¡Descarga La Poesía Trobadoresca: Amor Cortés y Personajes Míticos y más Diapositivas en PDF de Valenciano solo en Docsity!
La poesia trobadoresca
1. Metàfora del món feudal
2. Els personatges de la poesia trobadoresca
L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment són:
- La midons (el meu senyor) –la dama- que simbolitza al senyor feudal a qui deu vassallatge el trobador.
- L’om (home) –el trobador- el vassall que està al servei de la dama.
- El gilós ( gelós) -el marit- Si la dama està casada, el marit es converteix en el “gilós”, del qual cal evitar les sorpreses i les ires. Per això apareix sempre en aquestes poesies com un
Aniré allà, si us plau o no (si no us plau), perquè en mi no hi ha dret ni raó, només la d’un servent (vassall), que Déu em perdone, ja que vaig tenir les meues mans dins de les vostres i no em vaig abstenir de servir-vos. Així, doncs, ja que en mi no hi ha res meu, feu de mi com la dama noble amb el que és seu… Sóc vostre sense cap pretext, per la bona fe que us vaig prometre.
personatge roí, malvat, del qual s’han d’amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l’ha triat lliurement, el seu amor és fruit de l’interés i de la imposició.
- Els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, cortesans que per tal de fer mèrits i aconseguir el favor del senyor, espien la relació entre la dama i el trobador, sempre atents a qualsevol infidelitat que puga cometre la dama per anar-la a explicar al senyor. Per tant, juntament amb el senyor, els lauzengiers es converteixen en enemics del trobador.
- El gaita (guàrdia) l'amic del trobador que ha romàs vigilant per tal d’evitar que els lauzengiers sorprenguen la parella i informen al gilós de la relació adúltera. A més s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació. Sol aparéixer en l’alba.
Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un (^) senhal (senyal, pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...
3. Les fases de l’amor cortés
Com que la dama és poc accessible amorosament per al trobador, de la mateixa manera que el senyor feudal està allunyat del vassall a causa de la seua superioritat social. Per això, el trobador haurà de passar per una sèrie d’etapes fins que es convertisca en l’enamorat perfecte i puga aconseguir el premi que és la dama i l’apropament físic i real entre ells. Encara que no sol aparéixer de forma explícita, a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud i les característiques de l'enamorat que, si ho penseu, no estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir lloc en l'actualitat:
- Fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama que estima.
- Pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama li ha mostrat interés per ell i li ha permés que li expresse el seu amor a través de la poesia.
- Entendedor (enamorat tolerat): entre la dama i el trobador-enamorat s’estableix una relació de “complicitat”. Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells…).
- Drutz: (amant). El trobador-enamorat es converteix en “drutz” si arriba a l’amor físic i total amb la dama, és plenament acceptat per part de la dama (literàriament es dóna poques vegades aquesta situació, encara que és el personatge protagonista de l'alba).
trobador és l'om / hom. D'aquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge. Moltes vegades s'estableix, com hem dit, una doble relació: amorosa i social. És a dir, no es busca únicament la consecució de l'amor (aparentment), sinó una relació en què la dama, sempre per sobre del trobador socialment, li puga concedir favors materials, directament o intercedint per ell. De fet, amb freqüència, el trobador parla de la seua senyora natural quasi com una obligació (celebra la seua bellesa, bondat, seny) i això és acceptat -o així hauria de ser- pel marit com una cosa natural.
Després de la cançó és el gènere més estès. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó, per raons de temps, d'oportunitat en la seua aparició i també de comercialitat, és a dir, perquè fos fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.
El sirventès és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc. Les variants més importants són les següents:
- Sirventès moral. Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers.
- Sirventès personal. Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador.
- Sirventès polític. El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària. Existeix la modalitat anomenada cançó de croada que té per finalitat animar els cristians a participar en la conquesta de Terra Santa, tot creant l'ambient propici.
- Sirventès literari. Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador...
És una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un personatge famós, etc. Teòricament també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat.
El plany sol tenir la següent estructura temàtica:
1 Invitació al plany.
2 Llinatge del difunt.
3 Enumeració de les terres o persones entristides per la seua mort.
4 Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort.
Aquest sol ser el motiu principal.
5 Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt.
6 Dolor produït per la seua mort.
Evidentment, cal considerar en termes generals que el plany és més sincer com més s'aparta d'aquest esquema. En alguns casos, després de l'elogi, si el mort era un rei o un gran senyor, és possible que el trobador cante les característiques del successor per tal de conservar els beneficis que ja tenia o rebre'n de nous.
Descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. Intervé també en aquesta composició el personatge del gaita (guaita) que és l'amic que ha romàs vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació - de vegades els amants s'enfaden amb ell perquè els avisa abans d'hora ja que diuen que no ha dormit i té ganes de deixar la vigilància-.
Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparéixer localitzacions geogràfiques identificables, sinó inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràcia i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.
Composició per ser ballada.
Poema d’odi a l’amada.
