quadern de bitàcola, Apuntes de Música

¡Descarga quadern de bitàcola y más Apuntes en PDF de Música solo en Docsity!

Una altre manera

d’enfocar les ciències

9 DE JUNY DE 2009 MARIA

GONZÁLEZ

1R MAGISTERI MUSICAL DAVID VILALTA

REFLEXIÓ GENERAL DE LES CIÈNCIES

El nou enfocament

Aquesta nova visió vol fomentar i donar suport a l’ensenyament i l’aprenentatge de la ciència a Primària. L’objectiu és que els nens observin i entenguin el món que els envolta fent experiments i desenvolupant el raonament científic, les habilitats per resoldre problemes i la creativitat, a través d’una educació científica basada en la pràctica.

El procés d’experimentació que es proposa als nens parteix de qüestions relacionades amb la vida quotidiana i amb el món al seu voltant. En una sessió de treball, les investigacions realitzades pels nens poden ser recolzades per experiments, construccions d’objectes o models, observacions directes i indirectes, documents, estudis i visites. Mentre investiguen, els nens discuteixen i raonen, s’agrupen i discuteixen les seves idees i resultats, edifiquen sobre el seu coneixement.

Educació científica

Quin és el objectiu? L’objectiu fonamental és desenvolupar un model per al desenvolupament sostenible de l’educació científica a Primària a partir d’un enfocament educatiu basat en la interrogació.

Com participaran els nens? Els nens se sentiran directament involucrats en l’educació científica i, d’aquesta manera, desenvoluparan actituds positives envers la ciència i la tecnologia.

L’aprenentatge pràctic basat en la investigació Està demostrat que l’enfocament basat en la investigació i les activitats pràctiques contribueixen enormement en l’aprenentatge del llenguatge, que en ciència és fonamental a qualsevol nivell d’estudi.

Els coneixements als quals accedeix el nostre alumnat no són relatius, sinó que tenen data de caducitat. El ritme dels canvis tecnològics i científics avança molt ràpidament i no ens permet preveure què passarà d’aquí pocs anys.

Per últim, el sistema educatiu no pot atendre totes aquestes necessitats que ni tan sols sabem quines seran, el que ha de fer és formar els futurs ciutadans i ciutadanes perquè es converteixin en aprenents més flexibles, eficaços i autònoms, donant-los la capacitat d’aprenentatge i no només de coneixements i sabers.

REFLEXIÓ DE LES LECTURES

La ciència de Leonardo

Capra explica que Leonardo va abor 0 01 Fdar el coneixement científic amb la mirada de l'artista. Els seus estudis de les formes vives i de les inertes el van con 0 01 Fvertir en un precursor de l'enfocament empíric i sistemàtic de l'observació de la naturalesa, el que avui es coneix com a mètode científic. Les exploracions científiques de Leonardo incloïen un espectre molt ampli. Va estudiar els patrons de vol de les aus per crear algunes de les primeres màquines de volar. Amb el seu coneixement de les palanques, les trajectòries i les forces, va dis 0 01 Fsenyar armes. Va estudiar òptica i les funcions del cor humà. Era un geni de la mecànica, i tanmateix la seva visió del món no era mecanicista, sinó orgànica i ecològica.

Penso i és evident que Leonardo no disposava de tot l'aparell matemàtic, el coneixement científic ni la tecnologia necessaris per arribar a la qual cosa avui en dia es consideren com a plantejaments comunament acceptats en la comunitat científica o tècnica, però les seves intuïcions i la manera d'enfocar-los, enllacen amb moltes de les perspectives a les quals s'ha anat arribant progressivament després de la demostració de les insuficiències del dualisme i mecanicismes originats, sobretot, per les aportacions de Descartes.

Ensenyar i aprendre ciències naturals, un procés de canvi de

models

El món és ple de fets i fenòmens, que canvien constantment i que és important treballar- los amb els nens i les nenes, perquè sàpiguen que esta passant al seu voltant i coneguin les causes. Per tant, estaria bé experimentar amb totes les coses vivencials, plantes, roques, animals, eines... Això s’aconsegueix treballant des del coneixement científic, on l’objectiu és que els nens observin i entenguin el món que els envolta fent experiments i desenvolupant el

També ens fa adonar, de forma clara de com aquestes ciències s’ensenyen a la joventut universitària, en els adolescents a Secundària i als nens i a les nenes a Primària. Fa una revisió, no tant sols del currículum a ensenyar i de les excessives especialitats formatives organitzades en estaments tancats, sinó del tipus de pensament que desenvolupen en aquesta població en formació :Un pensament deslligat i allunyat dels problemes reals en els que viuen. Penso que no solament s’hauria de reformar el currículum, sinó revisar com s’utilitzen les noves tecnologies al servei de la recerca, de com es relaciona la informació per donar respostes a preguntes que es desprenen de l’estudi de les ciències en el sentit més ampli per desenvolupar un coneixement autònom i crític.

Per últim, una idea que m’agrada, és que ens parla de que s’ha de crear una escola de la vida , una escola per a la comprensió de les persones i per a la construcció del coneixement, perquè els sabers que anem comprenent ens serveixin per estar millor amb els altres.

REFLEXIÓ DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES

(Sessions pràctiques al annex 1)

Dit això, trobo interessant la pràctica, ja que els alumnes sempre tenen moltes idees al cap de com pot ser una cosa, però a l’hora d’explicar-ho o simplement representar-ho amb una fotografia o un dibuix... els hi és realment difícil.

El so en l’instrument

En aquesta pràctica se’ns demanava buscar per web, dibuixar o construir, a partir del nostra instrument, com es produïa el so. Des de que el tocàvem fins a que sonava. El meu cas, vaig fer la gralla, i haig trobar una aplicació que ho explicava molt bé: http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/grallaitabal/01intro.swf

Un cop llest, vam haver-ho d’explicar davant els companys.

“Explicar una serie d’idees, que un mateix sap, però la resta desconeix, mai no ha estat pas una tasca fàcil” No era fàcil, ens va suposar una gran diicultat , ja que nosaltres sabiem de què parlavem, però cosatva trasmetre el mateix coneixament als altres. Sovint quan expliques un treball, les persones mirem d’una forma extranya, com dient.. vols dir què és així, o què m’esta dient, o.. això és intressant. En aquest moment la persona que explica comença a canviar el seu discurs de tal manera que al final ja no sap per on anar.

És important dons, treballar aquestes exposicions amb els nens/es per vencer aquestes pors i inceguretats i anar creant mica en mica la confiança d’un mateix.

La següent sessió, el mestre va fer un recull amb alguna de les nostres idees, i vam poder veure, les múltiples formes de representació. Alguns els hi era indiferent el seu dibuix, li donaven més importància a l’explicació, d’altres eren molt polits i van fer uns dibuixos explèndits.

El pèndol

“De què depèn la freqüència,

de la massa o de la longitud?”

Aquesta pràctica es basava en l’experimentació de freqüències. A través del pèndol construït per nosaltres amb material de laboratori, vam poder resoldre la pregunta que se’ns formulava.

“Construir és important pels nen/es, poder, a partir dels materials de l’abast, ajuntar-los per crear l’eina de la qual partiràs per fer el treball.”

Bé, tornant a la pràctica, havíem d’analitzar el comportament que tenia quan variàvem la massa o quan variàvem la longitud del fil. El resultat va ser que la freqüència depenia de la llargada.

Això ens va donar peu a parlar sobre els instruments, i de fet, la freqüència del so és directament proporcional a la llargada de la corda o la llargada del cos d’un instrument de vent. Per tant, podem comprovar que quan la corda és més llarga el so és més greu, i la freqüència és baixa. En canvi, si la corda és més curta el so és més agut, i la freqüència alta.

És increïble com amb el sol fet de partir de l’observació d’un pèndol, hem pogut arribar a conclusions sobre instruments de música els quals dubtàvem si seria igual.

Ara a les escoles s’està fent projectes comuns entre dues o varies matèries, crec que seria interessant en aquest àmbit, tractar les ciències amb la música ja que cada vegada me’n adono més i més que estan estretament relacionades.

El fet de crear a partir de dades obtingudes una gràfica, és una manera de comprovar si els resultats extrets manualment i de forma reflexiva, s’avenen amb les noves tecnologies. Per fer-les, es important tenir coneixements informàtics, saber d’ordinadors, treballar amb paquet office i sobretot entre el Word i l’excel. Una altre matèria aprofitable en moltes d’altres.

pastilla efervescent i el guant

Aquesta consistia en respondre una serie d’indicacions i preguntes formulades en un full, on s’havia de fer un experiment amb un guant, una pastilla efervescent i un got amb aigua.

A vegades és interessant canviar la metodologia de l’aula, per crear un altre ritme de treball i un interès especial pel que es vol fer.

És per això que el mestre ha de plantejar la sessió amb un full din-3 o din-4, on es formulin una sèrie de preguntes i passos a seguir a la pràctica i on els nen/es les hagin de resoldre.

En tota sessió és important que el nen/a si es fa alguna pregunta a més a més, l’escrigui i no l’oblidi, ja que podria ser interessant afegir-la a l’experime ntació o experiència. Per exemple, en aquesta foto, l’Adrià tenia la curiositat de fins a quin punt es podia inflar un guant i si arribaria a petar.

És realment interessant la pràctica de les pastilles efervescents ja que et dona una visió d’un fenomen que potser algun cop algú sabia plantejat, però que fins que no ho proves no en saps el resultat.

És interessant a mida que es va fent la sessió, escoltar a les intervencions que facin els companys ja que a vegades es diuen experiències que un nen/a ha viscut o ha vist per algun lloc, en relació a la pràctica que s’estigui fent. Per exemple un company de classe va preguntar-nos si havíem vist mai l’experimenta amb els famosos caramels mentos i coca-cola.

Aquí en podem veure un vídeo, fet interessant, la búsqueda d’informació de suport.

http://www.youtube.com/watch?v=hKoB0MHVBvM&feature=related

Goma de pollastre i provetes o tubs

Aquesta pràctica va ser com l’anterior, on se’ns presentava un material i dues preguntes a contestar. Aquest fet dona lloc a que el nen/a er les seves pròpies habilitats i coneixements pugui fer l’experiència sense indicacions prèvies.

La primera part de la sessió, s’experimenta amb una goma de pollastre. La pregunta plantejada és la següent: Com varia el to en funció de la tensió d’una goma?

L’ecadad, què és això?

En la sessió teòrica va venir la Montse i la Victòria, dues mestres del CEIP Bellaterra a explicar una experiència que es va realitzar a Educació Infantil relacionada amb el so: http://www.xtec.es/cdec/intercanvi/so/so.htm Aquesta experiència treballava amb l’ecodad, un aparell que pren tres tipus de mesura, el so, la temperatura i la llum.

A la pràctica, és a dir, al laboratori, ens van ensenyar com funcionava l’aparell, com era, què tenia i el programa del ordinador a on es bolquen les dades obtingudes i en pots veure diferents possibilitats de representació. Després vam poder captar alguns sons per veure en la pràctica com funcionava tot el procés.

Hem de donar importància a la fase d’exploració que ens permet, com a docents, saber des d’on partim i, a més a més, inclou, un moment d’incertesa, inseguretat i curiositat cap a eines noves de treball.

Ha estat una experiència nova, interessant i amb una eina on principalment era desconeguda per tots/es nosaltres i que com a futurs mestres té moltes possibilitats didàctiques on segur que si aconseguim tenir-ne un a l’escola,

el podrem veure funcionar pels nostres alumnes. Collbetó

Aquesta última sessió estava programada per anar a Collbató per visitar un dels darrers tallers artesanals d’orgues, on es fabrica manualment aquest instrument amb el prestigi de la família Blancafort. També es visita l’orgue de l’església. Aquesta visita incloïa una demostració a càrrec de Joan Casals..

Actualment Blancfort Orgueners treball aamb dos grans projectes: Projecte de l’orgue de la basílica de montserrat

• Orgue de 63 registres amb 4.242 tubs
• 4 teclats manuals de 58 notes c-a’’’
• 1 teclat de pedal de 32 notes c-g’
• Transmissió mecànica per a l’accionament de notes
• Transmissió elèctrica per als registres, amb combinador
• Acoblaments mecànics i elèctrics, octaves greus-agudes
• Consola de finestra al cos principal, cotes bdo
• 2ª consola elèctrica al presbiteri
• 1r. i 3r. teclats expressius

Va ser una llàstima no haver pogut realitzar la sortida en alguna altre ocasió ja que com a futurs mestres de música ens hagués aportat moltes coses d’interès.

Finalment, per causes majors es va haver d’anul·lar la sortida i vam aprofitat per aprofunditzar en el treball que vam fer la setmana passada amb l’ECODAD, creant una experiència a on utilitzéssim un dels tres tipus de mesura.