® La guerra va comportar misèria i mort per als dos bàndols. ® A les baixes en els combats, víctimes de la repressió més la mancança d’aliments va donar molts problemes a al zona republicana. ® Els primers símptomes d’escassetat van ser entre setembre i octubre del 1936: blat, carn i carbó. ® Els primers mesos del 1937 va començar a escassejar el pa. Al març s’inicia el racionament dels que viures. ® La desnutrició va provocar malalties i fins i tot la mort. ® Es produí una forta reducció de la producció industrial a causa de:

  1. Dificultats per proveir-se de matèries primeres, combustible i maquinària
  2. Mobilització de la població masculina per anar al front. ® La població femenina es va incorporar al món laboral. ® Els esforços de la indústria es van adreçar a la fabricació d’armament i de productes per a l’avituallament militar. ® La guerra va suposar la destrucció de part de les infraestructures i comunicacions ® Els bombardeigs sobre pobles i ciutats van afectar durament la població civil:
  • Govern republicà no efectius aeris importants
  • Bàndol franquistaà avions i cuirassats alemanys i italians
  • Utilitzats com a instrument de terror
  • Barcelona va ser bombardejada per primera vegada el 13 de febrer del
  1. Va ser atacada 384 vegades. Construcció de més de 1000 refugis subterranis. 5.2 LA POBLACIÓ DESPLAÇADA: REFUGIATS I EXILIATS ® La població civil d’ambdós bàndols va fugir del territori en què es trobaven. ® El traspàs de població va ser d’una zona a l’altra. ® A finals del 1938, hi havia a Catalunya, un milió de refugiats. ® Els problemes d’alimentació, allotjament, escolarització, sanitat, higiene, etc. Van suposar una tasca organitzava per tal d’acollir i atendre una població formada majoritàriament per dones, nens i ancians. ® Prop de 13.000 nens i nenes, embarcats amb destinació a països europeus i americans i a la Unió Soviètica. ® Cap al final de la guerra, persones de tota Espanya i milers de soldats en retirada es van concentrar a Catalunya per passar la frontera francesa. ® Entre el 27 de gener i el 3 de febrer del 1939, mig milió d’espanyols van entrar a França. Alguns va ser reclosos en camps de concentració improvisats a les platges properes a Argelers i Sant Cebrià.