¡Descarga apunts y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
Psicologia evolutiva i de l’educació: 1er semestre
LA PSICOLOGIA
Psicologia: És la ciència que estudia la conducta o comportament i els processos mentals (social o de l’aula). Aquesta conducta està sotmesa a diferents canvis deguts a les següents raons externes: el pas del temps, diferents contextos i raons internes. D’altra banda, a través de la conducta podem intuir quins processos mentals té una persona en un moment determinat.
ESCUELAS (comienzo)
OBJETO
ESTUDIO
TEMAS
BASICOS
MÉTODO PERSPECTIVA AUTORES
(Precursores)
ESTRUCTURALI SMO (1879)
Estructura de la conciencia
Sensación Imaginación
Introspección Mentalista Wundt Titchener
FUNCIONALISM
O
Funcionamiento de la conciencia
Hábitos Emociones
Introspección (Estudi a un mateix)
Mentalista W. James
PSICOLOGIA DE
LA GESTALT
Conciencia Percepción Memoria Pensamiento
Introspección Observación
Mentalista Wertheimer Köhler Koffka
PSICOANÁLISIS (1895)
Inconsciente Neurosis
Personalidad Motivación Afectividad
Clínico (Apareix el terme pacient)
Mentalista Freud C. Jung Adler
CONDUCTISMO (1912)
Conducta Observable
Aprendizaje Modificación de la conducta
Experimental (Terapia de conducta)
Conductista Causa-efecte
Watson Pavlov Skinner Bandura
PSICOLOGIA HUMANISTA (1960)
Ser humano Motivación Personalidad
Psicoterapia Personalista Maslow C. Rogers
PSICOLOGIA
COGNITIVA
Estructuras y procesos mentales
Memoria Razonamiento Resolución de problemas
Experimental Modelo (ordenador) Racionalista
Miller Gallanter Pribram Fodor
CONSTRUCTIVI SMO (1980)
Como el sujeto construye la realidad.
Inteligencia Personalidad
Construcción De los modelos
Sistémica (int. Ment-camp)
Piaget Kelly
LA PSICOLOGIA APLICADA A LA DOCÈNCIA
Pregunta: Una bona escola, quina característica principal ha de tenir? Una escola exemplar ha de tenir bàsicament uns professors “actualitzats” en l’educació. Hi ha d’haver un treball amb grup continu i s’ha de mirar de coordinar tot el desenvolupament educatiu. Dins el paper del docent, ha de partir de la base que el més important és trobar la metodologia adequada, fent servir diferents recursos, per facilitar l’aprenentatge del nen i que aquest sempre sigui un subjecte actiu a la classe. (Fotocopia nº1: treball en grup sobre les diferents característiques d’un centre escolar. Es valora la importància d’aquestes dins el marc educatiu).)
Pregunta: De què serveix la psicologia al mestre?
La feina del mestre no és només dins l’espai de l’aula. (Aula: contextos incerts, ja que no es pot predefinir, és imprevisible ). Un bon mestre és capaç d’adequar/adaptar/ajustar la planificació de l’aula. No sempre (gairebé mai) es pot dur a terme la planificació prèvia de l’aula. El mestre ha de prendre contínues decisions en el context incert. Per tant, ha de tenir coneixements, una teoria de base. La psicologia ajuda a tenir una bona teoria.
creixement - quantitat / visible Base biològica genètica Maduració - qualitat / no visible desapareixen Reflexos Perduren
Societat/cultura mediador: el que ajuda a construir el coneixement, a través de nova informació. Mestres/ companys/ medis de comunicació...
Aprenentatge: No és possible un aprenentatge sense mediador. Fenomen clarament social, malgrat que ningú pugui aprendre per nosaltres.
DESENVOLUPAMENT: Característiques pròpiament humanes.
• Memòria voluntària
• Raonament
• Llenguatge
cognitiu Parlem també de procés social Afectiu
2. PER QUÈ CANVIEN LES PERSONES DURANT EL DESENVOLUPAMENT?
Hi ha tres tipus de causes que fan que el desenvolupament es produeixi d’una forma determinada: les que afecten a tots els essers humans, les que afecten a les persones segons les seves determinades condicions de vida i finalment les que afecten a individus aïllats.
1. UNIVERSAL: Tots els membres de l’espècie humana canvien de forma similar amb el
calendari maduratiu i comparteixen una organització biològica. Això dóna lloc a unes característiques comunes, per exemple, el desenvolupament biològic femení, caminar, el creixement dental, la pubertat… Aquestes són influències normatives relacionades amb l’edat.
2. SOCIAL: Encara que tots els éssers humans comparteixen unes determinades
característiques, hi ha diverses diferències segons les condicions de vida d’alguns grups. Això es pot deure a la diferència de cultura, època històrica o grups socials. Ex: Lloc on vivim, temps en el que vivim… S’anomenen influències normatives relacionades amb la història.
3. INDIVIDUAL: Tot i així, ningú és igual. Diferents oportunitats, nivells de vida,
desenvolupament, o influències fan que cada persona sigui diferent a una altra. Ex: Nivell cultural que l’envolta. Aquestes són influències no normatives. D’aquesta manera, el procés de desenvolupament psicològic de cada persona és una síntesi de la barreja de totes aquestes causes.
3. UNA MICA D’HISTÒRIA RECENT I LA SITUACIÓ ACTUAL
Models educatius fins als 60:
Model Mecanicista o conductista Organicista
Antecedents Empirismo filosòfic Locke i Hume (tabula rasa)
Innatistes (naturalistes o idealistes)
Èmfasi Processos d’aprenentatge (processos externs)
Desenvolupament universal
Estudi Història dels aprenentatges Característiques innates (processos interns)
Autors Skimer, Bandua (àmbit anglo- saxó)
Estudis evolutius universals. Freud, Piaget (àmbit europeu)
Filogènesi: Desenvolupament de l’espècie. Ontogènesi: Desenvolupament de l’individu.
• El problema dels estadis.
Es fa més fàcil fer una divisió per estadis a la infància. Això és una conseqüència del procés de canalització, que passar d’un estadi a un altre es lliga amb els progressos maduratius i de constàncies transculturals en la forma que els adults tracten i estimulen els nens més petits. La teoria dels estadis de Piaget queda poc fiable ja que qui determina l’evolució no són els gens sinó la interacció.
• Quatre tòpics evolutius
- INFÀNCIA: Paper determinat en l’evolució de la persona. Bàsicament ve de S. Freud i la seva teoria de la psicoanàlisi, que confirma que allò viscut a la infantesa és irremissible. S’ha demostrat que aquesta última part no és certa.
- ADOLESCÈNCIA: Canvis dràstics, ruptura amb l’etapa anterior. Tot el que passa en l’adolescència són canvis continus i no hi ha ruptura amb el passat. Hi ha el tòpic perquè la persona arriba a la pubertat i fa canvis molt grans en el físic i traslladen aquests a la ment. És una visió que tenen els adults.
- ADULTESA: Estabilitat i absència de canvis. Hi ha la maternitat/paternitat i canvis en l’estructura familiar en general. També busquem una estabilitat econòmica que resulta pràcticament impossible. El tòpic ve de la visió antita de la vida néixer – créixer – casar-se – treballar – tenir fills – morir. També ve de que el canvi físic no és gaire notable. Adolescència – adultesa F 0 A E confusió amb creixement.
- VELLESA: Deterioració física i psíquica.
5. DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I EDUCACIÓ
Fets biològics i socials: donen lloc a les transformacions psicològiques. Els humans compartim un cert nombre de trets evolutius. Tots compartim una organització biològica i un calendari de desenvolupament. Hem de tenir present, però, que les dificultats culturals són notables en el desenvolupament.
Importància de l’aprenentatge en funció del Grau de desenvolupament d’una espècie. Com més pugem en l’escala animal i més complexitat té el sistema nerviós, hi ha més plasticitat. El coneixement i el desenvolupament augmenten el paper i la importància dels processos d’aprenentatge.
Quin paper juga l’aprenentatge en l’evolució de les persones?
Concreta les possibilitats del codi obert. Porta més enllà del nivell de desenvolupament que el nen ha arribat a aconseguir. “Aprenentatge en bastida”: el mediador va pujant la bastida conforme el desenvolupament de l’alumne va pujant (p.13)
Per què diu que l’educació és interacció? L’educació sempre s’adquireix amb interacció, ja sigui amb persones, llibres, pel·lícules, articles... Potser primer pot semblar que no poden formar part d’una interacció però un mateix article pot produir diferents impressions, es transforma segons la persona que el llegeix i passa a ser l’objecte (quan no és llegit) a subjecte. La interacció però, no és sempre educació. Una cançó pot ser tants cops diferents com persones l’escoltin. Cadascú escolta una cançó diferent segons les experiències i el moment viscut.
Condicions que fan que una interacció sigui aprenentatge.
- Coneixements previs (saber el grau de maduresa del nen)
- Partir des d’on ell es troba i portar-lo una mica més enllà.
- Procés continu.
- Disposició, motivació, interès per part de l’aprenent.
Segons l’autor, què va davant: aprenentatge o desenvolupament?
• Agrupació d’estímuls
• Figura - Fons
• Pregnància (omplir buits per a donar significats)
TEORIA COGNITIVA/CONSTRUCTIVA:
Aquesta teoria planteja que la percepció crea uns coneixements previs (esquemes cognitius) que alhora també condicionen la percepció. És una relació interactiva.
crea condicionen Percepció esquemes cognitius percepció
Tenint en compte tot això, s’arriba a la conclusió que com més imatges, activitats... diferents fem amb els alumnes, més facilitats els donarem per a aprendre.
PIAGET
Piaget no era psicòleg ni pedagog, com molta gent creu, sinó que era epistemòleg (ciència que estudia els mètodes i valors del coneixement) El que sempre va guiar la seva feina era la intenció de respondre a la pregunta de com es construeix el coneixement?. Parlem d’epistemologia genèitca (de gènesi, no de gens). Per tal d’estudiar com es construeix el coneixement va fer diverses coses. Primer va partir del punt de treballar-ho de forma interdisciplinària, no volia treballar l’epistemologia d’un camp científic en concret, sinó del coneixement en general. Després amb l’anàlisi històric. Volia veure les etapes de la construcció del coneixement. Però com fer-ho? L’anàlisi històrica és molt limitada per tant Piaget va decidir estudiar el desenvolupament infantil per a saber com es construeix el coneixement. A partir dels seus estudis va formular la TEORIA DELS ESTADIS:
Esquemes reflexos
Esquemes d’acció
funció simbòlica
Esquemes d’acció Interioritzada (ja no cal que hi hagi l’objecte)
Esquemes formals
Estadi sensorio-motriu (0-2 anys) -aprenentatge per imitació -percepció i moviment
Estadi pre-operatori
(2-6 anys) -egocentrisme
- pensament intuitiu basat en les percepcions
Estadi d’opercacions concretes (6-11 anys) -pensament lògic i racional
- conservació objecte no només depèn de la percepció sensorial
Estadi d’operacions formals (11-15 anys) -pensament combinatori -pensament hipotètic deductiu
Intel·ligència pràctica (necessària la presència de l’objecte)
Intel·ligència representativa
Intel·ligència operatòria
Intel·ligència formal
3. REPLANTEJAMENT DELS OBJECTIUS
Els dos anteriors reptes ens porten a aquest tercer. Per a poder adaptar-nos a la diversitat de les aules i adaptar-nos als canvis de la societat, hem de replantejar-nos els objectius de l’escola. L’educació ha de promoure l’autonomia personal dels alumnes, el desenvolupament intel·lectual i la cooperació.
PEDAGOGIA OPERATÒRIA
La pedagogia operatòria sorgeix de l’interès teorico-pàctic d’explicar i renovar el que passa a l’aula. Es proposa l’objectiu de formar persones capaces de desenvolupar un pensament autònom, amb possibilitats de produir noves idees. La formació no ha de limitar-se als aspectes científics i culturals sinó també a tot el que té a veure amb els relacions interpersonals. Què han de fer mestre i alumnes a l’aula segons la pedagogia operatòria?
• MESTRE/A
Escolta, estimula (anima, motiva) i regula (posa normes, límits). Metodologia adient. Desperta la curiositat dels nens, motivació (crea ganes d’aprendre). Diàleg obert (construim tots junts l’aprenentage). Aula oberta (el mestre no és l’unic que té coneixements)
• ALUMNE/A
Possibiltat d’expressar idees, opinions, sentiments (l’error és un pas que porta a l’aprenentatge perquè és l’explicitació d’un conflicte cognitiu, per tant el mestre ha d’alentar que expressin el que pensen). Elecció (dintre de les possibilitats que limita el mestre). Organització grupal / cooperació (aprendre a treballar en grup).
La pedagogia operatòria va comportar problemes ja que tot el que feien ho basaven en la teoria dels estadis de Piaget. Per ser fidels a la teoria dels estadis, hauríem de veure quin grau de desenvolupament té cada nen per a poder adaptar les ensenyances. Això és del tot impossible. No es poden fer totes les proves necessàries per a determinar el nivell de cada nen. A més a més s’haurien d’anar repetint per veure l’evolució. De tota manera és del tot innecessari ja que l’important no és on es troba l’alumne sinó ampliar el coneixement que té. Tenint en compte això, el que s’ha de fer és oferir situacions obertes en les que els nens,
PAGE 1
encara que tinguin nivells diferents, puguin arribar a noves formes de coneixement. Que cada nen construeixi coneixement nou a partir del seu nivell.
10 IDEES BÀSIQUES DE PIAGET
• El coneixement es construeix a partir de la interacció a través de l’objecte.
• L’alumne ha d’estar actiu cognoscitivament. L’acció i la manipulació són
fonamentals.
• L’aprenentatge passa del concret a l’abstracte (s’interioritzen estructures sènsorio-
motrius per formar-ne d’intel·lectuals).
• Importància del descobriment actiu (l’alumne és “científic”).
• La funció del mestre és crear un ambient, i actuar de guia perquè els alumnes
arribin al descobriment de les nocions que han d’aprendre.
• Cal conèixer i activar els coneixements previs de l’alumnat.
• Cal adaptar els continguts escolars al nivell de desenvolupament.
• Importància del conflicte cognitiu. L’error és oportunitat d’aprenentatge.
• L’educació ha de potenciar l’autonomia, el desenvolupament intel·lectual i la
cooperació.
• L’aprenentatge és provisional i sempre és aprofundible.
VIGOTSKY
Lev Sémionowitch, Vygotski (Orsha, Rússia 1896). Pedagog, docent i psicòleg. El seu interès per qüestions filosòfiques i semiològiques^1 el va portar a interessar-se per la psicologia i a
plantejar-se la formació de les funcions superiors en l’home.
1. Importància de la relació social
En temps del pedagog hi havia moltes tesis sobre la relació del individu amb la societat: les reduccionistes , que consideraven l’ individu com un conjunt de reflexes passius i les tesis idealistes que suposen que el subjecte és un esperit que existeix prèviament al contacte amb les coses i persones.
PAGE 1
1 *) Semiologia: ciència que estudia els símbols.
La tercera , que podríem titular Interrelació, diu que el desenvolupament, que es basa en dos factors: maduració i aprenentatge, és més ampli que l’aprenentatge i que aprenentatge i maduració es complementen.
4. Zona de Desenvolupament Proximal
Vygotski opina que la qüestió que s’ha de plantejar per arribar a una solució del problema és força complexa. Consisteix en dues sortides separades:
• la relació general entre aprenentatge i desenvolupament
• els trets específics d’aquesta relació quan els infants arriben a l’edat escolar
El psicòleg afirma que l’aprenentatge i el desenvolupament estan interrelacionats des dels primers dies de vida de l’infant ja que mentre el nen assimila (i per tant desenvolupa) no para d’aprendre. Vygotski diu que abans de descobrir les relacions reals entre procés evolutiu i aptituds d’aprenentatge hem de delimitar dos nivells evolutius: el Nivell Evolutiu Real, el nivell de desenvolupament de les funcions mentals d’un infant establert (el que sabem fer sense ajuda dels altres) i el Nivell de desenvolupament potencial, allò que som capaços de fer amb l’ajuda dels altres.
La Zona de Desenvolupament Proximal , no és res més que la distància entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre independentment un problemes, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat a través de la resolució d’un problema amb guia d’un adult o en col·laboració amb una altre company més capaç.
Vygotski explica molt bé aquests conceptes fent una metàfora. Defineix la zona de desenvolupament proper com a una poncella ja que és el conjunt de funcions que en un futur pròxim arribaran a la maduresa i que ara es troben en estat embrionari.
La noció d’una Zona de Desenvolupament Proximal ena ajuda a presentar una nova fórmula, a saber que el bon aprenentatge és només aquell que precedeix el Desenvolupament.
La hipòtesi de Vigotski altera l’opinió tradicional que en el moment en el que l’infant assimila el significat o una paraula, o domina una operació com pot ser una suma o el llenguatge escrit els seus processos evolutius s’ha realitzat totalment. De fet, assegura Vygotski, només han començat. La seva hipòtesi estableix la unitat, no la identitat, dels processos d’aprenentatge i els processos de desenvolupament intern, uns es converteixen en els altres.
PAGE 1
!Això no vol dir que tots dos es realitzin en la mateixa mesura o paral·lelament. En els infants, el desenvolupament no segueix mai l’aprenentatge escolar de la mateixa manera que una ombra segueix l’objecte que projecta; qualsevol matèria escolar té una relació específica amb el curs del desenvolupament infantil, una relació que varia a mesura que l’infant va passant d’un estadi a l’altre. Això ens porta a veure la importància de cada tema particular des del punt de vista de tot el desenvolupament.
La personalitat
La personalitat pot ser més o menys estable, però mai és estàtica, sinó que es construeix. Aquest, és un aspecte que els educadors hem de tenir en compte. Un alumne és com és, però no és com serà; és a dir, que l’alumne pot canviar, i per tant, hem d’evitar de penjar-li etiquetes com, per exemple, d’extrovertit o introvertit. A més, com que cadascú té una personalitat diferent, cadascú tindrà unes preferències diferents a l’hora d’aprendre (alguns aprenen d’una manera, d’altres, d’una altra). Hem de procurar facilitar l’aprenentatge a tots els alumnes, i és per això que els mestres necessitem metodologies diverses.
La definició de personalitat segons el termcat és: “ Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament”.
Les atribucions
Els alumnes responsabilizen els seus èxits o fracassos depenent de tres factors:
• Localització
• Interna: quan la responsabilitat és de la pròpia persona, per tant, està dins d’ella
mateixa. Ex: He suspès perquè no he estudiat.
• Externa: quan la responsabilitat es fa recaure fora de la persona, per raons
externes a ella. Ex: El professor em té mania.
• Grau d’estabilitat
• Estables: quan és una raó que es manté en el temps.
Ex: M’és fàcil perquè m’agrada l’assignatura.
PAGE 1
esforç habilitat sort o tasca sort o tasca habilitat
INTERN INTERN EXTERN EXTERN INTERN
Mentre la situació del mig és la més comú, la indefensió és el típic cas de fracàs escolar. Per procurar que un nen passi de la indefensió a l’autoeficàcia se li ha de fer veure que els èxits estan atribuïts al propi esforça, i després ja se li farà veure que el fracàs pot superar-lo de diferents formes.
L’estat d’ànim també afecta molt a l’aprenentatge. Destaquem-ne l’estrès, l’ansietat i l’angoixa. L’efecte pot ser:
• Positiu F 0 E 0quan l’activitat ens permet estar activats.
• Negatiu F 0 E 0quan hi ha excés d’activitat que conseqüentment ens bloqueja.
Cal regular l’activitat per evitar que el seu efecte esdevingui negatiu.
J. Fernández i R. Rusiñol ens parlen d’ansietat:
“Què és i en què consisteix l'ansietat? Gairebé tothom ha experimentat almenys alguns aspectes de la reacció d'ansietat. Aquests atacs poden aparèixer quan la persona no té mitjans per a afrontar les pressions i tensions que se li presenten [...].L'ansietat no solament és normal, sinó necessària [...]. En els últims anys les proves de la psicologia de l'aprenentatge social indiquen que l'ansietat i la conducta de defensa són dos aspectes correlacionats, i no tenen una vinculació de causa a efecte. Les expectatives aversives fan creure que es produirà un mal i aquesta creença pot activar tant la por com la conducta defensiva. Com que ambdues són efectes, no existeix una relació fixa entre ansietat (excitació autònoma) i acció.”
Seguint amb l’article d’aquests dos autors:
“La complexa relació entre nivell d'activació o ansietat, dificultat de la tasca, i eficiència o rendiment va ser demostrada per primer cop per Yerkes i Dodson (1908), i es pot formular així: com més dificultat presenta una tasca d'aprenentatge, menor és el grau òptim de la motivació
PAGE 1
requerida per l'aprenentatge més ràpid. En termes més moderns, es recull en dos postulats separats:
1. Per qualsevol tasca hi ha un nivell òptim d’activació o ansietat.
2. El nivell òptim d’ansietat es troba quan la dificultat de la tasca decreix.
Aquests dos postulats tenen un suport empíric considerable. Una ansietat excessiva afectarà negativament el rendiment. La majoria d'estudiants han tingut l'experiència dels efectes de l'excessiva ansietat davant l'examen. Això vol dir que per a rendir més cal calmar-se? La resposta és: depèn. Normalment, sí, però no sempre [...]. Els rendiments s'optimitzen a mesura que augmenta l'activació fins a arribar a un punt màxim a partir del qual qualsevol increment o activació exagerada col·loca l'organisme al llindar del fracàs adaptatiu.”
ALONSO TAPIA, J.. Motivar per l’aprenentatge. Estratègies.
Hi ha tres factors dels quals depèn l’interès dels alumnes:
• META: significat de l’aprenentatge que es proposa.
• POSSIBILITATS D’ASSOLIMENT: quan ens plantegem fer una activitat, pensem si en
som capaços. Si veiem que no en com, desistim.
• COST D’ASSOLIMENT: activitats que ells vegin que poden fer quant a temps i esforç
dedicat.
També podem classificar la motivació en tres tipus:
• INTRÍNSECA: quan aprendre resulta un increment de les capacitats, per tant, fa sentir-
se competent i es pot gaudir de l’aprenentatge.
• EXTRÍNSECA: quan l’aprenentatge depèn d’incentius externs (rebre recompenses
materials o socials).
• FUNCIONAL o INSTRUMENTAL: quan l’esforç depèn del significat funcional, a curt
i llarg termini.
Segons la meta que segueixi l’alumne es pot tenir uns efectes o uns altres. Vegem els tipus de meta i els seus efectes:
• Desig de domini i experiència de competència ; de motivació funcinal, produeix la
immersió en la feina, fomentant la recerca de l’ajut i les informacions necessàries, i a més estimula l’elaboració del coneixement. Aquesta meta té en general un valor positiu.
PAGE 1
