Apunts any 2007-8 - Apuntes de Fisioterapia

0.Evolució de la malaltia

Malaltia: El concepte mai a estat el mateix, perquè ha estat sotmès a les corrents que

seguien el pensament històric

Abans els pobles deien que si paties una malaltia era per càstig diví.

Amb l’arribada d’Hipòcrates L’organisme emmalalteix perquè existeixen unes causes

internes o externes que produeixen la malaltia.

A partir d’Hipòcrates no va variar fins que un clínic anglès, Syndenham, donés pas a la

teoria de les espècies morboses (formes típiques i constants d’emmalaltir). La teoria es

va dur a terme gràcies a l’observació de molts pacients que patien els mateixos

símptomes i desenvolupaven una mateixa malaltia.

S.XX: Positivisme: la malaltia és engendrada com a una forma de viure anòmala. És un

procés dinàmic que es posa en marxa per unes causes que a través d’uns mecanismes

alteren la funció, i que poques vegades deixen una lesió interna al òrgan malalt.

Els elements que constitueixen un diagnòstic són:

•Etiologia (causa)

•Patogènia (com provoca la causa la lesió)

•Fisiopatologia (alteració en la funció)

•Anatomia patològica (lesió a parts anatòmiques)

Per una orientació s’utilitzaran totes les proves que siguin convenients (bioquímica,...)

Relació terapèutica (depèn de la col·laboració del pacient) És la relació del metge i del

fisioterapeuta amb el pacient. Per un bon tractament la implicació del pacient és

imprescindible.

Es reconeixen dos diagnòstics:

•Mèdic: reconeixement d’una malaltia determinada, amb la causa i la seva

patologia.

•Fisioterapèutic: En la seva composició de signes neurològics, musculars i

esquelètics per identificar la disfunció motora adjacent.

1.Inflamació

És el mecanisme més important del cos humà juntament amb el sistema immunitari.

Concepte: És la reacció dels teixits vius, vascularitzats, el qual esta desencadenada per

agents patògens. No és cap malaltia sinó que és una reacció de defensa. Encara que pot

estar causada per agents vius patògens (virus, bacteris) no és equivalent a infecció,

perquè aqueta només es donarà en cas de que la reacció inflamatòria no pugui eliminar

els agents patògens.

Tota inflamació es designa amb el sufix –itis

Causes que provoquen inflamació:

•Físiques:

■Traumatismes (més freqüent)

■Fred (en les parts distals)

■Radiacions

■Calor

Patologia Mèdica I

2n Fisioteràpia Bernat Planas

Apunts any 2007-8, Apuntes de Fisioterapia

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts any 2007-8 y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!

0.Evolució de la malaltia

Malaltia: El concepte mai a estat el mateix, perquè ha estat sotmès a les corrents que

seguien el pensament històric

Abans els pobles deien que si paties una malaltia era per càstig diví.

Amb l’arribada d’Hipòcrates L’organisme emmalalteix perquè existeixen unes causes

internes o externes que produeixen la malaltia.

A partir d’Hipòcrates no va variar fins que un clínic anglès, Syndenham, donés pas a la

teoria de les espècies morboses (formes típiques i constants d’emmalaltir). La teoria es

va dur a terme gràcies a l’observació de molts pacients que patien els mateixos

símptomes i desenvolupaven una mateixa malaltia.

S.XX: Positivisme: la malaltia és engendrada com a una forma de viure anòmala. És un

procés dinàmic que es posa en marxa per unes causes que a través d’uns mecanismes

alteren la funció, i que poques vegades deixen una lesió interna al òrgan malalt.

Els elements que constitueixen un diagnòstic són:

• Etiologia (causa)

• Patogènia (com provoca la causa la lesió)

• Fisiopatologia (alteració en la funció)

• Anatomia patològica (lesió a parts anatòmiques)

Per una orientació s’utilitzaran totes les proves que siguin convenients (bioquímica,...)

Relació terapèutica (depèn de la col·laboració del pacient) És la relació del metge i del

fisioterapeuta amb el pacient. Per un bon tractament la implicació del pacient és

imprescindible.

Es reconeixen dos diagnòstics:

• Mèdic: reconeixement d’una malaltia determinada, amb la causa i la seva

patologia.

• Fisioterapèutic: En la seva composició de signes neurològics, musculars i

esquelètics per identificar la disfunció motora adjacent.

1.Inflamació

És el mecanisme més important del cos humà juntament amb el sistema immunitari.

Concepte: És la reacció dels teixits vius, vascularitzats, el qual esta desencadenada per

agents patògens. No és cap malaltia sinó que és una reacció de defensa. Encara que pot

estar causada per agents vius patògens (virus, bacteris) no és equivalent a infecció,

perquè aqueta només es donarà en cas de que la reacció inflamatòria no pugui eliminar

els agents patògens.

Tota inflamació es designa amb el sufix –itis

Causes que provoquen inflamació:

• Físiques:

■ Traumatismes (més freqüent)

■ Fred (en les parts distals)

■ Radiacions

■ Calor

2n Fisioteràpia Bernat Planas

• Químiques

■ Contaminació

■ Calefacció o temperatures elevades

■ Aire Condicionat

■ Tòxics industrials

♦ Conservants

♦ Additius

♦ Colorants

• Vius

■ Bacteris

■ Virus

■ Paràsits

• Isquèmia

Fenòmens microscòpics que tenen lloc en la resposta inflamatòria

Diferents fases:

• Fase alterativa (l’agent causal provoca una lesió tissular)

• Fase vascular: el teixit lesionat, els seus petits vasos fan vasoconstricció, dura

segons, i seguidament vasodilatació.

• Fase dilatació: Augmenta la permeabilitat dels vasos i el líquid va al focus

inflamatori.

• Formació d’èxode: Hematies+leucocits,...té la funció de diluir les toxines també

posa en contacte les substancies defensives i finalment oposa una barrera i evita

la dispersió de l’agent causal.

• Fase de reacció cel·lular: Gran invasió de leucòcits provocant un gran infiltrat

inflamatori que elimina l’agent causal i el teixit necròtic.

En cas de que fallessin les fases es donaria la infecció.

Inflamació local

Inflamació subcutània:

• Tumor (augment de densitat de la zona inflamada, degut al èxode)

• Calor (acumulació de sang)

• Rubor

• Dolor (irritació de les fibres sensitives de la zona)

• Impotència funcional

Inflamació interna