¡Descarga Apunts Art Barroc y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ
(TEMPS) – Atemporal, etern (ESPAI) Universalitat
En el barroc aquests dos conceptes entren en crisis, hi ha una relativització del temps i la universalitat. Incís en l’efecte. Ciutat capital com ha ciutat que s’obre al món
EL Barroc no és un període en l’art que no té molta acceptació respecte a la que té el Renaixement. Lluita entre racionalitat i irracionalitat.
“ Hoy en día sabemos que la estructura de la Sociedad moderna tiene sus fundamentos en la cultura barroca...” G. C. Argan
L’home renaixentista és un individu segur de les seves capacitats i es troba al centre. El moviment que alimenta tots aquests ideals és l’humanisme (concepte que es centra en els stutia humanitatis).
Marcilio Ficino, filòsof que es recupera els textos de Plató, però al mateix temps clergue.
L’home esdevé la mesura/ referent de tot el que l’envolta. Home entès com a microcosmos , si es coneix, acabaré coneixent l’univers, macrocosmos.
vs
En el Renaixement hi ha l’estudi de l’artista per entendre el món que l’envolta i plasmar-lo en l’obra de la forma més verídica.
Concepte de Varieta’ (varietat), buscar en l’obra els registres del seu ofici. La naturalesa carregada de possibilitats de varieta’.
CLÀSSIC
Arq. Clàssica (Renaix) Tancada en un sistema de proporció, el referent és el cos humà. Projecte tancat abans de ser construït.
Arq. Gòtica Projecte obert. Es van sulapant amb el temps diferents arq. i models en la mateixa obra
S. XV, època optimista pel que fa la intel·lectualitat humana, text d’Alberti (dedicatòria del seu tractat sobre pintura) que mostra bé aquesta confiança.
*( Els llibres de les històries de idus Livi del cardenal Roderic de Borja de la Biblioteca de L’Escorial.)
└> El que distingeix un manuscrit renaixentista d’un gòtic és la forma (estructura formal) i el contingut. Donen més importància al text i per això no il·lustrat per que si ho fessin es donaria peu a la interpretació i no busquen això.
*( Bíblia de Luter. Il·lustració de l’univers segons la visió de Ptolomeu)
La concepció cosmològica de Ptolomeu que va imaginar un univers amb vuit esferes, n0hi ha una novena que es el primimum Mobile responsable de donar moviment a la resta d’esferes. AL centre la terra amb l’home. El món per sota la lluna és corruptible, el de damunt, el de les esferes, és perfecte. Més enllà del món de les esferes fixes hi ha el sacre, l’absolut (divinitat).
“ Qui em donarà ales de coneixement que em puguin enlairar i em puguin deixar veure tota la terra?”. Petrarca
Terra immòbil i univers finit. L’infinit és un concepte lligat a la divinitat. Però hi ha un canvi respecte aquesta cosmologia amb la nova astronomia que inclou: Copèrnic, Kepler, Giordano Bruno i Galileu. Poc a poc, dos canvis:
- Visió cosmològica empírica i científica.
- Visió cosmològica basada amb les sagrades escriptures.
Des del punt de vista científic, és important Galileu, però no seria possible sense aportacions de Copèrnic i Kepler.
- Copèrnic : Es podria dir que encara és home del Renaixement, format en el XVI. És un home que viatja i serà capaç de plantejar un punt d’inflexió clau amb la publicació de la seva obra al 1543, en el seu llit de mort: “ DE REVOLUNTIONIBUS ORBIUM CAELESTIANUM”. Proposa no una nova teoria, sinó una que ja havia estat contemplada per alguns astrònoms clàssics. Copèrnic no
(falten apunts)
Claudio di Lorena:
└>1a. Obra: Perspectiva atmosfèrica, tot i que també detallisme a partir de la tradició amb l’arquitectura i els personatges.
2a. Obra: Perspectiva atmosfèrica. Sensacions lumíniques i naturals que s’imposen.
“ Viatge a Itàlia, Goethe”
Intentar captar la sensació.
Les grans decoracions de les esglésies barroques van lligades al final del segle.
Ex. Volta d’ Il Gesù, església dels jesuïtes de Roma (1674-79) └>Padre Oliva que passa a la història pel gust pel or. Obra de G.B.Gavelli. El que es representa és una mena d’al·legoria de l’adoració del nom de Jesús (IHS, sigles dels jesuïtes). Figures eclipsades i cauen a l’interior de l’edifici, estan apartats de la il·luminació. Diferenciació entre els escollits i el nostre món. Per organitzar aquest espai, l’artista ha renunciat a el sistema tradicional (capella Sixtina) , Quadri riportati. Aquí hi ha una organització unitària a partir del recurs de la perspectiva, virtuosisme portat a l’extrem. El pare Pozzo (jesuïta) escriu un tractat de perspectiva on diu que es creï la piràmide perspectiva amb força. Queden dissolts els límits entre espai real i imaginari.
Ex. El sacrifici d’Abraham, Caravaggio. └>Clarobscur portat al límit, ja no naturalisme, sinó més aviat tenebrisme. ¿Existeixen aquestes figures o són rescatades pe la llum del no-res? No hi ha una línia que traci el pas de la llum a la foscor, hi ha una dissolució d’aquest límit. L’ambigüitat de la decisió que ha de prendre queda reflectida en el rostre d’Abraham en al penombra, la seva mirada.
Ex. Martiri de Sant Llorenç, Bernini, 1615 aprox. └> Representació del foc, repte de representar allò que es material però immaterial. L’escultor força la matèria fins les últimes possibilitats.
Bruno utilitza l’exemple del foc en tant que si el poguéssim alimentar tindria una vida infinita. Pregunta del límit a partir de la matèria. Pregunta del límit en el contingut.
La vanitas: Gènere. Natura morta que es refereix a la infinitud del saber i la vida i la seguretat que tenim si ens evoquem al camí de la virtut.
Ex. Postrimerias de Valdès Leal, Hospital de Sevilla (1671-72) └>Concebudes a partir d’un estricte programa iconogràfic. Es busca alimentar les ànimes a partir d’una vida de virtuosisme. Temes que s’ha de tractat en el sermó durant el mes, la mort.
Ex. Georges de la Tour, Magdalena Penitent. └> Passa per ser un pintor naturalista. Però en aquest cas va més enllà, és un naturalista essencial i de abstracció geomètrica. Tema metafísic de com penar o repensar la nostra existència. La calavera, els llibres, per sobre de tot llàntia encesa que està contemplant Magdalena.
Ex. Retrat en Bust de Constanza Bonarelli, bernini, 1635 aprox. └> No és un encàrrec. És una obra lligada a la seva vida personal. Comparar amb la dama del palmell de Berrochio. Sentit de la vida com a moviment.
Ex. David de Bernini └>Gairebé al moment de l’acció de tirar la pedra. És el moment culminant, adrenalina. Hi ha relativització de l’espai, a partir de l’acció. El temps també relativitzat.
L’escultura barroca ocupa una posició d’avantguarda respecte els altres gèneres.
El món holandès implica un contrapunt al món de la religió papal, en primer lloc en el món protestant està prohibida la representació dels sants, només la de Crist. Políticament implica un poder distribuït entre oligarquies molt fortes. La que agafa molt de poder és l’Orange. Rics mercaders amb un incipient capitalisme, són els clients dels artistes.
- Vinculat al pensament de l’escolàstica, de tradició medieval. Barroc seria un dels sil·logismes de l’escolàstica. Per qualificar un pensament poc clar, massa lligat a una tradició, no busca la veritat.
Al segle XVIII barroc vinculat a l’àmbit artístic amb la enciclopèdia i Rousseau. Fina al segle XIX, més que un qualificatiu és un desqualificatiu. Amb els romàntics s’inicia la requalificació amb el terme barroc. Poc a poc, recuperació d’aquesta estètica, finals XIX.
Els dos historiadors que marquen el camí són Burckhardt i Wölffin.
- BURCKHARDT: En la seva obra El Ciceró, reconeix en el barroc un caràcter propi , i que es contraposa a les formes del Renaixement
- WÖLFINN: Recollirà i estudiarà les premisses del seu mestre (Burckhardt), sobre el barroc. “Renaixement i Barroc (1898), comença a establi una sèrie de característiques pròpies del barroc a partir de parelles d’oposats per l’anàlisi de les obres. Perfila una hª de l’art interpretativa, entendre el per que de les diferents manifestacions. Un tret que caracteritza les manifestacions artístiques d’aquest període és la pluralitat de tendències
Al 1931 hi va haver una trobada a França, Portigny, d’intel·lectuals europeus on discutien sobre l’existència del Barroc, arriben a ka conclusió de que és una categoria fonamental per entendre la hª de l’art. En aquesta trobada Eugeni d’ors presenta “La querella del Barroco”, d’una manera molt intuïtiva es proposa un anàlisi a partir de diferents models de Barroc que ell va individualitzar.
EL concepte d’època és una proposta d’un historiador del Siglo de Oro , Juan Antonio Maravall. Parlar d’època , però, no dóna pas a no distingir diferents tipus de Barroc.
PLUREALITAT DE TENDÈNCIES
1. Continuïtat transformada del Classicisme. Sintetitzar la realitat i buscar la bellesa a partir de la natura. Equilibri i simetries. Mirada idealitzada cap a la natura. Agafen com a model Grècia i Roma i el s. XVI, obres de l’església (Rafael, M. Àngel). El classicisme del XVII acaba convertint-se en l’art oficial.
Retorn a una certa sensualitat en l’art classicista del XVII, menys rigorós i menys auster que el del s. XVI. Però si exigeix una sèrie de normes i decor, però és més relaxat. Objectiu, trobar l’equilibri entre raó i emoció, això s’aconsegueix posant èmfasi als sentits (el gust, el color, la música...) Ex. Anníbal Caracci, Obra del camerino del Palau Farnese. └> Els Caracci inicien l’Acadèmia dell Incaminate, pretén tornar al camí de la natura classicista.
└>Hi ha tot un programa iconogràfic al voltant de la decoració d’aquest espai, pensat com una mena d’ Speculum on contemplar-se, el tema és l’educació, la moral. Es representa un fet mitològic d’ Hèrcules, que es troba en una cruïlla entre dos camins, un de vici i més amables, i un altre més rigorós i auto exigent. El vici i la virtut. La de l’esquerra és en posició estàtica, l’altra en moviment. També l’espai on es representen entra en relació, un frondós, l’altre erm.
Segons Bellori, Caracci és l’intent d’unir la idea i la natura dels mestres del passat. Atorga a Caracci més o menys la mateixa funció que Vasari a M. Àngel.
2. Naturalisme : Ex. Capella Cerasi, Sta. Maria del Poppolo, Annibal Caracci. └> A banda i banda, encara es conserven in situ les dues pintures de Caravaggio, segurament a Caravaggio li arriba l’encàrrec arrel del seu èxit a la capella de Contarelli. És una capella bastant simbòlica pel que fa el programa iconogràfic, vincula les figures de St. Pere (institució) i St. Pau ( projecció universal, el que predica als gentils). (falten apunts)
Ex. Pati del Belvedere, 1505 └>Estructura gegantina. Pol oposat al temple. Portat al límit de les posibilitats d ela perspectiva a l’hora de projectar. Pretenia enllaçar els palaus amb la vil·la. Fet significatiu: Valor que es dóna a les escales, en el Renaixement no és un terme amb pes dins l’arquitectura és un element constructiu. A Espanya si té valor. En quest cas no és molt gran, però permet superar un gran desnivell.
Es crea un joc d’oposats entre el temple i el pati.
Tota la concepció renaixentista de l’home entra en crisis a finals del XVI.
La ciutat capital com el punt on es reuneixen les forces en moviment. En el Renaixement es t6eoritza sobre la ciutat ideal a partir de models clàssics.
Roma al llarg del s. XIV-XV es troba abandonada i plena de ruïnes, a causa dels sisme d’occident. S’intenta la reunió del papat que s’aconsegueix a finals del XV, a partir d’aquí reconstrucció de la roma ruïnosa. La Roma reconstruïda es fa la major part am els carreus de les ruïnes.
La transformació pretén retornar a la ciutat la seva força i valor.
(Buscar mapa de la Roma de l’època)
Ex. Sta. Maria la Major. └> Cicle de mosaics paleocristians dins decoració barroca.
Cal prendre consciència de que la transformació de la ciutat del segle XVII és un llegat que ve del XVI.
Miquel Àngel
Des del punt de vista artístic dos projectes al segle XVI:
- Transformació del Capitoli. Capacitat d’esdevenir un punt de referència dinàmic que es projecta.
- Porta Pia. Ex. De manera de fer que al Barroc es generalitzarà, marcar, aturar i assenyalar la fi d’una perspectiva, moviment. Crear eixos direccionnals am línies.
La càrrega devotiva és un element que impregna tota la ciutat. Roma participa de la devoció dels peregrins.
El recorregut per la ciutat relacionat amb l’etimologia juvileu i l’any juvilar (festa jueva), l’església catòlica ho recupera i fa convocatòria al juvileu pel Papa Bonifaci III (1300), tots els pelegrins que arriben en aquest any si venien en actitud devota i feien penitència, en el moment de la mort tenia l’accés garantit al paradís. Tenia de ser cada100 anys, però al 1350, es va tornar a fer per exigència dels fidels, a causa de la
pesta del 48, va ser un juvileu sense Papa per que estava a Avignon. Al final el juvileu es celebrava cada 25 anys.
Tradicionalment a Roma visitaven dues basíliques, St. Pere i St. Pau, després si afegig St. Joan del Laterà.
En el s. XVI, durant el Papa Gregori XIII, el devot tenia que cumplir amb el Giro i visitar les 7 esglésies marcades. (St. Pere, Maria, Pau, Joan Laterà – fora muro-; St. Llorenç, Croce, Sebastià).
Amb Sixte V, es tracen carrers rectes i amples es fa una Roma reticular,voluntat de capital per Roma. Acaba donant forma a l’ordenació de Gregori XII. Els qui reben les ordres del papa són: D. Fontana i Flaminio Ponzio, els dos enginyers. Uniran els punts importants de la ciutat a partir de vies recte i pretén que els punts neuràlgics de la ciutat vagin adquirint un protagonisme.
Ex. Plànol de Roma, 1602. └>Valorar la capacitat d’articular a partir del valor singular dels centres.
Fontana també encarregat de la col·locació dels obeliscs. Al 1590, publica un tractat sobre el transport d’obeliscs.
Ex. Façana del Laterà └> Una conseqüència del nou traçat es que les primitives basíliques en situació precària són restaurades. Perden la primitiva austeritat paleocristiana.
Ex. Revestiment St. Maria Maggiore
Piano Sixtino
No es tracta tant de traçar les línies en línia recta que remarcar els punts importants de la ciutat dins la trama de la ciutat. D’això parteix la ciutat barroca. S’articula la trama a partir d’aquests punts:
- Edificis monumentals
- Les vies traçades Caract. Piano Sixtino
- Obelisc que marca un punt important
- D’una sola peça
- Pòrfir (pedra dura)
- Ha de perdurar en el temps, està més enllà del temps. Com a eix que relaciona la terra amb el cel.
Carrer traçat en línea recta i al final obelisc que marca el punt.
El de St. Joan L. És el més alt (47cm) i més antic (Tumosis III), i és el més monumental que hi ha a Roma.
Ex. St. carlino alle 4 fontane. └> Cada font dedicada a una divinitat dels rius. Papa Sixt V. Ex. Font Pa └> Pau V. Disseny com el de Felice. La profunditat dels arcs equilibra la verticalitat, Més ben aconseguida que la de l’aqua felice.
Ex. Bernini: Obelisc de St. Maria Sopraminerva. └>Reinterpreta el tema de l’obelisc i la font. Té la capacitat d’anar més enllà del que se li demana, més enllà de la norma del Papa. Al voltant de 1667. És una mena de bitzàrria (divertiment) amable.
Ex. Urbà VIII, Papa Barberini. Pç. de la Barcaccia, font de Bernini (1630). └>Una font implica so i moviment. Encàrrec del Papa per commemorar l’arribada del aqüeducte Virgo (aqua Virgo). A patit molt per que és de travertí i és molt porós i tou. Heràldica del Papa, els abelles. Idea de veritat a partir de la llum i el sol. Disseny inspirat amb el tema de la barca (St. Pere pescador). Amb aquest projecte el Papa s’està apropiant d’una sèrie de símbols que el relacionen amb el lloc.
Ex. Font del tritó └> Prop del palau Barberini. Bernini (1642-48). També Urbà VIII. Disseny escultòric. Varis blocs de travertí. Base peixos que amb la cua aguanten la petxina on hi ha el tritó fent sonar un corn marí. Entre els peixos s’aprofita per posa-hi l’heràldica del Papa. L’element unificador es l’aigua que brolla del corn. El so es transforma amb l’aigua que cau i és so en moviment.
Ex. Font de les abelles. Bernini. Urbà VIII └>Sense grans pretencions monumentals. Encàrrec directe del Papa. Autoestima molt elevada del Papa,versos que aludeixen al seu pontificat.
Ex. Piaza Nabona, Font del 4 rius. Bernini. Papa Inocènci X (Papa Panfili) └>No nomñes projecte d’una font, sinó modificació d’un espai urbà. El Papa i al seva família adopta la plaça com un espai familiar per mostrar-se, hi ha el seu palau. L’ església és de Borromini, Sta. Agnés.
La façana de l’església obliga a aturar-se a un descans, és bàsicament tot façana,e s troba en dos carrers, també cal destacar la cúpula. La església petita, destacar el paper de la façana en el Barroc.
Vocació universal de l’església (4 rius= 4 continents)
Gran forat en el mig de la font.
Cal llegit aquest projecte dialogant amb el de Borromini, que intenta donar un caràcter urbà a la façana, i Bernini un caràcter de sacralitat a la font que té el caràcter urbà.
Ex. St. Jaume dels Espanyols. Renaixentista
L’èxit del pla urbanístic ve rectificat per que apareixen nous punts neuràlgics dins un nucli urbà. Sense diners això no hauria sigut possible.
Entre 1585-92, la població es duplica.
És una pràctica del poder.
Aportacions del Piano Sixtino
- Dóna continuïtat a una política papal del Renaixement, però amb un canvi qualitatiu. Generalització a tota la ciutat
- Aspecte absolutament original de com resoldre la ciutat en un problema òptic i de percepció.
- Utilització de l’obelisc. Triomf de la fe catòlica, sobre els pagans. I element compositiu essencial.
- Intervenció que té un compte tot el recinte de la ciutat.
- Capacitat d’articular en una mateixa trama l’escala monumental clàsica de roma i la medieval, més quotidià.
Ex. Imatge planta Jesú
Hi ha una adequació de l’obra.
Planta: Nau amb gran espai que vol donar visió clara cap al presbiteri. Transepte curt, poc ressaltat. No hi ha nous laterals, però si capelles entre els contraforts,e stan comunicades entre elles, es permet una segona circulació dins al temple per no interferir en la celebració central. Els referents d’aquesta planta són: San Andrea de Mantua (Alberti), en aquesta les capelles interfereixen en l’espai d ela nau, en el Jesu no, són espais subordinats.
Ex. San Andrea de Mantua. Alberti. └>La façana és un cos afegit que funciona com a arc de triomf, idea iniciàtica d’endinsament cap a dins l’ església. Interior, pòrtic amb casetons i pòrtics.
Ex.Gravat del projecte de Vignola └>En aquest cas la façana busca l’harmonia am el tot i reflectir l’interior. En canvi l’objectiu del cardenal és un altre. Hi ha una dimenssió de tractament arquitectònic de la façana.
En canvi en el projecte que es tria, la façana es plana, no hi ha ambigüitats. Ambdós utilitzen la voluta per enllaçar els cossos laterals amb el central. S’inspira directament amb el projecte d’Alberti d ela façana de Sta. Maria Novella.
L’element més original i pròpiament barroc és el balcó en comptes de la rosasa. Més civil que sacre. Reflectir-se en vers la ciutat.
Aquests dos projectes tindran els seus imitadors.
Ex. Palau farnese └> Influència al palau papal de St. Joan del Laterà en època barroca. Carlo Maderno és el que enceta el segle, nebot de Domeneico Fontana. EL seu primer projecte a Roma és l’Església de Sta. Susanna.
Ex. Santa Susanna └> Comunitat de monges. El referent seria la façana del Jesú (Vignola)
El mur llis gairebé desaparegut per les ornamentacions que comencen a agafar protagonisme. La completa el 1603. Aquest mateix any és nomenat arquitecte de Sant Pere. EL 1605, és elegit el Papa Pau V, assoleix com a projecte personal l’assoliment d’acabar l’obra de la basílica de Sant Pere. Havia acabat la cúpula i part de la capçalera, però s’havia de completar.
Sant Pere del Vaticà
1505-1514 enderroc de l’antiga basílica. Bramante es qui assenta les bases del que acabarà sent la nova basílica. El succeixen una sèrie d’ arquitectes que no acaben d’encaixar.
1546: etapa de Miquel Àngel, fins la seva mort al 1564.
Antonio de Sangallo e spreucupa per construir un model am fusta (Modello in legno).
M. Àngel projecta la cúpula però el que la construeix és el seu deixeble, G. Della Porta. Capçalera gairebé acabada (absis, creuer). Maderna haurà de decidir sid er-ho en planta de creu grega o llatina.
Ex. Plànol del disseny de Maderno └>La columnata de Bernini és una continuació de la façana de Maderno.
Bramante fa coincidir el creuer amb la tomba de St. Pere.
Visió neoplatònica de l’estructura, geometria perfecta.
EL projecte que hi ha a la medalla commemorativa és colossal i supera la vida del pontífex i l’arquitexte. Al darrere hi ha una idea de projecció imperial. A més intenció de citar les fonts bíbliques (t. De Salomó i A.T i Nova Jerusalem)
Ex. Piano de Sangallo, disseny de Bramante. Museu Ufizzi. └>Creu dígamada. Creu dels reis de Jerusalem, s’hi ha d’afegir 4 creus/ claus, depenent d ela simbologia que se li vol donar. Roma vols er la nova ciutat Santa, vol assolir el simbolisme d eJerusalem.
Rafael conserva la capçalera amb la cúpula. Tant la capçalera com la nau, tenen importància. El projecte de Bramante queda diluït.
