¡Descarga APUNTS ASSIGNATURA y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Índex
Tema 1: “Les Característiques Genèriques”
1.. Característiques Generals 1...1... Capacitats Afectives i Sensorials 1...2... Aspectes Biològics 1...3... Aspectes Neurològics 2.. El Nou nat amb Risc 2...1... Aspectes Neurològics 2...2... Risc Social 3.. Programes i Serveis d’Atenció a la Primera Infància 3...1... Pediatria Neurologia 3...2... Diagnòstic i Detecció 3...3... Seguiment Maduratiu 3...4... Treball Interdisciplinar
Tema 2: “Les Alteracions Motòriques”
2.1. La Disciplina Motora 2.1.1. Definició 2.1.2. Relació de Conceptes 2.1.3. Altres Consideracions 2.2. La discapacitat Motora: Classificació General 2.2.1. Depenent de l’edat d’aparició 2.2.2. Depenent de la etiologia 2.2.3. Depenent de la localització topogràfica 2.2.4. Segons el Sistema Afectat 2.3. Dèficits d’Origen Neuronal 2.3.1. Paràlisis Cerebral 2.3.2. Traumatismes Cranioencefàlics 2.3.3. Tumor Cerebral 2.4. Dèficits d’Origen Espinal 2.4.1. Poliomelitis Anterior Aguda
2.4.2. Espina Bífida 2.4.3. Lesions Medul·lars Degeneratives 2.4.4. Traumatismes Medul·lars 2.4.5. Tractament i Diagnòstic 2.5. Dèficits d’Origen Muscular 2.5.1. Miopaties o distrofies musculars progressives. 2.6. Dèficits d’Origen Oseoarticulars 2.6.1. Malformacions Congènites 2.6.2. Distròfies Osees 2.6.3. Infeccions Microbianes 2.6.4. Reumatismo de la Infància
Tema 3: “El Llenguatge”
3.1. Introducció: Història de la interacció nen/a – adult. Els Inicis de la Comunicació. 3.1.1. Les Primeres Interaccions 3.1.2. Les Primeres Interaccions amb Nens/es amb Dèficit Motòric 3.1.3. Un Punt Clau en el Desenvolupament de la Comunicació: El Triangle Relacional 3.2. El Pas de la Comunicació al Llenguatge 3.2.1. Els Inicis del Joc 3.2.2. Etapes per a l’Adquisició del Llenguatge 3.2.3. Dificultats per a l’Adquisició del Llenguatge en Alguns Nens/es amb Discapacitat Motriu 3.3. Els SAAC: Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació 3.3.1. Definició 3.3.2. Tipus 3.3.3. Aplicació: Suports i Sistemes Informàtics per a l’Augment de la Comunicació
1.1. Característiques Generals
1.1.1. Capacitats Afectives i Sensorials
1.1.1.1. Definició
- Emoció: L’emoció és el terme utilitzat sovint com a sinònim de sentiments i que en psicologia serveix per denominar una reacció que implica determinats canvis fisiològics, com l’acceleració o la disminució del ritme del pols, la disminució o l’increment de l’activitat de certes glàndules, o el canvi de temperatura corporal. Tot això estimula al individu, o alguna part del seu organisme per augmentar la seva activitat. Les tres reaccions primàries d’aquest tipus són l’ira, l’amor i la por, que sorgeixen com a resposta immediata a un estímul extern, o són el resultat d’un procés subjectiu, com la memòria, l’associació o la introspecció. El psicòleg conductista estadounidens John Watson va posar de manifest a una sèrie d’experiments que els nens petits són ja susceptibles de tenir aquestes tres emocions i que les reaccions emocionals poden condicionar-se. - Afectivitat: Els nounats formen llaços afectius amb els seus acompanyants pròxims durant el primer any de vida. Aquesta afectivitat és una relació recíproca i es fa més forta a mesura que els pares o altres persones adopten el seu comportament a les senyals del nounat i estableixen rutines sincronitzades. Les interaccions són placenteres per les dos parts.
1.1.1.2. Primeres capacitats sensorials:
- Vista:
- Al néixer els nounats parpellegen davant de llums brillants, canvien la mirada per seguir les que estan en moviment i poden seguir amb els ulls un objecte que es mou.
- La visió perifèrica és molt limitada al néixer. (a partir de les dos setmanes es duplica)
- No perceben cap color, a partir dels 2 mesos poden fer-ho de manera gradual. Ex.: els primers colors que reconeixen són el roig i el verd
- Les preferències visuals comencen al néixer.
- Durant els primers 28 dies no hi ha reconeixement dels rostres de les mares.
- Només observen una sola característica d’una figura geomètrica enlloc de la figura sencera. - Oïda:
- Just després del naixement l’oïda es pot perjudicar per líquids del procés del part. Dos dies després l’oïda ja es torna eficient.
- Tres dies després de néixer els nadons poden diferenciar sorolls.
- Un dels primers sorolls reconeguts pel nadó és la veu de la mare, ja que dintre del ventre ja la sentia. - Olfacte:
- Poden diferenciar distintes olors.
- Se senten més atrets per les olors dolces.
- A partir dels 6 dies podrà reconèixer l’olor de la mare. - Gust:
- Poden diferenciar diferents gustos
- Se senten més atrets pel gustos dolços
- Com més dolç és l’aliment més forta és la resposta de deglució. Ex.: tenen un mecanisme de defensa, rebutgen el menjar amb mal sabor. - Tacte:
- És el sistema sensorial més madur.
- Des dels primer dia ja senten el dolor i aquest augmenta durant els cinc primers dies de vida.
El nounat molt petit és considerat asocial degut a que diversos estímuls, socials o no, produeixen una reacció favorable i molts pocs protesten. Al final d’aquest període els nounats comencen a mostrar preferència per estímuls socials somrient. La fase de les afeccions indiscriminats (6 setmanes a 7 mesos). Disfruten de la companyia humana, però són indiscriminats, somriuen més a les persones que a objectes que sembla que tinguin vida (titelles) i, s’enfaden quan un adult els deixa al terra. Els de 3 a 6 mesos es guarden els somriures per persones més familiars.
- Teories del vincle afectiu: Teoria psicoanalítica: Tenen satisfacció oral: “t’estimo perquè m’alimentes”. (Freud, Erikson). Teoria del aprenentatge : La gratificació genera amor. S’apeguen a les persones que satisfan les seves necessitats i que les alimentes. (Sears). Teoria del desenvolupament cognoscitiu: Per haver afecció han de reconèixer als familiars i a les persones que sempre estaran amb ell: “Per estimar-te necessito saber que sempre estaràs aquí”. (Schaffer). Teoria etològica: Totes les espècies neixen amb tendències conductuals innates que contribueixen a la supervivència de l’espècie: “Potser he nascut per estimar”. (John Bowlb). - Pors de la infància: Ansietat davant d’estranys: Contrasta amb els somriures, salutacions positives dels nens cap a persones conegudes. Amb els desconeguts la reacció és cautelosa o inquieta.
Ansietat davant la separació: Els nens mostren malestar, plorant, quan són separats de les seves mares o altres persones. La temperatura de la pell del nounat canvia si està sol o acompanyat i això vol dir que reconeix a la mare (11 mesos).
Als tres dies no provoca cap canvi. Un nen de tres mesos imita les emocions i gestos de l’adult. El nounat té la capacitat d’imitar moviments dels adults.
- Tipus de vincle afectiu: La tècnica per medir la qualitat del vincle afectiu és una situació estranya que es compren de 8 episodis els quals volen simular:
- Interaccions naturals entre el cuidador i el nounat en presència de juguets. (Per determinar si el nounat utilitza el cuidador com a base segura des de la qual poder explorar).
- Separacions breus del cuidador i trobades amb estranys (els quals a vegades produeixen estrès al nen).
- Episodis de reunió (per determinar si un nen amb estrès obté algun consol i tranquil·litat del cuidador i pot involucrar-se novament amb els juguets. Al registrar i analitzar les respostes del nen a aquests episodis es possible classificar el vincle afectiu en 4 categories. Vincle segur: El nen és sociable amb estranys mentre la mare hi es present. Vincle resistent: Cautelosos amb estranys encara que hi hagi la mare. Vincle evasiu: Inseguretat entre el nen i el cuidador. Vincle desorganitzat o desorientat: combinació del resistent i del evasiu.. - El nounat amb carència de vincle afectiu: És probable que els nounats que hagin tingut abusos o privacions socials siguin apàtics i més tard podran patir deficiències intel·lectuals, problemes de comportament i trastorns de vincle reactiu. Els seus problemes semblen derivar-se més de una falta d’estimulació social sensible que per no haver rebut cura d’una figura materna singular, i sovint mostren una gran capacitat de recuperació, superant moltes de les desavantatges inicials. Tot i això es tenen que explicar intervencions especials a aquells que les seves adversitats inicials van ser severes i llargues.
Així es defineix el nen recent nascut a terme com el nen que ha nascut entre les setmanes 37 i 40 d'embaràs. La diferència fonamental entre un recent nascut prematur i un recent nascut a terme està en la immaduresa de les funcions fisiològiques del nen prematur, que en el nen nascut a terme no es donen.
1.1.2.3. Les primeres hores de vida Una vegada el nounat surt de la sala de parts, es subjecte de diferents proves i atencions per tal d’evitar enfermetats. Tot dintre de les primeres 6 hores de vida, anomenada fase de transició, on entre d’altres aspectes s’observen l’actitud, el to, el pols, la respiració, la temperatura i com realitza la primera pressa d’aliment. Li controlen els factors de coagulació de la sang, injectant vitamina K; per evitar la conjuntivitis, se li donen unes gotes de nitrat d’argent; li comproven si la cadera presenta luxació li vacunen d’hepatitis B. Les primeres hores de vida són fonamentals perquè es produeixen les adaptacions del sistema cardiorespiratori i la regulació de la temperatura. Al nounat se li realitza una primera exploració que es centra en:
- (^) L’existència d’anomalies congènites.
- (^) Si la transició de l’ambient líquid a l’aeri ha estat correcte.
- (^) Si ha estat afectat per l’edat de gestació, el part, o els medicaments i/o sedants administrats a la mare.
- (^) L’existència de qualsevol signe d’infecció o enfermetat metabòlica. - El Test d’Apgar: Aquest test te el nom de la creadora, Virginia Apgar, i el seu objectiu és ajudar al metge a avaluar l'estat físic del nounat al néixer. Amb aquest test d´ Apgar s'avalua el ritme cardíac, la respiració, el to muscular, els reflexes i el color, també avisa de si està més adormit o és de reaccions més lentes que les normals i/o si necessita algun tipus
d'atenció especial. Es puntua cada una de les característiques i desprès es sumen les puntuacions parcials per a tenir una puntuació total. Nou de cada 10 nounats puntuen entre 8 i 10, ja que les mans i els peus de molts nounats es mantenen blaus fins que augmenta la temperatura corporal, pocs tenen una puntuació de 10. Si un nounat té un índex Apgar entre 5 i 7 al minut de néixer, és possible que hagi tingut algun problema durant el part, com que baixés l'aportació d'oxigen, en aquest cas el personal mèdic li subministrarà oxigen pel nas. A partir d'aquí el nounat hauria de començar a respirar profundament, incrementant l'aportació d'oxigen, i a la segona passació del test d'Apgar, cinc minuts desprès del naixement, s'aconsegueixi un índex entre 8 i 10. Un percentatge reduït de nounats puntuen menys de 5. Els nounats prematurs o que neixen mitjançant cesària d'emergència tenen més probabilitats d'obtenir índex baixos que els nounats nascuts de parts vaginals sense complicacions. Si un nounat té una puntuació molt baixa al test d’Apgar, es passa a executar diferents actuacions mèdiques, i si la puntuació continua essent baixa desprès dels diferents tractaments, se’l traslladarà a la sala de nounats de cures especials perquè rebi una atenció mèdica intensiva.
1.1.2.4. Característiques del nounat S'ha de tenir en compte que, quan veiem per primera vegada a un recent nascut, acaba de passar per una de les experiències més dures de tota la seva vida: el naixement. L'acte de néixer, suposa entre altres coses, el pas del cap per un estret canal de la vagina; el fins aleshores fetus, ha d'empenyer per veure la llum i en la seva empenta sofreix malformacions al cap i, a vegades algunes senyals al seu cos. Quines són aquestes característiques que presenta el nounat i que són tant diferents de les d'un nen de varis dies?
del cor dels adults és de 70 o 80 pulsacions per minut, el nounat ho fa a 140 o 150 pulsacions per minut. Adaptació a la temperatura. Al nàixer, l'organisme del nounat manté la temperatura fetal d'uns 37 graus centígrads, desprès en les primeres hores baixa gradualment fins a 35º, aquesta temperatura anirà augmentant fins estacionar-se en 36,5 o 37 graus. Adaptació de l'aparell urinari. Ja des del cinquè mes de vida intrauterina , el ronyó del fetus forma unes gotes d'orina que expulsa a la cavitat amniótica, això però no vol dir pas que el nounat neixi ja amb les seves funcions renals madures. Adaptació de l'aparell digestiu. A la vida intrauterina el fetus s'alimenta de la placenta, i per tant no utilitza el seu aparell digestiu, malgrat aquest ja funciona des del cinquè mes. El nounat cal que prengui aliment cada 3 hores aproximadament Adaptació del sistema nerviós. Els seus moviments no són voluntaris, són reflexos i, generalment cal que aquests desapareguin als 6 mesos o l'any, aquests reflexes són: parpelleig, tos, esternudar, badallà, busqueda dels punts cardinals (gira el cap envers el mugró de la mare), succió i reflexe de Moro o de l'abraçada. Adaptació del sistema glandular. Les glàndules endocrines funcionen des del naixement i algunes com les suprarenals, són proporcionalment més grans que en qualsevol altra edat.
1.1.2.5. Necessitats bàsiques El nounat té necessitats d'alimentar-se a partir del segon dia de vida, al principi mama poc perquè necessita uns dies per adaptar- se, aquest és el motiu del perquè perdi fins un 10% del seu pes durant els 3 o 4 primers dies de vida. Cap a la primera setmana recupera el seu pes de naixement i comença a engreixar uns 25 o 30 grams al dia, que són uns 175 o 200 grams a la setmana durant el primer trimestre de vida.
El son del nounat cal que passi per unes etapes fins que maduri. Les 20 hores aproximades que dorm un nen són necessàries per a que el seu petit cos s'adapti a la seva nova situació, encara que dormi tot el dia, és molt normal que es desperti sovint per diferents motius: gana, brut, malalt, superficialitat del son. Mentre que el nounat no distingeix el dia de la nit, el nen d'un mes i mig- dos mesos dorm més hores a la nit i menys al dia.
1.1.3. Aspectes Neurològics
Los médicos examinan y observan los reflejos infantiles para evaluar la función y el desarrollo neurológico. La ausencia de reflejos o presencia de reflejos anormales en un niño menor de un año, la persistencia de un reflejo después de la edad en que normalmente éste desaparece o la manifestación de un reflejo infantil en un niño mayor o en el adulto puede indicar problemas severos del sistema nervioso central, del tronco nervioso o de los nervios periféricos.
1.1.3.1. Introducción: características motrices del recién nacido Al nacer la mielinización únicamente llega a los centros subcorticales, por lo que el recién nacido es un ser automático. Esto significa que sus actos motores son reflejos.
Los centros que rigen los movimientos voluntarios todavía no funcionan, por lo que reacciona a los estímulos con movimientos que aún no puede controlar. La existencia de los reflejos indica que el niño está sano y que carece de lesiones neurológicas; su persistencia se ha de controlar, pues la no desaparición de algunos puede ser un signo patológico. Uno de los contenidos que se evalúan en el Test de APGAR , son los reflejos neonatales. Los recién nacidos exhiben una amplia variedad de reflejos durante sus primeros meses de vida. Algunos de ellos tienen valor
bebé comienza a succionar. Este reflejo comienza alrededor de la 32ª semana del embarazo, y no se desarrolla completamente hasta las 36 semanas aproximadamente. Es por ello que la habilidad de succión de los bebés prematuros puede ser débil o inmadura. Los bebés también tienen un reflejo de llevarse la mano a la boca que acompaña los reflejos de búsqueda y de succión y pueden chuparse los dedos o las manos.
REFLEJO DE MORO El reflejo de Moro a menudo se denomina reflejo de sobresalto porque normalmente se produce cuando el bebé se sobresalta por un sonido o movimiento estrepitoso. En respuesta al sonido, el bebé echa la cabeza hacia atrás, abre los brazos y piernas, llora, y después vuelve a colocar los brazos y piernas en la posición original.
Es un reflejo normal de un bebé cuando es asustado o que siente como que si se estuviera cayendo. El bebé luce "sobresaltado" y sus brazos se extienden hacia adelante de lado con las palmas hacia arriba y los pulgares flexionados. Algunas veces el bebé puede sobresaltarse con su propio llanto, lo cual inicia este reflejo. Este reflejo dura hasta aproximadamente los cinco a seis meses de edad. La ausencia del reflejo de moro puede indicar la presencia de una lesión o de una enfermedad. La diferencia entre los niños normales y los prematuros es que en estos últimos los brazos, en fase de abducción, tienden a caer sobre la mesa dado que la musculatura es más débil. Si el neonato presenta hipertonía o hipotonía grave es imposible provocar el reflejo, esto se da con frecuencia en casos de lesión cerebral. La ausencia del reflejo de Moro en ambos lados sugiere daños del sistema nervioso central (cerebro o médula espinal), mientras que su ausencia en un solo lado sugiere la posibilidad de una clavícula fracturada o daño del plejo braquial, lo cual puede ocurrir por trauma al nacimiento. Las condiciones asociadas con lesión del plejo braquial
son la parálisis de Erb y la parálisis de Erb-Duchenne. La parálisis en un lado del cuerpo también puede producir un reflejo de Moro asimétrico.
REFLEJO TÓNICO DEL CUELLO O DE ESPADACHÍN Se produce cuando la cabeza de un niño relajado en posición supina, se rota hacia un lado. El brazo del lado al que el niño dirige la mirada se extiende con la mano parcialmente abierta, mientras que se flexiona el brazo del lado contrario y se aprieta el puño fuertemente; al invertir el giro de la cara del niño, se invierte también la posición. Las posiciones tónicas del cuello son, a menudo, descritas como posiciones de defensa, debido a que se asemejan a la postura de un esgrimista.
REFLEJO DE PRENSIÓN El acariciar la palma de la mano del bebé provoca que el bebé cierre los dedos en un apretón. El reflejo de prensión dura solamente un par de meses. En los niños prematuros no llega a producirse este reflejo. Se valora en relación con la intensidad y la persistencia cuando debería de haber desaparecido. Un reflejo de prension muy fuerte se puede encontrar en la forma espástica de la parálisis cerebral.
REFLEJO DE BABINSKI Cuando se acaricia firmemente la planta del pie, el dedo gordo se dobla hacia la parte superior del pie y los otros dedos se despliegan en abanico. Este reflejo normalmente dura hasta aproximadamente los 2 años de edad.
Es una condición por la cual el dedo grande del pie se flexiona hacia la parte superior del pie y los otros dedos se abren en abanico cuando la planta del pie se frota firmemente. Dicho reflejo es normal en niños, pero es anormal después de los 2 años de edad.
Retrasar el parto cuando los bebés son prematuros disminuye las tasas de discapacidad
Un estudio señala que retrasar el parto por unos días, en el caso de los bebés prematuros, disminuye las tasas de discapacidad y puede evitar la parálisis cerebral, ya que ese “retraso” favorece la maduración del feto en el útero materno y evita problemas posteriores en su desarrollo.
Parto prematuro Si el nacimiento se adelanta antes de completar las 37 semanas de gestación, se considerará un bebé prematuro. El parto de un bebé prematuro no indica que necesariamente vaya a necesitar la cesárea. Un bebé prematuro tiene una apariencia diferente a la de un bebé normal.
La prematuridad, especialmente en caso de ser extrema, es la causa principal de los problemas e incluso de la muerte tras el parto. Algunos de los órganos internos del bebé pueden no haberse desarrollado completamente, lo que le expone a un riesgo mayor de padecer determinadas enfermedades.
En general, se desconoce la razón por la cual un bebé nace prematuramente. El cuidado prenatal inadecuado, una nutrición deficiente o una enfermedad o infección no tratadas durante el embarazo también exponen a la mujer a un elevado riesgo de parto prematuro.
El desarrollo adecuado de los pulmones es fundamental para el recién nacido. Para que el bebé pueda respirar por sí mismo, los sacos de aire (alvéolos) de los pulmones deben ser capaces de llenarse de aire en el momento de nacer y permanecer abiertos. Logran hacerlo debido, en gran medida, a una sustancia llamada surfactante, que se produce en los pulmones y reduce la tensión
superficial. Los bebés prematuros no suelen producir suficiente surfactante y, en consecuencia, los sacos de aire de los pulmones no permanecen abiertos. Entre una inspiración y otra, los pulmones sufren un colapso completo. La enfermedad resultante, el síndrome del distrés respiratorio, puede provocar otros problemas significativos, que en algunos casos llegan incluso a ser mortales.
Además de unos pulmones inmaduros, un bebé prematuro tiene un desarrollo cerebral incompleto, lo cual contribuye a provocar pausas en la respiración (apnea), debido a que el centro respiratorio del cerebro puede ser inmaduro.
El síndrome del distrés respiratorio es un trastorno respiratorio por el cual los sacos de aire (alvéolos) que se encuentran en los pulmones del bebé no pueden permanecer abiertos debido a una alta tensión superficial derivada de una insuficiente producción de surfactante. El surfactante se produce a medida que los pulmones del feto maduran, a menudo hacia las 34 y casi siempre 37 semanas de gestación (cuanto más prematuro es el bebé, mayor es la posibilidad de que presente este síndrome).
Los bebés prematuros son particularmente propensos a sufrir fluctuaciones en los valores de azúcar (glucosa) en sangre (ya sean altos o bajos). La mayoría de los recién nacidos, sobre todo los prematuros, presenta un aumento temporal en la concentración de bilirrubina en sangre que puede causar ictericia.
