¡Descarga Apunts. 2007-08 y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
TEMARI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES I
TEMA 1: Polítiques i Estat del benestar
1. Estat mínim i Estat del Benestar.
Aparición del “Estado” Huidas: estado comunista y fascista
ANTIGUO ESTADO
ESTADO
RÉGIMEN LIBERAL SOCIAL
Rev.liberales DEMOCRATIZACIÓN ( sufragio universal masculino y femenino )
Per naturalesa un dels objectius principals que té l’Estat és satisfer demandes socials.
L’EB és una ampliació i correcció del liberalisme de l’EL, és un Estat que ha de fer i garantir, és propi de les democràcies occidentals europees, EEUU, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.
L’Estat actual es tracta d’un Estat intervencionista. L’Estat és el subjecte protagonista en la vida social. I es troba amb una societat que exigeix que l’Estat li solucioni els problemes.
L’EL existia una garantía de no intervenció estatal i aquesta permetia el desenvolupament autònom dels factors socials i econòmics, en canvi, actualment ens situem amb un Estat que ha d’intervenir i els ciutadans tenen el dret d’aquesta intervenció, els drets garanteixen intervenció.
Ens trobem en el fenomen DE SOCIALITZACIÓ DE L’ESTAT o privatització de l’Estat. Aquest consisteix en que l’Estat s’ocupa de que els serveix arribin a la societat, encara que no sigui el mateix Estat qui els atorgui assegura de que una empresa privada els aporti en nom de l’Estat.
Per tant, existeixen grans diferències entre l’EL i L’EB :
ÁMBITOS DE ACTUACIÓN ESTATAL:
- reglamentación de las relaciones entre sociedad y entorno
- reglamentación de las relaciones entre los miembros del sistema, tanto entre los individuos como entre los grupos.
- aseguramiento de la capacidad de acción del sistema político-administrativo, garantizando los recursos necesarios (impuestos, funcionarios)
Objetivo: >reducir incertidumbres
producir seguridad mantenimiento del status quo
4. producción de bienes y servicios que aseguren la satisfacción de las necesidades
colectivas, más allá de la seguridad interior y exterior.
5. conducción del desarrollo social hacia determinados objetivos (igualdad social,
crecimiento económico >>> políticas de acción positiva o de promoción)
(R. Mayntz)
Així veiem com:
L’EL s’ocupa de: 1. DEFENSA, 2. ORDRE INTERN i 3. RECAPTACIÓ D’IMPOSTOS.
EB s’ocupa de les funcions (1, 2 , 3), però afegint (4 i 5):
- PRODUCCIÓ DE BÉNS I SERVEIS
- CONDUIR A UN DESENVOLUPAMENT SOCIAL
- Teoria econòmica : sembla que l’AP sempre creixi. Això es deu al cicle electoral, en campanya hi ha ofertes de despesa pública pels ciutadans. Sempre es tendeix a l’ intervencionisme en els programes electorals.
- Teoria de les organitzacions: qualsevol organització tendeix a la perpetuació i a la reproducció.
- Normativa (valors de la societat). Avui dia els nostres valors inclouen que l’Estat cada vegada faci més coses i solucioni més problemes.
La teoria de l’AP evoluciona a partir de l’estudi de Max Weber.
Característiques de l’AP que es troba, actualment, en modificació i provoca el col·lapse i la desconfiança vers l’AP durant els anys 70:
- Burocratització. Les grans garanties jurídiques en el procediment administratiu creen la feixuga burocratització.
- Especialització. Cada funcionari s’ocupa sols d’una matèria concreta i provoca una rígida compartimentació.
- Jerarquia. Provoca irresponsabilitat del funcionari degut al poc marge de decisió.
- Normatiu. Rigidesa normativa, sense marge de maniobra del funcionari.
- Impersonalització de la gestió pública.
Així, podem veure 2 models d’AP, la no garantista (corresponent a l’Estat Liberal) i la garantista (objectiu en que es va arribant amb el temps en l’Estat social i democràtic) que mostrem en el següent quadre:
Model Garantista Model no garantista Missió Aplicació legislativa
Garanteix el comportament
Prestació de serveis Satisfacció del client
Subjecte Administrat Client
Organització Model piramidal
Estructura jeràrquica
Unitats de control
Procediment
Intern
Procés administratiu Procés de producció
Cultura
organitzativa
Rígida visió de tasques Racionalitat instrumental Predomini del control i l’autoritat
- Avaluació contínua
- Resolució de conflictes
- Autoritat + negociació
- Deliberació
- Control amb relacions quasi contractuals.
FASES DE L’ESTAT DEL BENESTAR (EB):
- Principis de l’EB (1880 – 1930): Idea que allò que assegurava la família i les institucions religioses ara ho comença a assegurar l’Estat.
S’estableixen nous mecanismes de l’EB, sobretot, en els mecanismes de la seguretat social (SS).
Això es produeix per la pressió de determinats sectors socials i el procés d’universalització del vot.
Keyness deia que:
- L’Estat ha d’intervenir com un altre actor econòmic de dues maneres: impostos i tipus d’interès.
- L’Estat ha de tenir despesa pública amb un desequilibri de balances anant a la despesa pública si fos necessari.
- Combinació entre la justícia social i el creixement econòmic.
També l’EB es caracteritzava per un:
- Creixement molt important del PIB/anual.
- Creixement de quantitat d’empreses públiques.
- Fase de recessió (1973 - ):
Es veuen les limitacions de l’EB:
- Limitacions de tipus econòmic :
La crisi del petroli porta a la crisi l’EB. Succeeix perquè econòmicament l’EB deixa de ser viable, augmenta un atur crònic i estructural, augment de la inflació, menys recaptació d’impostos i, per tant, menys recursos per l’Estat, crisi en certs sectors com el siderúrgic o el miner.
- Limitacions de tipus social:
Noves demandes socials relacionades en termes d’igualtat de gènere, ecològiques. Present al Maig del 68.
- Limitacions de tipus polític :
En la mesura en que l’Estat segueix reben moltes demandes (inputs) però sense recursos no té pressupost per atorgar serveis (outputs). El feedback no és positiu.
Fenomen de la sobrecàrrega o crisi de la governabilitat ( no és governable perquè no es poden satisfer totes les demandes).
2 SOLUCIONS:
L’EB s’ha de reformar, reestructurar, millorar l’eficàcia i l’agilitat però no desmantellar.
S’ha de reduir l’EB perquè ja no es pot evolucionar així, perquè l’Estat mai sabrà fer-ho bé en el mercat. La conseqüència és privatització i liberalització d’empreses públiques.
Victòria final dels neoliberals per la fallida estatal.
Com a referent Margarett Tatcher amb la seva frase: “Atrás con las fronteras del Estado”.
Avui dia ens movem entre aquestes dues teories.
TIPOLOGIA D’EB:
La classificació d’EB la realitza Esping Andersen usant la variable de més a menys intervenció estatal:
- Model liberal:
Es caracteritza per:
- Limitació en la cobertura dels drets socials.
- Ajudes de poca quantitat, es donen sols quan es comprova que no es té recursos.
- Els béns i serveis es troben al mercat no te’ls dóna l’Estat.
- Nivell de despesa social baix.
- Desmercantilització dèbil.
Això provoca dualització social, és a dir,clara separació entre classes socials: aquells que requereixen algun tipus d’ajuda i aquells que no. Divisió social. Es tracten de polítiques públiques subsidiàries.
- Model continental:
Es caracteritza per:
- Convivència dels drets universal amb presència del món privat (concertat).
- Família amb un pes important.
- L’EB molt influït per les polítiques de la UE (fons de cohesió).
ESTUDI DE CAS: CAS ESPANYOL
Neix als anys 70 coincidint amb el procés democratitzador.
Als anys 80 es consolida. El procés i l’evolució de l’EB espanyol es veu influenciat amb un context europeu en que s’inicia la limitació de l’EB arreu d’Europa.
S’universalitzen drets socials (70’-80’). Per exemple: les pensions no contributives.
Això conviu amb l’herència del règim anterior que es crearen desigualtats i existeixen grans zones sense xarxes d’infraestructures públiques, sinó que ens trobem amb una xarxa prèvia d’infraestructura privada que s’acabarà unint amb la nova xarxa pública anomenat com a “servei públic concertat” (servei públic amb centre privat).
Es realitza això, per no iniciar des de zero la xarxa pública i poder donar serveis a tothom.
Malgrat l’expansió de l’EB es mantenen dèficits financers, com una taxa impositiva baixa i una despesa pública baixa.
Cal dir que el frau fiscal espanyol és molt important i que si aquest se sumés a la despesa pública espanyola s’arribaria al nivell de la mitjana europea.
Quadre: Tipologia de models d’Estats del Benestar.
Model d’EBK Grau d’intervenció de l’Estat
Objectiu principal
Polítiques País
LIBERAL (anglosaxó, residual)
Mínim Prioritat del
Assistencial Estimula el mercat. Criteri per rebre assistència: ingressos /
EEUU, CAN, AUS, UK
mercat pobresa CONTINENTAL (corporativista)
Elevat Per compensar els efectes negatius del mercat
Mantenir l’”statu quo” Ex: classes socials
- Provisió estatal de serveis socials (sobretot seg. Social)
- Importància de ser treballador.
- Importància de la família.
- Tracte diferent segons classe social.
ALE, FR
UNIVERSALISTA (socialista, nòrdic)
Elevat Per garantir la universalitat dels drets socials i la igualtat
Igualtat Redistribuir la riquesa, justícia social.
Drets universal pel fet de ser ciutadà. Polítiques per l’emancipació, no dependrà del mercat o la família. Recerca de la plena ocupació
NOR, SUE, DIN, HOL
EUROPA DEL SUD (meridional)
Intermig S’ubica entre el liberal i el continental
Mescla de diferents models
Molta importància de la família, alguns serveis són universals, d’altres segons contribució.
ESP, GRE, POR
TEMA 2: QUÈ ÉS UNA POLÍTICA PÚBLICA?
2.1 Conceptes bàsics:
- Enfocaments de les polítiques publiques:
Les pp es lliguen molt al dret administratiu. Així, estudien les pp dins del dret administratiu, pel que fa a la burocràcia.
- Les pp són generades pels diversos interessos particulars que pressionen.
- Relació directa entre execució i decisió, sense la simplista piràmide weberiana.
- Procés de pp complexes, no lineals, influencien moltes variables.
- AP és gestió pública + factors polítics.
Diferenciarem entre policy i politic:
Politic: com a activitat, política en sentit general.
Policy: actuacions dels poders públics, polítiques públiques.
Així, el resultat de les “politics” té com a resultat les “policy”. I, les polítiques públiques determinen la política.
Les pp no s’expliquen, només, pel que volen els governs sinó també per altres limitacions, altres actors fora dels governs també participen de la pp.
Sempre haurem de tenir en compte dues lògiques:
- Política: confrontació, debat, ideologia...
- Política pública: acció concreta per a desenvolupar el programa polític.
Definicions de polítiques públiques:
“ Una pp és tot allò que els governs decideixen fer o no fer”. DYE
Parla del que l’Estat decideix fer, tenint en compte la possibilitat de recórrer a la força i, també, el fet que es pot no fer res. El que l’Ap decideix no fer s’inclou com a part de la decisió.
“Conjunt d’accions que es relacionen per a la solució d’un problema públic col·lectiu”.
DENTE
Les accions s’encaminen a un problema que es creu comú d’un col·lectiu.
“Les pp són programes d’actuació governamental en un sector de la societat o en un espai geogràfic”.
MENY, THOENING
Entenen que la pp no va dirigida a tothom, sinó que impacte en un sector de la societat i/o lloc concret. També, s’hi afegeix la idea de que les pp es dirigeixen a uns actors col·lectius determinats que tenen relació amb la pp.
“Una pp és una proposta de regulació pública sobre múltiples problemes i contradiccions que hi ha a la societat i això respon a la diversitat de problemes que hi ha a la mateixa societat.
Una pp sempre comporta un mecanisme d’assignació pública, de recursos i oportunitats entre diferents grups socials amb interessos i preferències en conflicte.”
SUBIRATS, GOMÀ
Tota pp comporta decidir on es dirigeixen els recursos públics, les pp sempre estan lligades a certes idees, valors... S’intenta que les pp es dirigeixin a l’interès públic, encara que creuen que l’interès públic no existeix, sinó que existeix una agregació d’interessos privats
2.2 Anàlisi de les pp. Enfocaments i models:
Quadre dels enfocaments:
DEDUCTIU INDUCTIU PRESCRIPTIU Anàlisi de polítiques públiques
Incrementalisme
DESCRIPTIU Elecció racional (public choise)
Policy Analisis
- POLICY ANALISIS (descriptiu inductiu):
Característiques:
Característiques de l’incrementalisme:
- Les decisions presses són incertes, ja que no saps mai si funcionaran.
- L’AP té capacitat d’aprendre de les pp anteriors.
- Sempre existeixen interessos divergents entre actors que pressionen.
La solució és el procés d’ajustament mutu, arribar a un procés d’acords entre tots, anar fent aproximacions entre ells. Ningú aconsegueix mai tot el que vol, sinó que la decisió ha de fluctuar en un procés de cessions entre tots. Es va sortint del pas, pactant solucions parcials que, més o menys, apaivaguis les demandes.
Lindblom no està proposant aquest mètode, sinó que realitza un anàlisis descriptiu en que ens explica com funcionen les pp.
Ho justifica dient que és una estratègia menys costosa, en temps i diners, millorant els grans costos que comporta el criteri racional. Així, any a any es van millorant una mica les pp.
Ex: Pressupostos Generals de l’Estat.
Punts febles de l’enfocament:
- Es basa en petits increments que no qüestionen la base del problema, sinó que s’actua de manera reactiva. Funciona de manera conservadora.
Punts forts de l’enfocament:
- Recursos inferiors. Estalvi de diners, temps i recursos tècnics.
- ESCOLA D’ELECCIÓ RACIONAL (public choise):
És semblant a la policy analisis, però en aquesta, es creia que l’agregat d’interessos individuals formava l’interès general, en canvi, aquests no creuen en l’interès públic, sols en el particular.
La lògica és que tothom (tan públic com privat) intenta buscar l’interès particular. Per tant, que no hi ha diferències entre el món privat i públic, entenent als béns públics com
a no individualitzats i que, juntament amb els béns privats, entren en el joc de la compra-venta.
Característiques:
- Per les pp s’ha d’establir la lògica i els instruments del món privat, el mercat.
- Els béns públics s’han de tractar com els béns privats.
- Es creu que la millor manera de satisfer els interessos de la gent és augmentar la oferta a la gent, deixant que el mercat aporti els recursos a la població.
- L’Estat, únicament, ha d’assegurar que al mercat es pugui escollir (economia lliure), amb poc Estat i poca intervenció s’assegurarà el correcte funcionament.
Punt fort de l’enfocament:
Usuari amb llibertat d’elecció. El mercat és més efectiu que l’Estat i sap millor què vol l’usuari.
Punt feble de l’enfocament:
És discutible que els valors del mercat i de l’Estat són iguals.
- ESCOLA D’ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES (usem habitualment):
Usa els instruments propis de la ciència política. Descriptiu i inductiu.
Té en compte el sistema polític d’Easton, inclou les variables de tipus polític i socioeconòmic.
No es mira des del punt de vista només racional o econòmic, sinó que les usa i incorpora els factors socials i polítics.
Existeixen diverses maneres d’incidir en les pp, 2 models:
Són polítiques que solen generar bastant conflicte, són polítiques on és difícil que els actors es posin d’acord però quan s’arriba a tal acord, aquests són estables.
Exemple: Codi Penal.
L’impacta és individual amb coerció baixa.
Parlen de distribució de recursos fàcilment divisibles. Generen estructures clientelars (típica relació per la qual una pp ha de donar satisfacció a algú perquè després et doni suport).
Divisible, poc conflictives, generen estructures clientelars.
Exemple: Subvencions.
Es dirigeixen a grups i aporten alta coerció.
Es canvia la distribució de recursos existents i això genera conflicte.
Per aquestes, es necessita lideratge x tirar-les endavant, és necessària l’estabilitat i establir aliances amb altres actors perquè et donin suport.
Exemple: Polítiques Socials.
- Constitucionals o institucionals:
Són pp que afecten a grups on la coerció és baixa.
Són polítiques que ordenen el sistema, les institucions, la arena està molt centralitzada i la decisió es limita a pocs actors.
Existeixen altres classificacions:
- Segons l’Àmbit territorial :
LOCAL – REGIONAL – CENTRAL – EUROPEU (Govern multinivell) : Governança. Quan analitzem les pp haurem de veure a on pertoca del govern multinivell, encara que sovint les pp són transversals, és a dir, que afecten a més d’un tipus de govern.
- Segons l’eficiència de Costos/Beneficis. Autor: WILSON: Els costos poden ser:
- Difusos: es reparteixen els costos entre molts actors.
- Concentrats: els costos els afronten pocs actors.
Els beneficis poden ser:
- Difusos: es reparteixen beneficis entre molts.
- Concentrats: els beneficis es queden en poques mans.
En base a aquestes consideracions, podem crear 4 grans grups de pp:
- Polítiques majoritàries: Costos i beneficis difusos. Exemple: educació, seguretat social...
- Polítiques clientelars: Costos difusos i beneficis concentrats. També, anomenades, com a polítiques de lobbies.
Exemple: es regula un sector industrial on hi ha pressionat la societat, però indirectament has beneficiat perquè envies ajudes per a investigació, subvenciones projectes, etc.
- Polítiques d’emprenedor: Costos concentrats i beneficis difusos. Exemples: ONG, associació de víctimes, etc.
- Polítiques de grups d’interès: Costos concentrats i beneficis concentrats.
Processos de negociació política definits.
Cost més gran que el del lobbie.
